Cloenda de la Jornada de Mallorca Missionera, Burundi 2026, a Son Roca (i 5)

    La celebració de la Jornada de Mallorca Missionera aquest any 2026 roman marcada profundament pel 25è aniversari de la creació de la parròquia de Rabiro dins la diòcesi de Gitega a Burundi (Àfrica Central), en mans de capellans diocesans mallorquins.
    Per aquest motiu enguany s’han fet presents a Mallorca per uns dies l’arquebisbe burundès monsenyor Bonaventure Nahimana i l’únic missioner mallorquí que treballa hores d’ara en aquell país, el felanitxer mossèn Jaume Obrador Adrover.

    Amb molt bon criteri, la Delegació diocesana de Missions, que torna a està dirigida per Cati Albertí Victory, qui també representa les Obres Misionals Pontifícies (OMP) a Mallorca, ha organitzat una darrera trobada a la Casa d’Espiritualitat de Son Roca, per un intercanvi d’impressions entre els qui hem treballat en aquell país de l’Àfrica Central, abans que se’n tornin tots dos cap a Burundi.
    Més que ràpidament han transcorregut vint-i-cinc anys des que uns capellans mallorquins creen una parròquia de Rabiro a Burundi. També n'han passat setanta-cinc, d’anys, des que s’hi fa present el primer missioner mallorquí, el P. Jaume Moragues de Oleza l’any 1951. 
    Noces d’argent per una banda, noces de platí per una altra.
    Per desenes poden comptar-se les missioneres i els missioners de Mallorca que han treballat a Burundi. 

    El temps corre rapidíssimament i, amb ell, les generacions envelleixen, emmalalteixen o se’n van d’aquest món. Per això cada vegada resulta més poc nombrosa l’assistència a convocatòries d’aquestes característiques, per manca de mobilitat, per vellura, per malaltia, per defunció. 
    Així i tot, a partir de les les 19:00 h de dilluns 4 de maig, arribam a ser una dotzena i mitja  els qui ocupam la sala esvelta del Museu que conserva valuosíssims records del pas de Germanes de la Caritat mallorquines per terres de Perú i de Burundi.
    Comptam amb la presència enriquidora dels dos personatges venguts de l'Àfrica Central, i amb la companyia del bisbe de Mallorca durant bona part de la vetlada que s’ha estès durant prop de dues hores seguides.
    Tant de bo que, des de Mallorca puguem correspondre a la visita que hem rebut, anant-hi també alguns de nosaltres a participar en la festa commemorativa del 25è aniversari de la creació de la parròquia de Rabiro a la diòcesi burundesa de Gitega.
    Segur que se n’han d’alegrar ben molt els membres d’aquella comunitat eclesial germana.

A Lluc, amb motiu de la Jornada de Mallorca Missionera 2026 (4)

    Diumenge 3 de maig, després de berenar del bufet que ofereixen a sa Fonda de Lluc, me’n vaig a caminar una estona pels voltants del santuari. Abans de tornar a pujar a la cambra 313 que m’han assignat per passar-hi les tres nits que hi he reservat prèviament, m’atur a prendre un cafè amb llet al bar de sa Plaça acompanyat d’un trocet de coca de gató.
    Com de costum, salud el fillol del P. Antoni Vallespir (MSSCCC qepd) qui des de fa dècades s’encarrega d’oferir bons productes a la gent que s’hi acosta.
    Per casualitat, gràcies a la informació que em passa una veïnada de Ciutat que em saluda pel meu nom i llinatge, m’assabent que a la missa de les 12:30 d’aquest diumenge hi és prevista la participació de la Coral de Son Dameto. 
    M’alegra ben molt aquesta notícia, sobre la qual jo no en sabia res de res.
    Per molt que cerc i cerc, no n’arrib a trobar cap casta d’informació sobre aquesta actuació musical. Mirant d’aconseguir-ne qualcuna, arrib a saber que és la mateixa Delegació diocesana de Missions la que li ha encomanat la tasca. 
    Me n’alegr ben molt.     La Coral de Son Dameto és un exemple admirable de feina ben feta i perllongada en el temps. Els dos bons amics meus Xisco Bonnín – el músic i el dirigent veïnal – contribueixen a fer que la parròquia de Sant Pau, que des de fa dècades roman servida per l’altre bon amic mossèn Llorenç Fernández, es mostri ben activa en àmbits diversos. Entre d’altres, en l’acollida tan amable que dispensen a la gent venguda de fora.


    Poc temps després d’haver-me assabentat d’aquesta sorprenent actuació musical, m’informen que a Ciutat està caient una aigua de bimbolla, que hi plou a barrumbades. També per aquí comencen a sentir-se trons i llamps i pluges que s’acosten a les mateixes contrades de Lluc. Haurem de veure quin temps duren i amb quina intensitat.
    Manquen solament dues hores perquè s’iniciï la segona celebració eucarística d’aquest diumenge 3 de maig a la Basílica de la Verge de Lluc i, amb l’absència de l’Escolania dels Blavets, per coincidir en dies de vacances, podrem comptar amb la presència de la Coral de Son Dameto de Ciutat.

    Mir de veure si trob qualcú de la comparsa missionera mallorquina. Via whatsapp els companys del Pla de Mallorca, mariando i petrer, em demanen si plou per devers Lluc.
    La primera trobada de gent amiga és amb tres germanes de la Caritat, al mateix cambril de la Verge: Catalina Alcover, Antònia Campaner i Carmen Cerrón. De rampellada, a l’interior del temple Antònia Sastre. 
    Sortint-ne i pels passadissos, em duc la sorpresa de topar-me inesperadament amb la franciscana que fa feina a Trujillo Catalina Vallespir. S’ha vengut a passar una mesada a Mallorca. M’alegra ben molt veure-la avui a la Roqueta  (ja que l’any passat no poguérem coincidir tots dos a Perú).
    Via whatsapp la religiosa salesa Carmen Salleras em fa a saber que ahir dissabte al convent de s’Olivera varen rebre la visita de l’arquebisbe de Gitega monsenyor Bonaventure Nahimana acompanyat de mossèn Jaume Obrador. En demanar-li alguna foto d’una trobada tan extraordinària com aquesta, em respon tot d’una i em diu que lamenta no haver-ne fet cap perquè fou al locutori, una cambra molt petita i a més a més separada per una reixa.
    Poc a poc arriben desenes de missioneres i missioners de Mallorca, que treballen i/o han treballat a desenes d’indrets arreu del planeta. N’hi ha que no els conec, d’altres sí. Són membres de congregacions religioses femenines com Germanes de la Caritat, Trinitàries, Franciscanes, Agustines de l’Empara; o masculines, Missioners dels Sagrats Cors, Dominics, Franciscans, Diocesans; o seglars, laics i laiques. 
    N’arrib a comptabilitzar més d’una quarantena.
    Concelebrant damunt del presbiteri una dotzena de companys presidits pel bisbe menorquí de la diòcesi mallorquina, monsenyor Sebastià Taltavull, i per l’arquebisbe burundès de la arxidiòcesi de Gitega, monsenyor Bonaventure Nahimana.

    Gràcies a l’aportació generosa de Son Servera Solidari, el ritus propi de la benedicció inicial en temps pasqual s’ha vist enriquit amb el detall esplèndid  d’un ciriet molt ben adornat amb teles de colors i brotet de romaní, que ha estat lliurat a cadascun dels assistents que l'ha mantengut encès mentre el bisbe hi feia arribar l’aigua beneïda en recordança del baptisme.
    La Coral de Son Dameto, dirigida per Xisco Bonnín, hi ha interpretat esplèndidament, des del cor del temple, peces musicals molt ben seleccionades durant la celebració.
    Mentre el bisbe de Mallorca duia el pes de tota la celebració, en català i en francès, l’arquebisbe de Gitega n’ha fet l’homilia en francès traduïda al català per mossèn Jaume Obrador Adrover, el missioner felanitxer a la parròquia de Rabiro que l’ha acompanyat en el viatge de Burundi a Mallorca.
    Al final de la missa, una pregària especialment dedicada pel papa Lleó XIV a promoure vocacions missioneres arreu de l’Església, ha precedit la fotografia de rigor que s'han fet tots els missioners i missioneres pujant al presbiteri.


    Seguidament un dinar de companyonia ha arreplegat els assistents al recinte cobert de l’Acolliment on han pogut assaborir una deliciosa fideuà, amb begudes, fruita i coca.
    Abans de dinar, la Delegació diocesana de Missions ha volgut obsequiar amb un detall una representació de missioneres i missioners presents a l’acte.
    No hi ha faltat l’animació del ball de la Marinera peruana, ni les cançons improvisades que han interpretat els membres de la Coral de Son Dameto.

    Un any més, Mallorca Missionera ha fet sentir la seva veu, en aquesta ocasió des del santuari de LLuc,  i s’ha afanyat a engrescar la nostra gent perquè no deixi maig de girar la ullada cap al Sud geogràfic i global, d’on arriben al Nord capitalista i envellit signes clars d'una renovació necessària per dur una vida més intensa.
    Salut i molt de coratge, sempre, per continuar la tasca missionera d’anunciar, amb paraules i amb fets, la bona notícia que Jesús de Natzaret és el millor camí cap a la veritat i cap a la vida. 
    Com molt bé diu aquest teòleg:
   "Jesús és més gran que l'´Església institució. No confongueu Crist amb els cristians.  Encara que  deixeu moltes coses, pràctiques, devocions, no vos quedeu sense Jesús. Hi trobareu el camí, la veritat i la vida que nosaltres, potser, no us hem sabut mostrar. Jesús vos  pot sorprendre, vos pot atreure, vos pot fascinar" (José Antonio Pagola).

A Lluc, amb motiu de la Jornada de Mallorca Missionera 2026 (3)

     Des de fa temps la Delegació diocesana de Missions i les Obres Missionals Pontifícies de la diòcesi de Mallorca preparen com cada any l’organització de la Diada Mallorca Missionera 2026  que enguany es fa al santuari de Lluc, diumenge dia 3 de maig.

    Té un caràcter molt especial. Fa 25 anys que, amb la presència missionera mallorquina, es crea la parròquia de Rabiro a la diòcesi de Gitega (Burundi). 
    Per aquest motiu, la celebració d'enguany al santuari de Lluc compta amb la presència del l’arquebisbe de Gitega, Mons. Bonaventure Nahimana i el missioner mallorquí Mn. Jaume Obrador venguts expressament a Mallorca.

    Cinc dies abans,  el bon amic i millor canonge de la Seu Catedral de Mallorca, antic missioner a Perú, el vilafranquer mossèn Joan Bauzà Bauzà, dirigia un gran col·loqui organitzat per Mallorca Missionera, i presidit pel bisbe monsenyor Sebastià Taltavull, titulat "Les missions, inspiració per la vida del S.XXI".

    Un clar esdeveniment de reivindicació per a l'actualitat missionera. Amb el debat actual del canvi de paradigma entre «països del Sud», considerats anys enrere com a «països de missió», i «països  del Nord» avui dia "receptors" de gran quantitat de missioners que provenen d'aquelles zones.  

    M’hagués agradat moltíssim participar-hi, però no vaig poder acudir-hi de cap de les maneres. Al mateix dia i a la mateixa hora em trobava a la ciutat de Barcelona assistint a una Tertúlia interessantíssima sobre la figura del papa Lleó XIV.
    No tenc cap dubte ni un que, com a bon missioner a Perú a finals del segle XX, aquest papa ja es mostra avui dia, i encarà es farà més palès en el futur, com a molt bon cap de l'Església catòlica del segle XXI, conduït sempre per l'Esperit Sant de Jesús que l'ha de continuar ajudant i acompanyant en una tasca no gens fàcil.