Tercer dia d'estada meva a l'Hostatgeria de Montserrat: Recés de Quaresma

A més de conviure uns dies amb els monjos benedictins, una de les altres finalitats que em propòs dur a terme, quan prenc la decisió d'anar a hostatjar-me uns dies a l'Abadia de Montserrat en aquest mon any sabàtic 2018, és trobar-hi algun moment per a la interiorització i la mirada introspectiva. 

Mirar d'endinsar-me en el més profund de mi mateix i pouar-hi en allò que som suara mateix, allò que tenc, allò que sent, allò que em marca i m'afecta més intensament, allò que em manca i allò que em sobra, allò que no tenc i hauria de tenir...

Se'm presenta l'oportunitat de fer-ho, d'alguna manera, quan descobresc que el 24/25 de febrer de 2018, a l'Hostatgeria de Montserrat hi ha programat un Recés de Quaresma, a càrrec d'un monjo benedictí, el P. Sergi d'Assís, el mateix que m'hi ha acollit com a hostatger. M'hi apunt.

No és la primera vegada que assistesc a un recés espiritual. Ni a un recés espiritual dirigit per un monjo de Montserrat... Record que Dom Miquel Estradé, a la dècada dels anys 60 ja ens en va dirigir un, a Mallorca... Però, d'aleshores ençà, ja ha plogut molt!

Efectivament, l'escenari, els mitjans, el llenguatge, els participants, la temàtica, la metodologia, etc. han canviat tant, que no s'assemblen gens ni mica.

Aquest recés quaresmal que té una durada de vint-i-quatre hores, vol ser un espai obert als hostes que constituïm un grup molt heterogeni: homes i dones, joves i majors, catalans i estrangers, laics i eclesiàstics, en total més d'una quarantena.

Segons les indicacions primeres del monjo, el recés quaresmal vol ser un lloc per a gent que busca i que es mostra receptiva a allò que s'hi digui; vol convertir-se en un moment d’aturada, de canvi de ritme, de desconnexió amb el trull en què vivim capficats... Que tot plegat ens permeti i faciliti de girar la ullada cap al nostre interior, cadascú a la seva manera.

Per això, se'ns demana una actitud de silenci real a les habitacions, als passadissos, a les escales, a l'ascensor, al menjador...

Aquest recés quaresmal vol girar en torn de quatre models de persona: no tant des del punt de vista psicològic, com de les actituds de relació que prenem amb els altres. 

Es tracta de quatre models que ens expliquen com som els humans d'ara, i els de segles enrere, mitjançant personatges bíblics de l'Antic i del Nou Testament. Corroborats per l'ensenyament d'un mestre anònim jueu, i aplicats a la vida personal de cadascú:

1. Ananies i Safira (Ac 4,32-5,11): la llegenda antiquíssima sobre la venda de tot quant tenen, quedant-se'n una part... Cap dels dos no juguen net. Són dos morts en vida: «El que és teu, és meu; el que és meu, és meu». La persona egoista.

Pots recordar moments en què hagis estat egoista? Per què creus que vas ser així? Intenta comprendre les raons que et portaven a sentir o actuar de manera egoista (la por, la raó, l'avarícia, la possessió, la seguretat...)


2. Jonatan i David (1Sa i 2Sa): l'amistat profunda entre dos homes, el model de relació generosa, tu dónes i tu reps alhora...! «El que és meu, és meu; el que és teu, és teu!». La persona justa.

Has descobert el do de l'amistat en la teva vida? Com? L'amistat de David i Jonatan va durar sempre. Creus que l'amistat de veritat dura per sempre, o es pot acabar un dia? Si s'acaba, aleshores aquella amistat era veritable o no?


3. Mical (1Sa i 2Sa): la protecció del marit contra son pare, per amor, ho dóna tot però ho vol tot: «El que és meu, és teu; el que és teu, és meu!» La persona enamorada.

Mical és generosa amb David, però aquest amor es torna menyspreu quan David no li correspon. Has viscut aquesta barreja de sentiments cap a algú en alguna ocasió? Per què creus que ha estat? Com podem saber si estimem algú de veritat? Podem creure que estimem algú i enganyar-nos a nosaltres mateixos?


4. Jesús (Jn 13,34; Lc 6,27-35): l'amor sense límits ni condicions: «El que és meu, és teu; el que és teu, és teu!». La persona santa.

Trobes que la proposta de Jesús, que estimem amb un amor incondicional, és fàcil o difícil? Per què? Escriu el nom d'una persona coneguda que en algun moment de la seva vida hagi estat un exemple d'àgape o amor incondicional... Escriu el nom de tres persones (no famoses) que tu hagis conegut i que hagin viscut l'àgape o amor incondicional als altres en algun moment...

Al moment de la valoració final, he mirat de resumir-la al full que ens ha passat el monjo manifestant -hi:

M'ha semblat força interessant aquest recés quaresmal, no només pel contengut i la forma amb què s'ha realitzat, sinó també i sobretot pel fet d'haver-nos presentat quatre models de persona que s'estan donant ara, a l'actualitat, als nostres dies, i que es varen donar segles enrere.

Però que també poden ser vists com a models que assumim, amb més o manco intensitat i encerts o desencerts, en etapes distintes de les nostres vides més personals...

A la trobada en petit grup, se m'ha ocorregut de demanar-hi si qualcú se sent capaç de no ser egoista mai... Jo en tenc seriosos dubtes! Fins i tot, en situacions que aparentment poden semblar heroiques, generoses, alliberadores, el mòbil egoista en pot ser el primordial.