Munera, tierra de toros y toreros

(Especialmente dedicado a amistades peruanas... amantes de los toros...)

Desde hace unos días, me lo estoy pasando muy bien en casa de mi hermana Mariana, mi cuñado Eugenio y mi sobrina Berni, en un pueblito castellano situado en la provincia de Albacete, que se denomina Munera. Un lugar mesetario encantador.

Espero, con ello, ayudarme a mí mismo a sobrellevar con mayor entereza la situación personal por la que estoy atravesando, después de la muerte de mi queridísima esposa, Isabel Rosselló Girart, ocurrida en Manacor el pasado día 18 de mayo. Que en paz descanse!

Entre otros muchos detalles, sobresale la noticia de estar residiendo actualmente en tierra de toros y toreros. Nunca en mi vida había acudido a una corrida en plaza de toros, como hice ayer mismo en la de Munera, llena a rebosar «en la zona sombra».

Lo hice después de haber tomado unos vinos donde el buen amigo Angel Galera Cañizares atiende a las mil maravillas cualquier información relacionada con el toreo, no sólo de España sino también del Perú.

Según me cuenta, próximamente se hará presente en Perú uno de los toreros jóvenes munereños, quien tiene su actuación en Palca (Tarma – Junín) el próximo domingo 7 de Agosto de 2016. Su nombre es JOSÉ MARÍA ARENAS: revelación del toreo en España quien alternó el pasado año 2015 en Carhua (Canta) dejando buena impresión en Perú y con ganas de abrirse paso en este difícil y arriesgado mundo de los toros...

Se pueden ver imágenes del ambiente taurino que reina en Munera, Albacete, con motivo de las Fiestas populares de la Juventud que se han organizado este año en el pueblo, donde he tenido la suerte de poder compartirlo en vivo y en directo.

Saludos a todos mis amigos peruanos, desde esta tierra de toros y de toreros que se llama Munera.

Al sopar de cloenda de l'Agrupació Cultural de Porreres

Amb la gentilesa amable que caracteritza la gent bona de la vila mallorquina de Porreres, vàrem poder participar en una trobada que em resultarà difícil d'oblidar.

Al claustre del santuari de Monti-sion, el proppassat 17 de juny, a les 21 hores, érem convidats a celebrar el SOPAR DE CLOENDA del cicle de lliçons del curs 2015-2016, organitzat per l'AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERES

Presidida i dirigida per na Joana Mora Cerdà, l'Agrupació ens féu gaudir d'un bufet excepcional de na Bel de Monti-sion, regat amb amb un excel·lent i molt gustós vi rosat de la casa, i d'una música que feia agradós l'ambient amb la veu plena d'en Bernat Bauçà Clar (el batle «marió» a Porreres 1936).

Hi anàrem des de Palma, per haver participat el 10 d'abril anterior en un dels actes de recordança a les víctimes que lluitaren per la II República. S'hi havia projectat el documental  de Gonzalo Nadal i David Mataró sobre els darrers presos polítics republicans de les Illes, «DEL SILENCI PARAULES», i havien intervengut Tomeu Garí, Miquel López Crespí, Isidre Forteza i Gonzalo Nadal.

Em plau moltíssim deixar-ne constància escrita i gràfica, amb imatges que contribueixen a fer veure més clarament què va ser una trobada com aquella... I que en vénguin moltes més!

Mossèn Miquel Parets, paraules de Jaume Obrador Soler

Jaume Obrador-VSF4 de juny de 2016.

Gràcies a Miquel Parets vaig poder ser introduït a un grup nomenat “Oficina d’Evangelització” que es reunia periòdicament amb la finalitat d'introduir novetats dins la pastoral en la línia de Recerca dels Valors Indígenes. 

En formaven part, entre altres, l’abbé Adrien Ntabona, l’arquebisbe de Bujumbura Evariste Ngoyagoye, el bisbe de Bururi Bernard Bududira, la superiora general de les Bene-Mariya Soeur Denise, en Miquel Parets i jo mateix. Hi havia també dos sacerdots estrangers de reforç per garantir en totes les noves experiències la línia del Concili Vaticà II.

La parròquia de Bugenyuzi pertanyia a la diòcesi de Muyinga, de la qual era bisbe Nestor Bihonda i el seu vicari general era el cèlebre poeta Michel Kayoya. Recordo les nombroses vegades que m’encoratjava a fer experiències noves en el camp de la pastoral, dient-me: “No vos acovardeu, seguiu innovant, l’únic que vos pot passar és que us enviïn al vostre país, mentre que jo no puc, perquè estic dins el meu”.

A L'ATTENTION DE MGR. JOACHIM NTAHONDEREYE ET DE MGR. EVARISTE NGOYAGOYE

Chers Monseigneurs,

C’est seulement pour vous communiquer la mort à Lima (Pérou) de l’abbé Michel Parets, que vous avez connu au Burundi. Suivant sa volonté, il a été enterré à Lima même, près des prisonniers qu’il aimé beaucoup, parce qu’il a travaillé avec eux pendant les dernières années de sa vie. Une vie dédiée tout à fait aux autres, aux personnes les plus vulnérables de notre planète. C’est lui, avec Mgr. Nestor Bihonda, qui est venu depuis le Burundi pour nous engager, comme abbés Fidei Donum, au service du Burundi. Je suis très content d’avoir eu cette expérience si enrichissante et de pouvoir continuer, même maintenant, à aider votre beau pays, qui est le Burundi, connu comme le pays «c’amata n’ubuki». Mon engagement avec le Burundi je le dois, surtout, à l’abbé Michel Parets.

Par ailleurs, nous sommes très préoccupés pour la situation qui vit maintenant votre pays. Nous suivons de tout près et chaque jour les différentes nouvelles qui nous parviennent via internet. Nous craignons le pire et nous vous félicitons pour le courage que vous avez eu comme Conférence Épiscopale.

Si vous voulez envoyer un message à sa famille, vous pouvez le faire, si vous voulez, à travers moi et je vais le faire parvenir bien sûr à sa famille. Vous pouvez aussi me rencontrer sur facebook au nom de Jaume Obrador Soler, où j’ai mis ce message.

Je vous envois aussi le link d’un vidéo qu’un ami, qui a travaillé aussi au Burundi, Cecili Buele, a enregistré hier pendant l’Eucharistie célébrée comme funérailles pour ledit abbé à la paroisse du village natal de Michel, Santa Maria (Îles Baléares-Majorque).

Voici le link du vidéo: https://www.youtube.com/watch?v=rOtrMhJwlK0

Veuillez agréer, chers Monseigneurs, l’expression d’amitié et d’engagement envers votre pays,

Jaume Obrador Soler

Mossèn Miquel Parets, paraules de Rocío Hurtado, en nom de l'INPE

Miguel Parets Serra

Al Obispo de Mallorca, a la Familia Parets Serra, al pueblo de Mallorca, en especial al pueblo de Santa María, quiero darles un infinito agradecimiento, por habernos brindado el placer y el honor de conocer y colaborar con nuestro querido Padre Miguel, “El Padre de los presos del Perú”.

El Padre Miguel, fue para nosotros “El corazón de Dios”, hecho hombre, no dudo nunca en dar de sí, su tiempo, su esfuerzo, su cansancio y su amor a todos los que podía alcanzar con su abrazo protector, con su escucha, con su don de consejo y consuelo, 

Padre Miguel, ayudo, sano y amo a los olvidados, a los despreciados, porque para él todos éramos iguales, nadie era malo, se habían equivocado.


Padre Miguel Fue el luchador incansable por la Justicia, fue nuestro Juan el Bautista, La voz que grita en el Desierto, la predica que parecía que no era escuchada, pero que sin lugar a dudas ha sido semilla de mostaza para muchos de sus Hijos los Presos.


Por eso en Nombre de los Internos de Los penales Peruanos de Lurigancho, Castro Castro, en nombre del Personal del INPE (institución a cargo de los penales) y todos aquellos que Dios nos puso en el camino de Padre Miguel.
Damos Gracias a Dios, por la vida de Miguel Parets Serra; que siempre vivirá en nuestros corazones.


Bendiciones


Rocio Hurtado

Mossèn Miquel Parets, paraules d'agraïment de la família

UN MOLT BON AMIC NOSTRE ENS VA DIR UN DIA QUE LES PARAULES MÉS VALUOSES DEL NOSTRE VOCABULARI SÓN:

GRÀCIES    PERDÓ      T’ESTIM


AIXÍ QUE NO SE M’OCORRE ALTRE MANERA D’ACABAR….
GRÀCIES per ser un model a seguir
GRÀCIES per ensenyar-nos l’autèntic significat de la paraula Misericòrdia
GRÀCIES per entendre les necessitats dels que ens envolten
GRÀCIES per donar tantes vegades veu als qui no en tenen

PERDÓ per no sempre entendre les teves lluites i curolles
PERDÓ per que en qualque moment no t’hem donat l’espai per poder explicar i predicar tranquil
PERDÓ per no fer-te profeta a casa teva
PERDÓ per en qualque moment voler frenar-te i estirar cap a casa

I amb la darrera paraula no se m’ocorre res més que dir-te que gràcies per estimar-LOS, estimar-NOS  i  ensenyar-nos a estimar  en majúscules

GRÀCIES        PERDÓ        T’ESTIMAM

Del monestir de la Real, pel missioner mallorquí mossèn Miquel Parets

Monestir de La Real, 3 juny 2016, festa del Cor de Jesús

Als col·laboradors i col·laboradores de la Fundació Concòrdia, i a totes les persones amigues

Estimats germans i germanes, amigues i amics

Bon dia, i una cordial salutació en aquest dia en què celebram la festa del Cor de Jesús. El nom de la nostra Fundació deriva de l'amor de Jesús i de Maria, i volem que arribi a tota la humanitat, començant per unir els nostres cors de persones humanes, per a engendrar, dia a dia, la humanitat que visqui en justícia i igualtat.

L'ocasió per escriure aquestes lletres l'ha donat la mort del missioner de la diòcesi de Mallorca, Miquel Parets Serra, que va ser ordenat prevere l'any 1957, poc després de la publicació de l'encíclica Fidei donum, per part del papa Pius XII (21 -04-1957).

Aquest document va obrir moltes fronteres i va satisfer moltes esperances, especialment per a l'Àfrica. Llavors, a Espanya, cada any les diòcesis i instituts religiosos, podien oferir moltes persones a la missió. Sobretot les diòcesis van començar a programar l'enviament de preveres a Àfrica i a Iberoamèrica. Eren els missioners Fidei donum.

Miquel Parets va veure oberta la porta de la missió, i aviat va sortir per al Burundi, on estava l'Orde Teatina, amb missioners de Mallorca, a més del P. J. Moragues, Pare Blanc. I vull notar alguna cosa que queda indegudament en segon pla. Aviat es van unir a la missió de l'Burundi les Gnes. de la Caritat, fundades a Mallorca. La seva tasca és inapreciable.

Només vull ressaltar tres punts més. Parets, jove prevere, va venir diverses vegades a l'escolasticat de Lluc, i vam poder compartir la crida a la vocació missionera. Ell, va ser una de les persones que va estar en les consultes prèvies a la fundació a Rwanda.

Miquel Parets, després d'un problema greu del cor, va estar mesos convalescent en aquest Monestir de La Real, i els que el van acompanyar guarden molt bon record.

I una altra cosa, també oblidada, és que va demanar empara jurídica i comunitària a la nostra Congregació, quan va voler tornar a l'Àfrica, i les diòcesis no li acollien, per dificultats polítiques. Llavors el vam acollir, i el P. Santos Ganuza el va tenir per company en els camps de refugiats de Kyabarisa (Tanzània). En aquests mesos, Miquel Parets va cercar l'oportunitat per a trobar burundesos fugits del seu país, que caminaven perduts a la selva, molts amb el seu cos destrossat, nafrats, famolencs, etc. O sigui, que es va enginyar per treure de la situació inhumana a tants «traspassats», dit amb un terme que ens evoca la mostra d'amor de Jesús, “amb el cor traspassat”, que es fa present en la humanitat adolorida.

I, també, cal reconèixer que va ser un dels que van entendre la inculturació en primera persona. Ahir es va recordar: es va lliurar de cor a aprendre el kirundi, llengua del Burundi, i altres idiomes minoritaris. Els seus escrits, a més, ho demostren. La missió comença per les persones, en aquell ambient en el qual no entren les formalitats dels grans esdeveniments, ni importen els idiomes oficials.

En els adjunts que vos enviï hi van una nota d'un diari, que està en castellà, una carta del P. Joan Arbona, que ahir va ser llegida al final de la missa exequial. Dic amb molt de gust que va emocionar a moltes persones. Algun prevere em va dir que no coneixia la vena poètica d’en "Joan". També els familiars d’en Miquel van pronunciar unes paraules de record i afecte. Al començament de l'Eucaristia, presidida pel bisbe Xavier Salinas, el nostre amic D. Rafel Mas va llegir una ressenya biogràfica.

Amb aquest record agraït, des de la Fundació Concòrdia demanem una oració per aquest missioner, i supliquem a Jesús i Maria que, en aquestes festes dels Sdos. Cors, s'encengui en el nostre cor la passió per la missió de Jesús. I a totes i a tots, que s’obri a la solidaritat, a la justícia, com el nostre amic i col·laborador, Miquel.

En nom de la Fundació Concòrdia,

Josep Amengual i Batle, Josep Riera, Sílvia Nicolau