Pere Casaldàliga, a Palma (Exposició)

L'Associació Drets Humans de Mallorca organitza al Casal Balaguer de Palma una exposició interessant sobre la figura i l'obra de Pere Casaldàliga.

Durant quinze dies seguits, el mes de juliol de 2008, s'hi poden veure detalls excel·lents en la vida d'aquest bisbe català, desplegada durant dècades a la prelatura de São Félix do Araguaia (Brasil).

Per una Europa més mestissa!

L'antiga i vella Europa mercantil s'oposa a la nova i rica Europa d'immigrants.
Per la via de la llei i la norma parlamentària: mitjançant l'aprovació d'una “Directiva de Retorn” que, des del mateix moment del naixement, ja rep el nom de “Directiva de la Vergonya”.
Un cop n'han pres la decisió prèviament els governs de torn dels estats respectius.
S'estableix, justifica i legalitza el tancament arbitrari, fins a 18 mesos, de persones immigrants sense papers. Com també el seu retorn forçat al país d'origen, sense cap possibilitat de tornar a trepitjar sol europeu els propers 5 anys.


L'antiga i vella Europa mercantil torna a tancar-se en si mateixa, aixecant murades inexpugnables i torres de defensa contra invasors.
A l'era de les noves tecnologies. Com ja va fer a l'Edat Mitjana!

L'antiga i vella Europa mercantil es rebel·la contra el procés d'anar deixant de ser l'Europa blanca, que ha estat durant molts segles.

Li costa massa d'acceptar-se com la nova i bella Europa més mulata, mestissa, barrejada, mesclada, mixta..

Rebutja altres models de vida més humana.

Es tanca amb pany i clau, com ha fet secularment durant tants segles, davant de l'estranger continental d'altres contrades.

Compartesc amb altres la idea del greu error que, amb això, comet la Unió Europea.

S'equivoca greument en adoptar com a resposta, davant del fenomen secular de la immigració, la posició més dura dels seus estats més durs.

El temps dirà qui és que té raó.

També la història del Planeta.

Una “directiva del retorn” dins l'Europa que no vull

S'acosta, de manera vertiginosa i temerària, l'Europa que no vull.
Ni per a mi, ni per a ningú.

S'acosta, pretenent d'anar imposant-se aquella vella Europa que s'oposa, de manera tan fanàtica com irracional, a continuar-ne el procés iniciat fa moltes dècades.

Procés, també imparable, d'esdevenir cada cop més mestissa, més mulata, més mesclada: cau i barreja de races i cultures, cau i barreja d'estils i modes de viure.

Amb una directiva com aquesta, a punt de ser debatuda al Parlament Europeu, entre d'altres situacions polèmiques, poden esdevenir legals fins i tot les detencions sense judici d'immigrants sense papers, per una durada màxima de divuit mesos, inclosos els infants, que poden anar a parar a la presó per un fet com aquest!

Compartesc plenament amb Vicent Partal que la Unió Europea s'equivoca greument adoptant com a resposta única al fenomen de la immigració la posició més dura dels seus estats més durs:

“Les migracions no arriben perquè sí, ni responen a un caprici de ningú; són una realitat molt més seriosa, un fenomen sòlid i consistent que no s'aturarà i que té les arrels, per una banda, en la necessitat que els europeus tenim de mà d'obra i, per una altra, en la injusta distribució planetària de la riquesa”.

Des de Mallorca estant, rebuig aquesta Europa entossudida a tancar-se en si mateixa!

Girant la ullada cap als Països Catalans, vull una Europa dels pobles i les nacions que la conformen, oberta a tots els pobles i totes les nacions del Planeta Terra, amb igualtat de condicions i amb plena llibertat.

Per això, no ho vaig dubtar gens ni mica a rebutjar-la en el seu dia.
I, amb el cap ben alt, vaig votar NO a aquesta vella Europa que rebuig...

Vaig votar NO a aquella mala Constitució Europea que ens volgueren entaferrar per nassos!

Votem NO a aquesta Europa que recula!
Diguem NO a una tal constitució
Que ofega pobles lliures i nacions.
¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta!

(Festa de l'Estendard, any 2004, Diada nacional de Mallorca)

L'hospital més car del món

Amb aquest títol, l'escrit de Josep Juàrez, lluitador infatigable -en defensa de la terra i de la gent que hi viu i que hi treballa-, està donant la volta al món.

Fa referència a certs aspectes que envolten la construcció/destrucció que s'està fent a la finca de Son Espases, i l'hospital de referència:

“Amb enormes grues, màquines de tota mena i operaris com a formigues, la construcció-destrucció esdevé, amb especial contundència, un fet consumat i irreversible.”

Diu i manifesta l'activista social que “Son Espases ha suposat la prova del cotó de la decència i honestedat de la classe política illenca, i de la independència d'altres entitats de Mallorca, en relació als poders polítics i econòmics. El cotó ha sortit bastant brut, de la prova...”

Es tracta d'un escrit que avui queda reproduït al diari Última Hora, gairebé 15 dies després d'haver-se començat a escampar per la xarxa:

La fàbrica, Pobler, Tribuna Mallorca, Ixent, Barcelona Indymedia...

Quaranta anys justs!

Entre una imatge i l'altra, transcorren quaranta anys justs!

A la primera apareixen 7 companys d'estudis al Seminari de Mallorca, el 16 de juny de 2008, a punt de compartir taula, menjar, beguda, paraula...


La segona reprodueix l'escena dels mateixos companys d'estudis -i d'uns altres 7- a punt de ser capellans, el 16 de juny de 1968.


Són quaranta anys seguits de viure a l'avantguarda!
Són quaranta anys seguits de lluites persistents!
Són quaranta anys seguits de viure a moltes bandes!
Son quaranta anys seguits misèries combatent!

Cecili Buele i Ramis

Escrit angoixant sobre Rwanda

Del company mallorquí missioner dels Sagrats Cors, P. Melcior Fullana, rector de la parròquia d'Ariany, m'arriba aquest escrit que, en reflectir l'ànim angoixat d'una persona que ha viscut i treballat a Rwanda durant molts anys, reprodueix la perspectiva de qui s'ha trobat ben a prop dels esdeveniments lamentables que han marcat -i continuen marcant encara ara- aquell país de l'Àfrica Central:



“Les notícies de Rwanda són dolentes. Hi ha una greu persecució de l'Església. Aloys Murwanashyaka està a la presó. A l'abril del 94 me va salvar la vida. Jo estava carregant de mongetes la furgoneta en el Centre Nutricional de Rukara per tal de donar a menjar als 2.700 refugiats que hi havia a la missió. Aloys treballava al costat, al dispensari de la Comuna. El personal sanitari havia fugit de por, i ell endossava la bata blanca de l'infermer, i feia el que podia. Me va veure carregar, i vingué a ajudar-me.

De cop comparegueren els interahamwe, uns trenta homes, matxets en l'aire. M'amenaçaren de mort i partiren cap a mi. N'Aloys els va parlar. Va parlar bé, i me deixaren pujar a la camioneta i anar a la missió amb les mongetes per als refugiats.

Un temps després, els inkotanyi mataren 38 membre de la família de n'Aloys. Ell va ser ordenat sacerdot l'any següent. Ara està a la presó.

Si algú provoca les abelles i després es refugia en un lloc segur, i es posa a contemplar com les abelles massacren els vianants innocents, no és bona persona.

Algú va provocar les abelles. Va aconseguir un mandat internacional d'arrest per al President de Rwanda i trenta nou personatges més del Govern. Era de preveure el que passaria.

Jo recoman al qui ho va fer, d'anar a Rwanda i treure de la presó n'Alois i tots els qui darrera ell hi van entrant.

Per què, Déu meu, per què permeteu que gent des de Mallorca faci tant de mal als meus estimats germans de Rwanda?”

Melcior Fullana.