dimarts, 2 de setembre del 2025

En record de Fèlix Martí

En bon dia 2 de setembre de 2025 m’arriba la notícia de la mort de Fèlix Martí Ambel  (Barcelona, 1938), fundador d'UNESCOCAT i expresident de l'Opinió Catalana, entre moltes d’altres dedicacions.

Home de lluita antifranquista, gran defensor de la identitat catalana, promotor d’iniciatives internacionals en favor de les llengües, les cultures i els drets dels pobles, de la pau i del diàleg entre les religions; practicant de l’Escoltisme; president del Moviment Internacional d'Intel·lectuals Catòlics Pax Romana, etc.

Gràcies al bon amic bunyolí Climent Garau i Arbona, tant la meva dona, la manacorina Isabel Rosselló Girart (qepd), com jo mateix, des de l'any 2003  tenim la gran oportunitat de participar diverses vegades en les trobades que organitza al Principat de Catalunya l'Opinió Catalana

La persistent insistència a convidar-nos-hi del bon amic Climent Garau, ens hi facilita el trasllat, l’assistència i l’allotjament. Mai no li ho podré agrair a bastament, d’haver pogut participar en unes jornades força interessants, que ens permeten d'atansar-nos als sectors i a les persones amb més empenta política, social i cultural de Catalunya d'aleshores: Jordi Pujol, Miquel Sellarés, Muriel Casals, Albert Sáez, Jordi Porta, Marta Anton, Fèlix Martí, etc.

Allà tenc la gran sort de conèixer i tractar una mica de prop, l’any 2005,  aquest home que, entre moltes altres activitats, arriba a presidir una entitat tan emblemàtica com l’Opinió Catalana,

Hi puc sentir Fèlix Martí manifestant clarament què és L'Opinió Catalana: una entitat que s’afanya a reunir persones de diverses sensibilitats polítiques, però que comparteixen la preocupació per la llibertat nacional de Catalunya i l'estimació a la llengua pròpia; que contribueix també al debat sobre aquests temes, intentant que prevalgui la racionalitat per sobre del partidisme, les modes intel•lectuals o els pensaments dominants.

Record d’haver assistit a les Cinquenes Jornades de l’Opinió Catalana. Amb el títol «El futur de la nació catalana. Horitzó 2014», es realitzen a Vilanova i la Geltrú; i l’obertura de la sessió és a càrrec de l’alcalde de la ciutat, Sr. Sixte Moral i del president de l’Opinió Catalana, Sr. Fèlix Martí.

Com assenyala aquest, quan s’albiren dificultats tant en l’Estatut com en el sistema de finançament, l’Opinió Catalana pretén impedir que quedem presoners del possibilisme de la política parlamentària, i també pretén plantejar amb tota llibertat, sense els condicionaments de la política institucional, allò que necessita el nostre poble per avançar, tant si hi ha Estatut com si hi ha aturada en la seva elaboració.

Guard també molt bon record de l’assistència de Fèlix Martí, com a president de l’Opinió Catalana, al II Fòrum de l’Associació per la Diversitat, organitzat a Palma per la Direcció General de Política Lingüística, a la taula rodona “La llengua catalana en el procés d’integració europea”. 

Durant la Campanya mundial per a una profunda reforma del sistema d'institucions internacionals, considerant que, si de bon de veres volem fer front a la crisi alimentària, climàtica i global..., ens cal treballar per crear un Impost Global sobre les Transaccions de Divises com a font de Finançament per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, Fèlix Martí esdevé un dels signataris d’aquest compromís.


Que trobi el descans i la pau interminable aquest gran lluitador en defensa d’un planeta més ben construït sobre la base de la justícia, la pau i una vida més plena.

dissabte, 30 d’agost del 2025

Ara fa un any, des del Perú estant!

En complir-se el primer any des que acab «el viatge de la meva vida al Perú», on romanc mig any seguit (març-setembre 2024) pel meu compte i risc, m’entren ganes d’agrair tots els suports rebuts, més d’una vintena, a la senzilla i modesta iniciativa de finançar mitja dotzena de Petits Projectes Personals Peruans (PPPP) que hi propòs.

Darrer sopar andí...

Amb ganes de tornar a posar-hi els peus, si Déu ho vol, a passar-hi les properes festes de Nadal i de Cap d’Any 2025, em passa pel cap la idea d’informar-ne. Sobre l’estat en què es troben suara mateix tots i cadascun d’aquells microprojectes de col·laboració mallorquina llançats, per tal d’aconseguir més suports fins a completar-ne tota la sèrie proposada.

En aquests moments, dels 6 microprojectes programats -a la selva, la serra i la costa del Perú-, 2 ja han estat iniciats i completats; uns altres 2 han estat iniciats i encara no s’han completat; mentre que en queden 2 sense haver-se’n iniciat encara l'enviament de cap ajut. 

He de dir que n’estic més que satisfet, d’haver aconseguit tot això en aquest primer any transcorregut d’aleshores ençà. Per això mateix, vull agrair-ho públicament, alhora que hi deman més ajuda i col·laboració per part d’altra gent que també pugui estar interessada a acostar aquests dos indrets tan distints i tan distants, com són Mallorca i Perú.

Vull recordar que avui dia, amb els mitjans tecnològics que disposam, qui desitja aportar-hi res, ho té molt fàcil: via WESTERNUNION! Una modalitat tan ràpida com instantània, tan segura com fiable, legalment reconeguda pel Banc d’Espanya, solament amb 5/6€ de comissió per cada enviament, sigui quina en sigui la quantitat.

Basta fer-se present a qualsevol oficina de Correus, o a qualsevol Locutori, amb el carnet d’identitat propi i la quantitat d’euros que hi vulgui aportar qualcú (des de 20€, com han fet alguns, fins a 50, 100 o 500 com ha fet qualcú), i els depositi, per exxemple, a nom de:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
TARAPOTO (PERÚ)
+051 986881364

Això sí, cal demanar-ne el JUSTIFICANT, i passar-me’n la FOTO, a MI (tràmit imprescindible per mantenir-ne el control).

Un altre mitjà, que no em resulta tan desitjable, evidentment, és que m’ho faci arribar per bizum... 

Tenint ben present que, com he fet sempre, faig comptes d’informar-ne detalladament cadascun dels donants voluntaris que hi vulguin contribuir: sobre l’estat dels comptes i la situació actualitzada del projecte.

Des d’aquí mateix, amb aquests dos vídeos que hi adjunt, es pot comprovar l’estat en què es troben els dos microprojectes ja finançats completament a la selva amazònica peruana. Cosa que esper poder fer aviat amb la resta dels que encara romanen pendents de finalitzar, tant a la selva com a la costa o la serra andina.

Precisament, coincidint amb el primer aniversari del meu retorn a Mallorca, un cop acabat el meu darrer viatge de 6 mesos al Perú l'1 de setembre de 2024, m'arriba una bona notícia, la més esperada de totes: a Mèxic m'acaben de publicar el llibre "Cròniques meves peruanes" , en català. 

Ja acordàrem que un percentatge dels beneficis que n'obtengui l'editorial mexicana, van destinats a algun d'aquests sis microprojectes de col·laboració voluntària amb el Perú.

Bona data per a l'inici d'una etapa nova en aquest àmbit de la col·laboració solidària! 
Tant de bo que arribin a ser-ne molts, els ulls que s'ho llegesquin.

Salut i coratge! 

Per continuar col·laborant amb el Sud global, ni que sia mitjançant unes formes tan senzilles i modestes com aquestes tres que acab de suggerir i proposar!

dimarts, 26 d’agost del 2025

El genoma humà, a càrrec del Dr. Jordi Orellana, al Seminari Nou

Setmanes enrere, el bon amic campaneter Ferran Bellver comunica l’interès seu a mantenir una trobada amb el Dr. Jordi Orellana Mas, investigador del genoma humà, sobre l’assumpte essencial del seu llibre nou  que toca el tema de l’aparició del gènere humà a la Terra.


Diu i repeteix que es tracta d’una proposta emesa per l’altre bon amic, el gabellí mossèn Llorenç Tous qui, desplaçant-se des de Ceinos de Campos (Valladolid), on resideix habitualmente des de fa temps, té previst de ser a Mallorca per al dia 26 d’agost.

En feim difusió entre les nostres amistats més properes. I, arribat el dia, més de dues dotzenes de persones interessades en l’assumpte, ens trobam a la sala auditori del Seminari diocesà de Mallorca, situat a la finca de Son Gibert (al barri palmesà del Viver), 

Durant uns tres quarts d’hora, el doctor Jordi Orellana hi exposa les seves observacions. Van seguides d’intervencions sucoses sobre la vida humana damunt d'aquest planeta Terra, per part d’un bon grapat d’assistents a la trobada, encuriosits amb la temàtica.

En llenguatge més o manco planer,  comprensible per a tothom  el doctor va esbrinant detalls i més detalls de l'assumpte i la temàtica central d'aquesta trobada sobre el genoma humà.

Ens parla de l’univers, del  planeta,  de l’evolucionisme, de molècules, cèl.lules, proteïnes,  codis genètics, de matemàtiques, mutacions, darwinisme, ciència, consciència, etc.

Assumptes, tots, molt interessants, sobre els quals posteriorment s’entaula un diàleg molt profitós entre assistents i conferenciant. Força enriquidor resulta el col.loqui que s’hi manté, les preguntes formulades, les nombroses intervencions fetes, les respostes donades.

L’organitzador d’aquesta trobada, el campaneter Ferran Bellver, que havia estat molt interessat sobretot a aconseguir que el diàleg posterior a l’exposició del Dr. Jordi Orellana entre teòlegs i científics, s’esdevengués el millor de l’encontre, de fet, ho ha aconseguit. 

Si ben interessant n’ha resultat l’exposició de la temàtica proposada, tant o més interessant encara n’ha brostat el diàleg establert entre participants i conferenciant.

Cal considerar com a molt profitós aquest encontre. 

Com una de les reunions força enriquidores que et permeten de trobar-te amb aportacions tan inesperades com la de la jove assistent que hi intervé, fent memòria de l'ajut valuós que va rebre del jove bisbe inquer ja difunt Mons. Antoni Vadell...

O la del teòleg que hi veu, en l'exposició del doctor, una mostra de caire científic sobre Déu i la història de la salvació en Jesucrist...

O la del doctor emèrit que hi remarca la importància de la consciència immaterial per damunt de la ciència i del materialisme científic...

O la de tants d'altres que hi intervenen espontàniament i directa, dient-hi la seva i exposat-n’hi l’opinió.

Tant de bo que sigui la primera de tota una sèrie més amplia encara, de trobades interessants.



dimecres, 20 d’agost del 2025

Plaça perillosa, la de s’Escorxador: per mor d’un ajuntament ociós durant massa temps

L’altre diassa caminant pels voltants de l’antic Escorxador de Palma, en travessar per la gran plaça, m’adon d’un gran crull existent i ben visible hores d’ara... Des de fa moltíssim de temps! M’hi qued bocabadat! En prenc imatges fotogràfiques.

Plaça crullada, des de fa 32 anys!

Retornant a ca nostra, el cap no em deixa de donar voltes i més voltes. Em deman com és possible? Durant més de tres dècades seguides, tant per part de Mercasa, l’empresa constructora i concessionària, com per part de l’Ajuntament de Palma, han donat l’esquena al que ja assenyala, per pa i per sal, l’associació veïnal del Camp Rodó!

Des de fa trenta-un anys, fins i tot abans que inaugurassin aquesta plaça a bombo i platerets les autoritats municipals, el ja molt llunyà mes de desembre de l’any 1992, l’associació veïnal hi havia denunciat públicament deficiències greus en la seva construcció!

Denúncies publicades l'any 1992 al butlletí informatiu de l'AVV Camp Rodó

Basta repassar les pàgines dels fulls informatius i les revistes de l’època que publica l’associació veïnal esmentada, per fer-se’n una idea i conèixer bastant detalladament la història d’una plaça com aquesta, que es remunta a les primeries dels anys 90 del segle passat.

Això que avui apareix com a «Plaça s’Escorxador» és projectada i presentada als veïnats de la barriada com una de les quatre zones verdes que s’hi construeixen l’any 1992. Una zona verda! 

N’inicia la reforma i l’expedient de construcció, qui s’hi exerceix com a  primer batle socialista, Ramon Aguiló, durant el seu tercer i darrer mandat.  Però qui en culmina l’obra és el seu successor, el batle conservador Joan Fageda.

De no haver-n’hi cap aleshores en tota la barriada palmesana,  de zona verda construïda, aquell mateix any se n’inauguren quatre: la de ses Fonts, la de Can Simonet, la de Germans Garcia Penyaranda i la de s’Escorxador. Aquesta apareix catalogada com a Espai Lliure de Barri.

Molt abans que la inaugurin el 18 de desembre de 1992, l’associació veïnal del Camp Rodó ja hi ha reclamat per pa i per sal una atenció més acurada, per part de l’Ajuntament de Palma, a l’obra realitzada per encàrrec de Mercasa. Considera que s’hi detecten deficiències clamoroses en la seva construcció.

Sorprèn la rapidesa amb què es fa aquesta plaça: manco de dos mesos, des que s’inicien les obres i queden del tot completades! Aquest fet no deixa de crear dubtes seriosos sobre totes i cadascuna de les garanties tècniques que requereix un equipament públic d’aquestes característiques. 

Així ho manifesta l’associació veïnal als responsables municipals: li preocupa la poca existència d’arbres en una zona verda com aquesta, i també allò que en diuen «la capacitat de resistència del trespol pavimentat». Més que zona verda, fa l’aparença de zona de ciment pintada de verd! El fet és que només apareix com a zona verda «pel color del ciment pintat d’aquest color».

L’associació veïnal insisteix a reclamar que «no es pot construir una zona verda damunt d’un aparcament de cotxes». El regidor d’Urbanisme diu que les tècniques més modernes ho fan possible. 

Aquestes i d’altres qüestions són presentades a l’Ajuntament de Palma, pel procediment establert al Reglament de participació ciutadana vigent.

Mesos abans que sigui inaugurada, l’associació veïnal del Camp Rodó fa públic a la seva revista que, quan Mercasa signà el conveni amb l’Ajuntament de Palma, l’entitat s’afanyà a intervenir en ocasions nombroses davant del Plenari municipal, fent veure que no entenien que es pogués fer una zona verda segura damunt d’uns aparcaments per a cotxes i vehicles motoritzats. 

Això sí, només demanaven una cosa, que fos SEGURA: «Que sigui una zona verda SEGURA, no únicament quatre arbres més o manco mal plantats, i que no hi hagi cap perill per als infants i els vellets que la vulguin utilitzar, degut a la densa circulació rodada que l’enrevolta» (març 1992).

Com a membre de la Junta directiva, record que «insistim en la necessitat que qualsevol ciutadà o ciutadana d’aquesta barriada constati si les obres de les zones verdes s’estan fent com s’haurien de fer (segons els plans aprovats). ARA ÉS L’HORA D’ADVERTIR-HO. ARA i no quan ja estiguin enllestides i l’Ajuntament les hagi recepcionat. Els millors guardians som nosaltres, les veïnades i els veïnats d’aquest barri. Com deien els nostres avantpassats, Déu mos guard d’un ja està fet!» (març 1992).

Tot i les reclamacions, denuncies i protestes de l’associació veïnal, a tots els àmbits possibles, durant el mandat del batle Joan Fageda inauguren aquesta plaça, a pesar de les deficiències notables detectades i denunciades.

El dia abans de la inauguració, l’associació veïnal remet a l’Ajuntament un caramull d’observacions que, com gairebé sempre, no són tengudes en compte per a res. Pel que es veu, ni tres dècades després!: 

«Manca d’ombra. No hi ha arbres que em facin, ni cap sòtil que empari del sol quan hi pega de debò...
Manca de bancs. Pocs n’hi posen i més pocs n’hi queden. Molta de la gent que hi acudeix els horabaixes s’ha d’asseure en terra...
Manca de serveis higiènics. Cap instal·lació, ni cap font d’aigua potable, ni cabines telefòniques...
Manca de cadafal per a actuacions escèniques...
Lluminositat deficient...
Manca de jocs per als infants...
CRULLS AL TRESPOL, DES DEL PRINCIPI. PER DEVERS LA MEITAT DE LA PLAÇA, UN CRULL LA TRAVESSA DE PART A PART (
butlletí informatiu de l’AVV Camp Rodó, 1992)».

Dos anys després de la seva inauguració, el 10 de març de 1994, gràcies a les pressions veïnals, s'hi comença la instal·lació d’un cadafal fix que l’AVV Camp Rodó ha demanat a l’Ajuntament. El regidor de Manteniment, Nicolau Tous, es pren seriosament la iniciativa i la hi duu a bon port. D’aquesta manera, s’hi facilita el muntatge d’activitats escènico-musicals a la Plaça s’Escorxador (març 1994).

La mateixa associació veïnal, i d’altres entitats socials i culturals, durant els anys següents utilitzen aquesta plaça, per fer-hi activitats lúdiques i festives, freqüents i periòdiques. Especialment durant les festes populars, com són sa Rua, les actuacions musicals, les trobades de grups diversos, els espectacles organitzats des del Centre cultural de s’Escorxador, etc.

Sobresurten per damunt tot les Ballades populars malloquines. El tercer dissabte de cada mes, s’hi organitzen actuacions de grups musicals diversos, com són Xaloc, Música Nostra, Herbes dolces, Voramar, etc. Emplenant la plaça de gent que hi acudeix, no solament a presenciar passivament l’espectacle, sinó també a participar directament en la ballada multitudinària del que s’anomena «ball de bot».

Arriba, emperò, el dia fatídic de la seva prohibició. Hi al·ludeixen causes tècniques. A principis de l’any 2019 Cort col·loca pilons per impedir el pas de vehicles per damunt la plaça. Se’n retira el cadafal escènic des d’on havien actuat els grups musicals.

El mes de juny de l’any 2020, Anna Moilanen, Defensora de la Ciutadania reclama a l’Ajuntament de Palma que actuï de forma urgent a la plaça situada damunt del pàrquing de s’Escorxador, amb problemes estructurals des de fa anys. 

El 31 de desembre de l’any 2021, un cop finalitzada la concessió d’explotació que hi té l’empresa Mercasa (encarregada de gestionar-la durant tots els darrers 30 anys), l’Ajuntament de Palma recupera de bell nou la gestió de tot l’espai de s’Escorxador.

Dos anys després, es fa públic que «L’estabilitat del pàrquing de s’Escorxador «podria estar compromesa» (DM, 7 desembre 2023). Un informe de l’Ajuntament sol·licitat a petició de la Defensora de la Ciutadania dubta de la capacitat de càrrega de l’estructura: «la quantia d’acer s’ha reduït en un 71%». Anna Moilanen reclama a Cort que «posi tots els mitjans « per solucionar-ho».  

I així estam avui dia. Sembla mentida, però el barri del Camp Rodó hores d’ara compta amb una plaça pública, gran, enorme, però que resulta intransitable com caldria, amb total normalitat. El fet és que ja no s’hi poden fer activitats lúdiques o festives de caràcter multitudinari. Tampoc ja no hi roman instal·lat el cadafal escènic que havia servit per a actuacions artístiques. 

Tot s’hi succeeix de tal manera que el barri ja no compta amb un espai tan emblemàtic com aquest, de forma que pugui servir a la ciutadania com aquesta es mereix. 

Tot s’hi succeeix, com si no res. Sense que Mercasa hagi complit amb el seu deure empresarial de reparar les deficiències inicialment denunciades i que s’hi han mantengut durant més de tres dècades seguides, sense que l’Ajuntament de Palma hagi fet res per obligar-la-hi, a complir amb el compromís contret. Ni que hagi atès el més mínim les denúncies presentades des d’un principi (més de tres dècades enrere!) en tots els àmbits de participació ciutadana oberts al Consistori palmesà.

Cap d'aquestes autoritats no hi ha fet gens ni mica de cas, durant 32 anys seguits

Si, durant més de tres dècades seguides, l’Ajuntament de Palma no s’hi ha implicat gens ni mica, a l'hora d'exigir les condicions tècniques requerides a l'empresa concessionària, no és d’esperar tampoc que ho faci ara. 

Enmig de tot plegat, el més lamentable és que haurà de ser el conjunt de la ciutadania de Palma, un dia o un altre, qui se n’haurà de fer càrrec i haurà de reparar amb els seus doblers allò que corresponia de fer-ho a una empresa que ja s’ha llevat de damunt la responsabilitat d’una concessió caducada i exhaurida, des del 31 de desembre de 2021!

Qui dia passa, anys empeny, devien pensar governants i empresaris! Els ha resultat molt efectiu aquest raonament. Mentre que la ciutadania de Palma haurà de romandre atònita... i haurà de pagar «velis nolis» allò que no li correspondria de fer.

Valga’m déus, quina democràcia més mal parida que tenim i que patim, va dir aquell!

Des d'una responsabilitat cívica ineludible, abans que no ocorri cap accident lamentable, de proporcions impensables, cal que l'Ajuntament de Palma hi pari molt més esment, d’una vegada. 

Que s'afanyi a condicionar com cal una plaça pública, com la de s'Escorxador, inicialment construïda (molt defectuosament!) per dur-hi a terme activitats populars de caire multitudinari... cosa que, des de fa més de 6 anys, avui dia resulta pràcticament del tot impossible.

Sr. batle, president de l’Ajuntament de Palma, parau-hi més esment, per favor!

NOTA:
Sort que encara queda algun periodista, com aquest expert professional del diari Última Hora que, en fer-se'n ressò, n'informa la ciutadania i les autoritats governants, administradores i representants (més o manco fidels!)
Gràcies, Pedro Prieto, per difondre-ho! 


divendres, 8 d’agost del 2025

Biblioteca virtual amazònica, penjada a la web (primer PPPP consolidat)

El 8 d’agost de 2025, gairebé un any després d’haver-me proposat de llançar el primer d’una mitja dotzena de PETITS PROJECTES PERSONALS PERUANS (PPPP), situat a la selva amazònica peruana, concretament a Yurimaguas, m’arriba la bona notícia de la seva consolidació i fixació en internet.

Amb líder indígena SHAWI a Balsapuerto (YURIMAGUAS)

Es tractava d’aportar uns 2.000 euros per a l’elaboració d’una Biblioteca Virtual Amazònica, a nom del bon amic peruà Manuel Yumbato Angulo. Un líder social, polític i religiós de la regió amazònica de Yurimaguas. Gran coneixedor de les realitats indígenes amb les quals manté contacte directe i freqüent, vaig poder comprovar-ho l’any 2024 durant el meu darrer viatge al Perú

Coneixedor de la situació real en què viu la població camperola, riberenca indígena, víctima de polítiques públiques mal implementades des d’una capital tan llunyana com és la ciutat de Lima, Manuel viu de prop de quina manera el nivell de pobresa s’aguditza cada cop més en aquesta regió amazònica del Perú, per la gran crisi política i social que travessa el país aquests darrers anys.

Duu dins el cap la dèria de construir una biblioteca virtual amazònica. A l’hora d’obtenir aquesta pàgina web, precisa comprar el hosting, el domini i les credencials per configurar-la i pagar els drets respectius de manera que pugui construir-hi una biblioteca virtual amazònica, i socialitzar aquesta gran informació de què disposa personalment i individual. A l'entrevista que li faig, em parla d’uns 2.000 euros, l’equivalent al canvi peruà d’uns 8.000 sols.

Segur que tota la gent que hi ha fet la seva aportació particular, des de Mallorca estant, se n’ha d’alegrar ben molt, d’una notícia com aquesta. Poden adonar-se que els seus donatius (d’entre 50 i 500 euros) han donat bon fruit. 

Tot i que ha trigat una mica més del desitjat, el fet és que han arribat a aconseguir-ho.

Vet ací l’esbós de pàgina web d’aquest Primer Petit Projecte Peruà Personal a Yurimaguas, que ja està penjada a internet:

* Plana inicial
Serveis
Història amazònica
* Contes, legendes i tradicions
Multimèdia/testimoniatges
* Agenda
Formulari de subscripció
Fotogaleria

En nom del bon amic Manuel Yumbato Angulo, i de mi mateix, vull fer públic l'agraïment a la desena de persones que, des de Mallorca estant, han volgut aportar la seva quantitat, a canvi de res més: veure publicada inicialment la BIBLIOTECA VIRTUAL AMAZÒNICA a Yurimaguas.

Un segon PPPP  (Petit Projecte Personal Peruà) també roman a punt de ser culminat: la construcció d’una caseta a la regió de Moyobamba, per a una padrina amb quatre néts, per als quals cerca aixopluc i acollida. Precisa d’uns 2.000 euros per condicionar-la, després que l’estat peruà li ha construït les quatre parets d'una caseta senzilla i modesta, acollint-se al programa «techo propio».

El tercer PPPP (Petit Projecte Personal Peruà) és una mica més complex. Abasta la compra i adquisició d’una maquinària més costosa per a les treballadores de la Cooperativa agrària Allima Cacao de Chazuta, a la regió de Tarapoto. Amb l’afany de substituir el cultiu de la coca per als narcotrraficants, pel cultiu del cacau destinat a l’exportació, precisen d’una conxadora/refinadora més potent que l’actual: costa uns 15.000 euros. N’hem recaptat una cinquena part fins suara mateix...

Si qualcú té interès a aportar-hi res, pot fer-m’ho a saber al +34 667 79 58 80
Li podré indicar formes diverses de dur-ho a terme.

Agraït a l'atenció dispensada a aquest escrit meu, publicat amb ganes d'acostar una mica més les realitats tan diverses que conformen les nostres illes mediterrànies i països del Sud com Perú.

dilluns, 14 de juliol del 2025

A la bona amiga i veïna Josefa Cañavate Mesas, religiosa trinitària

En la dècada dels anys 50 del segle passat les nostres dues famílies, la Buele-Ramis i la Cañavate-Mesas, s’instal·len al mateix carrer de Ciutat, ocupant sengles vivendes modestes, situades davant l’antiga fàbrica de GESA, al carrer 365... A molt poques passes una de l'altra.

A Son Roca, el 10 de maig de 2025
D’infants, jugam plegats amb els seus germans Ramon i Juan. Ella em guanya d’uns 9 anys i mig.

Aleshores record que em sorprèn moltíssim la seva decisió de fer-se religiosa trinitària abans que complís els 20 anys. Mantenc viva la imatge d’aquella primera vegada que la veig amb l’hàbit trinitari, portant la creu blava i vermella característica... 

Mentre estic estudiant Filosofia al Seminari diocesà de Mallorca, m’assabent que se’n va destinada al Perú com a missionera, l’any 1961.

Poques notícies seves m’arriben de llavors ençà, fins que coincidim en la nostra tasca al país andí catorze anys després. La hi veig dedicada profundament i intensa, dirigint amb entusiasme i moltes ganes el centre educatiu Colegio San Agustín, situat a l’avinguda Javier Prado de Lima. Escola catòlica, de caràcter privat, dins el districte de San Isidro, hi és considerat com un dels col·legis de nines més prestigiosos de la capital peruana.
 
Posteriorment, ens retrobam a una altra casa dels afores de Lima. Ella, juntament amb les seves germanes de congregació, hi duen a terme tasques pastorals diverses, residint al convent que les religioses trinitàries mantenen obert al Balneario de Ancón (al mateix indret on el cardenal Juan Landázuri Rickets m'encomana la tasca de rector a la parròquia de San Pedro durant uns quants mesos).

Som testimoni directe de la gran feinada que hi fan, acollint-hi infants i mares de família en situació de pobresa extrema, amb molta de cura i gran dedicació (encara avui dia roman obert).

També record haver visitat na Josefa fora de la ciutat de Lima, a centenars de quilòmetres cap al Nord. Quan les religioses trinitàries funden una casa (que encara avui roman oberta), en un dels poblets anomenat Pueblo Nuevo, situat en una de les zones rurals del departament de La Libertat, entre Trujillo i Piura (on treball alguns anys).

He de dir que sempre hi som molt ben acollit, tant per ella com per les germanes trinitàries que m’hi reben, des que les conec i tract de prop l’any 1975, fins l’any passat mateix. Durant aquests darrers cinquanta anys, en una desena d'ocasions m’hi he trobat com a ca meva. Els estic molt agraït.

Quan la bona amiga i religiosa trinitària Francisca Berga em comunica, aquest dilluns dia 14, la notícia de la mort de Josefa Cañavate Mesas, m’hi qued sorprès. La darrera vegada que coincidim tots dos és a Mallorca. Concretament, a la casa d’espiritualitat de Son Roca, hi participam el proppassat dia 10 de maig, en una trobada organitzada per Mallorca Missionera.

Una altra bona amiga i veïnada se n’ha anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda que anomenam el cel. Que, conduïda per l’Esperit de Jesús,  gaudeixi per a sempre de la Vida que el nostre Pare, Senyor i Déu de l’Univers, ens té reservada, a tota la humanitat alliberada. 

I que na Josefa Cañavate Mesas no deixi mai de continuar afanyant-se en la tasca d’acompanyar-nos i d’engrescar-nos en el treball per un món millor: el cel nou i la terra nova on impera la Justícia.