Des de llavores ençà!

Ara ja fa vint anys! 

L’any 2003, per a mi, s’esdevé un any molt important dins la meva vida personal, professional i política. Em comporta molts de canvis, en tots els ordres. No puc deixar de recordar-lo mai. No solament amb gran nostàlgia, sinó també amb dosis grans d’agraïment a la Vida.

És l’any en què, fumador entossudit de tres capses de tabac diàries, prenc la decisió de deixar de fumar definitivament. Ho duc a terme, fins al dia d’avui mateix: vint anys, sis mesos i quatre dies després.

L'any 2003 és l’any que tenc oportunitat d’intervenir des de la tribuna del Congrés dels Diputats a Madrid, per presentar-hi una Proposició de llei del Parlament de les Illes Balears. Hi faig la meva compareixença com a diputat autonòmic, defensant-hi l’ús del català com a requisit dins l’Administració de Justícia als Països Catalans. Aleshores tenc l’oportunitat única de mantenir contacte directe amb diputats de les esquerres estatals: Joan Puigcercós, Begoña Lasagabaster, etc.

Any em què mir de viatjar a la terra natal de mon pare, Guinea Equatorial. Però no en puc veure satisfets els meus desitjos, perquè les autoritats guineanes me’n deneguen el visat corresponent. Cosa que, alhora que m’impedeix d’anar-hi, em facilita l’oportunitat de viatjar amb la família fins a un altre indret, caribeny, les platges de Cancun, a Mèxic.

Es l’any que deix de ser diputat al Parlament de les Illes Balears, després d’haver-m’hi exercit durant tota la legislatura des de l’any 1999.

Deix de militar dins el PSM-Nacionalistes de Mallorca i prenc la decisió d’afiliar-me a la formació política independentista Esquerra Republicana de Catalunya. Això m’ajuda a mantenir molts de contactes amb dirigents independentistes catalans, tant a Mallorca com al Principat de Catalunya.

És l’any en què, com a tertulià, surt moltíssim als mitjans de comunicació locals, per assumptes molt diversos. Mantenc activitat frenètica al local que adquirim al carrer de Ticià, la meva dona i jo, convertit en la seu de la nostra Fundació Picamall, Pobles i Cultures a Mallorca. 

M’unesc a l’expedició mallorquina que trasllada al Parlament Europeu les queixes ciutadanes davant un pla de carreteres illenc que proposa de construir a Ciutat el segon cinturó.

És l’any en què particip en moltes de les manifestacions cíviques convocades a Palma: pel No a la guerra, en defensa dels drets humans, a favor de la llengua catalana als Països Catalans, fent suport a la lluita del Poble sahrauí, celebrant el Primer de Maig, etc.

Mantenc una relació intensa i directa amb personatges de la vida social, política i cultural del meu entorn més immediat: entre moltíssims d'altres, l’escriptor pobler Miquel López Crespí, l’eurodiputat nord-català Miquel  Mayol, la militant activa del PSM Nanda Ramon,  el cantautor d’Al Mayurqa i gran lluitador cultural Toni Roig, el líder veïnal de Son Dameto Xisco Bonnín, l’infatigable i entossudit Isidre Forteza, etc.

L’any en què celebram el Fòrum Social de Mallorca, a les instal·lacions de la UIB. L’any en què, juntament amb la meva esposa, Isabel Rosselló Girart, convidats pel gran lluitador en defensa dels Països Catalans, el farmacèutic i analista clínic bunyolí Climent Garau i Arbona, participam en les terceres jornades de l’Opinió Catalana, realitzades a la ciutat de Reus.

L’any 2003 em dedic a escriure molts articles a nombrosos i diversos mitjans. Torn a treballar com a funcionari autonòmic, i em reincorpor a la Conselleria de Medi Ambient, exercint-t’hi les tasques de cap de Negociat de Publicacions i encarregant-me de la correcció de textos redactats en català.

En definitiva, l’any 2003 és per a mi un veritable punt i a part en la meva trajectòria pública, dins la qual, vint anys després, em sent molt orgullós d’haver-hi transitat.

D’aquí neix aquesta glosa malgarbada i l’escrit que hi correspon. Ho vull recordar i compartir, molt resumidament en la glosa, i bastant més extensament en un altre escrit meu, elaborat precisament, quan només "falten vuit dies per a una jornada electoral que podria comportar canvis substancials (que no substanciosos) en la vida ciutadana d'arreu dels Països Catalans".

Ara que ja fa vint anys,
i passaren tantes coses...
davant tantes dades noves,
que em perdurin molts d’afanys!

Des de llavores ençà!

Deix de fumar un bon dia
a principis de gener;
en fumar el tabac darrer,
ho suplesc amb aigua viva...

Des de llavores ençà!

Creient en Déu, fora mandra,
a política em dedic,
deix d’estar bé on estic
i me’n vaig a una altra banda...

Des de llavores ençà!

No mir tant allò que diuen
com, sobretot, el que fan:
tanta gent que passa fam,
o que a prop d’aquí malviuen...

Des de llavores ençà!

Militant dins les esquerres,
jo vull ser republicà
d’uns Països Catalans
que han perdut tantes de guerres...

Des de llavores ençà!

Amb la vera democràcia
hem d’arribar a votar:
si volem continuar
mastegant sempre desgràcia...

Des de llavores ençà!

Acaparar molts de càrrecs
en política no hi val:
massa sous fan molta sal
i malmenen bons espàrrecs...

Des de llavores ençà!

Me’n torn a la meva feina,
la que ja he desplegat,
funcionari, empleat,
avesat a emprar-ne l’eina...

Des de llavores ençà!

Nanda Ramon, Mateu Morro,
Pere Sampol, Tià Serra,
Polítics d’aquesta terra,
que heu fet tant i de bon rollo ...

Des de llavores ençà!

Xirinacs, Carod-Rovira,
per a mi dos referents
en política, eminents,
des d’aquest punt meu de mira...

Des de llavores ençà!

Mallorca serà esquerrana
O, com diuen, no serà.
I serà republicana
Si amb Europa vol estar.

Des de llavores ençà!

I ha de ser ben catalana,
Si en aquest mon vol pintar
qualque cosa molt més sana
que ser apèndix castellà

Des de llavores ençà!

SUS de campanya electoral 2023: Sumar Més!

Torna-m’hi torna-hi, a la parada de les cebes: altra volta, eleccions generals espanyoles. No per enèsima, sí per quinzena vegada aquestes darreres dècades.

Via whatsapp de qui fins ara ha estat senador i des d’ara vol ser diputat, l’esporlerí Vicenç Vidal Matas, m'arriba missatge que em convida a assistir al SUS de campanya, programat a la plaça Patins, dijous 6 de juliol a les 19:30, en encapçalar la candidatura Sumar MÉS al Congrés dels Diputats.

En aquesta ocasió són 8 les candidatures illenques que aspiren a obtenir, dia 23 de juliol, algun dels 8 escons assignats a les Illes Balears i Pitiüses.

Faig comptes d’assistir-hi i fer-hi suport, amb el desig de veure’l diputat, així com l’hem pogut veure senador a Madrid durant la legislatura passada.

Aquestes jornades electorals són dies que em fan reviure temps passats, d’una manera molt singular... Amb més nostàlgia que satisfacció pels resultats assolits, quan som jo mateix qui apareix en alguna llista d’aspirants a ser votats per anar a Brussel·les o a Madrid, com fa enguany Vicenç Vidal.

Em duen a recordar, amb més nostàlgia que satisfacció, que l’any 1989 el PSM-Esquerra dels Pobles em col·loca de candidat al Parlament Europeu, en la llista que encapçala Juan M. Bandrés. Ell sí, que en surt elegit. Jo no.

O quan aquell mateix any som candidat al Senat espanyol, en representació de l’Esquerra Nacionalista (PSM-ENE), i tampoc no en surt elegit.

A les eleccions generals de l’any 2000, el PSM-Entesa Nacionalista em tria com a candidat nº 1 al Congrés dels Diputats, i tampoc no en surt elegit.

També guard un record més nostàlgic que satisfactori de la meva participació en la coalició electoral Progressistes per les Illes Balears, que l’any 2004 no arribam a aconseguir trencar amb el bipartidisme imperant de PP i PSOE, des de sempre, en aquestes illes nostres.

Sí que aconseguesc d’intervenir, en dues ocasions, a l’hemicicle del Congrés espanyol, en representació del Parlament de les Illes Balears, defensant la participació de les comunitats autònomes en els òrgans de decisió europeus, primer; i proposant que el coneixement del català sigui un requisit previ a l’hora d’ocupar places públiques a l’Administració de Justícia als Països Catalans.

Una mica més recentment, l'any 2019, la meva participació electoral com a militant d'Esquerra Republicana es tradueix en ocupar la plaça de segon suplent de la candidata al Senat, la bona amiga artanenca Rosa Cursach. Així ho acorda la coalició d'esquerres conformada per MÉS per Mallorca, Podem, Esquerra Unida i Esquerra Republicana. Lògicament, tampoc no en sortim elegits cap dels dos.

Com molt encertadament afirma l’escriptor pobler Miquel López Crespí dues dècades enrere: «si no volem analitzar els motius reals de les successives derrotes electorals, sempre ens trobarem sense saber el perquè s’esdevenen, idèntics, els mateixos fets» (EM-ED, 31-03-2004).

Que tot quant dic i manifest suara mateix, com a excandidat a ocupar escons parlamentaris fora del territori de les Illes Balears i Pitiüses, serveixi per expressar el meu desig fervent que, aquest any 2023, la candidatura Sumar Més al Congrés dels Diputats, que encapçala Vicenç Vidal,  obtengui molt millors resultats que els aconseguits anys enrere per altres coalicions electorals fetes a les nostres illes, a banda de PP i PSOE. 

Tant de bo que en Vicenç Vidal i la resta de membres de la candidatura Sumar Més ho aconseguesquin i que, per primera vegada en la història, el repartiment d’escons arribi a sortir, d’una vegada per totes, d’aquest insuls i gens profitós binomi polític que s’està eternitzant de tan mala manera en aquesta terra  nostra.

Des del primer moment, he volgut dir i dic que NO m'agrada gens aquesta coalició electoral... Que hi estic totalment en desacord... Com de voler mesclar ous amb caragols! Però la VOTARÉ! Amb els ulls clucs, les orelles taponades, el nas tancat, la boca closa i les mans tremoloses... 

VOTARÉ SUMAR MÉS el proper dia 23 de juliol! Amb totes les conseqüències.

Cil Buele, present a mitjans de comunicació illencs

Davant d’un canvi polític, tan evident com poc desitjat per mi a les nostres Illes, em ve al cap i se m’ocorre de repassar una mica les oportunitats que, aquests darrers anys, diversos mitjans de comunicació locals m’ofereixen, en facilitar-me la possibilitat de manifestar-m’hi i d’expressar-m’hi lliurement. 

Al meu modest mode de veure, i voldria anar ben equivocat, això ja no es tornarà a repetir pus mai més. Podrien veure’n comptats els dies, malauradament...

Per si de cas, i per a qui en tengui interès, em permet de fer-ne aquesta selecció, que mir de confegir amb la pretensió d'arribar a adjuntar-ho tot en un sol vídeo domèstic...

Cil Buele, al programa Notícies al migdia, d'IB3 TV

Mitjans locals, com IB3 TV, IB3 Ràdio o Ona Mediterrània, tenen a bé de posar-me micro i càmera davant, per tal de facilitar-me una comunicació més ampla i directa amb la ciutadania. Cosa que agraesc de tot cor, i que m’agradaria ben molt poder continuar fent en el futur...

Reconec que hi he pogut parlar de tot i molt: sobre les conseqüències de l’alça en el cost de vida, la democratització de l’Església catòlica, les dificultats que comporta la transformació digital per a la gent major, el transport públic, la presentació pública d’una biografia meva, l’arribada de pasteres africanes a Mallorca, la praxi d’un envelliment actiu, la biografia del canonge i amic gabellí Llorenç Tous,  el grup «Els Caminants. Amics del Seminari», el meu NO al Tractat de la Unió Europea, la manifestació catalana per la independència, la figura del primer batle negre dels Països Catalans, a Alaró, el bon amic Guillem Balboa... Etc, etc.

Hi arrib a mantenir contacte amb nombrosos periodistes. D’alguns, no en retenc els noms. D’altres, sí. En guard molt bon record de tots: Andreu Sebastià Manresa, Joan Carles Martorell, Manel Ferrera, Maria Ferrer, Joan Sitges, Toni Rotget, Jaume Bonet, Marta Garau, David Oliver, Joana Maroto, Joan Farrés... 

He pogut participar en programes diversos: d'IB3 TV (Notícies al migdia, Cinc dies), d'IB3 Ràdio (Al dia, L’experiència és un grau, Flors en el desert), d'Ona Mediterrània (La Vila del pingüí). 

Ho he pogut fer, tant a títol personal com també en representació d’entitats diverses, com és el cas de Gent cristiana aporta,  Jubilats per Mallorca, o Els Caminants Amics del Seminari. 

A totes aquestes intervencions meves a mitjans de comunicació diversos esmentades, durant aquests darrers anys, se n’hi poden afegir d'altres que no arrib a trobar, entre d'altres motius, per no haver-les baixat i editat com arxiu propi (cosa que he après a fer darrerament)...

Així i tot, crec que pot quedar constància de la bona acollida que m’hi han dispensat. Cosa que agraesc de tot cor a tots els que ho han fet possible:

01 Periodistes d'IB3 TV m'agafen de sorpresa pel carrer Blanquerna i em fan dues preguntes sobre la pujada del cost de la vida, que mir de respondre concisament i clara (28-06-2023)

02 Membres del grup sinodal mallorquí ‘Gent Cristiana Aporta’, apareixem a Notícies de migdia d’IB3 TV, proposant la democratització de l’església i donar més importància al paper de la dona (24-06-2023)

03 Intervenc en representació de Jubilats per Mallorca, en el programa Al Dia d'IB3 Ràdio, conduït per Maria Ferrer i Joan Sitges, sobre com afecta la transformació digital dels bancs als majors i als veïnats dels pobles petits (04-02-2023)

04 Convidat per Toni Rotget, prenc part activa en el programa radiofònic d'Ona Mediterrània La vila del pingüí, per parlar-hi sobre el transport públic. (08-09-2022)

05 Per sisena vegada consecutiva, des que Jaume Fernández Balaguer publica el llibre amb el títol "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón", el presentam tots dos, ell des de Sant Celoni i jo des de Calvià, a través del programa Cinc Dies de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears IB3-TV, conduït per l’excel·lent professional de periodisme Marta Garau (02-08-2022)

06 Paraules que pronuncia Jaume Fernández Balaguer, durant l'entrevista radiofònica que li fa el periodista Toni Rotget a l’emissora Ona mediterrània, l'endemà mateix d'haver presentat la meva biografia d'un rodamón a l'església parroquial de l'Encarnació, el mateix dia que el presentam a Marratxí i el dia abans de presentar-lo a Ariany (03-07-2022)

07 Fragment de la intervenció de Jaume Bonet i jo al programa radiofònic "L'experiència és un grau" d'IB3 Ràdio. La temàtica té a veure amb la sortida de tanta gent africana que vol venir a Europa... Malauradament, bona part de la conversa no es pot reproduir aquí "per problemes tècnics" que lament enormement... (31-10-2021)

08 Parl a IB3 Ràdio, responent preguntes de la periodista Joana Maroto sobre l'envelliment actiu (02-03-2021)

09 Present la biografia del canonge gabellí Llorenç Tous, com antic alumne seu de seminari i bon amic de sempre, a través d’hores i hores de diàleg. La complicitat entre l’autor i el biografiat facilita molt la feina. A través d’aquest llibre, diu que pot veure la seva vida amb perspectiva. (02-12-2019)

10 Membres del Grup Els Caminants, d’Amics del Seminari, participam en el programa radiofònic “Flors en el desert” d’IB3 Ràdio, conduït per David Oliver. Informam d’actuació musical propera al Taller de Marginàlia que impulsa Jaume Santandreu al polígon de can Valero (16-09-2019)

11 Parl sobre la meva aportació al llibre «Per què votaré NO al Tractat de la unió Europea», amb el periodista Joan Farrés i Jaume Bonet, a Ona Mediterrània, al programa radiofònic La vila del pingüí (23-10-2017)

12 Parlam de la manifestació catalana a Brussel·les. Per dues vegades consecutives, aquesta setmana a Ona Mediterrània... tot i les dificultats tècniques per enregistrar-ho... (09-12-2017)

13 Al programa d’Ona Mediterrània la Vila del Pingüí, juntament amb Antònia Mercadal, Miquel Mascaró i Miquel Ferrretjans, conduïts per Joan Farrés, participam  (28-09-2017)

14 Amb Joan Farrés, conductor del programa radiofònic La vila del pingüí d'Ona Mediterrània, responc preguntes que em fan com a membre de l'associació Jubilats per Mallorca, JxM (25-09-2017)

15 Juntament amb Joan Farrés, Tòfol Soler i Manel Domenech, particip en la tertúlia muntada a la paradeta d'Ona Mediterrània a la plaça Mallorca d'Inca, parlant-hi de tot i molt en el Dijous Bo... (17-09-2017)

16 Particip en directe al programa radiofònic que dirigeix David Oliver, "Flors en el desert", d'IB3 Ràdio, sobre fets que envolten la figura del batle d'Alaró, el primer batle negre dels Països Catalans, com es defineix Guillem Balboa Buika (17-09-2017)

Vet ací mitja dotzena de vídeos domèstics, concentrats en un, sobre la presència de Cil Buele a mitjans de comunicació illencs:

Na Zully, fillola peruana nostra, a Mallorca

Zully Socorro Moreno Romero és una peruana de 62 anys, nascuda, crescuda, enfortida i madurada a la ciutat nordenca de Piura. La conec i veig per primera vegada al PJ San Martín, quan ella només compta amb 14 anys d’edat. Jo en tenc aleshores 30.

Suara mateix és padrina de quatre néts (Jostin, Fabrizio, Rafaela, Nicolás) i mare d’un fill, Iván,  d’una filla, Pamela, i d'una altra filla que va morir a l'edat de 17 anys amb hidrocefàlia (Karlyta)... 

Viu com les papallones, volant d’aquí cap enllà, sempre a l’interior del Perú. Mai no n’ha sortit fora d’aquelles fronteres peruanes: Piura, Trujillo, Lima, Moyobamba, Jaén de Bracamoros... 

ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO, al PJ San Martín,
a l'edat de 13 anys, a Piura (PERÚ)

Treballa en àmbits i quefers tan diversos com la cuina: venent a altri aliments cuinats per ella; conrant i comprant cafè a la regió amazònica, per vendre’l a Lima; impartint classes particulars, com a mestra d’ensenyament primari; portant la gerència i administració d’un hostal, situat a l’encreuament de carreteres que van d’una banda a l’altra de la selva «moyocha»... rebent allò que li permet de subsistir més o manco dignament, com fan tantes i tantes altres dones d’extracció popular en aquell país andí: dotada d’una ciència intuïtiva i d’uns coneixements pràctics adquirits, que resulten del tot inabastables per a bona part de la gent que es passa anys i més anys per universitats de renom... 

Zully Socorro Moreno Romero, des de fa dècades fins a l’actualitat resideix a l’assentament humà de Santa Rosa, a Piura. Sempre l'hem considerada i tractada, tant la meva esposa Isabel Rosselló Girart com jo mateix, com una autèntica «fillola», que miram de protegir, ajudar i fer suport en la mesura de les nostres possibilitats, des de l’any 1975 ençà. 

Són més de quatre dècades seguides  de mantenir una relació tan familiar com intensa, que sempre que viatjam al Perú (en més de mitja dotzena d’ocasions), som molt ben rebuts i acollits a casa seva, com si fos ca nostra.

La darrera vegada que ens hi feim presents tots dos és l’any 2010. 

Dos anys després, quan comencen a comparèixer els primers símptomes de demència en na Bel, la meva esposa, decidim que na Zully véngui a Mallorca, a passar-hi uns mesos en la nostra companyia, a la nostra casa de Ciutat: màxim tres mesos, d’acord amb la legislació vigent. 

Aleshores, de manera tan sorprenent com inesperada, en tramitar les gestions administratives pertinents, després de sol·licitar i obtenir del Ministeri d’Interior espanyol la «Carta invitación»,  ens trobam que l’ambaixada espanyola a Lima, un any i un altre li denega, a ella, el visat d’entrada a Espanya. De manera que no arriba mai a poder disposar d’aquest requisit, del tot imprescindible per poder viatjar fora del Perú fins a Europa. 

Per tota explicació, ens diuen: «Porque no queda suficientemente garantizado su retorno al país de origen»... I això que nosaltres dos hi hi hem posat tots els mitjans econòmics necessaris, l’adquisició dels bitllets d’anada i tornada, l’hostatge a ca nostra, el compromís d’acompanyar-la en el viatge de retorn al Perú... Res de res!

No puc oblidar mai aquells mals moments passats. No puc deixar de lamentar moltíssim que na Zully no pogués acompanyar la seva amiga i esposa meva, els seus dos «padrins mallorquins», durant els anys que precediren la seva mort l’any 2016, afectada per la malaltia d’alzhèimer...

Per afegitó, l’arribada de la pandèmia amb la covid de l’any 2020,  que m’aglapeix de ple quan jo som al Perú, em torna a impedir de fer-la venir a Palma... 

A la fi, aquest any 2023 puc veure realitzat plenament aquell somni nostre de dur-la a ca nostra, tot i que na Bel ja no és aquí amb nosaltres...

ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO,
al restaurant peruà Munay,
a l'edat de 62 anys, a Palma (MALLORCA)

Durant una mesada seguida, na Zully Socorro Moreno Romero ha pogut recórrer l’illa, d’un cap a l’altre de Mallorca, gràcies a la generositat dels bons amics de Binissalem, Pere i Toni Barceló, que han posat a la nostra disposició un dels seus dos cotxes.

També hem anat a passar uns dies a Barcelona. La recorrem d’un cap a l’altre. Arribam fins al monestir de Montserrat. Gaudim diàriament del transport públic tan variat amb què compta aquella ciutat...

Malauradament, durant tot aquest mes seguit d'estada a Mallorca no pot tastar el gust saborós d’una bona nedada a cap de les platges mallorquines que visitam, degut al mal temps que hi regna entre l’11 de maig, quan ella hi arriba, i l’11 de juny, quan se’n torna al Perú. 

Un motiu més perquè torni a Mallorca...

Amb aquesta col·lecció de vídeos domèstics que mir d’editar, pretenc deixar constància visual i auditiva d’aquest temps que na Zully es passa a Mallorca, recorrent el territori, contactant amb molta de gent, visitant la família i persones amigues que hi resideixen, participant en actes i celebracions religioses...

Esper que, tot plegat, li pugui haver compensat d’alguna manera el mal tràngol passat anys enrere, quan, des d’una ambaixada tan poc comprensiva com l’espanyola, a Lima, li barren el pas per arribar a Mallorca... quan encara na Bel, la meva esposa i amiga seva, viu i alena entre nosaltres...Li desig de tot cor, a aquesta fillola nostra peruana, que continuï volant com les papallones, d’un lloc a un altre de la terra... 

Com diu i canta Bonet de Sant Pere: «Carita de ángel, consérvate así!»

NOTA:

QUI VULGUI VEURE TOTA LA SÈRIE DELS 25 VÍDEOS DOMÈSTICS BREUS, QUE HE EDITAT SOBRE L'ESTADA DE ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO A MALLORCA DURANT UNA MESADA SEGUIDA, HO POT FER DES D'ACÍ MATEIX.

ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO,
a Palma ara (MALLORCA)
i 58 anys enrere a Piura (PERÚ)

Al bon amic Miquel Alenyà i Fuster

No puc assistir a la missa funeral que li fan, a la parròquia de l'Immaculat Cor de Maria a Palma. Alguns dels assistents queden sorpresos de veure que li'l diuen en castellà perquè el prevere és andalús...

A banda de considerar-ho del tot ofensiu, per a la persona i la tasca desplegada a l'àmbit de la llengua i la cultura catalana, el dia que descobresc que el bon amic Miquel Alenyà i Fuster manté actiu un blog tan singularment rellevant com aquest, em qued del tot corprès, i m’afany a llegir-ne alguns dels escrits que hi va penjant.

M'adon que el 13 de gener de l’any 2010, Miquel Alenyà fa la salutació inicial d’un bloc seu que porta per títol «Miquel Cinema. El Bloc de Miquel Alenyà». Veig que conté  la darrera publicació amb data de l’1 d’agost de 2020. 

Ho diu ben clar: «En aquest bloc es presenten comentaris sobre SET temes d'interès: economia, turisme, cinema, pintura, música, Sa Nostra i diversos. S'han afegit passa a passa, a mesura que ha convingut o ha estat possible.

Pel que fa a l'economia, els comentaris es refereixen a l'evolució internacional, europea, espanyola i balear i als problemes i reptes que es plantegen a les Illes de cara al futur. L'apartat de turisme recull treballs, reflexions i opinions sobre la realitat, els problemes i els reptes que per a les Illes presenta el turisme de masses. Pel que fa al cinema, es presenten crítiques i comentaris de pel·lícules de tots els temps. Amb relació a la pintura es parla d'artistes, exposicions, obres comentades i events de relleu. Pel que fa a la música, s'ofereixen comentaris sobre concerts, novetats, enregistraments i events d'interès. Es dedica un apartat a Sa Nostra, una entitat que ha estat clau per a les Illes des de la seva creació el 1882. Un darrer apartat recull aportacions referents a temes diversos, com ara qüestions de gènere, problemes socials, referències biogràfiques i altres.

Que tot plegat sigui útil als lectors. Salutacions, Miquel Alenyà»

Al llarg de cadascun d’aquests 10 anys que van des del gener de 2010 fins a l’agost de 2020, hi va fent aportacions ben sucoses, de manera que els anys 2013, 2010 i 2014 es converteixen en els tres en què hi aporta més entrades: 290, 199 i 172 respectivament. 

Mentre que els anys 2020 i 2018 recullen el nombre més baix d’entrades: 2 i 1 respectivament.

En total, són més de vuit-centes entrades que, tretze anys i quatre mesos després d’haver-ne iniciat la publicació, quan ens arriba la notícia de la seva mort, tot el conjunt d’aquests escrits seus poden contribuir  molt positivament a valorar més objectivament la figura, personalitat i obra d’aquest mallorquí insigne, de nom i llinatges Miquel Alenyà i Fuster.

A totes aquestes, s’hi han d’afegir les que introdueix en aquest altre blog sobre CINEMA, que duu per títol «miquelcinema.crítiques. Crítiques de cinema de tots els temps. El bloc de Miquel Alenyà (I)».

En aquest altre cas, són quatre anys seguits de fer-hi unes dues-centes aportacions (2010, 2011, 2012 i 2013).

Pel que fa als temes de CULTURA,  n’hi exposa molts de ben variats: 

Art i cultura (20), Autobiografia (5), Biografies (291), Creu Roja (51), Creu Roja. Biografies (109), Curiositats (4), Diversos (2), Economia (17), Economistes (16), Esports (4), Filologia (1), Fotografies (2), Fotògrafs (1), Gastronomia (43), Història (89), Institut RLL (168), Llengua (2), Música (10), Natura i Medi Ambient (1), Notícies de darrera hora (2), ONG (4), Personatges d'Alcúdia (4), Pintor (1), Pintors (125), Pintura (39), Pregons de festes (2), Prehistòria (8), Presentacions (4), Qüestions de gènere (1), Sa Nostra (5), Turisme (3), Urbanisme (2), Urbanisme i Diversos (1), i Diversos (5), Monogràfics de pintura (5)

Que en pau descans, qui ha treballat tant a favor de la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra història, la nostra economia...!

En defensa de la diversitat lingüística (2): l’activista mexicana Yásnaya Elena Aguilar Gil, a Palma

Yásnaya Elena Aguilar Gil es lingüista, escriptora, traductora, activista de drets lingüístics i investigadora mexicana. A l’actualitat té 41 anys d’edat.

Es tracta d’una escriptora que aconsegueix de recopilar i reunir en un sol volum tot una sèrie d’articles publicats a la revista mexicana «Este País» entre els anys 2011 i 2015.

La lectura d’aquest llibre, i dels comentaris reflectits a mitjans diversos, permet de seguir el seu camí personal, polític i intel·lectual des dels seus inicis com a escriptora pública fins al moment actual, en què emergeix com una de les pensadores més originals i més interessants del Mèxic contemporani.

Tot i que el seu tema central són les llengües i les seves pràctiques, moltes preguntes i reflexions que fa l’autora miren d’anar més enllà i aborden problemes centrals en la història i la vida de Mèxic, sobretot pel que fa als pobles indígenes.

Mostren ben a les clares que la lingüística és política, que la relació entre el castellà i les TRES-CENTES SEIXANTA-CINC LLENGÜES (o més), que pertanyen a SEIXANTA-VUIT SISTEMES LINGÜÍSTICS de Mèxic, esdevenen una part clau en la història de la construcció d’aquest Estat nació, i del racisme i la violència que l’han acompanyada.

Es tracta d’una dona, amb veu nova i fresca, que parla l’ayuujk com a llengua nativa, i que utilitza el castellà com una eina de comunicació i de qüestionament, més que com a llengua de prestigi.

El conjunt d’aquesta antologia escrita esdevé una denúncia eficaç i precisa dels atropellaments i maltractaments que han acompanyat la «castellanització forçada» de les poblacions que parlen llengües indígenes: des del sofriment de l’alumnat en els internats, fins als menyspreus quotidians infligits pels «mestres bilingües». Com assenyalen comentaristes diversos.

Aquest llibre, a més de mostrar la importància de la resistència dels pobles originaris, és una invitació a valorar i fruir de la diversitat lingüística, escrita des de l’experiència i el pensament d’una dona mixe, defensora aferrissada dels drets lingüístics a Amèrica Llatina, i al món sencer. (La Casa del Libro)

Empesa per la seva passió profunda per les llengües, la lingüística, la literatura, ultrapassant els límits del seu «ayuujk» natiu i del seu castellà après, fins apropar-se d’idiomes més parlats arreu del món, com el rus, però també de llengües indígenes incomptables, amenaçades, marginades i sovint a punt de desaparèixer, basteix una defensa tan apassionada com raonable, tan rigorosa com amena, del valor de les llengües indígenes, de la pluralitat cultural i de la vitalitat de les tradicions dels pobles originaris.

Aquesta claredat d’idees i de conceptes referma i enforteix encara més les seves denúncies conra la discriminació lingüística, contra el menyspreu envers les llengües indígenes i contra la prepotència dels defensors del castellà com a llengua nacional.

Escrit al llarg de tot una dècada, aquest llibre està destinat a ser exponent d’una autèntica renaixença del pensament contemporani sobre parlants de llengües indígenes. (Federico Navarrete)

El llibre consta de 38 articles publicats a la revista «Este País» durant els anys 2011 i 2015. Van acompanyats d’una col·lecció de posts i tweets que els nodreixen. Exhorta a valorar la diversitat lingüística i cultural existent en el món... Conté una anàlisi aguda sobre les cares i matisos múltiples de la discriminació i del colonialisme, que han hagut de patir les poblacions parlants de llengües distintes del castellà...

L’autora posa de manifest que, en ple segle XXI, l’Estat mexicà continua considerant com a problema el monolingüisme de qui parla una llengua distinta del castellà. Mentre que, en el cas de poblacions monolingües hispanoparlants, solen valorar la situació d’una altra manera, molt distinta.

Adverteix que, si continuam per aquest camí, resultarà impossible frenar la mort de les llengües, i establir relacions interculturals sanes i equitatives...

Presenta una col·lecció de denúncies contra la discriminació lingüística, el menyspreu cap a les poblacions que parlen llengües distintes del castellà, la violació constant dels drets lingüístics i la manca d’accés a l’autodeterminació lliure dels seus territoris...

Respectar la diversitat lingüística implica reconèixer i valorar en positiu les poblacions que les parlen. Aleshores presenta dos dubtes: Com pots arribar a valorar bé allò que menysprees? I com pots arribar a respectar allò que negues i amagues?

L’autora convida a obrir les oïdes i la ment per viure des de la diversitat de les llengües existents al país... (Margarita Martínez Pérez)

Ens demana, també, que entenguem que l’extinció de les llengües en risc no és solament un assumpte de caire lingüístic, cultural i ètnic, sinó un problema d’indole social; allò que té a veure amb la lingüística és polític, l’assumpte indígena no és només assumpte d’indígenes; la defensa de les llengües originàries implica la defensa dels territoris i de les poblacions que les parlen (en mantenir-hi els coneixements des de pràctiques lingüístiques i culturals).

 

Conclou així l’autora mexicana: «No hi ha llengües sense parlants i no hi ha parlants sense territori... La defensa i protecció d’un territori qualsevol, passa per defensar-hi, també, les poblacions que hi viuen i la llengua que parlen.»