En record del bon amic Demetrio J. Peña Collado

Acabada la missa de 12 del migdia a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, de Palma, en bon segons darrer diumenge de l’any litúrgic, on faig sonar l’orgue i acompany els cants que entona la coral dirigida per la bona amiga Francisca Cifre, integrada per unes quantes persones «d’edat avançada», rep la notícia lamentable i trista del defalliment del bon amic Demetrio Jorge Peña Collado. 

M’ho comunica na Mari, la seva esposa, qui ha vengut a comanar-li-n’hi el funeral en companyia de filla i cunyada. L’atén el rector, mossèn Ramon Lladó. Pregam pel Deme! Que en pau descans!

Els primers records que mantenc vius d’aquest personatge, famós per la seva implicació ferma en la marxa i el procés evolutiu del que coneixem a Palma com a PIMECO (Petites i Mitjanes Empreses dedicadades al COmerç a Mallorca) i que acabaria presidint i animant des de 1977 fins a 1989 les PIMEM (Petites i Mitjanes Empreses Mallorquines), es remunten a la dècada dels anys 80 del segle passat.

Es tracta d'un empresari del comerç andalús (Vélez Rubio, Andalusia, 1939) que s'estableix a Mallorca, i que hi impulsa el moviment associatiu entre l'empresariat mallorquí. Crea la Fundació Deixalles, pionera en la introducció i la promoció del reciclatge a Mallorca.

Quan jo, com a dirigent veïnal al barri del Camp Rodó de Ciutat, acostum a participar activament en els plenaris municipals que presideix el batle socialista Ramon Aguiló - els millors que conec, sens dubte, en tota la història democràtica d’aquesta ciutat de Palma -, em criden poderosament l’atenció les intervencions, sempre reivindicatives i engrescadores, d’un home que no necessita papers a l'hora de parlar en públic, que sap molt bé allò que hi diu i que reclama sempre una major atenció per part de la institució municipal a una de les realitats urbanes més significatives. Com són ara els petits comerços de Ciutat!

Compartint taula i conversa, a baix de casa seva

Ho fa de manera enèrgica i ferma. Sense cap casta de vacil·lació ni signe de titubeig dubtós. Amb la convicció ferma de qui sap molt bé de què parla, a qui parla i amb qui parla.

Poques intervencions, aleshores, em criden tant l’atenció com la d’aquest homenet, tan menut d’estatura com gran i alt en la seva acció i intel·ligència.

Home de conviccions esquerranes, també me’l veig participant activament en les assemblees i trobades que compartim tots dos plegats com a militants fervents del PSM-Esquerra Nacionalista de Mallorca...

Passen dies, setmanes, mesos i anys... No ens tornam a trobar, fins que ens asseim en torn d’una taula d’algun bar del barri de Bons Aires, sobretot. O també, a prop de la casa on viu, en el barri del Camp Rodó.

És aleshores quan, en grup d’amics, reviscolam les nostres antigues vivències «transformadores» en grup selecte, constituït i batiat amb la denominació significativa de «soviet blanquerna». 

Som pocs. Molt pocs.  No arribam a la mitja dotzena. Però, en general, anam ben avenguts...

La darrera vegada que el veig cara a cara, és a ca seva, no fa ni una setmana. L’hi veig bé. Molt bé. Tan clarivident com sempre. Tan inquiet com sempre. Amb ganes de sortir de casa com sempre. Però, en aquella ocasió, m’estim més de recomanar-li mantenir-nos-hi «confinats»... I xerruquejam a les totes, tots dos ben asseguts a dues butaques de ca seva, que ens condiciona perfectament la seva cuidadora llatina, de nom Elena...

Quan avui na Mari, la seva esposa, mentre jo abandon l’orgue on faig sonar l’acompanyament musical durant la missa, em comunica la inesperada notícia de la mort d’en Deme... Em sorprèn enormement, fins al punt que no m’ho puc creure! 

Tot i que en Deme ja té ben avançada l’edat d’estada en aquest món nostre, no em cap dins el cap que ja se n’hagi anat d’aquí i que ens hagi deixat tan orfes...

Però la vida en aquest món nostre de misèries crues i dures és així: se’ns hi acaba, amb la mort!

Amb Demetrio Peña, a casa seva, el 10-11-2024

Que descansi en pau, aquest gran lluitador, aferrissat defensor del paper insubstituïble de les petites i mitjanes empreses de Mallorca en la construcció d’una societat millor que la capitalista que, entre tots, anam aixecant, nodrint i enfortint... Malgrat petites lluites i batalles revolucionàries... Insignificants fins suara mateix. Però que s’ha d’arribar a veure qualque dia fins on n'arriben els efectes i en què queden, tot al llarg de la nostra història secular...

Gràcies, Deme, per tot quant ens deixes en herència tan valuosa, als teus bons amics de sempre!