Reflexions breus per al temps d'Advent (i 2): segona quinzena

Vet ací la segona i darrera tongada de reflexions breus per a aquest temps d'Advent 2024 que ja arriba a la seva fi, amb uns missatges d'esperança propis d'aquest període temporal en què celebram l'espera de la venguda definitiva d'un Déu fet humà...

Ornamentació nadalenca a la parròquia de Sta. Catalina Tomàs

13. «Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom vos conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop (Fl 4,4)

En mig de tot, podem viure sempre contents en el Senyor. Ell és a prop nostre. Que tothom ens conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop.

Sovint s’evidencia que, a més gran pobresa, més alt grau de solidaritat. I, per contra, com més gran és la riquesa, minva la solidaritat. Param més esment a la quantitat, sobretot si és espectacular; quan caldria afavorir, per damunt tot, la qualitat d’una actitud solidària constant i permanent, per insignificant que sia.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

14. «Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anuncia al poble la bona nova» (Lc 3,10)

Com a Joan Baptista, amb tota quanta exhortació ens véngui al cap, anunciem a tots els pobles la bona notícia que estam salvats.

Aprendre lliçons de la història humana pot ajudar-nos a evitar, en el moment present, alguns dels errors comesos en temps passats. Tot plegat també pot contribuir a bastir un futur millor per a les generacions venidores. Més que oblidar-ho, cal recordar-ho un dia i un altre. 

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

15. «Es presenta a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau» (Mi 5,1)

Tot bon pastor mira pel bé del seu ramat d’ovelles, de manera que puguin nodrir-se convenientment i pasturar bé.

Solidaritat amb qui passa per un moment difícil, terrible, nefast, de pèrdues irreparables, en vides i en béns materials? Per descomptat que sí! Té molt de valor el gest d’un donatiu tan voluntari com esporàdic. Per damunt tot, emperò, mirem de situar l’actitud solidària amb la gent i el planeta Terra durant tot l’any... Ni que sia amb un detall mínim cada dia.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

16. «Déu de l’univers, renovau-nos, feis-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats. Girau des del cel els vostres ulls, veniu i visitau aquesta vinya, que la vostra mà ha plantat i ha fet robusta i forta» (Ps 79,2)

Bona pregària d’Advent la d’aquest salm amb el qual podem dir:  Déu de l’univers, renovau-nos, feis-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats. Girau des del cel els vostres ulls, veniu i visitau-nos.

Algunes de les conseqüències del canvi climàtic, que alguns es neguen a reconèixer com a present entre nosaltres, pot servir-nos de far i guia en l’assumpció d’un comportament molt més respectuós, per part nostra, envers la Natura. Tot i que ens comporti haver de retallar estils de vida insuportables pel nostre planeta.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

17. «Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, venc a fer la vostra voluntat» (He 10,5)

En el llibre de la Vida, moltes retxes són escrites sobre allò que som, allò que deim, allò que feim. Que ho puguem dir alt i clar: Déu meu, vénc a fer la vostra voluntat.

En general, tal com som, deim i feim allò que volem. Conseqüents amb la personalitat singular que ens caracteritza, individualment o col·lectivament, adoptam amb encert o desencertament les actituds més característiques dels sers vivents que es belluguen damunt del planeta. No en siguem els destructors més ferotges!

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

18. «Elisabet, plena de l’Esperit Sant, crida amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes» (Lc 1,39)

Temps d’advent, temps de rebre el mateix Esperit Sant que empeny Elisabet a cridar i exclamar-se fortament davant la presència de la seva cosina, a punt de ser mare.

Homes i dones, dones i homes conformam un col·lectiu de sers vivents. Emportats a viure durant un temps en aquest món, convivim amb altres sers vivents, en igualtat de condicions. Encara tenim molt de camí a recórrer, fins a trobar el paper que correspon a la dona dins aquest món nostre «excessivament masculinitzat durant segles», en massa àmbits de la vida.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

19. «El poble que avança a les fosques veu una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós» (Is 9,1)

Temps d’Advent, temps per deixar de viure a les fosques, davant la gran llum que resplendeix per als qui vivim damunt d’un planeta tan maltractat.

Avancen a les fosques els qui no tenen llum... També els qui tenint-ne, la volen mantenir apagada... La llum és justícia, la llum és veritat, la llum es pau, la llum és felicitat. Llum és amistat, comprensió, estimació, ajuda, fer costat, donar una mà, adreçar una paraula amable... Val més encendre un llum que maleir la fosca!

20. «El Senyor ve a judicar la terra, judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb la seva veritat» (Ps 95,1)

Temps d’Advent, ajuda a  ser més conscient que Déu ens demana comptes dels nostres comportaments injusts, falsos i enganyosos.

Quin arribarà a ser el judici de la història sobre la nostra generació, la del segle XXI? Serà cert allò que algun economista il·lustre caracteritza com la mantenidora del model de vida més nefast que s’ha creat mai en tota la història de la humanitat? Pel que fa a la destrucció del planeta i a l’abisme creixent de la desigualtat entre rics i pobres! Ens cal rectificar, no?

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

21. «Josep, que és de la casa i la família de David, puja des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que espera un fill. Mentre són allà es compleixen els dies i neix el seu fill, el primogènit» (Lc 2,1)

La vinguda de Jesús a aquest món nostre de misèries crues i dures engresca a treballar i lluitar afanyosament per establir aquí a la terra aquell cel nou i aquella terra nova on imperi de bon de veres la justícia.

És a les mans de cadascú de nosaltres contribuir d’alguna manera, ni que sia insignificant, a construir petits redols d’aquest cel nou i d’aquesta terra nova, on la justícia es faci senyora del món i s’imposi pertot arreu. Només cal mantenir ben oberts i deixondits els ulls, les orelles, les mans i els peus, mirant de parar més esment a la veritat, i a defugir la mentida i l’engany.

Presentació del llibre del P. Josep Amengual Batle, MSSCC

 En bon dimecres, 18 de desembre, via whatsapp me n’arriba la invitació.

Es tracta de «la presentació del número 3 de LES TRES EMES». Un llibre voluminós (800 pàgines) sobre «La Història de Mallorca i les Religions del Llibre» (2024). Abasta el Regne independent de Mallorca (1229-1349); la implantació del cristianisme, segons el model de cristiandat; els musulmans, esclavitzats i desestructurats; cristians i jueus, els senyors del nou regne.

Imatge de la portada del llibre

És l’obra que publica recentment el bon amic i P. Josep Amengual i Batle, M.SS.CC., a cura del doctor en Història Antoni Mas, professor titular de la UIB. La presenten a la sala Capitular del Monestir de la Real, divendres 20 de desembre a les 19:30.

Em limit a respondre-hi: «Gràcies, miraré d’acudir-hi»...

I ho faig. M’hi present una mica abans d’hora. Això em permet de participar en la celebració eucarística que concelebra el superior general dels Missioners dels Sagrats Cors, el P. Antonio Fernández Cano, a l’interior de l’església de Sant Bernat.

Amb la Sala Capitular plena de gent que s’hi fa present, inicien la presentació d’un llibre que, sens dubte, ha de marcar un abans i un després de la seva publicació. Sobretot pel contengut exhaustiu i crític, relatiu a la historiografia mallorquina, amb no pocs aspectes fins suara mateix considerats «tan inamovibles com intocables».

Un cop feta la intervenció prèvia per part del Dr. Antoni Mas, parla el P. Josep Amengual, agraint primerament tot quant ha rebut al llarg de la seva vida, des del mateix Santuari de Lluc, fins al conjunt de la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors.

Mir d’atendre acuradament els esments personals que hi fa inicialment. D’entre tots aquests, hi destrio alguns noms tan coneguts per mi com Plàcid Pérez, Àlex Volney, Toni Mas, Ramon Rosselló, etc.

Diu el P. Amengual que aquesta obra pretén recollir els nombrosíssims treballs que ell ha fet, des que els inicia amb els seus estudis universitaris a Roma, fins que duu a terme la feina feta a favor de l'església i del poble de Mallorca en àmbits diversos...

Em crida poderosament l’atenció un fet que arriba a esmentar: quan, en els seus viatges com a superior general de la Congregació, visita els missioners que treballen a Rwanda, tot i les grans mancances materials en què es troba, no deixa de prendre notes «a la llum d’una espelma», quan la jornada es fa fosca i no compta amb la llum solar... (M’hi veig ben reflectit, esplèndidament, quan escric les meves cartes des de Burundi, destinades a la família i les amistats de Mallorca, a la dècada dels anys 70 del segle passat, a la llum d'un quinqué...)

Continua explicant que mira d’acostar-se als documents que tracten sobre la nostra història. Pretén fer una història de Mallorca, no una història mallorquina. Una història de l’Església, no una història eclesiàstica. Remarca que el terme «mallorquí» és àrab...

Explica sense embuts que, amb la venguda del rei En Jaume, Mallorca viu una conquesta sagnant, que porta a constituir-la en dos sectors, el dels esclaus (musulmans) i el dels sers lliures (cristians i jueus).

L'editorial en portada

Amb la conquesta del rei En Jaume, els exclosos són els musulmans que ja no compten per a res. Mentre que jueus i cristians en reben les preferències, en oficis i en beneficis.

La conquesta comporta l’anul.lació total de l'Islam, i converteix Mallorca en un dels més importants mercats d'esclaus de la Mediterrània occidental.

Amb el títol del llibre vol recordar que el regne de Mallorca és un regne independent. Que així perdura quasi cinc-cents anys, fins al 1715, quan els reis Borbons hi exerceixen i practiquen el dret de conquesta.

El nou poble de Mallorca és fill de la Bíblia, hi manté jueus, cristians i musulmans. De cultura catalana, com els andalusos ho són de la castellana. Es regeix per unes normes molts singulars,  per les franqueses.

Se’n riu de qui pretén enlairar-se genèticament fins a l’època talaiòtica, o a la població fenícia, o al món mozàrab... O són tots morts, o són fugitius totalment. De manera que no en queda cap rastre ni un.

En apuntar que la societat mallorquina ha d’esdevenir dialogant, remarca que és clar que s’ha de fer això, però sempre a partir del que som: amb el cristianisme i la llengua catalana, no l’anglès, com elements definitoris de la nostra història.

Es mostra contrari a imposicions acadèmiques que pretenen passar per damunt del parlar popular més genuí. Creu que, en lloc d’ajudar, hi fan més complex l’ús lingüístic.

Repassant els períodes de la història de Mallorca, recorda que les lluites dels Agermanats pagesos no van directament contra el rei,  sinó més tost contra el mal govern que el rei no mira d’evitar.

Insisteix en el fet que les parròquies són en l’origen de tots els pobles i viles de Mallorca. Diferenciant-hi d’alguna manera els cristians, més dedicats prioritàriament al cultiu de cereals (Petra), i els musulmans més abocats a la producció de verdures (sa Pobla).

Destaca el paper dels canonges com a administradors dels béns de tota l’illa de Mallorca.

Basant-se en els nombrosos testaments que consulta, és de l’opinió que les obres de la seu catedral de Mallorca ja s’inicien a començaments del segle XIII.

Qúestiona el tractament històric de Ramon de Torroella (1213-1266) com el primer bisbe efectiu de Mallorca (1238). Considera que amb l’arribada del rei a Mallorca l’any 1229, ja s’hi constitueixen comunitats cristianes «oficialment» reconegudes com a catòliques. 

Si no fos així, l’autor es demana: Ramon Llull (1232) hauria nascut «cismàtic»?

Si alguna cosa veig clara, en la presentació d’aquest llibre del P. Josep Amengual Batle MSSCC, és el gran paper que exerceixen els ARXIUS en la recopilació de les dades que ell utilitza. Com també la citació dels nombrosíssims investigadors que els posen al nostre abast (Pere Xamena, Ramon Rosselló, Joan Rosselló, Llorenç Pérez, Antoni Mut, Gabriel Llompart, etc.) (p98)

Una segona observació primerenca que se m’acut: amb la conquesta catalana s'inicia socialment i políticament, la conformació d'una societat nova: un nou poble català en una illa! Fet insòlit en el món hispànic. (p100)

(CONTINUARÀ)

Al bon amic Climent Garau, en el centenari del seu naixement

Convidat per la seva filla, i bona amiga meva, na Mercè Antònia Garau i Blanes, divendres, 13 de desembre de 2024, festa de Santa Llucia, juntament amb els bons amics Agustí Baró i Salvador Batle, acudesc a l’acte que l’Ajuntament organitza al Teatre Municipal Rafel Ramis de Bunyola, amb motiu de celebrar-hi el centenari del naixement del bon amic i compatriota Climent Garau i Arbona.

Juntament amb na Mercè, hi intervenen la batlessa Marian Serralta Cunill, (qui fa la presentació de l'acte). En Jaume Mateu i Martí, i na Bàrbara Suau Font, que condueixen l'acte de reconeixement i presentació de l’obra climentina: «Bunyola anys cinquanta i seixanta: les possibilitats d’una minoria».

Durant més d’una hora seguida, en un llenguatge força entenedor i una metodologia farcida de records relacionats amb la figura, la personalitat, l’obra, l’actuació i la professionalitat de l'insigne farmacèutic bunyolí Climent Garau, repassen la seva trajectòria tan variada, com rica i enriquidora.

Mentre vaig escoltant allò que hi diuen, i vaig mirant detengudament les imatges que ens passen a la pantalla, no em puc estar de parar esment, també, a alguns dels millors records que mantenc vius de la meva relació personal amb aquest «homenot» Climent Garau. 

Puc dir que es remunten a les èpoques ja llunyanes dels anys seixanta i setanta del segle passat. Més de mig segle enrere.         

Primerament, com a consiliari escolta dels seus fills, embrancats en els agrupaments escoltes de la parròquia de l’Encarnació, Jaume I i Verge de Lluc, a principis dels anys 70. Posteriorment, com a militants actius dins la formació política mallorquina de l’Esquerra Nacionalista, el PSM. I, finalment, en l’àmbit social d’entitats abocades a l’enfortiment de la construcció d’uns Països Catalans més consolidats, sobretot, mitjançant la defensa, promoció i difusió de la llengua catalana.

Entre moltíssims d’altres, en mantenc ben viu un: El SUS Mallorca de l'any 2006: Capdepera per la llengua i l’autogovern.  

Gràcies, al bon amic Climent, tant la meva dona, la manacorina Isabel Rosselló Girart (qepd), com jo mateix, des de l'any 2003  tenim la gran oportunitat de participar diverses vegades en les trobades que organitza al Principat de Catalunya l'Opinió Catalana. 

Tot, gràcies, a la persistent insistència a convidar-nos-hi el bon amic Climent Garau, facilitant-nos-hi el trasllat, l’assistència i l’allotjament. 

Mai no li ho podré agrair a bastament.

Són unes jornades força interessants, que ens permeten d'atansar-nos als sectors i a les persones amb més empenta política, social i cultural de Catalunya d'aleshores: Jordi Pujol, Miquel Sellarés, Muriel Casals, Albert Sáez, Fèlix Martí, Jordi Porta, Marta Anton, etc. 

Record haver assistit a les terceres jornades que es fan a Reus, l’any 2003. A les cinquenes, a Vilanova i la Geltrú, l’any 2005. A les sisenes, que se celebren a Manresa l’any 2006.  A les setenes, a Cerdanyola del Vallès, l’any 2007.

En una d’aquestes trobades, Climent rep el reconeixement a la tasca que desplega com a activista social, cultural i polític. 

També m’alegra ben molt recordar la invitació que em fa, juntament amb l'Associació J. Koslowsky, a aportar reflexions personals meves dins el cicle de conferències que ell organitza amb molta de cura a la finca de Son Pastor, a Bunyola, sobre «País i Procés sobiranista de Catalunya», el mes de novembre de 2013.

A més de les sopes mallorquines exquisites que m’ofereix, cuinades per ell mateix en la meva presència (un dels primers «homes» que veig emprant davantal dins la cuina!), no puc oblidar mai alguns dels comentaris que me n’arriben, més d’una trentena, i que resulten ben sucosos.

Com ja li ho esment, a na Mercè, un cop acabat l’acte a l'interior del teatre de Bunyola, a més de tots els trets característics de la figura d’en Climent Garau, que hi han estat esmentats, recordats i enaltits, personalment tenc molt d’interès a remarcar-ne un que, crec, ell considera i valora com a molt important al llarg de la seva vida: la seva vivència profunda d'una fe adulta, com a creient, alhora que científic.

El veig, el conec i el tract de prop, com a cristià, catòlic, compromès, feligrès de la parròquia de l’Encarnació que hi participa activament, en les celebracions i actes diversos. Que impulsa i promou l’ús del català a l’interior de les esglésies de Mallorca. Que s’engresca en l’educació que el Moviment Scout Catòlic s'afanya a inculcar no solament en els seus fills, sinó també en la munió d'infants i joves que conformen els dos agrupaments escoltes. Que, tot i tenir ja una edat avançada, es pren seriosament la tasca d’estudiar Teologia, com un dels pocs laics entre clergues. Que s’ocupa de contagiar el compromís cristià entre la joventut que conforma el Grup Blanquerna, a l’ombra protectora del santuari de Lluc. Que, d'alguna manera, participa d’aquella visió característica del catalanisme cristià de l’època. I que, amb el Concili Vaticà II, s’afanya, fins i tot com a científic, a fer llum sobre qüestions de vida cristiana que s'adigui més adequadament a les circumstàncies de temps i d’espai...

Aquest aspecte de la vida i trajectòria personal de Climent Garau, crec que ho resumeix esplèndidament i concisa, un altre bon amic capellà, canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Teodor Suau Puig, durant l’homilia que pronuncia amb motiu del comiat definitiu que li retem a l’interior del gran temple catedralici: 

«En Climent, no sols no se’n va empegueir mai, de la seva vivència religiosa, sinó que sempre la va definir com el fonament que sostenia la seva peripècia d’home i lluitador... és un d’aquells que arriben al compromís social, a la consciència política i a la passió per la nostra terra, gràcies a l’Evangeli...».

 En aquest escrit meu, de l’any 2024, no em puc estar de reproduir el vídeo que conserv en els meus arxius personals amb imatges relacionades amb aquest home de fe, lluitador apassionat per aquesta terra nostra que conformen els Països Catalans, el mallorquí de soca-rel Climent Garau i Arbona.

Nascut a Palma, crescut i conegut sobretot, com a bon bunyolí, es mereix tot el nostre reconeixement, el de Mallorca sencera i el del conjunt dels Països Catalans. Per la gran feinada que arriba a desplegar durant tota la seva vida en tantíssims d'àmbits.

Reflexions breus per al temps d'Advent (1): primera quinzena

Resumint el meu CREDO, som un dels qui creuen en Déu-Vida, qui es comporta com un Pare alhora que com una Mare. Té tant de poder que, en haver creat el Cel, vol i es proposa de re-crear-lo en la Terra. 

Per això, uns 2.000 anys enrere hi envia el seu Fill. Des de terres palestines, anuncia a tota la humanitat la millor de les bones notícies: recrear el cel en la terra. 

S’hi comporta com «un home excepcional de debò». Alhora que escampa el seu Alè-Esperit a tot l’univers creat, difon la llum i aporta la força precises, per arribar-hi, a crear el cel en la terra. 

En reconèixer-ho i assumir-ho els éssers vivents, ens hi podem bellugar a plaer, farcits de felicitat, fruit d’una justícia de bon de veres, que implanta la pau veritable. 

És el resum del meu CREDO. Com a ciutadà cristià, catòlic practicant, tant com puc, vull i sé.

oOoOoOoOoOoOoOoOo

Vet ací una sèrie de reflexions breus per a aquest temps d’Advent, amb un missatge d’esperança propi d’aquest període temporal en què esperam la venguda definitiva del Déu fet home...» 

Mir de parar una mica d’esment a les lectures bíbliques d’aquest temps... I de pegar una ullada a la carta encíclica «Dilexit Nos» que el papa Francesc fa pública el 24 d’octubre de 2024 sobre «l’amor humà i diví del cor de Jesucrist».

Cada apartat numerat dels punts que m’he preparat, conté tres parts: 

1) Text bíblic breu del temps d’Advent (en negreta-cursiva);

2) Reflexió breu per a creients (en cursiva);

3) Missatge general breu (en negreta )

01. «Un esqueix bo que comporta justícia i bondat» (Jr 33,14-16)

Que l’Advent d’enguany faci de nosaltres esqueixos bons d’un arbre esponerós, que produesqui i escampi fruits de justícia i bondat pertot arreu.

Als nostres dies, en ple segle XXI, no som pocs els qui creim en Déu, en Déu-Vida. Es comporta com un Pare i una Mare. Tan actiu i poderós que, en haver creat el Cel, vol recrear-lo en la Terra, amb Jesús, el seu Fill, «un home excepcional, l’home més excepcional de la història.

oOoOoOoOoOoOoOoOo

02. «Feis-me conèixer les vostres rutes, Senyor. Feis que aprengui els vostres camins. Encaminau-me en la vostra veritat. Instruïu-me: Vós sou el Déu que em dóna vida» (Ps 24,4)

Feis-nos conèixer, Senyor, les vostres rutes. Feis que sapiguem els vostres camins, encaminau-nos en la vostra veritat, instruïu-nos. Vós sou el Déu que ens dóna vida.

Feim camí, d’una manera o una altra, en solitud o en companyia, cap a metes diverses. Amb la necessitat de conèixer les nostres rutes millors. Amb ganes de recórrer els nostres propis camins dins la vida. Encaminant-nos cap a la veritat de la nostra existència en aquest món.

oOoOoOoOoOoOoOoOo

03. «El Senyor encamina els humils per viaranys de justícia, els ensenya el seu camí» (Ps 24, 4s)

Vós, Senyor, que encaminau la gent humil per viaranys i dreceres de justícia, ensenyau-nos els vostres camins.

L’arribada de la justícia a aquest món nostre, ple de misèries crues i dures, més que en mans de gent poderosa o sàvia, forta o violenta,  roman en mans de la gent més humil i més senzilla: amb capacitat d’aconseguir avançar per camins i per dreceres de justícia veritable.

oOoOoOoOoOoOoOoOo

04. «Que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que manteniu els uns amb els altres. Que refermi els vostres cors» (1 Te 3,12ss)

Temps d’Advent, molt propici per fer créixer fins a vessar l’amor que mantenim uns amb altres, de manera que serveixi per refermar els nostres cors.

Vivim temps propicis per fer créixer, fins a vessar a les totes, l’amor i l’amistat d’uns amb altres. Així, els nostres cors se’n surten enfortits: mirant amb afecte i tractant amb respecte molt gran tot el món que ens envolta, la gent amb què vivim i el planeta que compartim.

oOoOoOoOoOoOoOoOo

05. «Vau rebre l’ensenyament sobre la manera de comportar-vos per agradar a Déu. Ara vos deman que avanceu encara més» (1 Te 3,12ss)

Hem rebut ensenyaments sobre la manera de comportar-nos per agradar a Déu. Tant de bo que, en aquest temps d’Advent, avancem encara més en aquest camí.

Qui més qui manco, d’infant o adolescent, també de jove o més gran, d’una manera o una altra, hem rebut ensenyaments sobre la manera de comportar-nos dignament com a sers humans, agents responsables dels nostres actes. Pentura ens cal dedicar més temps a la introspecció, a la reflexió, a l’anàlisi.

oOoOoOoOoOoOoOoOo

06. «Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.» (Lc 21.25...)

En temps d’Advent, estiguem alerta i vigilants, preguem a tota hora, demanant que puguem sortir-nos-en, de tots els desastres que se succeeixen damunt del planeta, de manera que aconseguim de mantenir-nos-hi ben drets davant la Vida.

No sempre ens resulta fàcil mantenir-nos drets dins la vida. Si les coses ens vénen mal dades, amb tràngols agres, mals d’empassar, convé estar alerta, vigilants. A la recerca de camins millors, per sortir-ne exitosament i assolir-hi el nivell de pau interior més alt possible.

oOoOoOoOoOoOoOoOo

07. El Senyor Déu, creador de l’univers, s’avé a dialogar amb l’home i amb la dona. Els demana explicacions sobre el seu comportament a l’interior del jardí, damunt del nostre planeta (Gn 3,9)

No vulguem defugir mai el nostre diàleg, constant i confiat, amb el Déu Creador. Contínuament ens demana explicacions sobre el nostre comportament envers aquest jardí del planeta terra on ens ha col·locat la Vida.

Nosaltres els humans, i només els humans, destrossam cada cop més el nostre planeta. Cap altre ser que l’habita li fa tant de mal. Amb mitjans tan destructius i poderosos com els que els humans d’avui dia disposam! Dialoguem amb la natura... Dialoguem amb Déu creador.

oOoOoOoOoOoOoOoOo

08. «Tothom pot veure, d’un cap a l’altre de la terra, les actuacions de Déu en benefici de la humanitat sencera» (Ps 97,1)

En temps d’Advent, mirem de veure que, d’un cap a l’altre de la terra, es multipliquen dia sí i dia també, certes actuacions positives de persones creients en benefici de la humanitat sencera.

S’ha dit per pa i per sal que hem d’introduir maneres noves d’actuar localment amb visió i perspectiva globals. «Glocalització» li’n deien: visió global amb actuacions locals. Ens cal veure creients i no creients, que uim a terme més actuacions positives en benefici de la humanitat sencera.

oOoOoOoOoOoOoOoOo

09. «Nosaltres que des del principi tenim posada la nostra esperança en Crist, rebem la nostra part en l’herència com a fills de Déu» (Ef 1,3)

Temps d’Advent, bon moment per adquirir o desvetlar la consciència que, pel fet de tenir posada la nostra esperança en Crist, rebem en herència la nostra part, com a fills de Déu.

De qui és el nostre món? De qui és la terra on vivim? De qui l’habita o de qui la valora i la respecta més? Tenim tot el dret del món a gaudir-ne a plaer. També hem de parar més esment a tots els deures inherents que comporta el fet de mantenir-la i respectar-la, ambt totes les conseqüències que se’n derivin.

oOoOoOoOoOoOoOoOo

10. «Maria, a disposició dels designis de Déu, ben igual que si en fos l’esclava» (Lc 1,26)

L’exemple engrescador de Maria, la mare de Jesús, ens empeny a posar-nos a disposició dels designis de Déu, ben igual que si fóssim esclaus seus. És a dir, de manera total i plena.

Malauradament, amb comportaments irreverents, mancats de respecte, volem fer de la Mare Natura la nostra esclava, que estigui a les nostres ordres. Quan és ella la que ens ha parit! En sap més que nosaltres tots plegats. Manté un poder que nosaltres no tenim. Respectem-la sempre! La Natura és la nostra Mare. 

oOoOoOoOoOoOoOoOo

11. «Tens a dins teu el Senyor, el teu Déu, com a Salvador poderós. Crida de goig, aclama, alegra’t i celebra-ho de tot cor» (So 3,14)

Temps d’Advent, època propícia per endinsar-nos en el safareig del goig i l’alegria, en saber i assaborir que la humanitat sencera compta amb el Senyor Déu, salvador poderós.

Malgrat desastres i desgràcies, malgrat haver de conviure amb la malaltia, la fam, la misèria o les morts, sempre podem besllumar, a la llunyania o ben a prop, petits llumets encesos d’esperança, de solidaritat, d’ajuda mútua, d’oferiment de totes dues mans per col·laborar-hi.

oOoOoOoOoOoOoOoOo

12. «Aclamau el Senyor, proclamau el seu nom, feis conèixer entre els pobles les seves gestes» (Is 12,2)

En temps d’Advent, aclamem el Senyor. Proclamem el seu nom. Facem conèixer les seves gestes entre la gent que ens envolta i pertot arreu.

Fer conèixer, més amb fets que no amb paraules, la nostra creença ferma en un món millor. Millor per a tots els sers que vivim i habitam aquesta planeta terra. Sense cap casta d’excepció. Sigui allà on sia. I de la manera que sia. Tot i que ens cal cercar i trobar la manera millor d’aconseguir-ho.

(((CONTINUARÀ)))

Un quart de segle amb internet...

Mai no em passa pel cap, mentre som estudiant d'Humanitats, Filosofia i Teologia a la dècada dels anys 60 del segle passat, que la meva trajectòria vital s'ha d'arribar a trobar en una situació tan insòlita com aquesta: la presència d'internet. Ningú no me'n parla, d'això. Ni sé si existeix enlloc... 

Enllaços a totes les meves produccions dins internet

Enguany es compleixen vint-i-cinc anys del meu ingrés dins l'àmbit que anomenen "virtual". Hi faig les primeres passes...

Fa 25 anys que rodol per internet. I de quina manera! És a l'estiu de l'any 1999 quan qued enormement sorprès i increïblement meravellat! 

Gràcies a MallorcaWeb, aconseguim realitzar una entrevista amb una periodista, d'una manera tan insòlita que no m'ho puc creure: romanent cadascú a casa seva. Mantenim una "entrevista" sense veure'ns! Realment insòlit. 

És la primera vegada que m'entrevisten per internet. I s'esdevé una de les primeres vegades en què entrevisten un càrrec públic institucional a Mallorca "per correu electrònic"!

En ple mes d'agost de 1999, recent nomenat conseller de Cultura i Joventut del Govern de Mallorca, no fa falta que la periodista acudesqui al meu despatx, ni tampoc que jo m'hagi de traslladar a cap altre indret...

Des d'allà mateix on em trob, puc anar responent totes i cadascuna de les preguntes que em formulen. Les he rebut escrites, "miraculosament" via e-mail. I les hi puc respondre per la mateixa via, escrivint-hi allò que hi vull expressar. Me-ra-ve-llós!

Capçalera de l'entrevista, en català

Sempre m'he mostrat molt agraït a Elena Vera Kay, de MallorcaWeb, per haver-m'ho facilitat! Gràcies a ella, i al seu company Ramon Selles, faig les meves primeres passes dins un àmbit per a mi totalment desconegut. Em fa la impressió, aleshores, d'endinsar-me com aventurer perdut en la immensitat d'una jungla misteriosa i complexa, d'on no arrib ben bé a saber com sortir-me'n...

Però sí, conduït per aquestes quatre mans més expertes que les meves, aconseguim de completar una entrevista extensa, al llarg d'un matí agostenc que record perfectament, vint-i-cinc anys després.

Els reiter el meu agraïment profund, per haver-me conduït de la seva mà experta, fins aquí on som ara, en aquest àmbit de la intercomunicació més fluïda!

Capçalera de l'entrevista en anglès

Em resulta particularment emotiu tornar a repassar aquella entrevista, que roman publicada en la seva totalitat  25 anys després, tant en català com en anglès, a la xarxa de les xarxes.

En subscric plenament tot el contengut, dues dècades i mitja després d'haver-la realitzada a les dependències de l' edifici de La Misericòrdia, seu de la Conselleria de Cultura i Joventut on treball durant vuit mesos seguits com a conseller, representant el PSM-Entesa Nacionalista de Mallorca...

Qui tengui interès a conèixer-ho, pot accedir-hi des d'aquests tres enllaços:

1 En català

2 En anglès

3 Comentada al DdB