dimecres, 8 de febrer de 2023

Quaranta anys enrere: 22 de febrer de 1983

 

Al Consell General Interinsular presidit pel menorquí Francesc Tutzó Bennàssar, comença a fer-hi feina un treballador. És el darrer auxiliar administratiu que contracta la institució i queda adscrit a la Conselleria de Cultura que dirigeix Francesc Conrado de Villalonga.

Havent participat a unes proves selectives, on concorren una cinquantena d’aspirants i que consisteixen, d’una banda, a emplenar degudament i correcta una pàgina escrita a màquina i, de l’altra, a mostrar els coneixements de la llengua catalana requerits, tenc la gran sort d'aconseguir per a mi aquesta plaça laboral.

Els coneixements de català, les pràctiques d'alguns anys com a professor de català al col·legi Pius XII de Ciutat, i també estudis superiors realitzats sobre aquesta matèria, m'obren les portes a la tasca de corrector de textos oficials en català. No solament a la Conselleria, també al Parlament de les Illes Balears i d'altres organismes i empreses que m'ofereixen feines a fer...

Amb aquesta plaça laboral atorgada, faig un gran alè i m’hi sent molt satisfet. A l’edat de 36 anys, he celebrat la meva darrera missa a la parròquia de l’Encarnació com a capellà. En optar per "secularitzar-me", em qued sense feina. Durant un any, un mes i dos dies seguits en cerc, a les totes.

Ho public l’any 2013, en recordar-ho:
«Encara m'amara
la gran emoció,
mes cames fan figa,
perdent l'atenció,
mes mans aferrades,
precís d'un bastó...
l’altar sols m'aguanta,
les cames ja no...»

Cercant feina pertot arreu, abans d’entrar a treballar com empleat públic faig de peó forestal, membre de les quadrilles que netegen la Comuna de Bunyola, de les 5 del matí a les 5 del capvespre. Don classes particulars de llatí i de català a ca nostra. O col·labor al petit comerç que la família de la meva dona, Lina Company Vidal, manté obert al carrer del Sant Esperit: famós per la seva especialitat en la venda de productes lactis, d’entre els quals sobresurt la nata muntada, pujada, artesanal.

Enguany, idò, aquest any 2023 fa quaranta anys que començ a treballar com a auxiliar administratiu a la Conselleria de Cultura del CGI. És la meva primera etapa com a empleat públic. M’afegesc a la tasca que hi despleguen altres companyes i companys que hi laboren de temps enrere: Maria Balaguer Morro, auxiliar; Joana Llompart, administrativa; Mariano España, tècnic; Eduard Vellibre, secretari general tècnic; i Francesc Conrado de Villalonga, conseller. Som les sis persones que duim el pes de tota la Conselleria de Cultura del CGI.

Una setmana després que començ a treballar-hi, dissolen el Consell General Interinsular i sorgeix el Govern Balear, presidit per Gabriel Cañellas Fons. Tot i que reballam al mateix replà del Consolat de la Mar, ens hi topam poques vegades. Només per casualitat...

Em sembla oportú celebrar aquest quarantè aniversari, tot recordant-ne algunes fites que avui dia, jubilat amb 78 anys d’edat, continuo valorant com a bones i positives.

Si algun aspecte positiu n’he de remarcar, d’aquell primer mandat autonòmic, és que no torba ni tres anys a presentar i promulgar la Llei de Normalització Lingüística que assenyala l’Estatut d’Autonomia

No puc imaginar-me on seríem ara, amb la nostra llengua catalana, sense haver aprovat aquesta llei a la primera legislatura!

D’aspectes negatius, m’estim més no parlar-ne. Si en record algun per damunt d’altres és haver hagut de suportar que, durant 7 anys seguits, no es convocassin oposicions per incrementar el nombre de funcionaris dins l’Administració autonòmica... 

Com a delegat sindical, aleshores m’unesc a la lluita iniciada de diverses maneres, inclòs el tancament, durant dies, a les dependències de la Conselleria de la Funció Pública que aleshores dirigeix Joan Simarro Marquès. Fins que ho aconseguim l’any 1990!

Avui dia, els meus records més intensos se’n van, sobretot, cap a companyes i companys que arribam a establir lligams de coneixença, tracte i amistat, pel fet d’haver treballat plegats a l’interior del Consell General Interinsular, la institució pública que precedeix al Govern Balear.

Per això, no és estrany que, de tant en tant, arribi i s’organitzi algun dinar de companyonia entre el personal que ha treballat a l’antic Consell General Interinsular, inicialment presidit pel mallorquí Jeroni Albertí Picornell (1979-1982) i després pel menorquí Francesc Tutzó Bennàssar (1982-1983).

Imatges de trobades de personal treballador al Consell General Interinsular

Sempre s’hi cerquen i troben motius. N’hi ha molts i molt diversos. Es tracta d’encontres entre persones que hem treballat plegades durant uns anys, el temps que transcorre a partir d’aquelles primeres eleccions del 3 d’abril de 1979, l’any en què s’inicia el CGI, fins que aquest queda dissolt l’1 de març de 1983. En tenim algunes imatges, de trobades fetes, en ocasions diverses, d’aquest personal. 

Es tracta d’unes poques desenes de funcionàries i funcionaris, empleades i empleats públics, que portam damunt les nostres espatles la responsabilitat de gestionar de la manera millor possible una etapa nova en la nostra història, tan intensament engrescadora.

Assumim no solament les funcions que fins aleshores desenvolupa l’antiga Diputació provincial de Balears, que desapareix després de celebrar-se les eleccions, sinó també altres competències que s’hi van transferint.

Al mateix  temps, se’n van delegant algunes als consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera, que es van constituint d’acord amb el nou Estatut d’Autonomia.

Amb tota la complexitat que això comporta, per a una regió formada per illes diverses, després de quatre dècades seguides sense poder comptar amb institucions, ni funcionalitats, ni formacions polítiques de caràcter democràtic, prohibides pel règim del general Franco.

La llista d'aquest personal que conservam a l’actualitat recull una seixantena de noms i llinatges de persones que hi hem treballat: 24 dones i 35 homes. Moltes d’aquestes persones ja no hi són, entre nosaltres. Vagi cap a totes elles el nostre record més sentit.

Com a darrer empleat public contractat pel Consell General Interinsular, crec que tots els que hi treballàrem ens mereixem, d’alguna manera, un cert agraïment per part dels governants d’aquestes illes nostres, si més no per la feina feta i desplegada. Imprescindible a l’hora de fixar les bases organitzatives d’una administració autonòmica tan complexa com la balear.