En un discurs calcat dels clàssics més clàssics del món clàssic mediterrani (Vegeci, s IV), el president dels EUA, Barack Obama, durant el discurs d'investidura com a Premi Nobel de la Pau, entre d'altres assumptes, fa l'apologia de la guerra...
Només se m'acut de convidar-lo a visitar Mallorca.
Que s'aturi una estona davant l'estàtua de Ramon Llull (s XIII) situada al passeig de Sagrera.
Que recordi i vegi que aquest mallorquí il·lustre, fa set-cents anys, ja va substituir el refrany romà “si vis pacem para bellum” (si vols la pau prepara la guerra), per aquest altre ben distint: “Justitia procurat pacem et injuria bellum, humilia verba sun nuntii pacis et superba belli” (“La justícia produeix la pau, la injustícia produeix la guerra; els discursos senzills anuncien la pau, els discursos prepotents anuncien la guerra”).
Si vol prendre llum de na Pintora, ja sap on pot anar, aprofitant el viatge de tornada d'Oslo cap als EUA.
dissabte, 12 de desembre del 2009
61 aniversari dels Drets Humans, a Palma
El 10 de desembre de 2009, amb tres actes rellevants, es commemorava a Palma el 61è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans feta per l'ONU sis dècades abans.
A la plaça Major, amb Amnistia Internacional, també s'hi arreplegà gent diversa que, amb una encesa de ciris, feien visible el reclam universal de protegir els drets humans arreu del Planeta Terra, contra les tortures i la pena de mort, contra l'empresonament a causa de les idees i opinions, contra la violència masclista envers dones i nines, contra la fam...
Finalment, a l'església de Sant Felip Neri, amb l'associació Drets Humans de Mallorca, un concert magnífic de COLOMBRAM TRIO emmarcava el record de les lluites duites a terme contra el genocidi de Rwanda i per la pau a la regió africana dels Grans Llacs, així com també la creació a Mallorca de l'associació Mallorca Sense Fam...
El 10 de desembre de 1948 l'ONU proclamava la Declaració Universal dels Drets Humans, amb la qual es pretenia, sobretot, protegir la humanitat sencera contra maltractaments i abusos de tota casa que van contra la dignitat de les persones.
61 anys després hom pot constatar que, tot i certs avanços aconseguits en alguns àmbits, cada cop són més nombroses les persones que es veuen afectades per la manca de respecte cap als drets que tenen com a persones humanes.
61è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans from Cil Buele on Vimeo
A la plaça Major, amb Amnistia Internacional, també s'hi arreplegà gent diversa que, amb una encesa de ciris, feien visible el reclam universal de protegir els drets humans arreu del Planeta Terra, contra les tortures i la pena de mort, contra l'empresonament a causa de les idees i opinions, contra la violència masclista envers dones i nines, contra la fam...
Finalment, a l'església de Sant Felip Neri, amb l'associació Drets Humans de Mallorca, un concert magnífic de COLOMBRAM TRIO emmarcava el record de les lluites duites a terme contra el genocidi de Rwanda i per la pau a la regió africana dels Grans Llacs, així com també la creació a Mallorca de l'associació Mallorca Sense Fam...
El 10 de desembre de 1948 l'ONU proclamava la Declaració Universal dels Drets Humans, amb la qual es pretenia, sobretot, protegir la humanitat sencera contra maltractaments i abusos de tota casa que van contra la dignitat de les persones.
61 anys després hom pot constatar que, tot i certs avanços aconseguits en alguns àmbits, cada cop són més nombroses les persones que es veuen afectades per la manca de respecte cap als drets que tenen com a persones humanes.
dissabte, 5 de desembre del 2009
Companyes i company presidents
Companyes i company que presidiu les tres institucions públiques més emblemàtiques, amb seu a l'illa de Mallorca:
Els que encara mantenim ben viu el record d'aquell 21 d'abril de 1979, quan s'iniciava a Palma el primer govern municipal d'esquerres -que s'aconseguia després de la dictadura franquista i que era presidit pel batle socialista Ramon Aguiló-, no ens podem avenir d'haver de conformar-nos a continuar patint una democràcia tan magra com aquesta que tenim hores d'ara a Mallorca.
L'espectacle que ens oferiu, des d'aqueixes institucions públiques, almanco als ulls de certa gent que hem volgut seguir de prop les vostres passes, ja no pot ser més llastimós i lamentable.
En detriment de la credibilitat democràtica, naturalment.
I en detriment, també, de la vostra pròpia credibilitat com a governants d'aquest bocí de país nostre que, cada cop més clarament, fa la impressió que navega a la deriva, sense nord ni cap rumb fixat.
Li passa, també, com a certes esquerres que es veuen naufragar dins l'Europa del segle XXI que entre tots anam aixecant!
Massa gent d'aquestes contrades nostres ja començam a estar-ne farts, de tanta comèdia mal muntada al si d'aquestes institucions públiques que presidiu!
No ens serveixen els Plans E imposats des de Madrid, per intentar pal·liar els efectes d'una crisi que fa trontollar i que sacseja fortament els fonaments damunt dels quals es construeix el model capitalista.
No ens serveixen, ni molt manco, les vostres paraules, ni tampoc els vostres gests, quan permeteu que tanta pràctica corrupta romangui, s'instal·li i aixoplugui a l'interior d'aqueixes institucions públiques que presidiu.
Estam farts de veure que mentre les dretes s'hi estufen les esquerres s'hi arrufen!
I això, vos ho hem de dir així de clar i català, porta els que esperàvem de les esquerres unes altres mires i unes ambicions més altes, a sentir-nos molt més que orfes i a veure que perdem les messions davant dretes que s'implanten, que s'estufen com a paons i que tenen cuc de tornar a prendre les regnes del Govern un cop en sigueu fora...
I això ens dol! Ens deixa l'ànima marcada i malferida, quan esperàvem, aspiràvem i desitjàvem tenir accés, amb tots vosaltres, a la rampa d'un món nou a construir.
Ho havíem expressat de manera ben massiva pels carrers i places de Ciutat, abans que començàssiu a governar.
El vídeo de MallorcaWeb sobre la manifestació "Salvem Mallorca" del 17 de març de 2007, ja feia veure clarament la moltíssima gent que reclamava: Prou destrucció! Salvem Mallorca! Més de 50.000 persones ens manifestàvem per la protecció del territori!
Un cop arribats vosaltres al poder, emperò, res de res! Gens ni mica de cas, de part de la gestió vostra!
Tot d'una mateix que hi accedíreu, ja ens mostràreu el llautó. Vos haguérem de demanar que, per coherència, vos n'anàssiu a ca vostra: havíeu començat a perdre la credibilitat davant dels nostres ulls, en no defensar els valors de l’esquerra, i en incomplir les vostres promeses electorals relatives a l'Hospital de Son Espases.
Quina altra cosa podíem esperar d'aquell acord d'estabilitat política i pel futur sostenible de les Illes Balears, signat el 25 de juny de 2007 pel PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, PSM-Verds de Menorca, UM, PSOE-ExC, que no s'esdevengués un veritable galimaties?
N'hi havia que, malgrat tot, continuàvem esperant el vostre posicionament clar i català davant d'una Directiva europea de vergonya per a les nostres Illes, com era la Bolkestein. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, crèiem que consideraríeu primordial la implantació de la renda bàsica universal com una de les mesures més urgents a prendre, davant dels efectes nefasts d'una crisi que, en lloc d'anar minvant, ha anat engreixant a les totes amb el pas del temps des del mes d'agost de 2007. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, valoràvem la vostra capacitat de fer front amb dignitat a les exigències que comportava la recuperació de la Memòria Històrica i que tendríeu la valentia d'enderrocar monuments tan vergonyosos com el monòlit erigit per la dreta al mateix centre d'un espai públic com és ara sa Feixina, a Palma. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, volíem que IB3 es convertís, amb tots vosaltres, en la ràdio i la televisió pública de qualitat que requereix el nostre àmbit pluriinsular, amb el català com a única llengua pròpia, evitant de contribuir-hi a una més que previsible reducció dràstica de l'oferta audiovisual en català amb l'arribada imminent de la TDT. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, havíem depositat les nostres esperances en la gestió pública i política de la solidaritat amb la resta del món. Vos vèiem més solidaris amb la causa del poble palestí, o del poble sahrauí... Però res de res de tot això!
N'hi havia que volíem molta més gosadia, de part vostra. Vos volíem veure governar i administrar de la millor manera possible les nostres institucions públiques. No que vos conformàssiu a anar passant els dies, fos com fos, sense parar mica d'esment a un empitjorament de la situació que requeria l'adopció de mesures molt més valentes i agosarades.
No ho heu fet fins ara. Ni sabem tampoc si ho fareu en el futur, quan manquen quasi dos anys per a la convocatòria electoral ordinària.
Mentrestant, van sorgint certs titulars que ens fan empegueir i no arribam a saber què provoquen entre vosaltres:
- La Policía acusa a Munar de 'prevaricar de forma clamorosa y flagrante'
- UM debe salir del Ayuntamiento de Palma
- Matas tenía más dinero negro que “La Paca”
- La rocambolesca historia de los televisores del ex president Matas
- Unió Mallorquina apuesta por salvar el Pacto, pero no acepta imposiciones de los socialistas
- El PSOE decide romper con UM y habrá elecciones si no logra estabilidad
Companyes i company que presidiu les institucions públiques amb seu a l'illa de Mallorca: què pensau fer d'ara endavant, d'aquí que toquin hores, per redreçar una situació que ja no hauria d'empitjorar gaire més d'així com està ara?
Teniu cuc de fer-ho, sí o no?
divendres, 4 de desembre del 2009
Teatre! Teatre, d'allò més xerec!
Actuacions. Acusacions. Cinturons. Comissions. Construccions. Corrupcions. Decisions. Dimissions. Discussions. Imputacions. Inauguracions. Inculpacions. Negociacions. Regeneracions. Renovacions. Resolucions. Reunions. Revisions. Transaccions. Traïcions...
A què sonen totes aquestes músiques, que no semblen tenir res de celestials?
Almanco per a segons quina casta d'observadors acurats i assenyats no són res més que una pura i borda representació teatral, amb l'intent de mantenir entretengut el personal... tot barrejant-hi comèdia, drama, melodrama, mim, òpera, pantomima, performance, teatre musical, titella, tragèdia, ...
Tot quant pugui tenir a veure amb aquell antic i anàrquic teatre clàssic grecollatí, envoltat de murtra i llorer, però també de mates i figueres, d'ametlers i oliveres, de fruiters i garrovers...
Pur i simple teatre bord! D'allò més xerec!
Malauradament, com sempre, recau damunt del poble llis i ras haver-ne de pagar el bitllet d'entrada!
A què sonen totes aquestes músiques, que no semblen tenir res de celestials?
Almanco per a segons quina casta d'observadors acurats i assenyats no són res més que una pura i borda representació teatral, amb l'intent de mantenir entretengut el personal... tot barrejant-hi comèdia, drama, melodrama, mim, òpera, pantomima, performance, teatre musical, titella, tragèdia, ...
Tot quant pugui tenir a veure amb aquell antic i anàrquic teatre clàssic grecollatí, envoltat de murtra i llorer, però també de mates i figueres, d'ametlers i oliveres, de fruiters i garrovers...
Pur i simple teatre bord! D'allò més xerec!
Malauradament, com sempre, recau damunt del poble llis i ras haver-ne de pagar el bitllet d'entrada!
dijous, 3 de desembre del 2009
A dalt del cim...
A la fi som arribat
dalt del cim d'aquesta vida
que li diuen laboral
i que té la seva mida...
dalt del cim d'aquesta vida
que li diuen laboral
i que té la seva mida...
cinc anys més de seixanta anys,
esdevé una bona fita
que, companyes i companys,
surt al pas de qui camina.
Tant de bo que ho puguem fer
molts més anys i molts més dies:
que la vida és un plaer
quan batega a tan bon ritme:
Amb salut, i més coratge,
més grans dosis d'experiència:
molt content d'un bon bagatge
fet de lluita i resistència!
Mallorca, 4 de desembre de 2009
Festa de Santa Bàrbara
dimecres, 2 de desembre del 2009
Militants... votants... polítics!
Mirant i escoltant un representant polític del més alt nivell, que xerra i es belluga per TV Mallorca aquesta nit de Santa Bibiana, vaig notant que de cop sec se'm posa la pell de gallina! Que una suor freda em comença a recórrer el cos de cap a peus!
Em fa la impressió que m'estic convertint en una d'aquelles persones que ha perdut el cervell i la memòria. Que ja no som jo, sinó un altre. Que ja no veig ni sent allò que veig. Que ja no escolt ni puc sentir allò que escolt. Que he esdevengut víctima d'una de les al·lucinacions més increïbles.
Em repugnen, des de sempre, aquells senyors polítics que, amb allò que diuen en un moment donat, pretenen aconseguir de tapar tot allò que han fet malament, o que han deixat de fer bé, en temps passats.
Em cauen molt malament, d'altra banda, tots aquells senyors polítics que, quan s'adrecen a la gent per la televisió -la ràdio, la premsa o internet-, fan la impressió que es creuen i es pensen que la gent que se'ls mira i se'ls escolta ja no té memòria. Ja no recorda res dels temps passats. Ja n'ha oblidat les malifetes...
Em repugnen i em cauen malament aquesta casta de senyors dedicats a la feina política d'aital manera.
Però, sobretot, em repugnen i em cauen malament aquelles persones -afiliades, militants i votants-, que, amb la seva decisió, es prenen la responsabilitat de col·locar persones com aquestes al front d'una organització que, un dia o un altre, s'ha d'encarregar de governar aquest bocí de país nostre.
Quin futur l'espera, amb un passat recent tan malaurat? Quin present que tenen els Països Catalans!
Salut! Coratge! Resistència, va dir aquell!
Em fa la impressió que m'estic convertint en una d'aquelles persones que ha perdut el cervell i la memòria. Que ja no som jo, sinó un altre. Que ja no veig ni sent allò que veig. Que ja no escolt ni puc sentir allò que escolt. Que he esdevengut víctima d'una de les al·lucinacions més increïbles.
Em repugnen, des de sempre, aquells senyors polítics que, amb allò que diuen en un moment donat, pretenen aconseguir de tapar tot allò que han fet malament, o que han deixat de fer bé, en temps passats.
Em cauen molt malament, d'altra banda, tots aquells senyors polítics que, quan s'adrecen a la gent per la televisió -la ràdio, la premsa o internet-, fan la impressió que es creuen i es pensen que la gent que se'ls mira i se'ls escolta ja no té memòria. Ja no recorda res dels temps passats. Ja n'ha oblidat les malifetes...
Em repugnen i em cauen malament aquesta casta de senyors dedicats a la feina política d'aital manera.
Però, sobretot, em repugnen i em cauen malament aquelles persones -afiliades, militants i votants-, que, amb la seva decisió, es prenen la responsabilitat de col·locar persones com aquestes al front d'una organització que, un dia o un altre, s'ha d'encarregar de governar aquest bocí de país nostre.
Quin futur l'espera, amb un passat recent tan malaurat? Quin present que tenen els Països Catalans!
Salut! Coratge! Resistència, va dir aquell!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)