Quan el bon amic i condeixeble, antic company d’estudis eclesiàstics, el mariando Jaume Ribas Molinas em convida a assistir a la presentació d’un llibre publicat per un dels seus nebots, Salvador Ribas Mas (1981), m’entren unes ganes immenses d’acudir-hi. N’anot la data i l’hora a la meva agenda, per no oblidar-me’n...
L’acte està programat de fer-se al Casal de Cultura de la vila mallorquina de Maria de la Salut. Just l’endemà de la festa dels Innocents, el 29 de desembre de 2023, a les 19 h.
M’hi present amb la màxima puntualitat. Des del primer moment, m’adon que hi acudeix una gentada, a l’interior d’una sala que podria encabir molt bé un centenar de persones. N’hi ha de totes les edats i condicions: dones, homes, vells, joves, infants, alguns polítics... majoritàriament gent marianda, arianyera i de contrades properes. Les cadires no basten, i un bon nombre d’assistents han de romandre drets.
Comença molt bé en Salvador, agraint la presència de tanta gent i manifestant la seva satisfacció a l’hora de presentar un llibre com aquest en una sala com aquesta: l’escola antiga del temps de la República, bellament reconvertida i condicionada pel consistori municipal en Casal de Cultura per al poble.
Les seves primeres paraules són de records bells i entranyables... Com el d’un llibre que marca la seva trajectòria vital, en sentit contrari... Si l’original conclou que el tresor millor que hom pot trobar, després de trescar món, roman amagat dins el corral de la casa pròpia, Salvador reconeix que, en el seu cas concret i particular, ocorre a l’inrevés: en sortir de la vila, de l’illa, d’Europa, pertot arreu troba tresors de valor incalculable que, entre d’altres, el porten a iniciar la seva carrera professional com arquitecte tècnic, a seguir com a consultor intercultural a The Culture Factor, a treballar a Nacions Unides, Melià Hotels International, Médicos sin Fronteras, Cort Penal Internacional, etc.
Tot plegat el duu a establir-se en països d’Àfrica com Camerun, Kènia, Libèria, Egipte o Mauritània... En aquest sentit, em crida poderosament l’atenció el comentari que em fa prèviament sobre la seva visita als companys missioners mallorquins que treballen a Burundi, l’any 2011, quan ell compta amb una trentena d’anys d’edat.
La presentació de l’edició primera d’aquest llibre (novembre 2023) que porta per títol «Directivos sin fronteras. Las diferencias culturales en los negocios internacionales», es complementa amb les aportacions que hi afegeix el seu cosí coetani Pere Joan Ribas Ribas, i les que hi fa un tercer mariando famós Rafel Jordà Siquier.
Tres homes d’una quarantena d’anys que, a mi personalment, em porten a admirar-ne la capacitat de comunicar-se amb un públic que segueix atentament tots i cadascun dels detalls, les anècdotes, les impressions, opinions o indicacions que emeten. De manera que els seixanta minuts de durada queden curts i passen rapidíssimament.
Faig comptes de llegir aquest llibre de 232 pàgines, de l’editorial Libros de Cabecera. Temáticos.
En destriar entre la concurrència tantes cares conegudes i apreciades, no em puc estat de donar l’enhorabona al poble de Maria de la Salut, pel fet de comptar amb una gent de tanta vàlua científica, humanística i empresarial.
A la munió de concerts nadalencs que s’ofereixen a Palma aquest mes de desembre de 2023, s’hi afegeix el que preparen a l’església parroquial de Santa Catalina Thomàs dues corals: l’Schola Cantorum, un cor integrat per homes Amics del Seminari de Mallorca, i la Coral de Campanet, una coral mixta de la vila campanetera.
Volen interpretar un repertori que conté una dotzena de peces musicals variades, i que inclou cant gregorià en llatí (3), polifònic en llatí i anglès (2), nadalenc popular illenc en català (7).
Amb la direcció compartida del mancorí Tomeu Ripoll i del campaneter Pere Reynés, com també amb l’acompanyament a l’orgue per part del vilafranquer Pep Portell, mantenen el costum de finalitzar-ne els concerts de Nadal amb el fervent cant unànime de l’emblemàtic «Adeste fideles», convidant tota la concurrència a participar-hi.
Són tres actuacions en tres indrets diferents (Inca, Palma i Campanet) que serveixen enguany per presentar-hi un bon repertori, cada cop més extens. El temps de Nadal és particularment rellevant, pel que fa a actuacions musicals de l’Schola Cantorum i la Coral de Campanet.
Una de les tres actuacions programades per enguany és aquest concert a l’església parroquial de Santa Catalina Thomàs, a Ciutat, DIJOUS, 21 DE DESEMBRE DE 2023, A LES 20:30 HORES:
SCHOLA CANTORUM conjuntament amb la CORAL DE CAMPANET.
Com explica el seu director amb quatre pinzellades, el campaneter Pere Reynés Florit, la Coral Sant Miquel de Campanet comença a actuar oficialment com a membre de la Federació de Corals de Mallorca amb el seu primer concert de Nadal l’any 1987.
És la continuació d'aquell embrió que constitueix el cor parroquial d’aleshores. Qui l'ajuda a tirar endavant en la iniciativa de federar-se com a coral i de constituir-se en associació, és el franciscà que s’exerceix com a rector, el P. Jaume Puigserver, del T.O.R.
D’aleshores ençà, no s’aturen de cantar. Arriben a comptar amb una quarantena de membres, que participen en les festes més importants de l’església com a coral; fan dos o tres concerts anuals; actuen a diferents pobles i per Palma; viatgen per cantar a Eivissa, a Anglaterra o per Catalunya fent intercanvis de corals, etc.
Amb motiu de la pandèmia, la Coral campanetera pateix una gran baixada en el nombre dels seus membres, sobretot homes. A l’actualitat, compta amb 20 dones i 7 homes només. S’acosten a la trentena.
D’un temps ençà, les actuacions conjuntes de la coral campanetera i l’Schola Cantorum (amb veus exclusivament masculines) compensa d’alguna manera les mancances esmentades anteriorment.
S’ha de reconèixer que la Coral Sant Miquel de Campanet té més de trenta-cinc anys de vida esponerosa, dirigida any rere any pel campaneter Pere Reynés Florit. Persona amb esperit musical portat dintre seu ja de ben petit, convertit en gran orguener que viu la música i la transmet dia a dia amb els seus afers professionals, com manifesta la bona amiga campanetera Antònia «Quart» Bennàssar Capó.
La Coral manté l’avinentesa de poder comptar amb la col·laboració entusiasta del gran organista campaneter Arnau Reynés Florit, un altre dels dos germans que també hi posa l’ànima i li dóna vida.
Aquesta agrupació de cantaires, dones i homes amb moltes ganes de cantar i de fer música, com manifesta l’altre bon amic campaneter Ferran Bellver Silvan, amb el pas del temps arriba a escampar melodies no solament dins el terme municipal de Campanet, sinó també arreu de Mallorca.
Fins i tot surt de l’illa i actua a Menorca, Puigcerdà o Anglaterra, on ha fet concerts corals, gaudint de cantar i de fer possible que la música ompli espais on ser escoltada i fruïda.
La Coral Sant Miquel de Campanet és una coral formada per persones no professionals de la música, però amb una gran il·lusió de seguir endavant. Com tot el que té vida es mou, la coral, que té molta de vida, veu que alguns se’n van, que en vénen d’altres, i que alguns ens deixen.
Seguint la trajectòria que imposen els assajos i les sortides, gaudint d’algun esdeveniment, a l’actualitat la Coral Sant Miquel de Campanet i l’Schola Cantorum, una coral masculina que passa gust de cantar, duen a terme conjuntament alguns concerts. Entre totes dues fan reviure la música, l’art que enalteix els cors i eleva l’esperit.
Vet ací una petita mostra d’alguna de les seves actuacions més recents:
Pel mes de desembre de l'any 2015, a la capella del Seminari Nou, la Coral de Sant Miquel de Campanet, dirigida per Pere Reynés i acompanyada a l'orgue per Arnau Reynés, interpreta diverses peces musicals, participant en el Concert de Nadal 2015
El 19 de desembre de 2016 "Amics del Seminari" organitzen per segon any consecutiu, a la capella del Seminari Nou, la II Trobada de Corals que, en aquest cas, està formada per sa Nostra Schola Cantorum, Units com Brins (Felanitx) i Coral de Sant Miquel (Campanet).
El mes d'abril de 2017, entre d’altres peces musicals, a l'interior de les coves del Drac, a Porto Cristo (Manacor), la Coral de Sant Miquel de Campanet interpreta la peça musical de Lluís Millet"Jovenívola".
El 27 de maig de 2017, l'Schola Cantorum juntament amb la Coral Sant Miquel de Campanet i Units com Brins de Felanitx, fan concert a l'església parroquial campanetera, interpretant peces diverses de cant gregorià i polifònic, dirigits per Tomeu Ripoll i Pere Reynés, amb motiu de la XVIII Primavera musical de Campanet.
El 5 de juny de 2022, al pati de can Frau, a Manacor, l'Schola Cantorum Amics del Seminari, conjuntament amb la coral femenina Sant Miquel de Campanet, prenen part en l'acte de lliurament de certificats acadèmics de la Universitat Oberta per a Majors de la UIB
Convidats a l'acte hi participen amb un concert de final de curs, que inclou: * Canticum et oratio fidei nostrae, d'Antoni Sancho * Himne mallorquí, de Bernat Salas i Mª Antònia Salvà * Himne al beat Ramon, d'Antoni Torrandell * Dona nobis pacem, de W.A. Mozart. A la cloenda, tots drets, interpreten el "Gaudeamus igitur", himne anònim del s. XIII.
El 7 de juny de 2022, amb la participació de membres del Quintet de Son Pinar de Felanitx i de l'Schola Cantorum d'Amics del Seminari de Mallorca, la Coral Femenina de Sant Miquel de Campanet participa, al santuari de Sant Salvador de Felanitx, en la celebració de la Missa de Pasqua Granada, seguida d'un Concert i de l'espectacle lumínic característic de l'indret.
Enregistrades per Biel Bennàssar, Joan Bonet i Cil Buele, queden per a la posteritat les actuacions musicals dirigides per Tomeu Ripoll, amb la veu solista de Joan Brunet, l'organista Pep Portell, i l’organització i presentació acurades de Tomeu Rosselló.
Dimecres, 22 de juny de 2022, dins el programa elaborat per Gent Major, Obra Cultural Balear i Ajuntament bugerró, a l'església parroquial de Búger, figura la intervenció de tres corals que actuen de manera conjunta: Dones de la Coral Sant Miquel de Campanet, dirigida per Pere Reynés, Coral Sant Pere de Búger, dirigida per Bernat Forteza, i Schola Cantorum, dirigida per Tomeu Ripoll.
Dissabte, 26 de novembre de 2022, a l'església parroquial de Campanet, duen a terme el Concert de Santa Cecília dues corals conjuntades: La Coral Sant Miquel de Campanet i l'Schola Cantorum d'Amics del Seminari de Mallorca, conduïdes per Pere Reynés i Tomeu Ripoll, respectivament, i acompanyades a l'orgue per Pep Portell.
El 19 de desembre de 2022, amb la col·laboració de l'Ajuntament i l'organització de la Parròquia de Santa Maria del Camí, dues corals duen a terme conjuntament, a l'interior de l'Església parroquial, el Concert de Nadal 2022.
L'Schola Cantorum, de l'associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, i la Coral Sant Miquel de Campanet, dirigides per Tomeu Ripoll Pou i Pere Reynés Florit, respectivament, amb l'acompanyament a l'orgue de Pep Portell Barceló, executen un programa conjunt de tretze peces musicals, autors i estils diversos.
En aquest video, hi queden reproduïdes seguint el mateix ordre en què s’interpreten, davant d'un públic nombrós que s'hi arriba a delitar.
El 10 de juliol de 2023, abans del concert coral de l'Schola Cantorum i la Coral de Sant Miquel de Campanet, se celebra la missa del copatró Sant Victorià, a l'església parroquial del poble, durant la qual interpreten els cants i les músiques que recull aquest vídeo domèstic.
Després de la missa, fan un concert, amb la participació de la Coral de Sant Miquel, dirigida per Pere Reynés; de l'Schola Cantorum, dirigida per Tomeu Ripoll; i acompanyades a l'orgue per Pep Portell, amb la intervenció a la gaita escocesa a càrrec de John Lambourne.
La Coral de Campanet, amb una llarga trajectòria històrica de participació activa, no solament a l’interior de l’església parroquial de Campanet, sinó també fora poble i en altres indrets de l’illa de Mallorca, és una de les que més col·labora conjuntament amb l’Schola Cantorum, durant aquests darrers anys.
Amb el nom d’Schola Cantorum, durant dècades seguides, es coneix el grup musical, de cant coral, polifònic i popular del Seminari diocesà de Mallorca, dirigit pel director musical de torn: Sancho, Nigorra, Julià, Ferrer, etc. Té la tasca primordial d’acompanyar les celebracions litúrgiques, tant al Seminari com a la Seu catedral de Mallorca, fins ben entrat el segle XX. La componen desenes d'estudiants seminaristes majors.
Si repassam la premsa local, podem adonar-nos que, d’una manera renovada, de l'Schola Cantorum de Mallorca, se’n parla des dels inicis de l’any 2001. Amb aquesta denominació, es presenta el 26 d’abril de l’any 2002 a l’església de Sant Felip Neri, de Ciutat, fent un concert i presentant un CD de composicions del Seminari diocesà de Mallorca, gravat per un cor que consta d’una quarantena de veus.
El director artístic es Marc Vaquer Estarellas. El portaveu i un dels membres més actius nom Gabriel Rosiñol Verd (qepd), qui explica que, amb aquest treball, «volen apropar a tota la societat mallorquina la filosofia i el tarannà humanístic que sempre ha distingit el Seminari mallorquí».
Entre d’altres actuacions, el 14 de juny de 2002, l’Schola Cantorum de Mallorca actua a la parròquia de Deià, interpretant obres diverses dedicades al Seminari. Es tracta d’un concert on executa dos repertoris diferents, un de cant gregorià i l’altre de cant coral.
Com comenta el seu director, Marc Vaquer, la formació és una rèplica de l’Schola Cantorum que hi ha al Seminari durant dècades. Basa els seus programes en cançons que diversos compositors mallorquins i catalans escriuen per a la institució: Ollers, Rebassa, Sancho, Capllonch, etc.
Tracten temàtica religiosa, tot i que també s’apropen a l’estil romàntic. L’acompanya a l’orgue Arnau Reynés.
El mes de desembre de 2009, l’Schola Cantorum de Mallorca ofereix un recital protagonitzat per peces musicals de Vivaldi, entre d’altres. Dirigida sempre per Marc Vaquer, en companyia de l’organista Arnau Reynés com sempre, en aquesta altra ocasió actua a l’església parroquial de l’Encarnació a Palma.
Amb el concert de l’Schola Cantorum de Mallorca a Cals Agustins (Binissalem) el 26 de novembre de 2010, obtenint els suports del Casal de Cultura de Can Gelabert, l’Ajuntament de Binissalem i el Departament de Cultura del Consell de Mallorca, es torna a fer palès que la coral neix amb una vocació clara i definida: treure a la llum, per posar-la a l’abast de tothom, una part de la història de Mallorca – la música coral – perquè no quedi per a sempre als arxius.
Dirigida per Marc Vaquer Estarellas i amb la col·laboració de l’organista Arnau Reynés Florit, professor titular de música de la Universitat de les Illes Balears que l’acompanya habitualment, aquesta actuació s’emmarca dins el programa Cultura en Xarxa del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.
El 28 de gener de 2012, els cantants de l’Schola Cantorum de Mallorca ofereixen un altre concert a l’església de Sant Miquel, de Palma, com sempre dirigits per Marc Vaquer Estarellas i amb la participació de l’organista campaneter Arnau Reynés Florit.
Anys després, compareixen bastant més granats de veu i d’edat una trentena de membres, antics estudiants al Seminari diocesà de Mallorca, que, dirigits pel mancorí Tomeu Ripoll, s’afanyen a posar fil a l’agulla en la revitalització d’un cor que requereix de fer assajos nombrosos i de preparar concerts diversos en indrets diferents.
Obtenen i empren les instal·lacions de la «Domus», al Seminari diocesà, com a lloc habitual per als assajos. I, per als concerts, a més de cantar durant les Diades anuals que organitza l’Associació cultural Amics del Seminari, a pobles i ciutats de Mallorca, també en fan quan li ho demanen - el darrer, al santuari de La Bonanova -, o conjuntament amb altres corals, a Felanitx, a Campanet, a Búger, etc.
Vet ací algunes de les actuacions més rellevants d’aquesta nova Schola Cantorum d’Amics del Seminari de Mallorca:
El 18 de febrer de 2017, després de dècades de no haver-la-hi sentida, entre d’altres, torna a ressonar dins la capella del Seminari Vell, a càrrec de l'Schola Cantorum conformada per membres de l'entitat Amics del Seminari, la peça musical que Lluís Millet i Pagès, l'any 1923, dedica al Seminari Diocesà de Mallorca. Avesats a interpretar-la de tant en tant, sobretot amb motiu de la festa de la Càtedra de Sant Pere, el mes de febrer.
També el mateix dia i al mateix lloc torna a sonar, entre d’altres, l'Himne pontifical "Roma, alma parens", interpretat per l'Schola Cantorum - que mantenen en actiu els Amics del Seminari -, durant la cloenda de la celebració de la festa de la Càtedra de Sant Pere, presidida pel bisbe Sebastià Taltavull.
El mes d’abril de 2017 l’Schola Cantorum executa un concert solidari en benefici del Projecte Home, a l'interior de les coves del Drac, a Porto Cristo, Manacor.
El 25 d’agost de 2017, queden enregistrades les quatre peces musicals que l'Schola Cantorum interpreta a l'església parroquial de Santa Maria la Major, Inca, durant la missa de comiat que hi celebra el fins aleshores rector de la parròquia, mossèn Antoni Vadell (qepd), elegit pel papa Francesc bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Barcelona, dirigides per Tomeu Ripoll i acompanyades a l'orgue per Pep Portell...
Més de dues dotzenes de cantaires, antics membres de l'Schola Cantorum del Seminari diocesà de Mallorca, conformen un grup dedicat al cant gregorià i polifònic de peces que s'hi canten en dècades passades.
La importància i el paper que té durant dècades seguides, a Mallorca, una formació coral com l’Schola Cantorum, pot quedar reflectida en la Catalogació de l’Arxiu Capitular de Mallorca, gràcies al conveni que signen el 12 de maig de 2022 l’Institut de Musicologia Pau Villalonga amb el Capítol de la Seu de Mallorca.
La IX Diada cultural d'Amics del Seminari de Mallorca, a Inca, el 16 de maig de 2022, ret homenatge a músics inquers, en concert de l'Schola Cantorum que interpreta obres de Bernat Salas Seguí, Antoni Torrandell Jaume, Josep L. García Mallada, Bernat Julià Rosselló, dirigida per Tomeu Ripoll. Per a la peça musical "Canticum et oratio fidei nostrae" d'Antoni Sancho Nebot, compta amb les veus femenines de la Coral de sant Miquel de Campanet que dirigeix Pere Reynés.
Les tres properes actuacions aquest any 2023 són a tres indrets diferents (Inca, Palma i Campanet). Serveixen per presentar-hi un bon repertori, cada cop més extens.
El temps de Nadal és particularment rellevant i molt significatiu, pel que fa a les actuacions musicals que l’Schola Cantorum juntament amb la Coral de Campanet es proposen de dur a terme conjuntament.
Aquest diumenge, 10 de desembre de 2023, es compleixen les noces de platí de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l’Assemblea General de l’Organització de Nacions Unides a París l’any 1948.
Jo tenc aleshores quatre anys i sis dies!
Precisament enguany, l’any 2023, fa quaranta-quatre anys que, juntament amb el solleric Toni Castañer, introduïm a Palma la Secció Local d’Amnesty Internacional, amb la seva primera seu a les instal·lacions parroquials de l’Encarnació.
En dia tan assenyalat, com mir de fer cada any que puc, vull sumar-me als actes programats per avui a Ciutat. Gràcies al bon amic i activista incombustible d’AI, Carlos Martín Ciscar, arrib a saber que enguany es fa al Parc de les Estacions.
Me n'hi vaig i m’hi trob molta de gent. Alguna coneguda, que puc saludar després d’anys sense veure’ns. D’altres, bastant més joves que jo, m’ajuden a entendre que encara queda gent lluitadora que s’afanya a defensar la gent que s’ho passa més malament arreu del món: empresonada per les seves idees, o per les seves creences, o per no seguir els dictats ni les normes establertes per governants sense escrúpols.
En defensa dels presos de consciència, en deim altre temps...
Un dia com avui em serveix, ni que sigui ràpidament, per repassar mentalment la meva trajectòria, la meva relació, la meva dedicació personal i directa amb Amnesty International, durant cinc anys seguits a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat. I de quina manera!
És clar que, si l’any 2023 existeix a Mallorca aquesta organització humanitària fundada per l’advocat britànic Peter Benenson l’any 1961, sens dubte es deu primordialment a l’entrega i dedicació de la munió d’activistes que avui dia són membres de l’organització. Per descomptat!
Però pens que no s'ha d'oblidar que, en bona part, també es deu a la feina desplegada prèviament per dos mallorquins «il·lusos», que miram d’introduir-la a la nostra illa amb ganes de defensar-hi drets humans, intentant seguir el més fidelment possible les directrius emanades de la seu central...
De fet, Amnesty International arriba a Mallorca per primera vegada gràcies als esforços abnegats d’una dona, de nacionalitat sueca, que hi implanta aquesta organització humanitària poc temps després d’haver estat creada. Li diuen Margarita Stradman.
Davant la manca de col·laboració i la poca participació de la gent illenca, després d’haver funcionat uns anys, decideix dissoldre’n el Grup Local. En remet tota la documentació al Secretariat Internacional, amb seu a la ciutat de Londres, i AI deixa de funcionar a Mallorca per un temps.
18 anys després d’haver nascut AI damunt del planeta Terra, l’any 1979, Toni Castañer – un bon solleric que manté un grau de consciència humanista altíssim – i jo mateix, desplegam i intensificam les nostres accions, per tal que hi sigui reintroduïda, després d’anys d’inoperància.
Tots dos, en Toni Catañer i jo mateix, engrescats en la tasca d'implantar i organitzar una entitat de tan alt prestigi internacional, en poc temps aconseguim que 122 persones associades constituïm el primer Grup Local de Palma d’Amnesty International.
Durant tot el que duim de segle XXI, no passa any que Amnesty International no celebri el 10 de desembre algun acte públic a la plaça Major de Ciutat, commemoratiu de la data històrica. I jo mir d’acudir-hi sempre que puc.
He de dir que guard molt bons records de la meva dedicació a AI durant tot el temps que em permeten de ser-ne membre. Fins que me n’expulsen, per haver defensat públicament la guerrilla salvadorenca com a «única esperança alliberadora del poble salvadorenc» maltractat per la dictadura...
No me’n penedesc el més mínim. Ho tornaria a fer. Malauradament, les normes reglamentàries de grans organitzacions, massa sovint, en lloc d’ajudar els membres a viure amb més plenitud, serveixen i són emprades per retallar les ales de qui pretén volar una mica més amunt...
Esper i desig que les noves generacions d’activistes aconsegueixin de fer-ho millor que jo.
Salut i coratge!
Palma, 10 de desembre de 2023 Setanta-cinquè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, per l’Assemblea General de l’ONU
Més de tres dècades seguides de compartir tasques polítiques, socials i culturals amb el bon amic Miquel Belenguer Capó, em duen a quedar-me fortament impressionat quan la seva companya i bona amiga meva Victòria me’n comunica la defunció.
Tot i que fa molt de temps que arrossega les males conseqüències d’una malaltia tan esfereïdora com el càncer, que ell sap dur estoicament i pacient com el qui més, no deixa de sorprendre’m avui la mala notícia.
D’ara endavant, deixarem de veure’l assegut a la taula del Blanquerna 65 on, amb el capell posat (com jo mateix) acostuma a assaborir les delícies d’una beguda, alhora que la companyia dels amics de sempre amb els quals conversa. Bon veïnat del carrer Andreu Feliu del barri de Santa Pagesa, sempre l’hi acompanya un dels seus cans preferits.
Més de tres dècades seguides de compartir espais i actuacions, no em poden deixar indiferent davant d’una partida com aquesta.
A l’àmbit polític, militants tots dos durant molts anys dins la formació de l’Esquerra Nacionalista que representa aleshores el PSM (Partit Socialista de Mallorca), no solament compartim projectes i perspectives, sinó que sempre em fa arribar el seu suport entusiasta quan m’exercesc com a càrrec públic a l’Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca o al Parlament de les Illes Balears. No ho oblidaré mai, Miquel amic!
A l’àmbit veïnal també és valuosíssima la seva aportació, sempre discreta però incombustible, a l’hora de prendre part en les activitats que desplega l’associació de Veïnats del Camp Rodó: festives, lúdiques, organitzatives, esportives, de tota casta. Indefectiblement lligades a l’impuls que hi dóna aleshores la meva esposa Isabel Rosselló Girart, ja difunta, amb qui Miquel Belenguer s’afanya sempre a col·laborar estretament. I no solament pel que fa a l’elaboració de dibuixos per a la revista de l’entitat, que són excel·lents.
També s’ofereix espontàniament i intensa a col·laborar en la nostra modesta i insignificant Fundació Picamall (Pobles i Cultures a Mallorca), quan miram d’intensificar la nostra solidaritat amb pobles del Tercer Món, des d’un petit espai físic situat al carrer de Ticià, al barri de Santa Pagesa.
L’art del dibuix que practica el bon amic Miquel em deixa captivat quan ens mostra i ofereix quadres seus, per exemple, dels coloms o dels galls o dels cans mallorquins. Una col·lecció tan admirable que hi deu haver ben pocs artistes que la puguin igualar.
M’impressiona fortament quan, en una de les converses confidencials, em fa a saber que, temps enrere, a l’època del seu servei militar obligatori, quan l’entorn familiar l’empeny a fer-se legionari, viu de ben a prop les males i doloroses experiències personals que el porten a abandonar-ne la tasca.
M’admira moltíssim veure’l amb la seva gran capacitat de suportar els efectes nefasts d’una malaltia tan poc desitjable com el càncer que l’afecta durant anys seguits.
No em puc estar d’agrair-li, sincerament i profunda, tot quant ha fet en aquest món nostre de misèries, per contribuir a llevar-ne i a implantar altres estils de vida que ens puguin portar a assaborir millor la nostra existència damunt d’aquest planeta nostre que tant malmenam.
El teu pas per aquest món és un estímul fort que ens empeny a lluitar per viure millor. Gràcies, Miquel.
Durant la meva existència en aquesta terra nostra, amb la família Moll i Marquès m’uneixen vincles de coneixença, tracte i col·laboració que em duen a lamentar profundament la pèrdua irreparable d’un dels seus membres, en Joan Moll i Marquès.
Nascut l’any 1936, vuit anys abans que jo, encara que durant poc temps, el conec i tract com alumne del Seminari diocesà, on realitzam els estudis eclesiàstics, a mitjan dècada dels anys cinquanta del segle passat.
Amb uns quants cursos acadèmics de diferència – ell aniria a primer de Filosofia, quan jo hi faig l’ingrés l’any 1955 -, malgrat sigui durant poc temps, en mantenc molt viu el record: bon company, persona excel·lent, dedicat tan intensament a la música que, per a mi, s’esdevé un dels companys músics per antonomàsia, dins aquell gran conjunt d’estudiants que, acostant-nos als tres-cents en nombre, compartim aixopluc i disciplina acadèmica en règim d’internat estricte durant més de 10 anys seguits.
El període de vacances, en anar a fer d’escolanet al domicili del vicari de la parròquia de la Santíssima Trinitat, mossèn Lluís M. Fiol i Barceló, qui celebra la missa a la seva capella particular, situat a la mateixa planta de la mateixa entrada de la família Moll i Marquès, a la plaça Espanya de Ciutat, ens hi topam algunes vegades, amb Joan Moll i algun altre membre de la família.
La figura de Joan Moll em compareix també a l’hora de veure’l fent sonar l’harmònium dins la capella del Seminari Menor durant algunes funcions litúrgiques: un instrument que maneja com ell vol i delita la concurrència amb els acords tan harmoniosos que executa.
Molt bon pianista també. Ell tot sol, a dues mans, o a quatre mans amb altres companys músics, ens fa concerts pianístics de gran altura, interpretant al piano de coa Steinway & Sons o al piano Pleyel recent adquirit al Seminari Nou, peces musicals de tota casta.
Impossible d’esborrar de la memòria els concerts pianístics a quatre mans, entre ell i altres companys, com el santanyiner Joan Vidal o el pollencí Bernat Cifre. o l'inquer J.L. García Mallada...
No puc oblidar tampoc la influència que manté damunt tantíssims companys d’estudis eclesiàstics, fent-nos conèixer, escoltar, valorar i estimar la música clàssica; posant al nostre abast grans figures d’aquest àmbit musical europeu; instruint-nos sobre estils i èpoques, il·lustrant-nos amb explicacions que ens ajuden moltíssim a mantenir el gust per aquest tipus de música: Albéniz, Bach, Beethoven, Berlioz, Brahms, Chopin, Debussy, Dvorák, Falla, Händel, Haydn, Liszt, Mahler, Mendelssohn, Mozart, Puccini, Ravel, Saint-Säens, Schubert, Schumann, Sibelius, Strauss, Stravinski, Telemann, Txaikovski, Verdi, Wagner, etc. són alguns dels noms que més ressonen dins la meva ment, a l’hora de recordar aportacions sucoses del nostre company d’estudis.
Estudiant de Filosofia, opta per deixar la carrera eclesiàstica i dedicar-se a altres ocupacions. No per això deixam de mantenir tots dos una relació d’amistat que, d’una manera o una altra, es manté viva fins suara mateix. Tant amb ell com amb la resta de membres de la família Moll Marquès.
Quan l'ús del català comença a entrar-hi una mica, a l’interior del Seminari diocesà, s'hi fa present també son pare, don Francesc de B. Moll i Casasnovas, el patriarca de la família que hi acudeix a fer-ne classes per a la gent voluntària que en té ganes. Torn a tenir-hi relació directa.
Record que, molts d’anys després, com a regidor de l’Ajuntament de Palma, en representació del PSM-Nacionalistes de Mallorca, durant la legislatura de 1995-1999, torn a tenir l’oportunitat de mantenir contacte amb un altre membre de la família, el seu germà Josep Moll Marquès, qui també fa de regidor a Cort en representació del PSIB-PSOE. Ocasió que ens serveix per refermar més encara la nostra amistat iniciada al Seminari.
A la legislatura següent, 1999-2003, entre d’altres càrrecs públics institucionals, m’exercesc com a conseller de Cultura i Joventut al Consell de Mallorca. Aleshores tots dos tenim oportunitat de retrobar-nos. Mir de rebre’l al despatx i d’atendre les seves peticions, que sempre tenen a veure amb l’impuls i el foment de la música a les nostres illes.
També coincidim en actes públics diversos, com és el cas de la nostra assistència el mes de desembre de l’any 2000 a l’estrena de «L’enamorada». Una cantata composta per Tomeu Poquet i escrita pel canonge valldemossí Bru Morey interpretada a l’interior de la Seu Catedral de Mallorca. Amb gran assistència de públic, la dirigeix el mestre de Vilanova i la Geltrú Salvador Brotons. El bon amic Joan Moll hi acudeix com a compositor, i jo mateix com a diputat.
L’11 de Setembre de l’any 2003, el cronista de l'esdeveniment ens fa coincidir tots dos, Joan Moll i jo mateix, en l’acte d’homenatge que el Consell de Mallorca vol retre a l’escriptor pobler Miquel López Crespí. La presidenta Maria Antònia Munar en presenta l’obra, «Literatura mallorquina i compromís polític», un volum de memòries de l’autor sobre la literatura illenca des de l’òptica antifranquista. Hi som tots dos presents, Joan Moll i jo.
M’alegra ben molt haver-hi compartit taules rodones, entrevistes radiofòniques o periodístiques diverses. Com és el cas de les que ens fan des de la Revista Portula, juntament amb altres personatges. Tots dos hi feim part com a protagonistes de fora del municipi de Marratxí: Cecili Buele, el mes de març de 2004, sobre el progrés i l’humanisme; i Joan Moll pianista, el mes d’octubre de 2005.
Una de les col·laboracions realitzades conjuntament és la signatura que feim, a mitjan mes d’octubre de l’any 2010, d’un Manifest a favor de la Simfònica. Amb el lema «Salvem la Simfònica» els nombrosos signants exigim a les autoritats que integren la Fundació Pública per a la Música de Balears, que facin tots els esforços necessaris per una digna supervivència d’aquesta orquestra.
Quan l’any 2016, amb motiu de la mort de la meva esposa manacorina Isabel Rosselló Girart, vull deixar constància escrita dels noms i llinatges de les més de 700 persones, que m’hi fan suport, no hi pot faltar ni el nom ni el condol que em fa arribar el bon amic Joan Moll. Li n’estic ben agraït.
A través de les indicacions que em fa arribar el bon amic bunyolí Joan Brunet i Colom, m’assabent de la mort d’aquest altre bon amic palmesà, Joan Moll i Marquès, qui ens acaba de deixar, en bon darrer dia del mes de novembre de l’any 2023.
Que en pau descans aquest bon mestre de la música, pianista excel·lent, persona admirable!
.jpeg)
