dissabte, 19 de novembre de 2022

Suport incondicional a dos amics meus principatins

Em costa molt de veure que dos bons amics meus, amb qui he treballat conjuntament en la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes arreu dels Països Catalans, Josep M. Jové Lladó i Natàlia Garriga Ibáñez, són citats a declarar davant dels tribunals de justícia espanyols. 


A aquestes alçades del segle XXI, em costa molt de creure que pugui ser considerat veritable estat europeu, plenament democràtic, aquell que impedeix fins a tal punt la llibertat d’expressió de la ciutadania que castiga penalment qui, a l’interior d’un règim  monàrquic, defensa la República d’una manera pacífica, democràticament, institucionalment i políticament.


Record perfectament aquella etapa de la meva vida professional, en la qual, durant quatre anys seguits, tenc oportunitat de col·laborar intensament  amb la Generalitat de Catalunya. 


No puc deixar de pensar en el treball fet, durant els primers anys d’aquest segle XXI, a favor d’una llengua i d’una cultura, com la catalana, tan necessitada de protecció a tot el territori que va de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.


Primerament, al Departament de la Presidència (2005), al costat del Palau de la Generalitat, coordinant i fent el seguiment d’estudis sobre accions de govern en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana a les Illes Balears; o elaborant informes sobre activitats d’entitats d’iniciativa civil en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana a les Illes Balears; o coordinant activitats socioculturals a les Illes Balears…

Allà tenc oportunitat de tractar de prop i per primera vegada Natàlia Garriga i Ibáñez. Aleshores s’està exercint com a cap del Gabinet de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental. És ella qui, el 21 d’octubre de 2005, em signa el meu primer contracte administratiu a la seu del Departament de la Presidència, situada al carrer de Sant Honorat 1-3 de Barcelona.


Pocs dies després, els dies 1 i 2 de novembre de 2005, acompanya al secretari de Coordinació Interdepartamental, Apel·les Carod-Rovira, en viatge institucional a Mallorca. Tots dos volen mantenir contacte directe amb representants d’entitats culturals illenques. Ho feim al Saló Menorca de l’Hotel Saratoga, de Palma.


Són unes trobades que serveixen per intercanviar opinions sobre allò que fan i/o volen fer en la promoció i ús de la llengua catalana a l’illa de Mallorca. Entre d’altres, s’hi retroben amb l’OCB (Obra Cultural Balear), CSL (Centre de Serveis Lingüístics), APFM (Associació Premsa Forana de Mallorca), Cent per Cent, Punt Informatiu Pollença, Sa Sargantana, Casa Catalana de Mallorca, Casal Català de Menorca, etc.


Tots dos volen contactar directament amb representants de les entitats illenques a les quals la Generalitat de Catalunya ha atorgat, o pot atorgar en el futur, alguna subvenció o suport econòmic que les ajudi a continuar fent la tasca cívica de promoure l’ús de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses.


En la meva condició laboral de treballador autònom, li vaig lliurant informes, per tal de facilitar a la Secretaria de Coordinació un conjunt de dades que permetin de promoure i analitzar les activitats i iniciatives culturals que realitzen entitats i associacions de les illes Balears i Pitiüses, relacionades amb la promoció i ús de la llengua catalana als territoris respectius.

Posteriorment, tenc oportunitat de relacionar-me per primera vegada amb Josep M. Jové i Lladó, aleshores director de Polítiques Sectorials del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya. 


D’acord amb la nova estructuració de l’Administració de la Generalitat, establerta el mes de desembre de 2006, les actuacions realitzades fins aleshores per la Secretaria de Coordinació Interdepartamental (desapareguda de l’organigrama),  es duen a terme a través de la Direcció de Politiques Sectorials del Departament de la Vicepresidència.


Corrrespon a aquesta Direcció general, entre d’altres, la funció d’impulsar i coordinar les polítiques de foment i de suport a entitats que fan una tasca de defensa, pomoció i difusió de la llengua i la identitat catalanes dins el seu àmbit lingüístic.


Mantenint contacte directe amb entitats illenques, Josep M. Jové analitza la possibilitat de signar-hi convenis de col·laboració estables, de manera que puguin ajudar a assolir millor els objectius fixats, com és el cas de l’Obra Cultural Balear.


Gràcies a les seves gestions, arriben a signar el primer Conveni de col·laboració plurianual entre la Generalitat de Catalunya i l’Obra Cultural Balear el mes d’octubre de 2007, amb caràcter pluriennal (2007-2010).


L’any 2007 també m’encomana la tasca d’assessorar les parts que han de participar en les negociacions per dur a terme el procés de reincorporació de la comunitatt autònoma de les Illes Balears al consorci de l’Institut Ramon Llull


Dins la primera quinzena del mes de maig de l’any 2004, els presidents de Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya, Jaume Matas i Pasqual Maragall han fet públic al Consolat de la Mar de Ciutat l’anunci de la retirada del Govern balear de l’Institut Ramon Llull.


Tres anys després, a la segona quinzena del mes de desembre de 2007, representants dels Governs d’Andorra, Catalunya i les Illes Balears, mantenen una reunió de treball al santuari de Cura. Allà decideixen el futur de l’Institut Ramon Llull amb el paper que ha de correspondre a cadascun dels territoris de parla caratalana.


El ministre de Cultura d’Andorra, Juli MInoves; el vicepresident de la Generalitat de Catalunyam Josep-Lluís Carod-Rovira, i el president del Govern de les Illles Balears, Francesc Antich mantenen aquesta trobada al santuari de Cura i miren de trobar la millor manera d’integrar tots tres governs dins la nova institució de manera igualitària.


Es tracta de la refundació de l’Institut Ramon Llull, gràcies a la qual: “Deixa de ser només l’instrument de projecció exterior del Govern de Catalunya, per passar a ser l’instrument de projecció exterior de la llengua catalana dels governs que signen aquesta declaració”.


Amb les gestions que continua fent el bon amic Josep M. Jové, amb un contracte de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya (2008), arrib a treballar per al consorci Linguamón Casa de les Llengües, institució dedicada a promoure i facilitar la preservació, l’ús i el desenvolupament de les llengües del món, com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, com a patrimoni cultural de la humanitat, i com a dret de les persones i les comunitats lingüístiques.


Col·labor així en el projecte d’itinerància de l’exposició “La Mar de llengües. Parlar a la Mediterrània”, de manera que aconseguim que sigui presentada a Menorca, Eivissa i Formentera durant els mesos de juny i juliol de 2009.


Natàlia Garriga i Ibáñez, juntament amb Josep M. Jové i Lladó, són dos bons amics meus principatins que, a la vista del que informen els mitjans de comunicació, han estat citats a declarar davant dels tribunals de justícia espanyols, per haver col·laborat, diuen, en el “procés” (pacífic, democràtic, institucional i polític) independentista de Catalunya.


Esper i desig que els membres del tribunal de justícia espanyols, posant-se al mateix nivell que la resta de tribunals de justícia europeus, n’accelerin, com més aviat millor, tots els tràmits judicials pertinents que els duguin a considerar-los innocents de qualsevol casta de delicte. 


De manera que no solament els declarin innocents, sinó que hi fixin, de manera clara i explícita, algun tipus d’indemnització per tots els danys causats i rebuts fins ara.