Viatge al Perú 2024 (3ª): ja hi som, a Lima, amb dues maletes ben plenes

Un dia abans d’emprendre el vol cap al Perú, el dia se’m fa curt a Mallorca. Massa curt, per fer-hi tot quant hauria de fer en les hores darreres.

Esper i desig que, emprant les noves tecnologies, aquesta estada al Perú en aquestes alçades del segle XXI, pel que fa a la intercomunicació d’allà (Perú) cap aquí (Mallorca), sigui ben diferent a la que estam forçats a mantenir en la dècada dels anys 70 del segle passat.

Que aquest blog pugui servir-hi com a botó de mostra!

Després d’aterrar magníficament a l’aeroport internacional Jorge Chávez de Lima Callao, de recollir les dues maletes grosses que viatgen directament de Palma a Lima, de bescanviar euros per sols peruans a les mateixes instal·lacions aeroportuàries, mir de fer tots els tràmits requerits a «Migracions», on, sense cap casta de problema, m’indiquen que ja  me’n puc sortir (sense cap registre ni entrebanc!).

L'avió d'Ibèria (Avianca) surt de Palma amb 13 minuts de retard, però arriba a Madrid més prest que l'hora prefixada, les 22:45. M’adon que volar al Perú amb Ibèria no és ben bé el mateix que amb Air Europa, pel que fa a les connexions aeroportuàries a Madrid. Me n'adverteix claríssimament na Magdalena, la binissalemera que m'atén molt amablement  al mostrador d'Ibèria de Son Sant Joan. 

A l'aeroport de Madrid-Barajas, m'he d'espavilar per pujar al trenet de T4S que m'ha de dur fins allà mateix on surt el meu avió cap a Lima, a la porta de sortida "S3". 

En pretendre que sigui «el viatge de la meva vida quasi octogenària», na Mònica, de l'agència de viatges Kontiki Tramuntana, em procura uns bitllets d'avió que ni són els més barats ni tampoc els més cars: amb seient individual deliciós (1C), ample, tranquil, còmode, amb refrigeris inclosos, molt ben atès a les mil meravelles pel personal de cabina, totalment llatinoamericà (jo diria que veneçolà...). 

A l’interior de la nau, al cap d’una horeta de volar, l’«aeromozo» Juan Carlos i l’«aeromoza» Mariela em demanen de què vull sopar, i què vull prendre més tard per berenar, dues hores abans d’arribar a Lima. Ho annoten al seu mòbil... 

Pel que veig, aquest viatge, que m'agradaria que fos el millor de la meva vida, comença beníssim...

Amb un tracte excel.lent per part del personal de cabina de Latam, durant una nit molt més llarga que l'habitual per a mi (més de 17 hores seguides de fosca negra), amb dues menjades programades i tantes begudes d'aigua com demani (5). Anades al bany (4). Hores dormides seguides (5) i alternes més de 8. No empr el comandament de la pantalla disponible, per a res...

De l’aeroport de Lima, on m’espera la meva fillola piurana, Zully Socorro Moreno Romero, en taxi, ens adreçam tots dos cap al districte limeny de Miraflores, on se situa l’hotel reservat per l’agència mallorquina de viatges Kontiki Tramuntana: Radisson Decapolis Miraflores **** Avenida 28 de Julio – 0 – Lima Miraflores - 005116251201.

Quan són les 16:16 h, ens encaminam cap a la casa de la filla de na Zully, que viu a l’altra banda de la ciutat de Lima,  al barri de Los Olivos, on tenc oportunitat de saludar Pamela i els seus dos fills, Nicolás i Rafaela, menors de 10 anys tots dos; i de passar unes hores a la casa nova que ocupen des de fa poc temps. 

A les 21:15 tota la família m’acompanya de bell nou a l’hotel, on qued a passar la nit tot sol.

La meva primera jornada sencera al Perú es produeix divendres, 15 de març. És el primer dia sencer que pas al Perú en aquesta ocasió. Després de la mitja primera jornada peruana d’ahir dijous, durant la qual, entre d’altres elements, tenc oportunitat de seguir més de prop la situació familiar dolorosa que travessen algunes famílies peruanes molt amigues, per motius nombrosos i variats: l’exhumació d’un familiar, els inicis d’un procés de separació matrimonial, el trasllat de restes humanes d’un lloc a un altre, el viatge inesperat a la capital peruana des de Piura, etc. 

En aquest sentit, he de reconèixer que no arrib al Perú en el millor dels moments possibles, sobretot per a segons quina gent...

Però és que, des de fa temps, m’estic fent a la idea que la vida al Sud d’aquest planeta nostre, molt sovint, arriba a ser tan intensa i diversificada que es converteix en cau inesgotable i sorprenent d’esdeveniments imprevists, de situacions assolides sense haver-les anat a cercar, de coincidències insòlites, de trobades inesperades, d’encontres sobtats, de troballes inimaginables...

Aquesta segona nit, que també me la pas tot sol, a la cambra núm. 511 de l’hotel Radisson Decapolis Miraflores, m'hi qued adormit com un tronc.

A l'hora prefixada, tal com hem quedat, m’hi compareix el fill d’un peruà amic meu que viu i resideix a Mallorca. Espera amb moltes ganes la capsa de medicaments que son pare ha posat a les meves mans perquè els hi faci arribar. Em convida a anar a espipellar qualque cosa. Ho feim en un altre indret, el Terminal Pesquero, de tarannà més popular que on he anat a dinar, restaurant Alfresco, de caire més turístic. Mir d’empassar-m’hi una «tortilla con cebiche de pota» que mai no he tastat i que desconec. Com que es tracta d’una quantitat petita, pas gust d’assaborir-ho, ben regat amb uns quants tassons de «chicha morada».

Una de les més grans alegries m’arriba avui dia quan, des del mòbil, escolt la veu de n’Elvira Calmet, l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria. Em diu que vénen a veure’m a l’hotel Radisson on estic allotjat. S’hi presenta ella, n’Anselm, la seva filla Micaela i el nét Julián. Tots cinc feim una bon rotlada, a la cafeteria de l’hotel. Després, ens animam a anar a prendre un piscolabis pels voltants més apropats.

Les trobades que mantenc amb n’Anselm, aquest bon amic, amb qui compartim tasques pastorals a la parròquia de Santa, dins la prelatura de Chimbote a la dècada dels anys 70 del segle passat, m’omplen sempre de gran satisfacció i molta d’alegria. 

Quant i més en aquesta ocasió, quan els duc el paquet de medicaments que la seva filla resident a Mallorca els envia, i que una bona amiga farmacèutica de Ciutat els facilita i procura amb gran diligència, n'Aina Salom.

Tot ben barrejat amb dues bones sobrassades i alguns ventalls mallorquins, que ajudin a alleugerir els efectes de la calor intensa que cau damunt la ciutat de Lima a determinades hores d’aquesta època estiuenca tan irregular.

Pas la darrera jornada sencera a Lima, la capital del Perú, en bon dissabte, 16 de març. Torn a enllestir una de les dues maletes, amb la qual faig comptes d’emprendre el vol demà diumenge, per retrobar-me amb el bon amic peruà, rector d'una parròquia andina. Amb l'alicient principal d'aquesta presa de decisió meva a Mallorca: iniciar una etapa nova de presència singular al Perú! 

Faig comptes de facturar-la en el vol que surt de l’aeroport internacional Jorge Chávez de Lima demà dissabte, a les 11:40, i que té previst d’arribar a l’aeroport serrà a les 13:06, amb la companyia peruana JetSmart .

Com que l’hotel on estic allotjat no es troba gaire lluny de l’Óvalo de Miraflores, m’hi vull acostar anant-hi a peu. Tenc moltes ganes de tornar a veure aquest indret tan característic, on se situa l’Escola Superior Magisterial Marcelino Champanyat on vaig llicenciar-me en Educació a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat.

N'hi trec algunes fotos que remet tot d’una als bons amics mallorquins que compartírem aquella tasca, amb la presentació i defensa d'una tesina de llicenciatura «Los medios de comunicación, instrumento de evangelización de los pueblos». Ens basàvem en la iniciativa promoguda per mossèn Miquel Mulet, qui va batiar-la amb el nom de CINCOS (Centro de Intercomunicación Social).

«Amb ganes de veure aquella Escola Superior Magisterial Marcelino Champagnat de Miraflores, on ens llicenciàrem en Educació a la dècada dels anys 70 del segle passat, m'adon que res ja no és així com era. Just en queda la placa del passatge... L'edifici ha quedat reconvertit en instal·lació limenya de la Universitat de Piura... Nova sint omnia, recedant vetera!»

I per a més novetats, demà en avió, a uns 563 km de Lima.