dimarts, 21 de juny de 2022

Al bon amic escolta Jordi Bonet

Jordi Bonet i Armengol (*Barcelona, 1925-2022)

Per a mi, la seva figura gegantina d’arquitecte, que ha fet i aixecat el temple expiatori de la Sagrada Família, tal com la podem gaudir avui dia a Barcelona, no m’oculta ni em lleva del cap ni del cor la seva gran tasca desplegada a l’interior de l’Escoltisme – a l’àmbit català, espanyol i internacional -. 

JORDI BONET, al claustre de Sant Bernat de la Real
entre els assistents al concert del Cor Jove de l'OJIPC (21-08-2010)
Essent consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, vaig tenir la gran sort de tractar-lo de prop a la dècada dels anys 60 i 70.

Record perfectament que es notava a la llegua que Jordi Bonet s’havia iniciat i format, com a cristià i escolta, al costat de mossèn Antoni Batlle, un dels fundadors de l’escoltisme català, gran referent de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, qui s’havia hagut d’amagar a Suïssa durant la guerra i va aprendre molt de l’escoltisme suís, belga i francès.

Jordi Bonet, als seus 8 anys, ja havia participat en el seu primer campament escolta, amb l’Agrupament Mare de Déu de Montserrat, que dirigia aquell mossèn tan rellevant dins d'aquest àmbit. Fou qui l’acompanyà en els seus primers campaments escoltes durant la Pasqua de 1936 quan tenia 11 anys, i també la primera vegada que va esquiar... 

Després de la mort de mossèn Batlle, crearen la Delegació Diocesana d’Escoltisme, de la qual van nomenar Jordi Bonet com a primer delegat als seus 32 anys. Es convertia així en el primer comissari general de Minyons Escoltes, que s’havia marcat com un dels objectius estendre l’escoltisme per tot el territori. Va crear l’Oficina d’Informació i Coordinació de l’Escoltisme Català, que serví per fer formacions d'escoltes arreu de l’estat espanyol.

També a l'illa de Mallorca, on els principatins arrelats a la nostra illa, Eladi Homs Zimmer, l'introductor de l'Escoltisme a Mallorca l'any 1955, i Antoni Pagès Dalmau, comissari diocesà anys després, em facilitaren la tasca de contactar i conèixer de prop Jordi Bonet, quan aquest ja presidia el Moviment Scout Catòlic d’Espanya (1962-1977) com a comissari general.

Jordi Bonet esdevendria després el primer directiu català de la Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme, entitat on fou secretari general de 1977 a 1981.

Com diu Meritxell Parramon, sobre Jordi Bonet «en ser el primer comissari general, això li va permetre assolir reptes del moviment i situar-lo a escala mundial preservant la identitat catalana».

Aleshores podia semblar una mica rar que fos un català, precisament, qui estigués al front d’un moviment scout com l’espanyol. Però Jordi s’ho havia guanyat a pols i, amb la seva mà experta, no tenia qui s’hi oposàs ni l’igualàs. No hi havia ningú més que li arribàs ni a les soles de les sabates, com deim en bon mallorquí! Els seus coneixements pràctics sobre la metodologia scout, i les seves conviccions profundament religioses el feien líder indiscutible dins el moviment escolta, a l'àmbit català, espanyol i internacional.

Jo, que vaig ser consiliari escolta els anys 1968-1971 i 1978-1981, vaig tenir la gran sort de col·laborar directament amb Jordi Bonet, en tasques educadores dins l’Escoltisme i el Guiatge de Mallorca. Com a consiliari diocesà, vaig aprendre molt de la seva ciència i de la seva consciència, home de fe, creient, home de ciència, arquitecte, home del país, patriota, home de Déu, transcendent...

Cil Buele saluda a Jordi Bonet al claustre de Sant Bernat (21-08-2010)

La darrera vegada que tenc record d’haver-lo vist, en una de les seves nombroses i freqüents vengudes a Mallorca, sobretot a Llucalcari, fou al claustre del monestir de Sant Bernat de la Real. El 21 d’agost de 2010 hi aixoplugava un dels concerts del Cor Jove de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, fundada per la mallorquina Magda González Crespí

En haver-s’hi fet present, com sempre, de manera senzilla i amigable, vaig tenir el plaer de saludar-lo, crec que per darrera vegada.

Jordi Bonet, que havia nascut a Barcelona l'any 1925, hi va morir dilluns, 20 de juny de 2022, a l’edat de 97 anys. 

«...A finals dels difícils seixanta,
quan Europa ja bull i s'aixeca,
mentre Espanya decau i s'espanta,
la nació catalana ja s'alça
i el clergat català s'hi rebel·la.

A favor d'un país vist en somnis,
ja s'hi mostra Miquel Estradé
o bé el J O R D I  B O N E T, Joaquim Gomis,
Totosaus, Xirinacs dient "som-hi!"
El Rovira, el Pedrals, l'Escarré...»

(Glosa meva malgarbada, 12 d’agost de 2007)

De tots ells sí que podem dir, veritablement, que han deixat aquest món nostre una mica millor d’així com el van trobar en nàixer. 

Que descansin en pau!