Primer dia d'estada a l'hostatgeria de l'Abadia de Montserrat

Façana de la Basílica, des de ma cel·la
a l'Hostatgeria de Montserrat

En bon divendres de quaresma, em present a les portes de l'Hostatgeria de l'Abadia de Montserrat on, a través del correu electrònic que he mantengut amb el P. Sergi d'Assís, el monjo montserratí que s'hi exerceix com a hostatger, tenc reservats quatre dies d'estada meva, en aquest mon any sabàtic de 2018.

Feia més de cinquanta anys que jo no havia traspassat la porta d'entrada d'aquesta hostatgeria, endinsant-me al recinte de clausura monàstica on només hi tenen accés els homes! 

Hi havia acudit, l'any 1966, juntament amb els companys Tomeu Tauler, Miquel Nigorra i Faust Garcias, amb la finalitat de participar en un curs de cant gregorià que, durant quinze dies seguits, hi dirigia el monjo Dom Miquel Estradé. 

Record que l'hostatgeria, on figurava el lema «L'hoste és Crist!», aleshores corria a càrrec del germà Esteve... 

En mantenc molt bon record, molt agradós, d'aquells quinze dies passats a Montserrat, no solament per l'aprenentatge que en férem, del cant gregorià, a mans de Dom Miquel Estradé o Dom Ireneu Segarra, sinó també perquè comportà per a mi una de les primeres ullades -entrades, tastades, tocades, passades, astorades,...- davant  d'un món nou que se'm presentava davant dels meus ulls, tan distint al que jo havia viscut fins aleshores des que tenia 10 anys d'edat, en règim d'internat estricte dins les quatre parets del Seminari diocesà de Mallorca.

Als meus vint-i-dos anys d'edat, aquella era per a mi la primera vegada que jo sortia fora de l'illa de Mallorca!

Hores d'ara, més de cinquanta anys després, em fa la sensació que tot ha canviat molt, alhora que tot s'hi manté exactament igual. L'Abadia de Montserrat és la de sempre: amb un nombre considerable de monjos, vells i joves, dedicats primordialment al cant i a la pregària; i amb una organització millorada pel qua fa a mitjans i dispositius disponibles.

Hi som molt ben acollit pel P. Sergi d'Assís, un monjo jove que em fa passar al seu despatx on m'explica tot quant necessit saber per romandre com cal a l'interior del recinte monàstic.

Full d'horaris i indicacions pràctiques

Quan li manifest la meva voluntat de participar tan intensament com sigui possible en la vida dels monjos montserratins, durant els quatre dies que se'm permet d'estar-hi, em passa un full senzill d'horaris i indicacions pràctiques, que jo li agraesc. A la meva edat, necessit tenir a les mans qualque paper escrit que em faciliti la recordança exacta del que he de fer. Altrament, corro el risc d'oblidar-me'n i no saber ben bé el què.

En bona primera jornada, he participat a la Basílica en la Missa conventual, a les 11h; tot i que només hi he pogut assistir al final. M'hi he quedat per al cant de la Salve que l'Escolania fa tots els dies a les 13h, on s'hi remarca la presència nombrosíssima de gent asiàtica que no paren de traure'n imatges pels mòbils (lluny d'aquelles altres interpretacions que jo recordava que m'havien posat la pell de gallina, només d'escoltar la gentada catalana que cantava el Virolai!)

Abans d'entrar al refetor de la Comunitat

Per primera vegada en ma vida, he tengut l'oportunitat de dinar amb els monjos, al mateix refetor de la comunitat monàstica. M'ha impressionat fortament l'ambient de silenci, recolliment, austeritat, sobrietat, delicadesa, rapidesa, senzillesa que s'hi ha respirat durant la mitja hora que ens ha permès d'assaborir un bon plat de llenties cuinades i una sípia amb tomàtiga ben saborosa, tassó d'aigua i copa de vi. Tot molt ben servit per un grapat de monjos amb el davantal posat.

Coincidint amb altres hostes, italians, principatins, mallorquins, hem estat col·locats pel monjo hostatger, al costat d'aquest i ben a prop de la taula de l'abat que presidia l'acte. 

Un cant d'agraïment a Déu, tant a l'inici com al final de l'àpat, i, mentrestant, un monjo que ens feia lectures diverses sobre textos bíblics, històrics o de vides de sants. Avui li ha tocat el torn a sant Ignasi de Loyola...

A la tarda, molt freda per fora de l'edifici (2º) i calenteta a dintre la cel·la (22º), m'he fet present a la funció litúrgica de Vespres que els monjos fan a la Basílica, a les 18:45h. Alguna gent a la bancada, més bé poca, que també s'afanya a seguir els cants d'antífones, salms, càntics, etc. corresponents a divendres de temps de quaresma.

Demà dissabte al migdia comença el recés quaresmal que, pel que he pogut veure anunciat, ha de dirigir precisament el monjo Sergi d'Assís, un dels joves que fa part del petit cor durant els actes litúrgics que se celebren a la Basílica.

M'ha cridat l'atenció veure que per al mes de març vinent està programat un altre recés que, en aquest cas, va adreçat a gent jove. El que m'hi fa parar més esment és que l'ha de dirigir un mallorquí recentment ordenat i nomenat bisbe auxiliar de Barcelona, monsenyor Antoni Vadell.