A Mallorca

dimarts, 28 de juny del 2011

De puntetes per damunt d'una notícia rellevant...

Llegesc amb molt d'interés les dades que publica el Diari de Balears, a finals d'aquest mes de juliol de 2011. Sobre algunes de les conclusions a les quals arriba la gent experta en restes arqueològiques, després d'haver-ne estudiat les poques que s'han pogut salvar del saqueix perdurable...

“Palma es fundà a Son Espases... Els símbols de la fundació de Palma... Els màxims símbols trobats a Son Espases sobre la fundació de la ciutat de Palma per part dels romans en el segle II aC... Restes localitzades en els 62.000 metres quadrats excavats... L'assentament militar s'establí a la zona on avui s'ubica l'hospital de referència... S'hi han localitzat restes d'algunes àmfores que degueren contenir vi...”

Se'm posa la pell de gallina, només de llegir-ho ara! Deu ser una de les troballes més rellevants, sobre el naixement de la ciutat romana de Palma! Com no se n'havia trobat cap altra fins ara, tan valuosa!

I això succeeix al mateix indret on els nostres governants -PP+PSOE- han volgut aixecar l'hospital de Son Espases! El millor hospital d'Europa!

Quina barrabassada, quina salvatjada, quin atemptat terrorífic contra la nostra història tan preuada! És clar que així, esborrant-ne petjades velles amb megaconstruccions modernes, mai no sabrem ni d'on venim, ni on som, ni cap on anam!

Davant d'una notícia com aquesta, apareguda al Diari de Balears els darrers dies del mes de juliol de 2011, tot d'una em vénen al cap les accions realitzades anys enrere, anys 2007 i 2008, en defensa d'un espai rural que, per molts de motius, n'hi havia que consideràvem inadequat per aixoplugar la construcció d'un macrohospital com el de Son Espases.

Entre d'altres, s'hi adduïa l'existència de restes arqueològiques enterrades en un perímetre d'uns 80.000 metres quadrats.

Fins i tot s'hi feien públiques fotografies aconseguides “heroicament” per qui no es cansava mai de denunciar-ne l'espoli, n'Aina Calafat

S'ha de valorar molt positivament la tasca realitzada per aquest grup de professionals de l'arqueologia que arriben a les conclusions esmentades més amunt.

Seria bo, també, que ens fessin arribar la valoració que en fan, d'allò que ha estat destruït i destrossat, mentre s'hi ha construït l'hospital de Son Espases.

De què ens pot servir, a la llarga, haver tengut a l'abast “el millor hospital d'Europa”, si ni tan sols hem tengut la capacitat de valorar i gaudir una de “les millors restes romanes” del món!

Commemoració de l'Himne de Pau Casals a Nacions Unides, duu coa...

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Pau Casals, en roda de premsa conjunta, expliquen en què consistirà el concert homenatge a Pau Casals 2011.

Ho fan, tres setmanes després del comunicat oficial emès des de l'Institut Ramon Llull, segons el qual el 40 aniversari del concert de Pau Casals a l’ONU es commemorarà amb un homenatge al Palau de la Música el 14 de setembre, en lloc del programat per al 24 d'octubre a la seu de Nacions Unides, Nova York,, impulsat des de Mallorca per Forum Musicae.

Amb aquestes dades més recents, es fa del tot evident el canvi de rumb i la direcció en què s'orienta aquest acte:

Ja no és per reivindicar l'Himne de la Pau que va compondre Pau Casals per a l'ONU, l'any 1971, ara fa 40 anys; ja no és el projecte impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae; ja no és l'Institut Ramon Llull qui el promou, com a encarregat de la projecció exterior de la Cultura catalana, ni el departament d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya...

És la Fundació Pau Casals, amb el suport explícit del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la que organitza, impulsa i promou un acte d'aquestes característiques...

És d'agrair tanta claredat en l'exposició!

Com també seria d'agrair una explicació una mica més detallada d'allò que s'hi manifesta:

Ferran Mascarell ha explicat que de moment, s'han fet moviments perquè s'homenatgi Pau Casals a l'ONU de Nova York...”

CONCRETAU-LOS, SI US PLAU!

”però descarta que pugui ser aquest any, malgrat l'Institut Ramon Llull hagi iniciat els tràmits per fer-lo...”

CONCRETAU-LOS, SI US PLAU!

”Mascarell ha assegurat que s'hi està treballant però considera que no està ''prou madur'' tan per l'ONU com pels governs implicats...”

CONCRETAU-HO, SI US PLAU!

” i considera que s'ha de valorar el cost que suposaria una iniciativa com aquesta...”

CONCRETAU-NE EL COST, DE LA DEL 14 DE SETEMBRE, SI US PLAU!

”Tanmateix, tant la Fundació Pau Casals com el Departament, a través de l'IRL confien en poder seguir treballant per fer-ho possible...”

CONCRETAU-NE DADES, DATES I ACTUACIONS, SI US PLAU!

Tanmateix, no deixa de ser una prova més d'allò que hom deia en relació amb l'Institut Ramon Llull: NO N'HA FET ELS DEURES!

Certs enllaços d'interès:

  1. VilaWeb (28-06-2011)
    L'homenatge a Pau Casals, potser sense l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.- La Fundació Pau Casals proposa un homenatge al músic i no assegura la presència de l'orquestra, que en fou promotora: “...En relació amb el concert no es va esmentar la participació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, dirigida per Salvador Brotons, amb seu a Palma, i promoguda pel Fòrum Musicae, una de les entitats primiceres a l'hora d'organitzar l'homenatge...”
  2. Diari de Balears (27-06-2011)
    Homenatge a Pau Casals sense el Fòrum Musicae? La Fundació Casals presenta els actes en record del músic català a Barcelona sense esmentar, per ara, la presència mallorquina, instigadora de la iniciativa
  3. Diari ARA (27-06-2011)
    Concert-homenatge a Pau Casals. Un documental, l'edició en paper de l''Himne de les Nacions' i un cicle de conferències completen els actes del 40è aniversari de l'entrega de la Medalla de la Pau al músic
  4. Reus digital (27-06-2011)
    Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures. La Fundació Pau Casals i el Departament de Cultura descarten el concert a Nova York per aquest any
  5. Directe.Cat (27-06-2011)
    Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures
  6. El Faro digital (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre:Lo que finalmente no podrá llevarse a cabo es una audición, protagonizada por el Cor Jove dels Països Catalans (con cantantes de Cataluña, Mallorca, Valencia y Alguer), el Cor Jove de l'Orfeó Català y el Cor de Noies del Orfeó en la sede de Naciones Unidas el próximo día 24 de octubre. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha dejado hoy claro en la rueda de prensa de presentación de estos actos que ha habido "muchos movimientos" para poder organizar este concierto pero "el planteamiento de la ONU es complejo y no está maduro". Ha aseverado que "los que querían organizarlo han hablado más a través de los medios de comunicación que con las embajadas y detrás está un organismo muy complejo como la ONU y delante están varios ministerios de Exteriores. Hasta que todo no quede atado no se volverá a hablar de este asunto", ha precisado
  7. El Confidencial (27-06-2011)
    Última Hora. Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre
  8. La voz libre (27-06-2011)
    El violoncelista Miklós Perényi rendirá homenaje a Pau Casals en el Palau de la Música. ”HOMENAJE FRUSTRADO. Sin embargo, las celebraciones debían en un principio culminar en un gran concierto en la sede de la ONU en Nueva York, un ambicioso proyecto que capitaneaba el Institut Ramon Llull (IRL) y que Mascarell ha dado por cancelado. Bajo la batuta de Salvador Brotons, la Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, su coro, el Orfeó Català y la Manhattan School of Music tenían que recuperar el himno de Casals, pero las negociaciones, que debían impulsar los gobiernos de España y Andorra, nunca fructificaron. "Este proyecto no está maduro ni por parte de la ONU ni por parte de los gobiernos que lo han de interlocutar", ha dicho el consejero, que también ha hablado de dificultades económicas y ha descartado que el homenaje en Nueva York pueda llegar a celebrarse este año.
  9. La fura.cat (27-06-2011)
    Pau Casals serà homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures.
  10. Lamalla.cat (27-06-2011)
    L'homenatge a Pau Casals finalment se celebrarà a Barcelona el 14 de setembre.
    Les negociacions per fer-ho davant la seu de les Nacions Unides a Nova York no han fructificat: “ El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha deixat auest dilluns clar en la roda de premsa de presentació d'aquests actes que hi ha hagut "molts moviments" per poder organitzar aquest concert però "el plantejament de l'ONU és complex i no està madur". Aprofundint en això, ha asseverat que "els que volien organitzar-ho han parlat més a través dels mitjans de comunicació que amb les ambaixades i darrere està un organisme molt complex com l'ONU i davant estan diversos ministeris d'Exteriors. Fins que tot no quedi lligat no es tornarà a parlar d'aquest assumpte", ha precisat”
  11. Diari de Tarragona.com (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en el Palau de la Música. La Generalitat aparca por tema económico la celebraciónde un concierto en la sede de Naciones Unidas en Nueva York
  12. VilaWeb (27-06-2011)
    Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures
  13. ABC (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre

dilluns, 27 de juny del 2011

Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (2)

Amb tot el meu suport, explícit i perllongat, a la iniciativa de la presidenta de Forum Musicae, la bona amiga Magda González, vull parar esment a certes consideracions que s'han de tenir ben clares, davant del comportament i les actuacions o descuids dels actors diferents que s'hi relacionen.

Convé no perdre mai el nord inicial que guia sempre la iniciativa cultural nascuda a Mallorca, destriant possibles declaracions i justificacions escorades o interessades, i valorant el més objectivament possible allò que, efectivament, es va mostrant cada cop més clarament com una farsanteria institucional veritable, sense precedents coneguts per mi fins ara.

“Farsant” és qui fingeix coses que pretén de fer passar com a veres. I farsanteria esdevé l'acció pròpia de farsants (DLLCEC).

L'inici institucional d'una iniciativa cultural sense precedents

Els inicis d'aquesta iniciativa cultural, que rep el suport institucional de dos governs dels Països Catalans al nivell més alt, es remunten a uns quants dies abans del 10 de l'11 del 10, a Palma. És el 29 d'octubre de 2010, a Barcelona, al Palau de Sant Jaume.

Després de dos anys intensos d'haver-hi fet molta de feina, la presidenta de Forum Musicae, Magdalena González, en fa una exposició pública davant del conseller de la Presidència del Govern Balear -Albert Moragues-, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya -Josep-Lluís Carod-Rovira i els representants de l'Institut Ramon Llull de Barcelona encapçalats pel seu director, Josep Bargalló.

Amb això, s'aconsegueix que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya decideixin de presentar-la com a pròpia, perquè sigui aprovada a la reunió propera del Patronat de la Fundació Ramon Llull que s'ha de celebrar a Palma el 10 de novembre següent.

A aquella primera reunió celebrada al Palau de Sant Jaume, l'exposició de la iniciativa cultural és a càrrec de Magdalena González, presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, conjuntament amb Joan Llinares, director del Palau de la Música Catalana, de Barcelona.

 L'encàrrec de dos governs dels Països Catalans

A la trobada del 10 de l'11 del 10 realitzada a Palma, s'acorda encarregar al director de l'IRL, Josep Bargalló, que iniciï les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys...

Com queda reflectit aquell mateix dia a les comunicacions oficials que fan públiques totes tres institucions -Govern de les Illes Balears, Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Llull- a les web respectives, s'hi diu que es tracta d'un projecte que promou el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, i que també ha de comptar amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull.

S'hi recorda que l'objectiu és interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.

S'hi informa que Forum Musicae treballa perquè el director Salvador Brotons dirigeixi els 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català, 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, i el Chorus of the Manhattan School of Music, que va ser el que va estrenar l’himne l’any 1971.

El projecte cultural aprovat per dos governs

En què consisteix realment? El projecte cultural que aproven els dos governs -Illes Balears, representat per Albert Moragues, i Generalitat de Catalunya, representat per Josep-Lluís Carod-Rovira- consisteix en la commemoració del 40è aniversari de l'estrena de l'Himne de Nacions Unides, compost, interpretat i dirigit pel mestre Pau Casals, per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la mateixa seu de Nacions Unides.

L'objectiu de la iniciativa cultural mallorquina no és cap altre que, en tenir constància de certes reticències de Nacions Unides a reconèixer un Himne propi, aprofitar l'avinentesa de la commemoració i de la imposició de la Medalla de la pau a Pau Casals aquest any 2011, per fer una celebració que sembri una llavor de reflexió que condueixi a l'obertura d'un debat que conclogui amb la consideració de tornar a instaurar l'Himne de Pau Casals.

S'hi proposa una fórmula còmoda per facilitar-hi el pas: adoptar-lo en qualitat d'Himne de la Pau de Nacions Unides, com també és conegut.

 L'execució de la commemoració a Nova York

L'execució d'aquesta commemoració es proposa que es faci dins el marc de les Jornades de l'Institut Ramon Llull, anomenades Catalan Days, que enguany s'anomenarien "la Cultura Catalana duu la Pau al món". Es vol contribuir a aconseguir un reconeixement de la nostra cultura com a cultura de Pau, a través de la figura indiscutible de Pau Casals.

Sembla idoni considerar que, si els dos Governs que aproven la iniciativa hi tenen alguna objecció o suggeriment o proposta de canvi a fer, ho han d'haver manifestat prèviament i han d'haver fet canviar-ne el projecte abans de la seva aprovació.

Un cop aprovat pels dos governs, el gestor que rep l'encomana de dur-lo a terme no està autoritzat a canviar res ni a deixar-lo d'executar, perquè en tengui una opinió diferent. El gestor encarregat només ha d'executar l'encàrrec.

En aquest sentit, el director de l'IRL que rep l'encàrrec dels dos governs -Josep Bargalló-, és normal que, abans de deixar el càrrec, expliqui ben clarament, tant als seus successors com als dos governs i a les entitats implicades, com a mínim -si és que no considera adient comunicar-ho a l'opinió pública- en quina situació deixa el projecte i quines passes ha realitzat en compliment de l'encàrrec rebut.

És clar i evident que l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa cultural no n'ha rebut cap casta d'informació ni explicació mínima... fins ara.

Del Govern de les Illes Balears, que se sàpiga, no hi ha hagut cap informació publicada que en permeti deduir que s'ha produït aquest transvasament d'informació.

 Tot i amb això, per les declaracions que efectua públicament el nou director de l'IRL, Vicenç Villatoro, es constata que la nova direcció del Llull s'ha instal·lat en dues tesis que, si més no a primer cop d'ull, sembla que s'ha fabricat ell mateix.

Sense que s'hagi convocat mai cap Comissió de Treball on s'informi sobre les gestions efectuades i les que s'hagin de fer, sense haver-ne obert l'expedient, el director admet que no és coneixedor d'haver rebut cap encàrrec de cap govern!

La primera tesi considera absurd anar a Nova York, a realitzar la commemoració d'un himne que no ha estat aprovat per l'Assemblea General de l'ONU. S'acceptaria d'interpretar l'Himne a Nacions Unides, si fos amb les Nacions Unides.

Es pot afirmar que resulta un plantejament absurd per si mateix: allò que l’ONU no ha fet en 40 anys, tampoc no ho farà ara! No es tracta tant d'anar a Nova York, com de sembrar-hi la reflexió.

I, sobretot, el gestor que ha rebut l'encàrrec només s'ha de preocupar de continuar amb l'execució del projecte, sense variar-ne l'esperit inicial.

Diu el director de l'IRL, en segon lloc, que en temps de crisi el cost de 300.000 euros és massa car. Però no diu: a) que es tracta només d'una previsió inicial de pressupost i que s'ha de pagar entre tres Governs; b) Que el Departament de Cultura, a la reunió del 18 de març, va comunicar que no era qüestió de diners perquè pagaria "el Ministerio"! c) Que s'ha aconseguit un conveni amb Air Europa amb un 30% de descompte per persona...

Les preguntes clau

Des de Mallorca estant, es considera del tot imprescindible que s'informi l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa cultural de commemorar el 40è aniversari de l'Himne de Nacions Unides, de Pau Casals. I que s'hi clarifiquin, d'una vegada, certs punts que fa massa temps que romanen enterbolits i foscos:

  • Quines passes concretes ha fet la nova direcció de l'Institut Ramon Llull encaminades a continuar  l'encomana rebuda de part de dos Governs, i que varen ser iniciades per la direcció de l'ens anterior
  • Quins contactes s'han mantengut amb el nou Govern d'Andorra, i si s'han continuat els iniciats amb l'anterior ministra andorrana de Cultura Susanna Vela, també present a la reunió de Palma el dia de l'aprovació del projecte a Mallorca (el 10 de l'11 del 10)
  • En quin moment i qui decideix que la iniciativa ha d’anar per l’Estat Espanyol i no per Andorra. Si el Llull participa d’aquesta decisió o simplement se li ha comunicat,  com ho va fer el Departament de Cultura a Forum Musicae el 18 de març
  • Quines relacions hi ha hagut amb Madrid fins ara. Què se'n sap de les gestions que havia de fer el Departament de Cultura al respecte, durant el viatge del conseller Mascarell a Madrid per reunir-se amb la Ministra de Cultura González-Sinde el passat 16 de maig i per a la qual s’havia demanat prèviament una proposta escrita a Forum Musicae
  • Quins són els resultats de les gestions realitzades fins ara, des que el 18 de maig de 2011 el Departament de Cultura comunica a Forum Musicae que el projecte passa a mans d'Afers Exteriors de la Generalitat sota responsabilitat  de Senén Florensa
  • Què se n'ha de pensar i en què quedam, si la directora adjunta del LLull de Palma declara al Diari de Balears (5 de juny de 2011) que l'encàrrec ha estat fet a la Fundació i no a l'IRL. Si això es fa sis mesos després de la presa de possessió del càrrec de la nova directiva, com es justifiquen les reunions de treball dutes a terme durant els mesos de novembre i desembre per la Comissió de treball a la seu de l'Institut Ramon Llull a Barcelona; com es pot dir, sis mesos després, que no s'adjudicà cap partida pressupostària; si és així, com és que la nova direcció del Llull, durant tot aquest temps, ha fet declaracions a tort i a dret sobre el tema i no ha reunit cap vegada la Comissió de treball per dir-hi: que no se'n sabia res, del tema; que no en tenien l'encàrrec (segons declaracions de la directora de Palma); i que no destapàs l'engany presumpte de la direcció anterior i s'acabàs amb el tema definitivament
  • Què signifiquen aquests sis mesos de feina feta o deixada de fer, desídia, mala fe, “no diem res i i el tema morirà per abandó” o obeeixen a un pacte institucional de  “com ho feim per liquidar aquest tema tan incòmode”?
  • Si s'ha contactat en cap moment, al llarg d’aquests sis mesos, amb el Govern Balear, encara en funcions, per comunicar-li la “sorpresa” que es tracta d'un tema fantasma sense cap adjudicació pressupostària, destapant així l’anterior direcció
  • Fins a quin punt pot l'IRL reunir la Comissió de treball  per tancar el projecte, si admet no ser conscient que n'és el gestor encarregat. Si és així, amb quina potestat ho pot fer? Per què no ha derivat el projecte cap a un òrgan competent, en comptes d'enredar la troca durant tants mesos
 Des de Mallorca estant, es veu ben a les clares que no hi ha res que encaixi en tot aquest entramat de situacions i actuacions incomprensibles. Pel que fa a l'actuació i/o omissions de l'Institut Ramon Llull, no s'hi veu res que encaixi mínimament. Res de res!

Més encara, si hom para esment a les persones que s'hi veuen implicades, en un desgavell tan enorme com aquest.

 Senén Florensa:
No se sap quines passes ha fet el responsable d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, per tramitar el projecte, des que el passat 18 de maig de 2011 el Departament de Cultura comunicàs a Forum Musicae que el projecte es tramitava per aquest altre Departament! Ni se sap tampoc quan es té previst de celebrar la primera trobada entre Forum Musicae - Palau de la Música Catalana - Afers Exteriors.

Fundació Casals-
Són uns convidats de pedra. Ni han fet res, ni han opinat, ni han col·laborat amb Forum Musicae per a res, a pesar dels intents infructuosos per part de l'entitat mallorquina.

Per darrere, sempre s'apunten a les dues línies inventades per l'Institut Ramon Llull: d’anar per Madrid en comptes de per Andorra, i de no fer res si abans no s’ha aprovat oficialment l’himne (com si es volgués començar la casa per la teulada..).

Cap iniciativa en aquest afer concret, tret de la invitació -del tot inexplicable- que fan al Palau de la Música Catalana de participar a l'acte de commemoració de l'Himne que es pensa fer el 14 de setembre a Barcelona...!

Dimecres, 8 de juny de 2011, una data per a la història

Amb tot això, s'arriba així al dimecres dia 8 de juny de 2011. Data assenyalada per a la primera reunió de la Comissió de Treball creada amb la finalitat d'analitzar les gestions realitzades fins ara “perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys.” Com s'establia el 10 de l'11 del 10 a Palma, a l'encàrrec fet per dos governs dels Països Catalans a l'Institut Ramon Llull.

En tenir notícia d'allò que fa públic el Diari de Balears (9 de juny de 2011), la sensació que es té, des de Mallorca estant, és que uns senyors concrets han decidit defenestrar un projecte cultural dins les parets del Llull en cerimònia privada, sense haver-li donat l'oportunitat de sortir de Catalunya ni de defensar-se, ni per Andorra, ni per Madrid, ni molt menys a Nacions Unides:

"Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae."

Ni més ni pus que un exemple viu del que li passa a una iniciativa civil quan, per desgràcia, arriba a ser posada en mans de polítics o de càrrecs dictats per polítics que es mostren ineptes, incapaços d'assumir com els pertoca les responsabilitats inherents a la gestió pública que se'ls ha encomanat. 

Vergonyós i lamentable!

No ha de resultar gens ni mica estrany que, qui exposa aquestes consideracions, les acabi manifestant i reproduint-hi: “Amb la meva més profunda indignació. Magda.”

"A la sortida de l'encontre, la directora de Forum Musicae, Magdalena González, abandonà la seu del Llull en tensió i amb el rostre desencaixat. El director del Llull, Vicenç Villatoro, acompanyat d'Àlex Susanna, director adjunt de la institució, explicà que s'havia pactat no fer declaracions de la reunió i redactar un comunicat conjunt. A la trobada també hi assistiren la presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla; el seu director, Joan Oller; el director de la Fundació Pau Casals, Josep Maria Carreté; i el gerent del Llull, Josep Marcé. Salvador Brotons, el director de l'OJIPC i de la Simfònica Ciutat de Palma...s'incorporà al tram final de la reunió..." (CONTINUARÀ)

dimarts, 21 de juny del 2011

El cas dels catalans, a Westminster

El 14 de juliol de l'any 2010, catorze diputats al Parlament de Westminster representants dels pobles del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur i esdevenir un poble lliure entre els pobles lliures de la terra.

Com a mostra de reconeixement i d'estima s'ha impulsat una campanya de recollida d'adhesions que s'han fet arribar personalment als diputats britànics.

Una vuitantena de persones, el proppassat dilluns 13 de juny de 2011, varen participar a la recepció muntada al Palau de Westminster.

Durant l'acte es va fer el lliurament simbòlic de les dotze mil signatures dels adherits a la iniciativa "El cas dels catalans" juntament amb un dossier amb el contingut i els objectius de la campanya.

També se'ls lliurà unes figures de ceràmica  artesanal simbolitzant una parella catalana, així com de l'estelada que va acompanyar un grup dels assistents a la Manifestació per la Independència del proppassat 10 de juliol de 2010.

Es va acordar de treballar per a presentar una moció al Parlament de Catalunya  amb l'objecte de manifestar l'agraïment dels nostres representants polítics en nom del poble català als diputats per la moció presentada al Parlament de Westminster i convidar  una representació dels diputats britànics  a una recepció al nostre Parlament.

S'ho paga agrair especialment als diputats Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, del Playd Cymru i al diputat Pete Wishart de l'Scottish National Party,  així com també al diputat Antoni Strubell del Parlament de Catalunya, per la seva implicació més intensa.

A fi i efecte de donar la possibilitat a la majoria de catalans d'adherir-se a la Campanya, el proper 24 de juny, dia de Sant Joan i festa nacional catalana, s'iniciarà la segona fase de la campanya amb la recollida presencial de signatures d'adhesió arreu del territori (a més a més de les adhesions per Internet) i per la qual cosa es compta amb la col·laboració de les persones i de les entitats ja adherides.

Així ho manifesten Pere Vinyeta i Agustí Soler, per la Comissió Organitzadora.

dissabte, 18 de juny del 2011

Pregó de Festes i de Lluites, al barri de Cas Capiscol - Son Busquets


Som en Cil Buele. Veïnat del barri veí, veïnat del Camp Rodó, pràcticament des que hi vaig néixer ben a prop, fa més de 66 anys! 
 
Els membres de la Junta Directiva de l'Associació de Veïnats Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets, amics des de fa dècades, m'han demanat que véngui a dir-hi dues paraules, com a Pregó de Festes d'enguany en aquesta barriada de Palma.

Amb molt de gust, vénc a dir-hi la meva davant tots vosaltres, durant aquest SOPAR A LA FRESCA que figura al vostre Programa de Festes, com a veïnat que som de la barriada veïna, la del Camp Rodó que, des de sempre, hem mantengut molt bones relacions veïnals, en defensa de les nostres barriades respectives.

Des dels seus inicis, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets ha estat una de les barriades més singulars de Palma. Per la seva situació geogràfica, entre el centre antic de Palma i les zones rurals de Palma, té unes característiques especials: d'una banda, es troba als afores del centre de la ciutat, però de l'altra no compta pràcticament amb els aspectes rurals que caracteritzen altres barris com s'Aranjassa, es Pil·larí, Sant Jordi, s'Hostalot, Son Sardina, Son Espanyol, o Establiments, per posar només alguns exemples.

També, des de fa dècades, el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets ha estat una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!

Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també ha comptat sempre amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi han deixant la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.

Gràcies a tot això, la barriada ha pogut comptar amb un dels primers centres de salut que s'han fet a Palma, que fins i tot s'ha vist desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.

Amb unes entitats infantils i juvenils que, fins i tot, han aconseguit que diverses institucions públiques s'hagin abocat a concedir-hi premis i reconeixements per la seva tasca activa en la vida social de la barriada.

Com també que el mateix Ajuntament de Palma hagi posat el nom de dos carrers de la barriada a dos personatges del món educatiu, com són ara a Maria Ferret -fundadora de l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca- i a mossèn Antoni Ferrer -consiliari del Moviment Escolta i rector de la Parròquia de la Resurrecció-.

Amb una Parròquia, hores d'ara regida per mossèn Miquel Serra, que continua abocada a atendre la gent de la millor manera possible.

Amb una Associació Veïnal de Cas Capiscol - Son Busquets que, des de la dècada dels anys 80, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada que, als ulls de segons qui sembla tan deixada de la mà de Déu com del diable...

Les diverses juntes directives de l'associació veïnal d'aquesta barriada sempre han tengut en compte aquestes dues característiques del barri -la seva singularitat i la seva capacitat d'acollida-, a l'hora de reclamar dels poders públics -dels municipals, sobretot- aquells serveis que s'hi precisen com a bàsics per al conjunt de la ciutadania: “un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta d'infants municipal, un centre de dia, una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, uns locals per a associacions de la barriada, un institut, unes guarderies públiques, etc. etc.”

I no poden afluixar mai, en l'exercici d'aquest dret democràtic que té la ciutadania...

L'altre dia em vaig adonar, per exemple, que gràcies a aquesta pressió veïnal exercida durant dècades, la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets, no havia tengut mai tantes línies de bus que la travessassin com ara, pels carrers de Sant Vicenç de Paül i General Riera o per les carreteres de Valldemossa i de Sóller: línies de l'EMT com l'11, la 12, la 16, la 19, la 20, la 27, la 29 i la 33. Si no les he comptades malament, me'n surten 8, de línies de l'EMT que passen per algun punt d'aquesta barriada de Palma!

Això, tots aquests avanços que s'han aconseguit amb el transport públic, fa falta que s'aconsegueixin també en altres àmbits.

Com és el que tenim just suquinetes: hectàrees i més hectàrees de terrenys, abandonats pels militars, que, fins ara, no han comportat cap casta de profit ni benefici per a la ciutadania de Cas Capiscol - Son Busquets i que mantenen intacta la seva capacitat d'aixoplugar-hi un bon grapat d'aquells equipaments públics que es reclamen des de fa dècades.

Com a veïnat de Palma, estic disposat a donar tot el meu suport personal a les mobilitzacions que organitzi la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets per aconseguir tot això que s'hi precisa. I sé que moltes d'altres veïnades i veïnats d'altres barriades de Palma també estan en disposició de fer-ho.

Som dels qui pensen i creuen que quan la indignació, que ja ha mobilitzat centenars de joves arreu de Mallorca, arribi a mobilitzar també milers i milers de veïnades i veïnats de Palma, aleshores pot arribar el moment d'un canvi de bon de veres; el moment en què la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets arribi a ser, de bon de veres, la barriada que vol la ciutadania que l'habita, que hi viu, que hi resideix o que hi treballa.

Per això, tots ho sabem molt bé, fa falta organitzar-se. Organitzar-se bé. Donar suport a les iniciatives veïnals més agosarades. Ajuntar-se a les associacions i entitats del barri. Participar en les convocatòries cíviques que s'hi fan. Sortir de casa, sortir al carrer, manifestar-se públicament... Sense esperar que ens caigui del cel, com ho fa la pluja, allò que s'ha de cuinar i s'ha de treballar amb afany, de peus a terra.

Enhorabona a les veïnades i als veïnats d'aquesta barriada palmesana de Cas Capiscol – Son Busquets. Sou un bon exemple per a tothom: de barriada que sap fer festes i que sap fer lluites veïnals, sense cansar-se.

Salut i coratge, lluita i resistència!
Sobretot ara, a l'hora de fer festes populars!
Per molts d'anys!


divendres, 17 de juny del 2011

Manifest de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca (juny 2011)

MM A N I F E S T PER LA DEFENSA I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS

Els Serveis Públics són una conquesta social aconseguida des d’una Administració Pública coherent per satisfer les necessitats de les persones. En cap cas es podem deixar els Serveis Públics a mans del comerç i del benefici econòmic, regits per criteris de rendibilitat. D’accés universal, els Serveis Públics representen els drets més significatius assolits pels ciutadans a través de la història i són indispensables per lluitar contra les desigualtats socials i territorials.
  • La despesa pública social no s’ha de disminuir, al contrari s’ha d’augmentar, des d’una gestió i execució pública directa.
  • Patim avui una ofensiva neoliberal per part de sectors polítics i governamentals que fan perillar els Serveis Públics. Des d’un altre angle, les diligències econòmiques i financeres pressionen per aconseguir privatitzar tot el que pugui ser rentable a l’empresa privada. Els drets socials són inherents al poble; aquests drets no poden ser conculcats sota la figura de la liberalització ni de la privatització.
  • Denunciam que aquesta ofensiva es fa també des d’institucions internacionals, especialment des de la Unió Europea, la qual liberalitza els serveis amb la directiva Bolkenstein i el mateix Tractat de Reforma de la UE (Lisboa, desembre de 2007); són exemples d’imposició antidemocràtica d’un model econòmic neoliberal agressiu.
  • Davant aquesta ofensiva solament les lluites socials —unides en l’acció i des de la participació ciutadana— podran aturar aquests desencerts. Cal, doncs, una acció de denúncia concreta i pública a cada intent de privatització d’un servei públic.
  • S’ha de posar en evidència que l'ofensiva privatitzadora dels sectors socials bàsics com: sanitat, educació i sistema de pensions, per exemple, s’estén també a l’ús del territori, a la distribució de l'aigua, al transport, als mitjans de comunicació, a l’energia i a les telecomunicacions, etc. etc. Tots aquests aspectes són presentats avui amb necessitat de conversió inevitable o privatització ineludible.


  • Només la ciutadania unida pot aturar aquesta ofensiva i reconduir el procés cap a una restauració dels Serveis Públics adients als drets humans; i cal fer-ho tot procurant un control democràticament social.
  • Volem, doncs, uns serveis no únicament "públics", sinó també gestionats amb la participació dels usuaris/usuàries, treballadors/treballadores.
  • Volem uns serveis públics que respectin plenament els drets laborals dels que hi treballen.
  • Denunciam que les externalitzacions i subcontractacions perjudiquen el servei públic, els treballadors/es i els usuaris/es.
L’Assemblea de Moviments Socials de Mallorca acompanya els esforços pels drets inalienables del poble i la dignificació de la democràcia; una democràcia participativa i des d’una ciutadania rectora de les seves responsabilitats.

Proposam el debat obert i d’acció: “EN DEFENSA DELS DRETS SOCIALS. NO A LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS”.


Palma, 9 de juny de 2011.



La Traviata "indignada"

dimecres, 15 de juny del 2011

Carta a qualsevol diputada o diputat del Parlament de Catalunya, des de Mallorca

T'he vist per la tele, mirant d'explicar-te, clar i català, amb gent exaltada enmig del carrer.

M'he solidaritzat amb tu i, també, amb la gent exaltada que, segurament, ni tan sols es devia trobar en les condicions més aptes per escoltar-te i atendre't...

Esper i desig que puguis estar en condicions mínimament aptes per a rebre-les amb la intenció sana en què te les he volgut fer arribar. Vull que sàpigues que m'han agradat molt, gairebé sempre, les teves intervencions, des de Mallorca estant (i sé que hi ha d'altra gent que també les valora molt positivament).

Començ reconeixent que m'hagués agradat més que el Parlament de Catalunya no hagués hagut d'empassar-se el mal tràngol d'avui. Però també t'he de dir que celebr que sigui precisament aquest Parlament, -un dels cinc implantats als Països Catalans, sens dubte el més important i significatiu-, el primer de l'Estat espanyol a rebre els efectes de la indignació i l'exaltació ciutadana d'aquests temps crítics que ens ha tocat viure.

Consider que deu ser el més ben preparat perquè, diputades i diputats de 2011, us adoneu que ja hem començat a viure en una altra època... Que possiblement encara no heu vist res d'allò que us pertocarà haver de veure més endavant... Que ja no sou com aquells "mira'm-i-no-em-tocs" d'èpoques passades de la nostra història més recent... Que arreu dels Països Catalans s'ha iniciat l'era de la indignació al poder... Que cada cop hi ha més gent tan maltractada pel sistema que fins i tot s'identifica més amb la gent que vos maltracta que no amb vosaltres maltractats... Que us cal prendre llum de na Pintora i aprendre a emprar d'altres eines parlamentàries més eficients en la construcció democràtica de la nostra nació catalana, del nostre país sencer... En definitiva, que les valentes accions policials violentes s'han d'emprendre, efectivament, no tant contra les víctimes d'un model econòmic i polític caducat, sinó sobretot contra els botxins que fabriquen víctimes... No contra la gent indignada que es passa dies a les places públiques en les condicions que tothom ha pogut veure; sinó contra la gent indigna i indignant que ocupa vergonyosament i durant unes poques hores, gairebé d'amagat, despatxos luxosos d'entitats bancàries i financeres, empresarials o sindicals, privades o institucionals, manejant els fils d'una situació que se'ns escapa de les mans, a marxes forçades, a tots plegats.

T'he de dir que em sent molt solidari de la gent que en aquests moments de crisi econòmica, financera i social considera que cal paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que s'orienta, precisament, a donar cobertura legal a unes mesures que han d'engrandir encara més l'abisme que separa la gent poderosa de la impotent; la gent pobra, de la gent rica; la gent ben assegurada, de la gent que no té futur; la gent ben acomodada, de la que n'ha perdut el sostre; la gent treballadora, de la que roman a l'atur sense poder sortir-se'n...

També t'he de dir que som totalment contrari a l'ús d'eines violentes per aconseguir objectius marcats; als excessos que es poden produir durant qualsevol manifestació pública a les places i carrers de Barcelona, per part d'alguns sectors minoritaris; a les mostres evidents de fatxenderia rebutjable... Però tampoc no crec que se les hagi d'engrandir fins al punt de considerar-les com els elements "centrals" per a no dir els "únics" d'aquesta jornada. Hi ha hagut, també, mostres del contrari...

Gràcies, en qualsevol cas, per l'atenció que m'hagis volgut dispensar.

Compta amb tot el meu suport personal a la teva tasca com a diputada/diputat al Parlament de Catalunya, que m'imagín que és molta i molt bona.

Mira de no defallir en l'afany de consolidar-hi una democràcia que va mostrant massa el llautó, per massa bandes i massa crulls, davant la situació crítica que patim a Europa, dominada per les forces dretanes cada cop més implantades.

Salutacions, des de Mallorca, amb una abraçada entranyable

Cil Buele

Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (1)

Quan vaig llegir per primera vegada la nota informativa que la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears feia pública a Palma el 10 de l'11 del 10, vaig pensar i creure de bon de veres que la iniciativa cultural a la qual feia referència havia estat depositada en molt bones mans, de les millors, les de l'Institut Ramon Llull, integrat pel Govern de les Illes Balears -Albert Moragues- i la Generalitat de Catalunya -Josep Bargalló-.

A la vista d'allò que va publicant el Diari de Balears sobre aquest tema, i molt especialment el darrer escrit fet públic dimecres, 15 de juny de 2011, on es fa palesa la diversitat d'opinions en el sector cultural i polític sobre la decisió de no fer el reconeixement a Pau Casals a l'ONU, no em puc estar de dir-hi també la meva.

Encara que sia insignificant -que no significa res, sense valor, sense importància- ; tot i que desconec si pot esdevenir-hi gens ni mica significativa...

Aquella nota, que vaig voler llegir una vegada i una altra, ho deia tot:

40è aniversari de l’estrena de l’himne de les Nacions Unides.
El Consell de Direcció de l’IRL ha acordat encarregar al director Josep Bargalló que iniciï les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys. Aquest projecte, que promou el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, també haurà de comptar amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull. Carod-Rovira ha explicat que l’objectiu és interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.

Des de Forum Musicae estan fent feina perquè Salvador Brotons pugui dirigir els 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català i 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Actualment, també s’està treballant perquè sigui possible la col•laboració del Chorus of the Manhattan School of Music, que va ser el que va estrenar l’himne l’any 1971.”

Fantàstic! Quina notícia més bona! Esplèndida, vaig pensar i creure aleshores, i també ho vaig manifestar públicament. La gran feinada desplegada durant els dos anys anteriors, des del dia que s'havia fet públic l'article reivindicatiu sobre l'Himne de Nacions Unides, signat pel bon amic felanitxer, Bartomeu Mestre “Balutxo”, el 2 de desembre de 2008, no havia estat feta de bades.

N'havia donat fruits molt bons. A la fi, dues institucions governamentals dels Països Catalans es posaven d'acord a donar suport explícit, oficial i públic a una iniciativa cultural nascuda a Mallorca!

Culminava, així, tot un llarg procés que l'havia portada a ser objecte, també, d'iniciatives institucionals tan valuoses com les que s'havien produït al Senat d'Espanya, al Congrés dels Diputats, al Parlament de Catalunya o al Parlament de les Illes Balears! Què més s'hi podia esperar i demanar!

Hores d'ara, emperò, set mesos després d'aquella data inicialment tan engrescadora, he de reconèixer que no hi havia res que romangués tan allunyat de la realitat!

Vist el que ha passat d'aleshores ençà, he arribat a la conclusió que aquell dia 10 de novembre de l'any 2010 s'inicia una de les mostres més barroeres de farsanteria institucional, de les més increïbles que conec, a mans de l'Institut Ramon Llull, dirigit aleshores per Josep Bargalló des de Barcelona i per Fanny Tur des de Mallorca, i que ara dirigeix Vicenç Villatoro des de Barcelona.

Mai no m'ho hagués pogut imaginar, d'una institució tan emblemàtica com aquesta, que ha costat tant tornar a muntar i que no es mereix d'aparèixer així damunt del mapa dels Països Catalans, d'una manera tan innoble, ni per la prepotència ni per la incompetència dels seus gestors màxims.

Tot i que m'hi he vist aglapit directament i personalment, pel meu suport explícit des de l'any 2004 ençà, prestat amb molt de gust a l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa, Forum Musicae, molt més greu em sap, encara, pel mal que s'ha infligit, amb això, a la bona amiga Magdalena González, que n'és la presidenta i l'ànima. Un mal que, per res del món, jo no voldria que esdevengués irreparable!

Com també, per la manca de respecte cap als centenars de persones, d'arreu dels Països Catalans, que s'hi han volgut afegir, adherint-s'hi voluntàriament amb el seu suport individual. Les desenes d'entitats cíviques i culturals que hi han volgut fer costat explícitament i clara. L'assumpció del projecte per part d'una entitat tan emblemàtica com és ara el Palau de la Música Catalana, a través de la seva presidenta, Mariona Carulla. Les més de dues-centes persones afectades pel projecte, joves músics, professors, directors, etc. En definitiva, tothom que hi tenia depositada alguna esperança, arreu dels Països Catalans.

I, sobretot, la transcendència mundial que comportava una projecció exterior de la cultura catalana, mitjançant la figura eminent del músic mestre Pau Casals, amb la seva obra singular, l'Himne de Nacions Unides, com a tasca encomanada pel secretari general de l'ONU, U Thant, i duita a terme a Nova York l'any 1971, farà quaranta anys justs el proper 24 d'octubre.

Una mica perquè en quedi constància escrita en algun mitjà que en difongui la informació més detallada, mir d'arreplegar aquí mateix certes consideracions que consider valuoses a l'hora de disposar-ne acuradament, sobre aquest afer tan lamentable.

De manera que hi quedi reflectida la veritat, si més no per a qui vulgui saber-ne certs detalls que l'envolten, qualque dia. (CONTINUARÀ)

Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (3)

Una lectura atenta del comunicat emès des de la seu de l'Institut Ramon Llull a Barcelona, fet públic dia 10 de juny de 2011 als mitjans de comunicació, fa veure que, pel que fa a l'encàrrec rebut el 10 de l'11 del 10 a Palma, de gestionar l'homenatge de Pau Casals a la seu de Nacions Unides a Nova York, l'IRL no ha fet els deures, durant aquests 7 mesos transcorreguts d'aleshores ençà.

Vagi per endavant que, durant tot aquest temps transcorregut, l'Institut Ramon Llull no ha convocat ni una sola vegada cap comissió de treball per a l'organització de l'acte a Nova York.

Per molt que es vulgui revestir aquest incompliment amb els ornaments d'un comunicat protocol·lari, l'Institut Ramon Llull, en aquest assumpte, no ha sabut o no ha pogut o no ha volgut fer els deures. El seus màxims dirigents en deuen conèixer els motius i les causes, del tot inexplicables per a qui mira de seguir-ne de prop la trajectòria, a través dels mitjans de comunicació.

Quins n'eren aquests deures, arran de l'encàrrec que li fa a Palma el Consell de Direcció de l'IRL, representat pel Govern de les Illes Balears -Albert Moragues, conseller de la Presidència- i la Generalitat de Catalunya -Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident, el 10 de l'11 del 10?

A la vista dels comunicats oficials fets públics, en superen la dotzena:

  1. Iniciar-ne les gestions necessàries (D1)
  2. Interpretar l'Himne de les Nacions Unides que Pau Casals -música- i Wystan Hugh Auden -lletra- van compondre, ara fa 40 anys (D2)
  3. Realitzar aquesta interpretació a Nova York (D3)
  4. Realitzar aquesta interpretació a la seu de Nacions Unides (D4)
  5. Realitzar-la el 24 d'octubre de 2011 (D5)
  6. Realitzar-la sota la direcció del mestre Salvador Brotons (D6)
  7. Marcar-se l'objectiu d'interpretar l'Himne que injustament va caure en l'oblit (D7)
  8. Difondre la doble dimensió, la musical, però també el sentiment de país i de pau (D8)
  9. Projectar un missatge de la nostra cultura com el que és, una cultura de pau (D9)
  10. Reconèixer com a promotors d'aquest projecte el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull (D10)
  11. Facilitar la interpretació de l'Himne als Cors de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (D11)
  12. Parar esment als 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català i 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (D12)
  13. Aconseguir la col·laboració del Chorus of the Manhattan School of Music, que va estrenar l’himne l’any 1971 (D13)
Segons el comunicat emès des de la seu de l'IRL, fet públic el 10 de juny de 2011, s'hi reconeix, explícitament o implícitament, que no se n'han fet la majoria, d'aquests 13 deures:

De les gestions necessàries efectuades (D1), no se'n diu res de res.

S'hi manifesta explícitament que no es farà a Nova York, sinó a Barcelona (D3).

S'hi detalla que, en lloc de la seu de Nacions Unides, es farà al Palau de la Música Catalana (D4).

S'hi concreta que, en lloc del 24 d'octubre de 2011, es farà un altre acte alternatiu el 14 de setembre de 2011 (D5).

No s'hi destil·la cap caire reivindicatiu en la interpretació musical de l'Himne (D7), cosa que, en qualsevol cas, quedaria per a més endavant.

Tampoc no s'hi expressa la voluntat de difondre-hi el sentiment de país i de pau (D8 i D9)

L'entitat mallorquina Forum Musicae ja no hi apareix com a “promotora” (D10), sinó com a “convidada” per la Fundació Pau Casals (absent a les informacions del 10 de l'11 del 10, a Palma)

No s'hi esmenta la col·laboració del Chorus of the Manhattan School of Music, que va estrenar l’himne l’any 1971 (D13)

A la vista d'això, si dels 13 deures encomanats a l'Institut Ramon Llull que dirigia Josep Bargalló el 10 de l'11 del 10, n'hi ha 9 que no s'han complit fins ara, dirigit per Vicenç Villatoro, no cal remarcar-hi res més: l'Institut Ramon Llull no ha fet els deures, i, se suposa, deu tenir ben clar quines en poden ser les conseqüències i els efectes.

Tant de bo que tot això redundi en benefici d'una valoració bastant més positiva de la tasca que l'IRL vagi desplegant d'ara endavant.

En bé del país i la catalanitat, en bé dels Països Catalans.

Enmig de tot aquest batibull desgavellat del "Govern dels millors" a la Generalitat de Catalunya, em resulta del tot admirable, a l'àmbit d'actuació cultural als Països Catalans, aquesta AFIRMACIÓ! sublim que escampa a tots vuit vents del món i de la bolla qui n'és la impulsora principal, la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, Magdalena González i Crespí.

dimarts, 14 de juny del 2011

Junta Directiva d'AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca- (02)

Abans d'assistir a la meva segona reunió de la Junta Directiva d'AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca-, la primera que es fa al local nou situat al carrer de Rector Petro, 26, al barri palmesà de la Soledat, m'ha passat pel cap anar a veure el senyor rector de la Parròquia.

Bon amic des de fa dècades, company d'estudis i de lluites pastorals pel Perú a la dècada dels anys 70, mossèn Miquel Company i Bisbal, tot d'una que m'ha vist, m'ha fet passar a l'interior de la rectoria on va ser destinat l'any passat pel bisbe de Mallorca.

Com que m'ha sentit a dir que me n'anava cap a la seu d'AFAM, m'hi ha volgut acompanyar i s'ha ofert espontàniament a anar a saludar la Junta Directiva. N'havia tengut notícies, de la presència recent d'AFAM a la Soledat, que li havien arribat de part de la família del propietari, veí molt conegut seu.

Durant la seva estada breu al local d'AFAM, ha tengut l'oportunitat de saludar la Coordinadora i els membres de la Junta Directiva que eren a punt d'iniciar-ne la reunió. S'ha ofert a col·laborar en allò que es consideri pertinent.

Alhora que el president d'AFAM, Guillermo Ramon, li ha fet a saber també que compten amb la seva col·laboració a l'hora d'iniciar les tasques al nou local que s'acaba d'estrenar.

A l'Ordre del Dia de la reunió hi figuraven nombrosos punts que han estat tractats successivament i que afecten aspectes diversos relacionats, sobretot, amb l'estrena del local nou: llicència d'activitats municipal, gestions realitzades amb l'IMAS, una proposta de la FAIB -Federació d'Alzhèimer de les Illes Balears- d'organitzar una marató, qüestions econòmiques i financeres relacionades amb l'estat de comptes de l'associació, projectes i subvencions per a enguany, preparació del Dia Mundial de l'Alzhèimer, contactes amb els socis i amb les institucions públiques, nova web en construcció, precs i preguntes...

El president Guillermo Ramon, qui porta la batuta i informa la resta de membres de la Junta Directiva sobre tots i cadascun dels punts de l'ordre del dia, n'explica fil per randa el contengut, en recapta l'opinió de la resta i postposa el nomenament de nous càrrecs de la Junta Directiva, d'acord amb els estatuts i per haver finalitzat el mandat de la Junta anterior, atès que hi manca la presència de dos membres, Jaime Figuera i Marie Robinson.

La resta de membres assistents hi vénen a bé: Antònia Julià, Cecili Buele, Hjassirtj Ojeda, Jaime Morell, Tony Gayà i Yolanda Mansito.

A mi, se m'encomana la tasca de redactar una carta trimestral, adreçada als socis, informant-los d'allò que es fa, d'allò que es vol fer i d'allò que convé que facem tots plegats, en la nostra lluita constant i diària contra els efectes nefasts de la malaltia de l'alzèimer, i a favor de les persones i les famílies que els pateixen.

A la sortida de la reunió, al mateix carrer de Rector Petro, una mica més a prop de la carretera de Manacor, me n'he duit la sorpresa agradable de topar-me amb una altra persona coneguda, d'aquell temps en què m'exercia com a regidor a l'Ajuntament de Palma: “La Chone”!

En veure avui la voluminosa i alegre gitana, asseguda a la vorera del carrer, la mateixa que aleshores residia al poblat gitano de Son Banya, encarregant-se de l'edifici escolar i dependències annexes, no m'he pogut estar de demanar-li si m'havia equivocat a l'hora d'identificar-la.

Me n'ha confirmat l'encert i m'ha fet a saber, ben dolguda, que, amb la demolició efectuada per l'anterior equip de govern municipal, se'n va haver d'anar... Em diu que ara fa comptes de fer passes amb el nou equip, recentment estrenat a Cort...

diumenge, 12 de juny del 2011

ALZHÈIMER: L'actriu que es perdia a l'escenari

El muntatge d'una obra teatral centrada en la malaltia de l'alzhèimer recorre Mallorca durant aquests mesos, sota la direcció de Martín Garrido Ramis.

Fa algunes setmanes, la seu d'AFAM a Palma -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca- comptà amb la presència d'aquest home culte que ha recuperat una obra de 1995, centrada en la malaltia de l'alzhèimer.

Martín Garrido té molt d'interès a patrocinar aquesta obra, sobretot perquè des de fa molts anys col·labora amb la causa contra l'alzhèimer.

Aquesta obra va ser escrita originalment en castellà, per encàrrec d'Eduardo Fajardo, qui la va estrenar a Almeria l'any 1998.

És una obra que ens acosta al procés de degradació cognitiva i als trastorns de la conducta de les persones afectades per la malaltia de l'alzhèimer. Una demència, incurable i terminal, que converteix el sers més estimats en meres persones desconegudes.

En protagonitzen l'obra les actrius Lola Paniza i Assumpta Illa, amb la col·laboració de Beatriz Barón.

Els textos i la direcció són a càrrec de Martín G. Ramis.

El Departament de Presidència del Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de Relacions Ciutadanes, posa en marxa una sèrie de representacions d'aquesta obra de teatre. Amb el suport d'AFAM, es volen sumar aixì al projecte “Alzhèimer Internacional 2011” per contribuir a conscienciar la societat sobre la importància de fomentar la investigació científica sobre aquesta malaltia.

L'obra, un cop estrenada a Andratx el mes de juny i fins pocs dies abans de Nadal d'enguany, ha de recórrer, els caps de setmana i vigílies de festes, els teatres de diverses localitats de les Illes, representant-la-hi.

Com s'assenyala al programa, (que duu la fotografia de l'actriu, feta per Tomeu Pinya) sota la direcció de Martín Garrido Ramis i els auspicis del Consell de Mallorca i AFAM, l'obra teatral inicia una gira per Mallorca amb aquest recorregut.

  1. Estrena, al Teatre sa Taulera, a ANDRATX, dia 3 de juny, a les 20:00 hores:
    Segons l'autor, Martín Garrido Ramis, és una altra manera de veure o, més ben dit, d'entendre l'alzhèimer. Hi intervenen tres personatges, tots tres femenins: Lola Paniza, que és la senyora Kata, l'actriu que es perd damunt l'escenari; Assumpta Illa, que és na Magdalena, la criada de la senyora Kata, i Beatriz Barón, en una col·laboració especial com a filla de la protagonista.
  2. Teatre municipal de LLUBÍ, dies 10 i 11 de juny, a les 21:00 hores
  3. Auditòrium de Santa Margalida, dia 12 de juny, a les 20:00 hores
  4. Teatre d'ALARÓ, dia 18 de juny a les 20:30 hores i dia 19 de juny a les 18:00 hores
  5. Teatre Buffons, a PALMA, dia 14 de juliol, a les ???
  6. Teatre sa Congregació de SA POBLA, dia 1 i 2 de juliol, a les 21:00 hores; i dia 3 de juliol, a les 19:00 hores
  7. Teatre de CAPDEPERA, dia 24 de setembre, a les 21:00 hores
  8. Teatre sa Societat de CALVIÀ, dia 17 de desembre, a les 19:00 hores

Afirmació!

Heus ací aquesta ANOTACIÓ summament interessant que acab de descobrir a FACEBOOK:

AFIRMACIÓ

per la Magda González Crespí el diumenge, 12 / juny / 2011 a les 14:48

Des d'una profunda tristesa, d'aquelles que enforteixen més encara les conviccions i l'esperit de lluita, el meu infinit agraïment al Cor i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i al Cor Jove i Cor de Noies de l’Orfeó Català pel seu entusiasme i convicció: sou l’esperança del nostre poble; als directors i col•laboradors més propers pel que han patit i lluitat amb mi; a les més de 400 Institucions i personalitats del món cultural, cívic i polític d’arreu dels Països Catalans que ens han donat suport en tot moment;  a Tomeu Mestre per desvetllar, el 2008, una ignomínia, que 40 anys després continua vigent i finalment...als "Millors":

No vull que la buidor m'arrossegui a l'abisme
o falsos mirallets em torbin la volada.
Jo pressento, a l'entorn, batec de coses certes,
tal com l'hivern present la futura brotada.
No em dolgueu que estic sola! Al meu costat caminen
altres éssers com jo, i l'aire no els ofega;
amatents a lluitar contra foscos marasmes,
ofereixen el seu pit a la brega.
Jo també toparé amb les altres muralles;
sé que vessaré sang i em courà la ferida...
però vull avançar armada d'esperança
i d'orgull, proclamant que tinc cor i tinc vida.
                                              Joana Raspall

dissabte, 11 de juny del 2011

Reaccions primeres davant del comunicat oficial de l'IRL, sobre l'homenatge a Pau Casals

Després de set mesos d'incerteses, i quan només falten quatre mesos per al dia de l'aniversari de l'Himne per a Nacions Unides que el gran mestre i músic català, Pau Casals, va compondre per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la fi se n'arriba a tenir constància de la situació en què es troba aquest projecte cultural nascut a Mallorca l'any 2008, impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae.

Gairebé al mateix moment en què, des de l'Institut Ramon Llull, a Barcelona, es fa públic un COMUNICAT relatiu al canvi de plans en la celebració de l'homenatge a Pau Casals, previst inicialment a la mateixa seu de Nacions Unides, a Nova York, se'n van fent públics també comentaris diversos:

  1. Nubulaya (11-06-2011):
    Comunicat oficial a l'IRL: concert d'homenatge a Pau Casals... a Barcelona (en lloc de Nova York)
  2. VilaWeb (10-06-2011):
    Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU. L'Institut Ramon Llull abandona el projecte i proposa, en canvi, un concert al Palau de la Música de Barcelona
  3. Racó Català (10-06-2011):
    Els "millors" es carreguen l'homenatge a Pau Casals a l'ONU. Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU. L'Institut Ramon Llull abandona el projecte i proposa, en canvi, un concert al Palau de la Música de Barcelona
  4. La Malla (10-06-2011):
    L'homenatge a Pau Casals es farà al Palau de la Música. Es desisteix de moment a tirar endavant el projecte que havia d'organitzar un recital a la seu de l'ONU
  5. L'Alt Pirineu Notícies (10-06-2011)
    Fracassa l'intent d'homenatjar Casals a l'ONU
  6. Institut Ramon Llull (10-06-2011):
    El 40 aniversari del concert de Pau Casals a l’ONU es commemorarà amb un homenatge al Palau de la Música. Dimecres, dia 8 de juny, es van reunir a la seu de l’Institut Ramon Llull (IRL)a Barcelona les diverses institucions implicades en el projecte de commemoració del 40è aniversari de la interpretació de l’Himne a les Nacions Unides a la seu de l’ONU a Nova York, el 24 d’octubre del 1971
  7. ARA (09-06-2011):
    Homenatge a Pau Casals. El concert se celebrarà el 14 de setembre. L'homenatge a Pau Casals es farà al Palau de la Música. L'Institut Ramon Llull, una de les institucions impulsores del concert que commemora els 40 anys que Casals va interpretar l'Himne a les Nacions Unides, confirma que la seu de l'ONU no acollirà l'acte d'homenatge
  8. Blog saberperdre (09-06-2011)
    Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae
  9. Diari de Balears (09-06-2011):
    Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae

A favor de procés democràtic a Guinea Equatorial

La notícia que em passa el bon company de lluites cíviques, l'arqueòleg Llorenç Picornell Gelabert, m'omple de satisfacció i d'alegria.
Em fa a saber que avui mateix, dijous 9 de juny de 2011, el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que fa referència a Guinea Equatorial, en uns termes que no puc deixar de compartir i difondre a tots vuit vents del món i de la bolla.
La resolució parlamentària catalana, el text de la qual m'adjunta (Resolució 90/IX del Parlament de Catalunya, de suport a l'inicid'un procés democràtic a la República de Guinea Equatorial Tram. 250-00086/09), condemna sense matisos la dictadura d'Obiang i insta el govern de Madrid a abandonar la connivència envers el dictador i a portar a terme totes les accions polítiques i diplomàtiques possibles que afavoreixin un procés democràtic a la República de Guinea Equatorial.
En Llorenç em fa a saber que es tracta d'un fet històric, en el sentit que, en cap moment des de la independència de Guinea, no hi ha hagut mai cap condemna tan clara de la dictadura per part d'un òrgan parlamentari de l'Estat espanyol, l'exmetròpoli, i que mai tampoc cap parlament no havia pressionat el govern de Madrid perquè abandonàs el suport al dictador, de manera explícita.
A més d'això, dia 20 de juny, a Barcelona es faràn unes jornades sobre Guinea Equatorial en què intervindran ONG relacionades amb drets humans i política internacional, com Amnistia Internacional o Justicia i Pau, mitjançant el seu president i gran orador Arcadi Oliveres.
El més rellevant, però, és novament una acció dels partits polítics amb representació parlamentària a Catalunya: s'adheriran a un manifest elaborat i signat per TOTES les organitzacions opositores a Obiang dintre del país i a l'exili (un altre fet històric, la unitat de l'opisció) en què es reclama la urgència d'un procés democratitzador engegat des de dintre del país i recolzat des de fora.
El que demana és que es faci còrrer aquest informació, sobretot entre la gent que treballa o té contacte a mitjans de comunicació.
Considera que és un fet força trascendental per la història recent dels estats espanyol i guineà i que arriba en un moment rellevant a nivell internacional: Guinea Equatorial ostenta la presidència de la Unió Africana, aquest mes se celebrarà una cimera d'aquesta organització a Malabo i el 2012 s'hi disputarà, juntament amb el veí Gabon, la Copa Àfrica de futbol.
Mai com ara aquest país africà havia estat tan present en l'agenda internacional.

divendres, 10 de juny del 2011

Comunicat oficial: concert d'homenatge a Pau Casals... a Barcelona (en lloc de Nova York)

Fa pocs dies que els màxims responsables de l'Institut Ramon Llull feien unes declaracions públiques que no resultaven gens ni mica clarificadores, sobre l'acte d'homenatge a Pau Casals a la seu de l'ONU enguany.

Segons aquestes manifestacions públiques “als pressuposts de l'Institut Ramon Llull no hi ha cap partida específica per a aquest concert d'homenatge a Pau Casals a les Nacions Unides; i també, “si el suport institucional (de l'ONU), si aquesta benedicció institucional, amb compromís, de les Nacions Unides no es produeix, llavors haurem de dissenyar una commemoració d'una altra naturalesa, potser més local, més próxima...”.

Finalment dimecres, dia 8 de juny de 2011, es produeix una reunió de les diverses institucions implicades en el projecte i se n'emet un comunicat conjunt que ho deixa tot ben aclarit....

Casualment aquest comunicat es fa públic, precisament, el mateix dia que es compleixen exactament 7 mesos, des que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya encomanassin a l'Institut Ramon Llull (el 10 de l'11 del 10) l'inici de “ les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys...:

Set mesos justs després d'haver-ne rebut l'encàrrec, i quan només falten 4 mesos i mig per a l'esdeveniment, s'emet aquest comunicat oficial:

“Ahir dimecres, dia 8 de juny, es van reunir a la seu de l’Institut Ramon Llull (IRL) a Barcelona les diverses institucions implicades en el projecte de commemoració del 40è aniversari de la interpretació de l’Himne a les Nacions Unides a la seu de l’ONU a Nova York, el 24 d’octubre del 1971.

A la reunió, convocada per l’IRL, hi van participar també representants de la Fundació Pau Casals, Orfeó Català–Palau de la Música i el Fòrum Musicae.

Aquesta darrera entitat ha estat la promotora d’una iniciativa que tenia per objectiu la commemoració del 40è aniversari de la interpretació de l’Himne a les Nacions Unides a la seu de l’ONU a Nova York, que pogués conduir a un reconeixement oficial de la composició de Pau Casals amb lletra del poeta W.H.Auden com a himne de les Nacions Unides.

Totes les institucions presents en la reunió van coincidir en la impossibilitat de dur a terme l’esmentat concert commemoratiu a la seu de les Nacions Unides a Nova York el 24 d’octubre del 2011, entre altres coses per raons de calendari.

A més, van acordar continuar treballant des de tots els àmbits per tal de fer possible el reconeixement de l’himne de Pau Casals com a himne oficial de les Nacions Unides i per dur a terme una commemoració institucional de l’acte on es va estrenar, amb la màxima implicació de les Nacions Unides.

En el curs de la reunió es va informar també de l’organització d’un concert d’Homenatge a Pau Casals al Palau de la Música el proper 14 de setembre, organitzat per la Fundació Pau Casals.

En aquest concert commemoratiu, s’interpretarà el repertori que Pau Casals va tocar a la Casa Blanca el 1961 així com l’Himne a les Nacions Unides interpretat a l’ONU el 1971, i es recordaran les famoses paraules del mestre en aquell acte.

L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OIJPC) i el Cor Jove  i Cor de Noies de l’Orfeó Català han estat formalment convidats a participar en aquest esdeveniment, duent a terme la interpretació de l’himne.

A la reunió hi van assistir el director general de la Fundació Pau Casals, Josep Maria Carreté; la presidenta i director general de l’Orfeó Català-Palau de la Música, Mariona Carulla i Joan Oller, respectivament; Magdalena González, presidenta del Fòrum Musicae; Salvador Brotons, director de la OJIPC; i finalment, per part de l’IRL, el director de la institució, Vicenç Villatoro, el director adjunt, Àlex Susanna, i el gerent, Josep Marcé.”

Tant de bo que allò que l'Institut Ramon Llull no ha fet durant aquests darrers set mesos, per dur a la realitat el concert commemoratiu de Pau Casals, a la mateixa seu de Nacions Unides el proper 24 d'octubre, comenci a fer-ho de debò, tan bon punt s'hagi celebrat a Barcelona el proper 14 de setembre.

De manera que no es pugui tornar a publicar a cap altre mitjà dels Països Catalans que:

diumenge, 5 de juny del 2011

Cap partida prevista a l'IRL per a l'homenatge a Pau Casals, a l'ONU

A l'entrevista que signa Francesca Marí, periodista del Diari de Balears diumenge 5 de juny de 2011, la directora adjunta de l'Institut Ramon Llull, Fanny Tur, manifesta que “L'Institut Ramon Llull no té cap partida prevista per a l'acte d'homenatge a Pau Casals davant les Nacions Unides.”

Ja se sabia això. N'era coneguda la inexistència de recursos econòmics destinats enguany a aquesta iniciativa cultural promoguda conjuntament pel Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya, i encomanada a l'Institut Ramon Llull un 10 de novembre de 2010, al Consolat de Mar, a Palma.

Res de nou a la resposta. Allò que caldria explicar una mica més detalladament són els motius que hi addueix la bona amiga Fanny, a l'hora de donar-hi una explicació mínimament congruent, davant del desgavell institucional sense precedents que s'està produint a l'àmbit cultural dels Països Catalans, més concretament a l'àmbit musical simfònic i coral.

Com diu la periodista al final de l'entrevista, un dels darrers esculls del Llull és l'acte d'homenatge a Pau Casals a les Nacions Unides, que sembla que està del tot aturat: aquesta és una iniciativa mallorquina, però quin paper hi ha jugat el Llull de Balears?

Hi respon la directora adjunta de l'IRL: “És cert que la iniciativa surt del Foum Musicae, però la seu de Palma no hi ha participat de manera directa perquè és un projecte que es presentà als dos governs i aquests decidiren que es tramitàs a través de la Fundació Ramon Llull, no de l'Institut...”

M'he d'aturar aquí, per prendre una mica d'alè davant d'una resposta com aquesta...

Què vol dir, amb això, la directora adjunta de l'IRL? Qui n'ha pogut fer un seguiment una mica acurat de tot aquest procés, inexplicable i no explicat suficientment durant aquests darrers 7 mesos, s'adona del desgavell immens que en comporta la gestió a l'interior de l'Institut Ramon Llull, dirigit conjuntament per Josep Bargalló (Catalunya) i Fanny Tur (Illes Balears) fins fa ben poc.

La seu de Palma, si més no, cal suposar que participa de manera directa a la trobada que es fa, precisament, a Palma, al Consolat de la Mar aquell malaurat 10 de l'11 del 10...

També cal repassar la documentació disponible per adonar-se que no és precisament la Fundació Ramon Llull, sinó més exactament l'Institut Ramon Llulll, l'organisme institucional que rep l'encomana dels dos governs perquè tiri endavant amb la proposta.

En qualsevol cas, l'Institut Ramon Llull també fa part intrínseca de la Fundació Ramon Llull, juntament amb el Govern d'Andorra, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i l'Associació Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull. I li correspon, si més no, una cinquena part de responsabilitat en la mala gestió d'aquella encomana.

Com més ens acostam a la data prefixada del 24 d'octubre de 2011, més clarament es percep que no hi ha hagut fins ara, per part de les institucions públiques directament afectades, cap casta d'interès a promoure i dur a la pràctica una iniciativa cultural que, en paraules del vicepresident de la Generalitat de Catalunya d'aleshores, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia de servir per “interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.

S'han d'esperar les conclusions de la “primera reunió d'enguany” de la Comissió organitzadora, convocada per al proper dia 8 de juny (!), per veure quin n'arriba a ser el desenllaç definitiu!

Queda molt poc temps per a la preparació d'un esdeveniment cultural d'aquestes característiques. Caldrà romandre a l'espera de saber si en queden moltes ganes, de dur-lo a efecte, de part del Govern de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya...