Universitat Oberta per a Majors (UOM) de Manacor, a Can Frau

El pati particular de ca na Maruja Frau i Pere Riera, que ha servit en altres ocasions d’escenari magnífic per a fer-hi concerts de música clàssica, als sons de piano o d’orgue, de cel·lo o de veus a corals diverses, ha acollit aquest divendres, 3 de juny, un acte acadèmic ben significatiu, de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) de Manacor.

En aquesta ocasió, s’ha iniciat amb la intervenció de l’Schola Cantorum d’Amics del Seminari conjuntament amb la Coral femenina Sant Miquel de Campanet, que hi han interpretat la peça musical «Canticum et oratio fidei nostrae» d’Antoni Sancho Nebot (1884-1961). Peça polifònica a 4 veus mixtes, cor i orgue, dirigida per Tomeu Ripoll i acompanyada a l'orgue per Pep Portell.

Seguidament, n’ha fet la presentació, de l’acte,  el gerent del Centre Universitari de Manacor, Jaume Rigo, qui ha donat la paraula al doctor Antoni Gamundí, director del Programa UOM-UIB del Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta, en representació de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Han procedit al lliurament dels certificats als alumnes assistents als cursos realitzats al Centre Universitari de Manacor durant cinc dilluns seguits sobre temes tan diversos com:

* «Dolor crònic i envelliment», per la doctora Ana María González, professora del Departament de Psicologia.

* «El futur de les pensions», pel doctor F. Javier Capó, professor del Departament d’Economia Aplicada.

* «La pol·linització de les plantes: recompenses i guanys», per la doctora Joana Cursach, professora del Departament de Biologia.

* «Manacorins que anaven a fer l’Havana», pel doctor Antoni Marimon, professor del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

* «Manacor a través dels seus monuments», per la doctora Rosa Júlia Roman, professora del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

Tal com havien programat, seguí el Concert de Final de Curs, a càrrec de l’Schola Cantorum (Amics del Seminari) i la Coral femenina Sant Miquel de Campanet amb la interpretació de tres peces musicals:

«Himne mallorquí», de Bernat Salas i Seguí (1874-1932), amb lletra de Mª Antònia Salvà i Ripoll (1869-1958)

«Himne al beat Ramon Llull», d’Antoni Torrandell i Jaume (1881-1963), amb la intervenció del solista Joan Brunet.

«Dona nobis pacem», de W.A. Mozart (1756-1791)

Director: Tomeu Ripoll
Director del Cor femení de Campanet: Pere Reynés
Organista: Pep Portell

Seguiren les paraules molt ben elaborades i adreçades a la concurrència a càrrec del regidor delegat de Gent Gran, de l’Ajuntament de Manacor, Artur Aguiló.

I no hi faltaren tampoc les paraules encoratjadores del batle de Manacor, Miquel Oliver.

L’acte va concloure amb la interpretació del «Gaudeamus igitur», himne universitari anònim del s. XIII, amb tots els assistents cantant drets.

Tot acabà amb un bon piscolabis on no hi faltaren panades, cocarrois, coques, pastissos, embotits, begudes alcohòliques i no alcohòliques, etc.

Per sort les quatre gotes que caigueren no impediren que poguéssim dur a terme tot el programa tal com havia estat elaborat.

L’enhorabona més sincera a tota la gent que hi ha participat: a la propietat que n’ha cedit l’espai. 

A l’Ajuntament de Manacor que ens ha facilitat el transport des de Palma, Santa Maria, Inca i Campanet, posant un autocar a la disposició dels integrants de les dues corals. 

Als assistents als cursos universitaris per a majors. 

A tots els que han contribuït a fer d’aquesta trobada una vetlada enriquidora des de molts punts de vista.

Eleccions presidencials 2022 a Colòmbia

Seguesc amb molt d’interès el procés electoral que estan duent a terme a Colòmbia, aquest diumenge 29 de maig de 2022. M’importa moltíssim el que allà pugui arribar a passar, en unes eleccions presidencials que poden encaminar el país en una direcció o en una altra.

La pau veritable, la de debò, és un do tan preuat que no podem dir que sigui abundós en aquelles terres d’Amèrica Llatina. Coneixen massa situacions d’injustícia. Pateixen massa discriminacions inacceptables. Sostenen massa privilegis privatius i singulars. Poblacions afrodescendents i pobles indígenes precisen polítiques més profundament respectuoses amb la seva existència dignificada.

Gustavo Francisco Petro Urrego (1960), pare de cinc fills, és un polític i economista colombià. Va estudiar en el Col·legi Nacional de La Salle de Zipaquirá. Fundà el periòdic «Carta al Pueblo» i un centre cultural anomenat «Gabriel García Márquez». Començà a reunir-se amb moviments sindicalistes i obrers. Llicenciat per la Universitat Externado de Colòmbia, va ocupar diversos càrrecs públics. En la seva joventut va formar part de la guerrilla de l’M-19.

Va ser triat en diverses eleccions legislatives al país: Senador de la República pel Pol Democràtic Alternatiu en les eleccions del 2006, hi va renunciar l’any 2009 per aspirar a la Presidència de Colòmbia en les eleccions del 2010.

Va fundar el moviment Progressistes per competir a l'alcaldia de Bogotà. Va ser-ne triat Alcalde Major el 30 d'octubre de 2011, càrrec que va assumir l'1 de gener de 2012, una desena d’anys enrere.

El 17 de juny de 2018 va perdre contra Iván Duque Márquez, l’actual president de la República, en la segona volta presidencial, tot i obtenir-hi 8.034.189 vots, en la votació més alta en la història d'una segona tornada presidencial a Colòmbia.

Em costa molt de creure que pugui ser cert això que algun comentarista colombià escriu el mateix dia de les votacions: «Votar Petro, qui ha promès de quedar-se 12 anys en el poder, és assegurar un canvi, certament, però un canvi a pitjor». 

No sé si hi tenen res a veure, amb aquest canvi colombià que desitj, «els canvis dràstics» que ens han d’arribar «més aviat del que ens puguem imaginar», com afirmava Oriol Junqueras a Mallorca la setmana passada, provinents de l’Índia i la Xina...

Però continuo sent dels qui pensen i creuen que el Planeta Terra necessita que canviem, amb urgència. I Amèrica Llatina també precisa que canviem de model de societat. D’estil de vida. De formes de relacionar-nos uns amb els altres. D’aprenentatges diferents. De creences i espiritualitats més profundes...

«D’avui per demà» com assenyalava el mosaic humà que el GOB aconseguí de desplegar dissabte, un dia abans del canvi colombià desitjat per mi en aquest procés electoral que mir de seguir una mica més de prop, a través d’aquest mitjà informatiu que m’ha recomanat un bon amic, observador europeu del procés electoral en aquelles contrades colombianes.

Gustavo Petro s’ha compromès a enfortir la participació ciutadana en temes relacionats amb polítiques públiques de pau, Consell nacional de Pau, participació integral de les víctimes en escenaris locals, nacionals i internacionals.

Ha centrat la seva argumentació en el monopoli físic de la violència per part de l’Estat, passant d’un enfocament de «seguretat democràtica» i proposant un altre enfocament de «seguretat humana» protegint la sobirania nacional, la seguretat ciutadana, la dignitat i el respecte integral dels drets humans; involucrant la Justícia Especial per a la Pau i la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat (CEV); fent èmfasi  en la lluita contra el narcotràfic i no contra el camperol conreador; incentivant, promocionant i garantint la participació ciutadana de les víctimes; creant les condicions necessàries per avançar en un diàleg amb l’ELN (la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional).

Un dia com a vui, compartesc plenament això que exposa la Fundació «Foro Nacional por Colombia y la Corporación Viva la Ciudadanía», quan afirma que aquestes eleccions presidencials colombianes 2022 són històriques: porten a elegir el primer president que ha de governar, administrar i representar el país, un cop acabat el conflicte armat amb la guerrilla de les FARC. 

Més de 50 anys després del conflicte intern armat, Colòmbia inicia un camí nou, una ruta en la qual caldrà posar messions per tenir un país sense guerra i en pau.

El president que en surti elegit, haurà de treballar fort ferm per aconseguir una pau estable i duradora a Colòmbia.

Oriol Junqueras, president d’ERC, a Mallorca

Per a un mallorquí com jo, que s’afanya a ser ciutadà d’esquerres, republicà i català, el 24 de maig de 2022 representa una fita inoblidable en la relació, de caire polític i partidari, arreu dels Països Catalans: el màxim representant d’una formació política que compta amb més de 80 anys d’existència, combativa i lluitadora en tots aquests territoris, qui presideix Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras i Vias, ha mantengut una trobada enriquidora amb la màxima representació política de MÉS per Mallorca i amb la gent que s’hi ha volgut atansar!

Frissava jo de veure'l-hi, a Mallorca, al bon amic Oriol! Després d’haver intentat inútilment comunicar-m’hi, per cartes diverses, quan es trobava a la presó, acusat per la justícia espanyola d’uns delictes que la justícia europea encara n’ha d’emetre la sentència definitiva...

M’he alegrat moltíssim de poder abraçar-lo, dos pics en un sol dia: el matí, a les portes del Parlament de les Illes Balears, on s’havia de reunir amb membres del grup parlamentari de Més per Mallorca; i el capvespre, a la clastra de can Oleo, on havia de fer una conferència que portava per títol «Per un model econòmic MÉS social i MÉS humà», presentat per la bona amiga i regidora excel·lent de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol.

He de reconèixer que tant la regidora com el professor universitari (inhabilitat!) ens han donat sengles lliçons magistrals, que consider que estaria molt bé que poguessin esser difoses a tots vuit vents del món i de la bolla.

Sobretot, perquè poguessin contribuir a fer que hi hagués molta més gent d’aquestes illes nostres que s’adonàs de la necessitat imperiosa que tenim tots plegats de preparar-nos, el més adequadament possible, per enfrontar-nos, com cal, als canvis dràstics que són a punt d’arribar a les nostres costes i arreu del planeta Terra, molt més aviat del que ens podem imaginar.

Lamentablement he de reconèixer que no resulta gens fàcil emprendre una tasca com aquesta. Sobretot, a la vista d’allò a què paren esment els mitjans informatius locals, pel que fa a la tria dels titulars amb què n’encapçalen els escrits de referència, fins i tot arrib a pensar que pot arribar a passar desapercebut totalment.

No n’arrib a destriar cap que es dediqui a assenyalar això que consider el bassó de la conferència: preparem-nos per als canvis que vénen de la mà de l’Orient més llunyà, de la Xina i de l’Índia primordialment, en tots els àmbits de les nostres vides: l’econòmic, el social, l’educatiu, el religiós, el comercial, l’industrial, l’acadèmic, l’agroalimentari, el mediambiental, el tecnològic, etc.

Dilluns 23-05-2022:

* DdB Oriol Junqueras parlarà del model econòmic social i humà aquest dimarts a Ca n’Oleo

* EP  MÉS per Mallorca y Junqueras abordarán este martes en Palma diversas iniciativas parlamentarias conjuntas

* LV MÉS per Mallorca y Junqueras abordarán este martes en Palma diversas iniciativas parlamentarias conjuntas. El Grupo Parlamentario MÉS per Mallorca y el presidente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, se reunirán este martes en Palma con el objetivo de abordar diferentes iniciativas parlamentarias conjuntas.

Dimarts 24-05-2022:

* DdM Oriol Junqueras carga en Palma contra el anuncio del Supremo de revisar los indultos. El presidente de ERC se reunió hoy con el líder de Més, Lluís Aspesteguía, para impulsar iniciativas conjuntas como una proposición para suprimir las injurias a la Corona como delito

* DdM Junqueras en Mallorca: el presidente de ERC critica que "personas estén en el exilio por defender el voto y el rey emérito regresa bajo sospechas internacionales". Se ha reunido con Més en Palma para impulsar iniciativas conjuntas, como es el caso de "una PNL para eliminar las injurias a la Corona como delito"

* UH Junqueras, en Palma: «Juan Carlos de Borbón vuelve bajo la sospecha internacional de enormes irregularidades»

* UH  Junqueras anima a los partidos de las Islas a «parecerse a la sociedad» para lograr representación en Madrid. El presidente de ERC dice que es un «contraste» que el rey Emérito regrese bajo sospechas y otras personas sigan «en el exilio» por defender el derecho a voto

* MD   PNL para despenalizar las injurias a la Corona. Més per Mallorca, anfitrión de Junqueras en Palma, con el Rey emérito en la diana

* LV Junqueras lamenta el regreso del Rey emérito y lo compara con la situación de Valtonyc. MALLORCA. El líder de Esquerra se encuentra en Palma, donde mantendrá diversas reuniones con dirigentes de Més, partido con el mantiene una alianza en Mallorca

* IB3 Junqueras anima els partits de les Illes a “assemblar-se a la societat” per aconseguir representació a Madrid. El president d'ERC ha instat a fer un esforç "per arribar a la gent que s'aspira a representar i demostrar que és útil"

* IB3 Junqueras després de l’admissió a tràmit de recursos contra els indults: “La repressió continua” El líder d'ERC, però, ha evitat pronunciar-se davant els mitjans a Palma sobre la decisió del Suprem

* VOX Vox Baleares a Oriol Junqueras: «Los enemigos de España no son bienvenidos en Mallorca»

* VOX Critican que Oriol Junqueras utilice un espacio público para su acto en Palma

* VOX Los socios independentistas de Armengol reciben con todos los honores al golpista Oriol Junqueras. El presidente de ERC se reúne en el Parlament con Més per Mallorca para tratar iniciativas conjuntas para elevar al Congreso. El Govern cede un edificio público a Junqueras para participar en una conferencia de tono independentista.Vox afirma que "el sitio adecuado para Junqueras no es una tribuna sino la cárcel"

Una vida de coratge i compassió, llibre d’Assumpció Cortès sobre Enric Benito

La bona amiga Assumpció Cortès, germana dels bons amics Mariano i Gabriel Cortès, ha escrit i publica un llibre sobre un altre bon amic meu, el doctor Enric Benito Oliver: "Una vida de coratge i compassió".

La meva amistat amb n'Enric ve d’enfora. Des que, a la dècada dels anys 80 del segle passat, com a oncòleg, s’encarregà de tractar mèdicament la meva dona, Lina Company, afectada d’un limfosarcoma maligne amb el qual se n’anà d’aquest món. Que en pau descansi!

D'aleshores ençà, puc dir, i així ho tenc escrit que, amb el doctor Enric Benito Oliver, hem compartit experiències profundes (27-01-2017).

De què va aquest llibre? Per a mi, va d'espiritualitat, la més moderna. La que integra psicologia humanista amb tradicions místiques o esotèriques i religions orientals. La que para esment a la contemplació, la càbala, l'ascetisme, el misticisme, la perfecció, la devoció, la pietat, etc.

Es tracta de l’espiritualitat que empeny aquest bon amic meu a seguir-ne la trajectòria, personal i professional, iniciada en la ciència, que el porta a la consciència, i que, des de la consciència, el fa transitar falaguer cap a la compassió.

Aquí s’instal·la des de fa anys. I n’escampa dosis a balquena, en temps i espai. Molt probablement fins que li arribi l’hora del gran esdeveniment que ell anomena «moriment»: el considera similar, en molts d’aspectes, al que coneixem i vivim més festivament com a «naixement».

M’encanta constatar que, en la seva trajectòria vital, néixer i morir s’assemblen tant que esdevenen gairebé idèntics. Per a ell, morir i néixer són el mateix. Cosa que li comporta el gran repte: ajudar la gent a fer aquest camí descobert, fer entendre que el néixer i el morir són el mateix, que tots dos processos representen un canvi en el nivell de la consciència.

Segur que, qui s’acosti a la presentació d’aquest llibre, a la Sala Auditori de la Fundació Sa Nostra,  DIMARTS, 7 DE JUNY, A LES 19H, se’n sortirà amb un impacte fort, l’ànim encoratjat i la consciència més enfortida...

Tot a punt, per a la IX Diada cultural d’Amics del Seminari

La Junta Directiva de l’Associació cultural Amics del Seminari de Mallorca fa públic que tot ja està a punt perquè se celebri la IX Diada Cultural. En aquesta ocasió a la ciutat d’Inca. DISSABTE, 14 DE MAIG DE 2022, A LES 10:45H. 

Després de dos anys de no haver-ne pogut fer cap, enlloc, a causa de la pandèmia, s’esdevé una Diada excepcionalment extraordinària, o extraordinàriament excepcional!

L’església parroquial de Santa Maria la Major d'Inca n’acull l’esdeveniment. Tal com figura al programa, es tracta d’una Diada que pretén convertir-se en homenatge musical a la ciutat d’Inca. I a un bon nombre de músics inquers, com s’han d’esmentar a la conferència «La música a Inca», a càrrec de Jaume Gual Mora.

Músics inquers o relacionats amb Inca, com Bernat Salas Seguí, Antoni Torrandell Jaume, Josep L. García Mallada, Jaume Albertí Ferrer, Bernat Julià Rosselló o Antoni Sancho Nebot.

Hi haurà orgue, amb Arnau Reynés; piano, amb J.L. García Mallada; banda de música, Unió Musical Inquera, dirigida per Xisco Amengual.

Cal remarcar l’actuació de l’Schola Cantorum, que durant tot un any seguit s’ha dedicat a assajar la interpretació de més d’una dotzena de peces musicals, dirigida per Tomeu Ripoll, amb la veu solista de Joan Brunet, a l’orgue Pep Portell, i amb la participació de Veus femenines de la Coral Sant Miquel de Campanet dirigida per Pere Reynés.

L’entitat organitzadora convida tothom que tengui ganes de gaudir-ne, perquè s’hi faci present. L’entrada és lliure, oberta a tothom.

Compta amb el suport de l’Ajuntament d’Inca, la parròquia de Santa Maria la Major, i el bisbat de Mallorca, amb la presència del bisbe de la diòcesi Sebastià Taltavull.

Just el mateix any en què l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca n’ha perdut el president, l’actiu i dinàmic company santjoaner Joan Barceló Matas. 

Que, juntament amb tots els que ens han precedit, descansin en pau.

IX Diada Cultural dels Amics del Seminari de Mallorca, a Inca

L’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, ha fet públic l’anunci de la IX Diada Cultural, convidant-hi tothom que en tengui ganes, d’assistir-hi.

Ho ha fet avui, dimarts 3 de maig, davant del portal major de l’església parroquial de Santa Maria la Major, amb 4 representants de l’associació, acompanyats pel batle president, una regidora i un regidor de l’Ajuntament d’Inca, que han presentat a l’opinió pública el programa elaborat per al dissabte, 14 de maig.

Hi figura un CONCERT HOMENATGE als músics inquers més rellevants, que s'estén des de les 10:45h fins a les 13:15h, a l’interior de l’església de Santa Maria la Major.

Després de les paraules de benvenguda per part de l’Ajuntament i l’Associació, n'iniciarà la conferència el mancorí JAUME GUAL sobre «La música a Inca».

Hi és prevista la participació d’organistes, pianistes, cantaires i membres de banda de música:

A l’orgue, el campaneter ARNAU REYNÈS

Al piano, l’inquer J.L. GARCÍA MALLADA

Al cor: l’Schola Cantorum dirigida pel mancorí TOMEU RIPOLL; la veu solista del bunyolí JOAN BRUNET; l’organista vilafranquer PEP PORTELL; i les veus femenines de la Coral Sant Miquel de Campanet, dirigida pel campaneter PERE REYNÉS

Amb la banda: Unió Musical Inquera, dirigida per XISCO AMENGUAL.

Aquest homenatge musical als músics inquers no pot ser més admirable i excels: 

- BERNAT SALAS SEGUÍ , amb lletres de MARIA ANTÒNIA SALVÀ i ANDREU CAIMARI (5 peces);

- ANTONI TORRANDELL JAUME, amb lletra de LLORENÇ RIBER (3 peces);

- JOSEP L. GARCÍA MALLADA, amb lletres de DOMINGO MATEU i PERE ORPÍ (8 peces);

- BERNAT JULIÀ ROSSELLÓ (1 peça);

- ANTONI SANCHO NEBOT (1 peça);

- i JAUME ALBERTÍ FERRER (2 peces).

A més del suport institucional de l’Ajuntament d’Inca, també hi ha col·laborat la Unitat Pastoral de la Mare de Déu. 

Així mateix, comptarà amb la presència prèvia del bisbe de Mallorca, monsenyor SEBASTIÀ TALTAVULL I ANGLADA, qui ha de presidir la celebració eucarística a les 9:25.

Sens dubte, sinó la millor, es pot convertir en una de les millors diades culturals fetes mai per l’Associació Cultural Amics del Seminari de Mallorca. 

N’ha fet a: 

- Manacor (2012, dedicada a mossèn Antoni Maria Alcover);
- Petra (2013, a fra Juníper Serra),
- Pollença (2014, mossèn Miquel Costa i Llobera),
- Palma (2015, Seminari, dedicada a Ramon Llull),
- Valldemossa (2016, a Miramar, Arxiduc Lluís Salvador),
- Campanet (2017, mossèn Llorenç Riber),
- Llucmajor (2018, Maria Antònia Salvà)
- i Sant Joan (2019, P. Rafel Ginard, TOR).

Aquesta IX Diada, la primera programada després d’anys d'una pandèmia que ha impedit de realitzar-ne normalment, se celebra enguany, l'any 2022, el mateix any que l’associació ha perdut l’empenta i la presència sempre engrescadora del seu president, el santjoaner JOAN BARCELÓ MATAS (QEPD),

Que en puguem gaudir tots plegats!