Dissabte Sant 2018 a Valladolid: Toro

La jornada d'aquest Dissabte Sant de mon any sabàtic 2018 ha consistit, sobretot, en la visita que hem efectuat mossèn Llorenç Tous, n'Angeles i jo mateix fins a la ciutat de Toro província de Zamora (d'uns 8.000 habitants), on, entre d'altres monuments històrics, s'alça la famosa Colegiata Santa Maria la Mayor, des d'on es domina una panoràmica extraordinària del riu Duero.

Divendres Sant 2018 a Valladolid: Ceinos i Villalán

Aquest Divendres Sant de mon any sabàtic 2018, passat amb el bon amic Llorenç Tous a terres de Castella, ha estat farcit d'esdeveniments inoblidables.

Després de berenar, començam la jornada pastoral anant a "fer els passos" a un poblet anomenat Villalán de Campos (39 habitants). En un principi, s'havien de fer al carrer, però com que es posa a ploure, fa vent i molt de fred (3º), en Llorenç decideix que es facin a l'interior de l'esglesieta.

La trentena de persones que hi participen s'ho prenen seriosament, canten a les totes, es reparteixen les lectures, entonen unes cançons tradicionals força conegudes per la gent major (que no necessita papers) i es prepararen per a la celebració vespertina de la Passió. 

A les 13:00 hores tornam cap a Ceinos on s'ha de fer la celebració funeral per la mort inesperada d'una nineta de 2 anys d'edat, que morí ahir de cop sec mentre descansava dins el bres... 

La gentada que hi acudeix no hi cap dins l'església, on es fa l'acte religiós amb presència de les cendres de Maria Pastor Pardo, son pare, sa mare i familiars més propers que presidien el dol.

El capellà, mossèn Luís, acompanyat de mossèn Llorenç Tous, conviden la concurrència a acompanyar aquesta família, ferida tan fortament per la pèrdua d'una criatura tan menuda, fins al cementeri de la localitat. 

No s'hi sent ni una mosca en tot el trajecte! Emocionant a més no poder.

Dijous Sant 2018 a Valladolid: Mayorga i Villalán de Campos

Amb el bon amic, antic professor meu de Sagrada Escriptura al Seminari diocesà de Mallorca, el canonge emèrit mossèn Llorenç Tous i Massanet, qui des de fa dècades viu, resideix i col·labora al poble castellà de Ceinos de Campos, província de Valladolid, m'ho estic passant la mar de bé durant aquesta Setmana Santa de mon any sabàtic 2018.

Romanc allotjat a ca seva, amb els dos germans Ángeles i Agustín. Durant el dia sortim a recórrer poblets veïnats en el cotxe d'en Llorenç i participam en les celebracions litúrgiques pròpies d'aquesta Setmana Santa.

Recorrent el territori, he pogut admirar la gran quantitat d'obres artístiques que es conserven dins tantíssims d'esglésies que sobresurten per damunt les cases d'aquests poblets castellans d'entre 50 i 200 habitants.

A més de la gran ciutat, Valladolid, i Medina de Río Seco, hem arribat des de Ceinos de Campos fins a Cuenca de Campos, Mayorga, Villalan de Campos, Villalon de Campos, passant per altres indrets on ens hem d'aturar en dies següents.

Aquest Dijous Sant 2018, m'ha permès, entre d'altres vivències, atansar-me fins a l'ermita de Santo Toribio de Mogrovejo,  al poble de Mayorga on aquest missioner va nàixer el 16 de novembre de 1538. 

S'hi conserva molt viu el record, d'aquest bisbe que, segons els meus records, dóna nom al Seminari de l'arxidiòcesi de Lima, on es preparen els futurs sacerdots de l'arquebisbat de Lima. Per les notícies que tenc, és el primer seminari diocesà d'Amèrica Llatina (1591), situat ben a prop de la parròquia de Sant Joan M. Vianney, al barri de Magdalena del Mar, on vaig tenir l'oportunitat d'estar a la dècada dels anys setanta del segle passat.

Toribio de Mogrovejo és un eclesiàstic espanyol, canonitzat per l'Església catòlica, el segon arquebisbe de Lima, missioner que s'afanyà a organitzar-la al virregnat del Perú.

Al capvespre, al poblet de Villalán de Campos, en una esglesieta petitona i molt acollidora, dedicada a Santa Cecília, amb unes quantes desenes de persones que hi participaven fervorosament i activa, hem concelebrat la Cena del Senyor, amb lavatori de peus inclòs, adoració i reserva del Santíssim, culminant amb una pregària molt participada.

La mort sobtada dins el bres, d'una nina de dos anys, ens ha commogut a tots. Hem visitat padrins materns i paterns. Els pares són a Valladolid, a l'espera d'incinerar-la i fer-ne demà la cerimònia religiosa. En bon Divendres Sant, a les 13 h a l'església de Ceinos de Campos.

Setmana Santa 2018 a Ceinos de Campos, Valladolid

Durant aquest mon any sabàtic 2018, convidat pel bon amic gabellí, antic professor meu de Sagrada Escriptura al Seminari i canonge il·lustre de la Seu Catedral Basílica de Mallorca, mossèn Llorenç Tous i Massanet, he tengut l'oportunitat d'atansar-m'hi, i no l'he volguda desaprofitar.

Des de Barcelona, en tren «intercity» de RENFE, durant set hores i mitja, he fet el trajecte fins a Valladolid-Campo Grande. M'hi esperaven, a l'andana de l'estació ferroviària, mossèn Llorenç i el seu bon amic Agustín, germà de n'Àngeles, les dues persones amb les quals viu en Llorenç, ocupant una casa situada en un poblet de 258 habitants anomenat Ceinos de Campos. 

Lloc molt tranquil i confortable, em serveix per posar-me al dia en la recapta d'informació per traslladar a aquest blog meu, alhora que per continuar la tasca d'enllestir la meva aportació personal a l'elaboració de l'Anuari de l'envelliment de les Illes Balears, que estic preparant.

Feia comptes d'emprar les set hores i mitja del trajecte en tren per treballar-hi amb el meu ordinador personal. Però només ho he pogut fer durant la meitat del temps, perquè, en tractar-se d'un tren vell de RENFE -segons m'ha indicat el revisor- no porta endolls ni està condicionat per als aparells electrònics. La bateria del meu ordinador s'ha esgotat. 

He mirat que no em passàs el mateix amb el mòbil. Procurant estalviar-ne bateria i poder així comunicar-me a la distància, sobretot amb en Llorenç, i la família.

Hem arribat amb trenta-sis minuts de retard sobre l'horari prefixat, sense que ningú no ens hagi fet arribar cap casta d'explicació.

Després de recórrer en el cotxe conduït per n'Agustín la seixantena de quilòmetres que separen la ciutat de Valladolid del poble de Ceinos, hi hem arribat passades les onze de la nit. M'hi he instal·lat.

Diumenge de Rams 2018, a Barcelona

En tren des de Perpinyà, en bon Diumenge de Rams, em faig present a Barcelona, camí de Valladolid.

Abans, visitam el Palau dels Reis de Mallorca, ens hi feim unes quantes fotografies; i, també, davant d'un dels locals més emblemàtics de Perpinyà "El Casal Jaume I".

Després d'uns dies d'estada meva d'aquest mon any sabàtic 2018 amb els bons amics meus perpinyanesos Teo, Maria i Guillem, on he tengut l'oportunitat de veure més de prop la tasca que hi despleguen com a patriotes catalans força convençuts, convidat per l'altre bon amic meu gabellí Llorenç Tous a anar a passar uns dies a la seva casa de Valladolid, n'he emprès el viatge amb parada a Barcelona.

Torn a pujar a l'AVE de RENFE que m'hi duu, passant per Figueres i Girona fins a l'estació de Sants, on, tot d'una que hi arrib, aprofit per comprar-hi el bitllet de tren "intercity" Barcelona-Valladolid (primera vegada que ho faig, obligat, amb la maquineta automàtica!), i m'adreç a l'hotel de les meves preferències a prop de Sants.

El bon amic mallorquí Andreu, que coneix tots els intríngulis de la ciutat comtal, em posa al corrent de la gran manifestació convocada al passeig de Gràcia, amb motiu de la detenció policial i empresonament preventiu a Alemanya del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

Hi faig una passada i qued bocabadat en veure-hi la gentada que s'hi ha fet present en molt poques hores, via mòbil i xarxes d'intercomunicació social. Milers i milers de persones cridant "Puigdemont, el nostre president!", "Llibertat presos polítics!". Realment impactant.

Com cada diumenge, a les 18 hores, a la parròquia de sant Gaietà situada al carrer Consell de Cent, qui la dirigeix, el teatí mallorquí pare Miquel, organitza un concert de música clàssica, al qual tampoc no he volgut faltar.

La "Camerata Metropolitana de Barcelona", integrada per quatre dones -violí 1, violí 2, viola, cel·lo- i un home -piano-, ens han interpretat peces del període barroc, clàssic, romàntic, post romàntic i modern durant més d'una hora seguida.

Al final, com sempre, qui vol fa el donatiu que considera pertinent, que anirà destinat a alguna entitat benèfica.

Jornada completa de Diumenge de Rams 2018 a Barcelona. 

Quart i darrer dia a Perpinyà: manifestació pels presos polítics

Aquest dissabte de mon any sabàtic 2018, passat a la ciutat de Perpinyà, és el darrer dia d'estada meva completa a la capital del Rosselló i la Catalunya Nord.

Manifestants pels carrers de Perpinyà
reclamant llibertat per als presos polítics

Sense anar-ho a cercar, ni saber-ne res de res, m'assabent a través del bon amic Teo que a les 17 hores el Comitè de Solidaritat Catalana (CSC) -creat el mes d'octubre de 2017- convoca a una Manifestació pels carrers de Perpinyà, demanant la llibertat dels presos polítics catalans.

Més de dues-centes persones es concentren a la plaça Aragó, recorrent les vies principals del centre de la ciutat, als crits de "Llibertat, llibertat, llibertat, presos polítics catalans!".

A més de gent de la comarca del Rosselló, també hi ha presències del Principat de Catalunya, del País Valencià i de les Illes.

Tot i la pluja que no ha deixat de caure durant tota la jornada, la manifestació ha arreplegat un nombre considerable de participants portant cartells, pancartes, senyeres i d'altres instruments sonors que miren de centrar l'atenció ciutadana en la situació que estan patint els polítics catalans que lluiten democràticament per la República Catalana i la independència dels Països Catalans.