Dies i setmanes de l'any 2020, al Perú

El mes d'agost d'aquest any 2019 un periodista del diari palmesà «Última Hora» vol saber quin és «El meu pla ideal», suara mateix com a jubilat. 

No dubt gens ni mica a contestar-li, i me'n publica la resposta: 

«El meu pla ideal seria anar-me de viatge durant tres mesos seguits al Perú per tornar a gaudir de la costa, la serra i la selva peruanes. També de la gastronomia, i de retrobar-me amb amistats d'antanyasses, quan vaig treballar-hi a la dècada dels anys setanta del segle passat».

M'entren ganes d'arribar-hi, sense presses ni frissors, a aquell racó immens del Planeta Terra que anomenam Perú, per tal de reviure-hi tantíssims moments d'antanyasses, sobretot els agradosos.

Efectivament, la darrera vegada que m'hi faig present, al Perú, és amb la meva esposa difunta, na Isabel Rosselló Girart i altres persones amigues, l'any 2010. L'any que ve en farà una desena, d'anys, d'aquella feta.

N'és la darrera vegada certament, però no l'única que m'hi atans, a terres peruanes.

Des de sempre, a tots dos ens agrada viatjar, sobretot a Amèrica Llatina. Pràcticament en visitam tots els països, al llarg dels nostres vint-i-vuit anys seguits de convivència matrimonial: Mèxic, Belize, Cuba, Nicaragua, Panamà, Colòmbia, Equador, Perú, Xile , Bolívia, Paraguai, Uruguai, Argentina, Brasil i Veneçuela. 

Entre tots aquests països llatinoamericans, emperò, el que se'n duu la palma és Perú.

A banda d'haver-hi residit durant quatre anys seguits a la dècada dels setanta del segle passat, amb posterioritat ens hi feim presents més de mitja dotzena de vegades: anys 1982, 1991, 1993, 1997, 2000, 2006 i 2010.

Feim comptes de tornar-hi l'any 2012, però la malaltia d'alzhèimer que diagnostiquen a la meva dona ens impedeix de fer-ho, tot i que les ganes d'anar-hi, en lloc d'anar minvant se m'incrementen...

Gairebé quatre anys després de la mort de na Bel, em ve al cap la idea d'anar a saludar les amistats peruanes que hi tenc i mantenc des de fa dècades, i d'acceptar l'acollida amable que volen dispensar-me. 

Qui sap si per darrera vegada en ma vida setantina!

Em sent molt agraït al suport peruà rebut en tantes ocasions anteriors. També em fa ganes de contribuir a homenatjar, allà mateix, juntament amb altres religioses de la mateixa congregació mallorquina, qui va treballar durant 10 anys seguits com a Germana de la Caritat al barri marginal del «P.J. San Martín» de Piura, «la madrecita Isabel», que tants bons records sé que molta gent n'hi guarda i manté ben vius encara.

Faig les gestions pertinents i mir d'embarcar-me en avió d'Air Europa que em traslladi de Palma fins a Lima el mes de gener de 2020, fent escala a Madrid. 

Any esplèndid, crec jo, no només per les dues xifres repetides que m'atrauen enormement, sinó també perquè m'interessa copsar-hi impressions, quaranta-cinc anys després del meu primer viatge realitzat al continent sud-americà, l'any 1975.

M'il·lusiona tornar a visitar aquells llocs del Perú que he vist amb els meus ulls qualque vegada. Sé que això em demana temps, com també costos i recursos econòmics que mir d'ajustar al màxim...

La majoria d'indrets coneguts per mi es troben a la costa peruana (Lima, Arequipa, Chimbote, Trujillo, Piura...). Alguns a la serra andina (Cascas, Contumazà, Cajamarca, Lacramarca, Huaraz, Puno, Cuzco...). I uns pocs a la selva del Perú (Jaén, Tarapoto, Moyobamba... .

Vull aprofitar el viatge, igualment, per fer arribar a la gent coneguda del Perú alguns exemplars de llibres publicats a Mallorca per dos grans amics meus, Jaume Santandreu i Paco Suárez, sobre temàtiques relacionades amb la realitat peruana que tots dos coneixen i han viscut de molt a prop.

També m'agradaria coincidir-hi amb el bon amic manacorí que resideix a Mèxic des de fa dècades, Joan Riera Fullana «Mossegat». Durant els meus primers dies, setmanes i mesos d'estada al P.J. San Martín de Piura l'any 1975, hi treballam conjuntament i itensament. 

És ell qui m'obre els ulls i la ment a la realitat peruana que aleshores, recent arribat, desconec completament. M'ensenya altres formes de vida sacerdotal i m'introdueix en altres pràctiques pastorals, distintes a les apreses al Seminari diocesà de Mallorca, durant tretze anys seguits de formació humanística, filosòfica i teològica en règim d'internat estricte...

També em fa il·lusió aprofitar aquesta estada perllongada al Perú per mantenir contacte directe amb alguns dels nombrosos grups musicals que s'hi belluguen, dins dels quals s'integra alguna de les meves amistats peruanes. Em fa ganes que m'instrueixin en el maneig i la utilització d'instruments musicals que empren, singularment la guitarra, els teclats i el baix elèctric (amb el qual m'he aficionat ara que som pensionista jubilat...)

M'agradaria igualment acudir i fer-me present a l'acte commemoratiu del cinquantè aniversari de la creació d'una de les parròquies regentades per companys mallorquins a la ciutat nordenca de Chimbote, altre temps port de pesca de fama mundial.

Sent moltes ganes d'acompanyar-hi companys estimats com mossèn Miquel Company Bisbal -que s'hi ha passat dècades senceres dedicat intensament al barri chimbotà del Carmen- i, si s'esdevé també factible, el bon amic i company fundador de la parròquia de San Pablo, el santamarier Mateu Ramis Canyelles.

No voldria anar-me'n del Perú, en aquesta ocasió propera, sense visitar l'indret on reposen les restes d'un altre bon amic santamarier, company de lluites pastorals de tota casta, tant al Burundi com al Perú: mossèn Miquel Parets Serra.

Sé que descansen en un dels cementeris de Lima, on ja octogenari troba la mort mentre dedica intensament la seva vida a la gent més marginada: la que roman reclosa dins presons com la de Lurigancho, que tenc oportunitat de visitar sota la seva conducció i en companyia de la meva esposa, na Bel Rosselló l'any 2010.

Sortosament, quan comunic a les meves amistats peruanes els meus desitjos de visitar el país l'any 2020, totes responen amb molt d'interès i ganes d'acollir-m'hi, durant el temps que sia, a casa seva. 

Em sent molt afortunat, home de molta i molt bona sort, pel fet de poder viatjar-hi així, tot sol, a principis de l'any 2020, mirant de fer realitat  el pla ideal al qual fa referència un periodista d'Última Hora que vol obtenir-ne dades concretes el mes d'agost de 2019...

Ja m'agradaria, a mi, rebre-hi, allà, qualque bona notícia relacionada amb llibres meus publicats recentment -com són ara "Gloses meves"o "Llorenç Tous. Biblista i amic dels pobres". Però sobretot m'agradaria arribar a veure publicat el que he elaborat sobre les MEMÒRIES MEVES: tant de bo que, quan jo sigui per allà, el llibre ja hagi sortit del forn de l'editorial i la impremta que s'hi presti a fer-ho...

Park(ing) Day 2019, al barri del Camp Rodó

A través de la bona amiga Marga Gayà, qui treballà a la seu de la Plataforma del Voluntariat de les Illes Balears -PLAVIB-, instal·lada al centre neuràlgic del barri palmesà del Camp Rodó, i que hores d'ara treballa integrada dins l'equip de Toni Noguera, com a directora general d'Infància i Comunitari, m'assabent d'una iniciativa que trob summament interessant, atesos els temps que corren i el nivell crític que assoleix «l'emergència climàtica» que ens afecta, a tots.

Divendres 20 de setembre, l'Ajuntament de Palma promou el PARKING DAY 2019. Veig que és una iniciativa ciutadana que arreplega 18 entitats que hi participen, ocupant de manera alternativa i creativa places d'aparcament a la via pública.

Es veu que se n'ha anat incrementant el nombre aquests darrers anys. L'any 2014 només s'intervengueren dos espais de Ciutat. Enguany es preveu d'ocupar-ne una dotzena i mitja.

Me n'ha parlat, també, el president de l'associació veïnal del Camp Rodó, el bon amic Alejandro Ciambella, qui em convida a participar-hi, en alguna de les activitats programades entre les 9 i les 20 hores de divendres.

Pel cartell que m'envia na Marga, m'adon que al barri del Camp Rodó s'intervé un d'aquests espais: el situat entre els carrers de Guillem Forteza i Prat de la Riba.

De 16:30 a 19:30, s'hi programa «El Rollo de Palma» amb tres entitats veïnals: AVV Santa Pagesa, AVV Camp Rodó i AVV Cas Capiscol.

Faig comptes d'anar-hi una estona, i de tornar-hi a darrera hora, a les 20:45. Hi ha sessió de Cinema a la fresca amb el documental «Urbanisme Tàctic, projecció «Demà» i la participació de Cine Ciutat.

Seria interessant que, en algun d'aquests espais ocupats per la ciutadania, es proposàs, debatés i tractàs a fons alguna iniciativa que dugués, efectivament, a llevar la circulació de vehicles motoritzats per una de les artèries més cèntriques de la barriada camprodonera, reservant-la exclusivament per a vianants,  i que podria esdevenir continuació física del carrer Blanquerna: tot el carrer de Cotlliure, des de la plaça París fins a Sant Vicenç de Paül!

Qui posi fil a l'agulla es mereixerà un monument!
Però, sobretot, qui hi col·loqui la darrera pedra!

Primera trobada de «Caminants Amics del Seminari», al Taller de Marginàlia

Convidats per Jaume Santandreu, un grapat de membres del grup Els Caminants, Amics del Seminari, ens feim presents al taller que els residents de Can Gazà mantenen obert i molt actiu al polígon de can Valero, a Palma,  des de fa alguns anys.

Mentre hi som,  no para d'entrar-hi gent que s'hi acosta per veure què hi ha, a l'interior, i què se'n pot dur, comprat i adquirit a un preu mòdic.

Tot quant veim dins aquella nau industrial immensa ha estat reparat, rehabilitat o reciclat pels membres del Programa Taller Marginàlia, de Can Gazà. Són residents que es troben en certes condicions de salut millors, cosa que els permet de contribuir activament a recuperar-se personalment com a ciutadans i treballadors.

En aquell recinte grandiós hi veim mobles, eines, roba, llibres, quadres, escultures, instruments, i tota casta de productes artesanals amb una nova oportunitat de tornar a ser útils. 

Vaixell insigne de Can Gazà, tota la tripulació es mostra delitosa de mostrar dia a dia que es tracta del millor agent socialitzador dels residents, arrabassats de la marginació més profunda que arrela a Palma i s'hi incrementa en lloc d'anar minvant.

Segons ens explica Jaume Santandreu, el Taller Marginàlia es disposa a impulsar enguany una iniciativa nova que queda ben reflectida en el titular que l'encapçala: VERMUT DE MIGDIA A MARGINÀLIA!

Es tracta d'unes trobades periòdiques mensuals que pretenen organitzar-hi TOTS ELS PRIMERS DISSABTES DE CADA MES, a partir de les 11:30 h. del matí. 

A partir del 5 d'octubre de 2019, Can Gazà convida tothom que vulgui anar-hi, a assaborir productes de la terra, bon menjar i bon beure, de franc.

La trobada ha de romandre amenitzada amb la participació d'algun grup col·laborador. En el cas del primer que s'hi ha de fer present, Jaume Santandreu té la confiança plenament dipositada en «Els Caminants» Amics del Seminari. 

A la vista de l'actuació que férem el passat 17 d'agost, durant la «1ª Trobada de cançons d'estiu anys 50-60s», al recinte històric de Sant Miquel de Campanet (s XIII), considera que no hi ha manera millor d'iniciar aquestes trobades solidàries a Marginàlia, que amb l'actuació d'aquest grup dins la nau immensa del Carrer d’Asival, 4. Polígon Can Valero. 07010 PALMA. Tel. 608862892.

Un cop acabada l'actuació musical, pel procediment de "taquilla inversa", s'aniran recollint les aportacions voluntàries que cadascú hi vulgui fer, íntegrament destinades al Taller Marginàlia de Can Gazà.

En lloc de «sopar a la fresca» amb «cançons d'aquells temps», com férem el 17 d'agost a Campanet, Jaume Santandreu ens proposa que facem «cançons d'aquell temps» també, però a Palma i durant el «vermut de migdia a Marginàlia» de dia 5 d'octubre, el primer dissabte del mes.

N'hem de parlar amb la resta de components del grup «Els Caminants» i membres de l'Associació cultural Amics del Seminari de Mallorca.

Tot apunta que tothom s'hi mostrarà favorable i totalment disposat, seguint objectius que marquen els estatuts de l'entitat cultural:

Operació Tiara, de Jaume Santandreu ( 4 ): algunes frases eloqüents

A més de nombroses, són també punyents i molt agosarades les metàfores, reflexions i observacions, de caire psicosocial i teològicopastoral que s'esmenten al llarg d'aquesta novel·la santandreuïna, de més de 200 pàgines.

Com a petita mostra, servesqui aquest botó... Se'n poden esmentar moltes més. Amb una lectura pausada i tranquil·la, el lector pot ampliar-ne la llista:

- «Per treure un jerarca de la seva cadira, la millor manera és pujar-lo de categoria».

- «Quan algú plora en el funeral d'un extern, no plora pel mort present, sinó pels seus morts absents»

- «De les històries, tant privades com públiques, mai no s'arriba a abastar tota la realitat»

- «Amb mitges veritats es construeixen les grans mentides; així s'inventaren les sagrades escriptures»

- «Ser home d'una sola cara, no priva de tenir dues galtes»

- «Qui surt del seu armari és talment com el caragol que abandona la seva necessària i protectora closca»

- «No s'ha de fiar de ningú, ni de la pinta que li fa la clenxa»

- «Cap ressuscitat no pot aparèixer sense les nafres obertes»

- «Al cap i a la fi, la mort és l'absoluta i definitiva cura»

- «Com passa sempre a l'hora d'estrènyer, tot és veritat, però al revés»

- «Només un que és gai pot ensumar de forma infal·lible els altres congèneres. Basta un gest, una mirada furtiva. La intuïció, tan menyspreada pels intel·lectuals, és el millor mode de conèixer el germà proïsme.»

- «L'esca es posa a l'ham perquè te l'empassis.»

- «Cada pic que mir el cel, trepitj una merda!»

- «Qui no és bisexual, es perd d'entrada mitja humanitat!»

- «Si l'orgasme duràs mitja hora, sabria explicar-te allò que pot ser l'eternitat»

- «Si poguéssim matar de pensament, ningú no estaria viu»

- «Amb els Llucifers del Vaticà no hi ha exorcismes que hi valguin»

Operació Tiara, de Jaume Santandreu ( 3 ): protagonistes secundaris

- ARTURO CAVERO MIRANDA, aparentment orfe de pare i mare, en realitat és fill de Remigia Cavero Miranda i d'un gai ric i poderós. Tothom ho sap, però tothom calla, per conservar el lloc de feina. Inicialment fa de jardiner al convent de les monges riques, fins que n'és acomiadat quan deixa embarassada una de les missioneres espanyoles voluntàries que s'hi ha fet present. Aleshores, es posa a treballar com a conductor d'un col·lectiu que fa trajectes per la Panamericana Nord.

És el pare del capellà zambo Arturo Cavero Miranda. D'aquesta manera, fill i nét de Remígia Cavero Miranda comparteixen nom i llinatges, responen al mateix document d'identitat. 

Final: l'ex jardiner mor als 33 anys. Un accident de trànsit li lleva la vida al quilòmetre 3 de la carretera de Chiclayo a Piura, quan, de matinada, retorna tot sol d'un viatge amb el seu col·lectiu.

- MARE del capellà zambo Arturo Cavero Miranda (anònima),  és una bona dona, espanyola, missionera voluntària que viu al convent de les monges que dirigeixen el col·legi per a les nines riques de la contrada, al barri dels blanquinosos. Queda embarassada del jardiner. Han de mantenir les relacions d'amagat. Ningú no en sap res, d'aquella bona al·lota que sacrifica la seva joventut per un ideal missioner que la duu al nord del Perú més de trenta-tres anys enrere. Ni es recorda del nom de la congregació catalana que l'acull, amb casa central a Barcelona.

Final: queda reclosa a una cel·la del convent...? Retorna a ca seva, acompanyada a l'avió pel pare Ramon...? Mor durant el part del seu fill, el capellà zambo Cavero...? 

- SENYOR DEL CHIRA (anònim), gai, caçador d'efebus negres, semental de la selva, terratinent escocès, el rei del Chira, amant i amo mariconasso de Remígia, la qual, desfressada de mascle, a l'edat de 18 anys, se n'hi queda embarassada, i el converteix així en pare accidental i furtiu del pare del capellà zambo... És l'avi furtiu que mai no vol reconèixer la paternitat del seu fill. Tot i que li'n procura sempre els mitjans per a sobreviure. El trau de la feina de jardiner al convent de les monges riques i blanques, on l'havia col·locat el pare Ramon que, com a superior dels jesuïtes, és també el capellà d'aquella escola. Per tapar-hi la boca, li regala el cotxe i li paga el permís per fer viatges amb el col·lectiu. Tanca amb pany i clau l'embarassada a una cel·la del convent. Cerca una família rica d'Espanya perquè s'emporti l'infantó tan aviat com hagi nascut...

- AMIC DE L'AVI (anònim) del capellà zambo Cavero, un dels majors accionistes de la companyia marítima Creuers del Sud, confrare de l'amistança de l'àvia amb l'avi, amic del pare Ramon pels Cursets de Cristiandat, li ofereix que ocupi la plaça del capellà del vaixell que surt de Santiago de Xile i ha de recalar una setmana a Roma.

- ESPÒS DE LA MAJORDOMA (anònim), pare putatiu del pare Nicanor Chaves.

Final: mor d'un accident fatal, la nit de la Vigília de Tots Sants, quan rodola les escales del campanar, a les tres de la matinada.

- RECTOR DE CATACAOS (anònim), pare del capellà cholo de Catacaos, amistançat amb la seva majordoma, la dona de l'escolà.

Final: mor d'un llarg càncer.

- FERRAN, missioner mallorquí, director espiritual dels seminaristes de Trujillo, un dels iniciadors dels Cursets de Cristiandat a la diòcesi trujillana.

Final: se suposa que se'n torna cap a Mallorca...

- JOAN BAMBARENE, el pare de Ramon Bambarene Landazur, és romà de naixença i historiador de mena, que recala a l'alta, culta i aristocràtica ciutat peruana d'Arequipa, com una espècie de confrare seglar de la Companyia de Jesús. La seva bohèmia i la seva anarquia de pensament l'aturen a les portes del noviciat. Condeixeble d'universitat amb el pare superior del convent jesuític d'Arequipa, aquest li demana i proposa de fer uns estudis sobre el famós convent arequipeny de Santa Caterina. Fadrí vell, s'hi planta als seus 50 anys, ocupant una part de la casa pairal de la venerable cunyada de l'històric cardenal de Lima, l'eminentíssim senyor Landazur. En quedar vídua del seu marit, mestre d'escola, es trasllada amb la seva única filla a viure al palau arquebisbal de Lima.

Final: deixa vídua i filla única

- MARTA LANDAZUR, neboda del cardenal Landazur de Lima, filla de la cunyada viuda del cardenal, que es casa amb l'historiador italià Joan Bambarene, dels quals neix el pare Ramon Bambarene Landazur. Les noces d'aquelles dues persones madures, ell cinquanta i ella trenta-tres anys, se celebren en la màxima discreció a l'antiga capella del convent de Santa Caterin

Final: mor d'unes febres malignes pocs dies després del part.

- JOSEP SARVIDE, jove jesuïta basc, una mena d'onso gegant amb cara de polissó. Just arribat al Perú, demana al bisbe que el nomeni rector de la parròquia del barri de Castella, on es converteix en l'àngel de la guarda del capellà zambo, Artur Cavero. S'exerceix alhora com a prior del convent dels jesuïtes de Piura. És el successor de qui n'ha estat rector durant vint anys.

Final: empedreït femellut, estira la pota al prostíbul de luxe de la carretera de Talara.

- GERMÀ LLEC (anònim) del convent dels jesuïtes de Piura

- FREDERIC SOPENA, vell pare català, autèntic heroi de la resistència i de la lliurança més caparruda i exemplar a l'exercici de les obres de misericòrdia a l'Índia, de qui el jove pare Ramon rep l'ensenyament de com són de diferents i misterioses les distintes cultures del món.

- XOFER (anònim), l'àngel de la guarda del cardenal de Lima i del seu cholo secretari. Esvelt, callat, servicial, respectuós, gentil bergantell, missatge, uixer, àdhuc de secretari.

- MARCEL MACIEL, fundador de la Legió de Crist que salva de la perdició el mafiós Àngel Sedani, i li confia la delicadíssima missió de la custòdia de l'ortodòxia catòlica, tot col·locant-lo en el punt estratègic del quarter de Déu.

- LLUÍS GIRÓN, amic íntim, condeixeble a la Universitat Gregoriana de Roma, conseller i confessor del pare Ramon Bambarene. Venerable ancià jesuïta espanyol, molt comprensiu i amatent que va tots els diumenges, dies de festa i dijous a vespre a celebrar la missa a la parròquia del capellà zambo Cavero, que coneix a fons, mentre aquest és de viatge a Roma. 

Final: s'exerceix com a pare provincial dels jesuïtes, a Piura.

- CARDENAL SPELLMAN

Cardenal de Nova Iork que, en un moment de turbulències aèries, quan se li diu que faci alguna cosa, es trau el solideu i comença a passar-lo com a bacina de fila en fila.

- PARE SALESIÀ (anònim)

Capellà amb sotana blanca, alt, madur d'edat, més aviat magre però corpulent. El capellà zambo Cavero s'hi vol confessar, en haver entrat dins l'església, a Cartagena d'Índies. S'acusa que li agraden els capellans com ell i com el papa... El pare confessor li assenyala de penitència que la primera missa que celebri l'oferesqui pel nou papa...

Operació Tiara, de Jaume Santandreu (5): presentació a can Alcover

Intervenció de Cil Buele (Jaume Mateu, Mariano Moragues, Jaume Santandreu, Lleonard Muntaner):

1. Agraesc la presència de tots quants heu vengut a aquest acte de presentació del llibre «Operació Tiara», la darrera novel·la d'en Jaume Santandreu.

2. En Jaume em va demanar que, en aquest acte públic, jo fes de «padrí jove» d'aquesta darrera criatura que ell ha duit al món. Agraesc la confiança que han depositat en mi, tant l'autor com l'editor d'aquesta novel·la.

3. Amb en Jaume hem compartit moltes i molt diverses situacions al llarg de les nostres dues vides, des de fa moltes dècades: a) estudis eclesiàstics (Humanitats, Filosofia, Teologia); b) lluites socials (Gaviotas, Patronat, Sapiència, Can Gazà...); i, sobretot, c) presència al Perú (punt de referència inicial i final de la novel·la santandreuïna).

4. Vull començar els meus comentaris dient que «Operació Tiara» és una novel·la que m'ha captivat tant, que me l'he llegida tres vegades seguides, des que en Jaume em va fer arribar l'esborrany i, posteriorment, el llibre editat.

5. Vull continuar dient que allò que més m'ha captivat n'és el llenguatge, els mots, les frases, les paraules, les expressions emprades per l'autor: la consider una veritable obra literària d'alt nivell.

Compartesc l'opinió d'aquells lectors que m'han dit que consideren que «Operació Tiara» és la novel·la millor d'en Jaume. No tant perquè en sigui la darrera; sinó sobretot, perquè n'és la que conté una força expressiva més bella i sorprenent: en les metàfores emprades, en les descripcions fetes, en les observacions psico-socials que s'hi apunten, en les reflexions de caire religiós o teològic que s'hi barregen...

6. Per als que hem estat al Perú, a mi particularment, em fa molt de goig recórrer amb l'autor els indrets que esmenta: des de la sudenca Arequipa -la república independent-, fins a la nordenca i fronterera ciutat de Tumbes (a uns 2.285 quilòmetres i mig de distància); passant lògicament per Lima, Huacho, Chimbote, Trujillo, Chiclayo, Piura-Castella-Catacaos o Talara: són indrets que em diuen moltíssim, sobre moltíssims aspectes...

7. També em colpegen fortament els més de trenta personatges que surten a la novel·la. Sobretot la mitja dotzena de protagonistes principals que s'hi belluguen falaguers: l'àvia Remígia, una madona negra molt singular; el seu fill Cremat; el seu nét Artur, capellà zambo; el capellà cholo competidor, Nicanor; o el protector jesuïta que arriba a bisbe, arquebisbe, cardenal i papa, el pare Ramon...

Fins a superar la trentena, n'hi ha de tota casta, amb noms i llinatges, o de forma anònima: terratinents, accionistes, dones, jesuïtes, legionaris de Crist, mares, salesians, rectors, missioners, historiadors, capellans diocesans, nadius o estrangers, monges, catalans o italians, etc.

8. Vull parar una mica d'esment a allò que hi compareix com a «Evangeli apòcrif del papa Martí VI». Per a mi, a més d'una veritable peça literària de valor incalculable, recull de manera molt resumida, clara, senzilla, comprensible i, si se'm permet dir-ho, molt moderada, d'allò que l'autor demana hores d'ara a la més alta instància de la jerarquia de catòlica, el papa i bisbe de Roma.

9. Per acabar, vull parar esment al fet que l'edició d'«Operació Tiara», original de Jaume Santandreu i que edita Lleonard Muntaner, surt casualment dia 13 d'abril de 2016, festivitat de Sant Martí I, papa i màrtir, alhora que 85 anys després de la implantació de la República Catalana...

10. M'agrada veure que en Jaume, sota la imatge d'un triple viatge -per terra, mar i aire, com si es tractàs d'una acció militar en línia de combat- descriu magistralment les peripècies d'un jesuïta peruà que arriba a ser el successor del papa argentí a la seu pontifícia vaticana: del papa Francesc, al papa Martí VI.

Per terra, s'hi recorren sobretot indrets del Perú. Des de la sudenca Arequipa, fins a la nordenca ciutat de Tumbes, passant per Lima, Huacho, Chimbote, Trujillo, Chiclayo, Piura, Castella, Catacaos, etc. Però també, s'hi recorren paratges d'Europa, d'Àsia, d'Àfrica i d'altres contrades d'Amèrica Llatina.

Per mar, s'hi descriu de manera molt expressiva el trajecte marítim que recorre en vaixell, per l'oceà Pacífic, l'Atlàntic i la Mediterrània, el zambo que es desplaça com a capellà de creuer des de Lima fins a Civitavecchia, passant pel canal de Panamà, Cartagena d'Índies (Colòmbia), Aruba (Antilles), Funchal (Madeira), Barcelona (Catalunya), Messina, Civitavechia i Roma (Itàlia).

Per aire... Tot i que no record haver vist protagonistes que viatgin en avió, sí que em sembla que romanen enlaire certs fets que es van succeint a la ciutat de Roma, sobretot a les instàncies i estances vaticanes, on els personatges pertanyents a la Legió de Crist en fan de les seves, com qui es prova a veure qui la fa més grossa...