D'ara endavant, Cervesa Moritz!

El bon amic i company de lluites socials i polítiques, Martí Gené i Ramis, em fa arribar aquest escrit que em plau d'escampar a tots vuit vents del món:

"A partir d'ara jo beuré Moritz.

Cervesa Moritz. Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya. Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties...

Aquest mes la víctima propiciatòria és la cervesa Moritz. 'Por tierra, mar y aire' -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a disparar contra els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua'.

Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica. Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'.

La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'.

'Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana'.

Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l'idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat'.

Que n'és de difícil, ser normal...

Passa-ho si us plau, passa-ho!

I si t'agrada la cervesa, ja ho saps!

...i si no...... ( també ) !!!!"

Llobacarda, llibre d'en Jaume Santandreu

Acab de llegir un llibre que m'ha agradat molt.

Vaig adquirir-lo el dia de Sant Jordi.

És d'en Jaume Santandreu: “Llobacarda. Confessions d'un capellà terrol”.

En recoman la lectura, sobretot al clergat mallorquí.

El protagonista és un capellà llorencí, mossèn Martí Rosselló Bauzá, sapientí, de dretes, falangista, consiliari de la Secció Femenina, desterrat injustament pel bisbe Hervàs...

S'hi recullen les confessions personals que, per escrit, adreça a mossèn Salvador Galmés.

S'hi mostra la profunda saviesa popular de la gent foravilera mallorquina.

S'hi presenta una visió molt particularitzada de personatges eclesiàstics de la segona meitat del segle XX...

En un llenguatge viu i atraient.

Tornaria a llegir-lo!

Primer de Maig 2010 conjunt: CGT-Balears / STEI-i

Em complau ben molt que se m'hagi convidat a fer la lectura pública del Manifest conjunt que han elaborat els sindicats CGT-Balears i STEI-i, per a la Manifestació conjunta programada per al proper Primer de Maig.

Gira entorn de sis aspectes que, avui dia, es consideren prioritaris:

• Per la plena ocupació, repartir la riquesa generada i la cohesió social;
  
• Pels drets efectius de tota la classe treballadora, especialment dels col·lectius amb més riscs d'exclusió;
  
• Per uns serveis públics i de qualitat;
  
• Pel respecte dels nostres drets democràtics i nacionals, i per la nostra llengua i cultura;
  
• Per la defensa del territori;
  
• Per una política fiscal justa i progressiva.

La Manifestació surt de la plaça d'Espanya, de Palma, a les 11:30 i acaba davant del monument als Agermanats (plaça del Rosari).

Mallorca recorda els assassinats pel feixisme

Diumenge, 25 d'abril, al Bosc de la Memòria Republicana acudeixen nombroses famílies d'arreu de Mallorca, per retre homenatge als republicans assassinats pel feixisme franquista, a partir de l'any 1936.

La convocatòria prové de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, encapçalada per M. Antònia Oliver i Manel Suárez.

Als parlaments emotius que s'hi feren, seguí la interpretació al violí d'algunes peces interpretades per Josep Juàrez; i el recitat d'alguns poemes, a càrrec de l'escriptor Miquel López Crespí.

Seguidament es diposità un clavell a cadascun dels arbres plantats en aquell Bosc de la Memòria Republicana, en recordança de cadascun dels assassinats pel feixisme franquista.

Acabà la jornada amb un breu i ràpid recorregut pel recinte del Fortí d'Illetes, convertit arran de la guerra civil espanyola en presó per a militars de tropa i per a mestres d'escola mallorquins.

Així es commemorà a Calvià, com es des de fa un grapat d'anys, la commemoració del 74è aniversari de la proclamació de la República espanyola.

Festa de Sant Jordi 2010

Avui, festa de Sant Jordi, he comprat el llibre “Llobacarda. Confessions d'un capellà terrol”, d'en Jaume Santandreu, editat per Lleonard Muntaner.

La seva lectura em porta a la memòria el record de personatges i situacions viscudes a la dècada dels anys 50 que, d'una manera o una altra, també han marcat la meva vida...



Tot seguit, i com altres anys també, amb companyes i companys Antics Escoltes de Mallorca, hem celebrat la festa de Sant Jordi en un recinte singular: la capella de Sant Felip Neri, a Palma, en una Eucaristia força participada...

"Ensenyau-nos de ser bons i fer el bé,
ensenyau-nos de ser sempre generosos,
d'estimar-vos i servir-vos com Vós mereixeu,
d'estimar i servir el pròxim per amor a Vós,
d'estimar i servir la pàtria més que a nosaltres mateixos..."

Segon Congrés de Jubilats per Mallorca: les pensions

RESOLUCIÓ DEL SEGON CONGRÉS DE JUBILATS PER MALLORCA

L’assemblea del segon congrés de Jubilats per Mallorca, reunida al monestir de La Real el dimarts dia 20 d’abril de 2010, expressa el seu esglai i la seva discrepància davant l’allau d’informacions, comentaris i criteris que proposen un ajornament de les edats de jubilació i que posen en dubte la viabilitat del sistema de pensions.

Són antics els anuncis que les pensions no aguantarien i que calia fer assegurances privades de pensions, però mentre la Seguretat Social ha anat millorant de salut i finançant, en part, alguns dèficits dels comptes de l’estat, allò que ha estat a punt de fer fallida ha estat el sistema bancari privat el qual ha hagut de ser estalonat amb garanties i amb intervencions públiques.

Si quan les pensions suposaven poc més del 3 per cent del PIB i deien que en passar del 6 per cent ja no serien viables, ara que ja passen del 8 per cent i diuen que no seran viables en arribar al 15, per què els hem de creure?

Parlen del futur envelliment de la població quan a les escoles hi ha més al·lots que mai i n’han de fer de noves a la carrera. Per què aquestes mesures? Diuen que és perquè augmenta la mitjana de vida -i fan els càlculs com si tot aquest augment fos perquè la gent mor més vella sense tenir en compte que, afortunadament, no hi ha tanta de gent que mori d’infant o de jove- i ho diuen quan ja han reconegut públicament, (això sí, sense repetir-ho gaire), que les generacions que han anat naixent els darrers anys i les que vagin naixent a partir d’ara tendran una esperança de vida inferior a la dels seus pares, a conseqüència de les condicions ambientals i d’altres.

Què volen? Desmantellar els sistemes de benestar social? Minvar els drets dels treballadors? No han hagut d’intervenir ja per salvar un sistema que diu basar-se en la no-intervenció? No ha hagut de ser ja la cosa pública que salvàs l’esclat d’allò privat?

Cal millorar, certament, la gestió dels recursos públics i evitar-ne tots els abusos, però això no es fa privatitzant les empreses públiques que tenen beneficis ni subvencionant empreses privades que tenen consells d’administració els membres dels quals s’autoadjudiquen pagues escandalosament multimilionàries. Els mateixos organismes i les mateixes persones que ens han duit a l’actual crisi econòmica, no podran fer-nos creure que de la crisi n’hem de sortir jubilant-nos més vells, cobrant més poc i tornant-los a confiar els nostres doblers per garantir-nos les jubilacions.

Encoratjam la gent a defensar els drets socials i laborals que són propietat del poble que els ha conquerit amb molt d’esforç, si fos lícit desposseir-nos d’allò que és nostre, també seria lícit desposseir els propietaris dels mitjans de producció.

Monestir de La Real, 20 d’abril de 2010