Convidat per la seva filla, i bona amiga meva, na Mercè Antònia Garau i Blanes, divendres, 13 de desembre de 2024, festa de Santa Llucia, juntament amb els bons amics Agustí Baró i Salvador Batle, acudesc a l’acte que l’Ajuntament organitza al Teatre Municipal Rafel Ramis de Bunyola, amb motiu de celebrar-hi el centenari del naixement del bon amic i compatriota Climent Garau i Arbona.
Juntament amb na Mercè, hi intervenen la batlessa Marian Serralta Cunill, (qui fa la presentació de l'acte). En Jaume Mateu i Martí, i na Bàrbara Suau Font, que condueixen l'acte de reconeixement i presentació de l’obra climentina: «Bunyola anys cinquanta i seixanta: les possibilitats d’una minoria».
Durant més d’una hora seguida, en un llenguatge força entenedor i una metodologia farcida de records relacionats amb la figura, la personalitat, l’obra, l’actuació i la professionalitat de l'insigne farmacèutic bunyolí Climent Garau, repassen la seva trajectòria tan variada, com rica i enriquidora.
Mentre vaig escoltant allò que hi diuen, i vaig mirant detengudament les imatges que ens passen a la pantalla, no em puc estar de parar esment, també, a alguns dels millors records que mantenc vius de la meva relació personal amb aquest «homenot» Climent Garau.
Puc dir que es remunten a les èpoques ja llunyanes dels anys seixanta i setanta del segle passat. Més de mig segle enrere.
Primerament, com a consiliari escolta dels seus fills, embrancats en els agrupaments escoltes de la parròquia de l’Encarnació, Jaume I i Verge de Lluc, a principis dels anys 70. Posteriorment, com a militants actius dins la formació política mallorquina de l’Esquerra Nacionalista, el PSM. I, finalment, en l’àmbit social d’entitats abocades a l’enfortiment de la construcció d’uns Països Catalans més consolidats, sobretot, mitjançant la defensa, promoció i difusió de la llengua catalana.
Entre moltíssims d’altres, en mantenc ben viu un: El SUS Mallorca de l'any 2006: Capdepera per la llengua i l’autogovern.
Gràcies, al bon amic Climent, tant la meva dona, la manacorina Isabel Rosselló Girart (qepd), com jo mateix, des de l'any 2003 tenim la gran oportunitat de participar diverses vegades en les trobades que organitza al Principat de Catalunya l'Opinió Catalana.
Tot, gràcies, a la persistent insistència a convidar-nos-hi el bon amic Climent Garau, facilitant-nos-hi el trasllat, l’assistència i l’allotjament.
Mai no li ho podré agrair a bastament.
Són unes jornades força interessants, que ens permeten d'atansar-nos als sectors i a les persones amb més empenta política, social i cultural de Catalunya d'aleshores: Jordi Pujol, Miquel Sellarés, Muriel Casals, Albert Sáez, Fèlix Martí, Jordi Porta, Marta Anton, etc.
Record haver assistit a les terceres jornades que es fan a Reus, l’any 2003. A les cinquenes, a Vilanova i la Geltrú, l’any 2005. A les sisenes, que se celebren a Manresa l’any 2006. A les setenes, a Cerdanyola del Vallès, l’any 2007.
En una d’aquestes trobades, Climent rep el reconeixement a la tasca que desplega com a activista social, cultural i polític.
També m’alegra ben molt recordar la invitació que em fa, juntament amb l'Associació J. Koslowsky, a aportar reflexions personals meves dins el cicle de conferències que ell organitza amb molta de cura a la finca de Son Pastor, a Bunyola, sobre «País i Procés sobiranista de Catalunya», el mes de novembre de 2013.
A més de les sopes mallorquines exquisites que m’ofereix, cuinades per ell mateix en la meva presència (un dels primers «homes» que veig emprant davantal dins la cuina!), no puc oblidar mai alguns dels comentaris que me n’arriben, més d’una trentena, i que resulten ben sucosos.
Com ja li ho esment, a na Mercè, un cop acabat l’acte a l'interior del teatre de Bunyola, a més de tots els trets característics de la figura d’en Climent Garau, que hi han estat esmentats, recordats i enaltits, personalment tenc molt d’interès a remarcar-ne un que, crec, ell considera i valora com a molt important al llarg de la seva vida: la seva vivència profunda d'una fe adulta, com a creient, alhora que científic.
El veig, el conec i el tract de prop, com a cristià, catòlic, compromès, feligrès de la parròquia de l’Encarnació que hi participa activament, en les celebracions i actes diversos. Que impulsa i promou l’ús del català a l’interior de les esglésies de Mallorca. Que s’engresca en l’educació que el Moviment Scout Catòlic s'afanya a inculcar no solament en els seus fills, sinó també en la munió d'infants i joves que conformen els dos agrupaments escoltes. Que, tot i tenir ja una edat avançada, es pren seriosament la tasca d’estudiar Teologia, com un dels pocs laics entre clergues. Que s’ocupa de contagiar el compromís cristià entre la joventut que conforma el Grup Blanquerna, a l’ombra protectora del santuari de Lluc. Que, d'alguna manera, participa d’aquella visió característica del catalanisme cristià de l’època. I que, amb el Concili Vaticà II, s’afanya, fins i tot com a científic, a fer llum sobre qüestions de vida cristiana que s'adigui més adequadament a les circumstàncies de temps i d’espai...
Aquest aspecte de la vida i trajectòria personal de Climent Garau, crec que ho resumeix esplèndidament i concisa, un altre bon amic capellà, canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Teodor Suau Puig, durant l’homilia que pronuncia amb motiu del comiat definitiu que li retem a l’interior del gran temple catedralici:
«En Climent, no sols no se’n va empegueir mai, de la seva vivència religiosa, sinó que sempre la va definir com el fonament que sostenia la seva peripècia d’home i lluitador... és un d’aquells que arriben al compromís social, a la consciència política i a la passió per la nostra terra, gràcies a l’Evangeli...».
Nascut a Palma, crescut i conegut sobretot, com a bon bunyolí, es mereix tot el nostre reconeixement, el de Mallorca sencera i el del conjunt dels Països Catalans. Per la gran feinada que arriba a desplegar durant tota la seva vida en tantíssims d'àmbits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada