L'endemà de mai més, a Esquerra Republicana de Catalunya

El 5 del 6 de l'11, mal diumenge del mes de juny de 2011! Per a mi, la data de l'endemà de mai més, per a Esquerra Republicana de Catalunya, el partit on milit des de l'any 2003.

És l'endemà que Josep-Lluís Carod-Rovira, expresident d'ERC i exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, -qui ha aconseguit el màxim d'escons parlamentaris en tota la història del partit, des de la República ençà,- anuncia la seva partida, es dóna de baixa de la nostra formació política i deixa ERC.

Me n'assabent ben prest. A primeres hores de la matinada de dissabte (04-06-2011 - 00:17). Mitjançant SMS rebut al mòbil. Tot d'una hi responc: “Gràcies, Josep-Lluís, per haver-m'ho volgut comunicar! Tens massa motius per fer-ho... Et desig molta de sort en tots els teus projectes de futur! Salut. Cil.”

Per molt que mir de “googlejar” a aquelles altes hores de la matinada, no som capaç de trobar-hi cap referència explícita ni implícita... Sí que me n'assabent poques hores després, de certs detalls, quan la notícia ja s'està convertint en titular a molts mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans i d'arreu de l'Estat espanyol...

Fins i tot, ja apareix el mateix dia a la Viquipèdia i, ai las, se'n reprodueix el text íntegre, al cap de molt poques hores.

Fins a les 16:00 hores no he estat capaç de trobar res més que reprodueixi públicament l'opinió d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre aquesta notícia: ERC lamenta que Carod-Rovira abandoni el partit.

El diari ARA, que es mostra com a primera font originària (a les 03:02 hores de dissabte), informa que, l'expresident d'Esquerra Republicana de Catalunya durant més d'una dotzena d'anys seguits (1996-2008), s'ha donat de baixa mitjançant una carta de dos fulls, signada i datada a Tarragona, i lliurada a la seu del partit pel company Rafael Niubó.

1. Diari ARA (04-06-11 – 13:54)
   Carod: "N'hi ha que s'han dedicat a obtenir el control orgànic d'ERC per apartar-me de la direcció" L'ARA publica íntegrament la carta, de dues pàgines, que líder històric dels republicans ha fet arribar a Puigcercós i Ridao. No s'estalvia els retrets i anuncia que vol continuar treballant per "una esquerra nacional plural"
2. Diari ARA (04-06-11 – 03:02)
   Carod-Rovira es dóna de baixa d'Esquerra Crisi a ERC. L'exlíder s'havia mostrat crític amb el rumb del partit
3. Nació Digital (04-06-11 – 08:49)
   Carod-Rovira estripa el carnet L'expresident d'Esquerra Republicana ja li ho ha comunicat per carta a Joan Puigcercós
4. Diari AVUI (04-06-11 – 09:08)
   Carod-Rovira es dóna de baixa d'ERC L'exlíder d'Esquerra ho ha comunicat aquest divendres a la nit per carta a Joan Puigcercós i Joan Ridao
5. AVUI (04-06-11 – 09:08)
   Carod-Rovira es dóna de baixa d'ERC L'exlíder d'Esquerra ho ha comunicat aquest divendres a la nit per carta a Joan Puigcercós i Joan Ridao. Assegura que ho fa per no “interferir” en el procés congressual del partit. Acusa l'actual direcció de la davallada electoral i els recorda que amb ell la formació va aconseguir els millors resultats des de la República
6. El Periódico (04-06-11 – 09:54)
   Carod-Rovira se da de baja de Esquerra
   El 'exvicepresident' del Govern comunica su renuncia a través de una carta a Puigcercós y Ridao
7. ABC(04-06-11 - 10:42)
   Carod-Rovira se da de baja de ERC En una carta entregada al presidente del partido, Joan Puigcercòs, asegura que continuará trabajando para hacer «una izquierda nacional plural”
8. Racó Català (04-06-11 – 13:00)
   Carod-Rovira abandona Esquerra Republicana de Catalunya S'espolsa la responsabilitat de la crisi actual del partit i afirma que la baixada en suport electoral és només atribuïble a l'actual direcció d'ERC · Diu que es dóna de baixa ara per no interferir ni les eleccions ni el procés congressual del partit
9. La Razón (04-06-11)
   Carod-Rovira se da de baja de ERC por carta El ex presidente de Esquerra Republicana de Cataluña entre los años 1996 y 2008, Josep Lluís Carod-Rovira, se ha dado de baja a través de una carta en la que indica que toma ahora la decisión para no interferir en el proceso congresual de esta formación, han informado a Efe fuentes de ERC.
10. Europa Press (04-06-11)
    Carod-Rovira se da de baja de ERC Militantes y dirigentes de ERC inundan las redes con mensajes de apoyo y algunas críticas
11. Levante (04-06-11)
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
12. Cadena SER (04-06-11)
    Carod-Rovira se da de baja de ERC En una carta entregada la noche de este viernes al presidente del partido, Joan Puigcercòs, y al secretario general, Joan Ridao, Carod explica que ha escogido este momento porque no quería "interferir" en los procesos electorales
13. La Opinión de Málaga (04-06-11 – 11:36))
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
14. El Correo (04-06-11 - 11:40)
    Carod-Rovira abandona ERC Tras 24 años afiliado. El político catalán ha comunicado su decisión en una carta en la que achaca a los actuales dirigentes del partido los malos resultados electorales
15. Faro de Vigo (04-06-11 – 11:35)
    Carod-Rovira abandona ERC Crisis interna. El ex presidente de la formación dice elegir este momento para no "interferir" en los procesos electorales
16. Ideal.es – Jaén (04-06-11 – 11:41) EFE Barcelona
    Carod-Rovira abandona ERC Tras 24 años afiliado. El político catalán ha comunicado su decisión en una carta en la que achaca a los actuales dirigentes del partido los malos resultados electorales

Quan se sabrà res de concret, sobre commemoració 40è aniversari Himne de la Pau, de Pau Casals, a l'ONU?

Quan falten menys de cinc mesos perquè se celebri el 40è aniversari de l'Himne de la Pau que va compondre, interpretar i dirigir Pau Casals, a la mateixa seu de l'Organització de Nacions Unides, les institucions públiques compromeses a organitzar-ne l'esdeveniment -Govern de les Illes Balears i Govern de la Generalitat de Catalunya- encara no n'han fet pública cap casta de commemoració concreta.

Tot i la persistent insistència de l'entitat mallorquina que n'ha impulsat la feta, Forum Musicae, que presideix Magdalena González i Crespí, encara és l'hora que s'hagi de celebrar enguany la primera reunió de la comissió organitzadora. I ja som al mes de juny!

Qui vulgui assabentar-se d'allò que ha succeït aquests darreres mesos, basta que s'atansi a aquests enllaços que recullen informacions detallades d'allò que s'ha fet fins ara, i d'allò que ja s'hauria d'haver fet i que encara no s'ha fet:

• 09-06-2011 Diari dE Balears
  Pau Casals queda sense homenatge a Nova York
• 03-06-2011 VilaWeb
  El futur de l'homenatge a Pau Casals a l'ONU es decidirà dimecres
• 01-06-2011 Diari de Balears
  L'homenatge a Pau Casals perilla
• 18-05-2011 Diari de Balears
  L'homenatge a Pau Casals, un camí sense horitzó que passa per Madrid
• 17-05-2011 Diari ARA
  L'homenatge a Pau Casals que mai no arriba
• 16-05-2011 Diari de Balears L'homenatge a Pau Casals a l'ONU, en stand by
• Blog Sóc un rodamón

I Jornades de Geriatria, sobre demència avançada i terminalitat (1)

Tot just estrenat el nou local que l'AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca- acaba d'obrir a la barriada palmesana de la Soledat (carrer de Rector Petro, 27, veig anunciades unes jornades que poden resultar summament interessants.

Sobretot, i de forma més explícita, per a aquelles persones afectades més directament per la malaltia d'alzhèimer que pateix algun membre de la família.

L'Hospital Sant Joan de Déu, els dies 3 i 4 de juny, organitza les I Jornades de Geriatria, sobre demència avançada i terminalitat.

Com s'hi expressa al fullet informatiu, la demència, una de les malalties que pot recaure damunt de persones ancianes, “afecta el cervell del pacient i el cor de la família.”

Ho diu el doctor Nicolás Flaquer, metge geriatre, coordinador assistencial de l'Hospital Sant Joan de Déu:

“l'objectiu d'aquestes jornades no és solucionar totes les dificultats derivades d'aquesta situació, sinó obrir i mantenir un debat necessari entre totes aquelles persones que, d'una manera o una altra, viuen més de prop les demències, les seves complicacions i les seves conseqüències.”

Vaig destriant el contengut d'aquestes jornades que se celebren a Palma, organitzades en cinc meses que han estat convocades per a divendres i dissabte, 3 i 4 de juny:

• La Mesa 1, moderada pel Dr. Nicolás Flaquer, metge geriatre, coordinador mèdic de l'Hospital Sant Joan de Déu, de Palma, s'inicia a les 9:30 de divendres 3 de juny.
  Gira entorn de la demència avançada. Hi intervenen un geriatre de l'Hospital de la Creu Roja, que defineix la demència avançada i assenyala criteris de terminalitat; una geriatra de l'Hospital Sant Joan de Déu, que presenta un model d'atenció al pacient amb demència terminal; i el director de l'Institut de l'Envelliment, de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre costos directes i indirectes en la demència avançada.
• La Mesa 2, moderada pel Dr. Joan Santamaria, metge internista coordinador del programa de cures pal·liatives de GESMA, comença a les 12:00 del migdia.
  Tracta sobre el maneig de complicacions en la demència avançada. Hi intervé la coordinadora d'Infermeria de la Unitat de Dany Cerebral de l'Hospital Sant Joan de Déu, qui parla sobre úlceres per decúbit (nafres corporals produïdes per l'estat de repòs en pla horitzontal); un metge geriatre de l'Hospital Sociosanitari de l'Hospitalet (Barcelona), que parla dels problemes nutricionals en la demència avançada; i un metge internista, coordinador del programa de pluripatologies de l'Hospital General de Palma, sobre les patologies infeccioses més freqüents.
• La Mesa 3, moderada per la senyora Marta Segarra, infermera, responsable de l'admissió de l'Hospital Sant Joan de Déu, de Palma, comença a les 16:00 hores de divendres.
  Tracta sobre situacions que generen dilemes ètics en el maneig de la demència avançada. Hi participen: un metge geriatre de l'Hospital Sant Joan de Déu, que tracta sobre els trastorns de la conducta; una psicòloga de l'Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca (AFAM), que parla de la “sobrecàrrega del cuidador”; i una psicooncòloga de l'Hospital Sant Joan de Déu que parla sobre el dol.
• La Mesa 4, moderada per la senyora Blanca Orta, treballadora social de l'Hospital Sant Joan de Déu, s'inicia dissabte dia 4 de juny, a les 9:00 del matí.
  Tracta sobre demència avançada i terminalitat: recursos. Hi participen: un metge geriatre del consorci sanitari del Consell Insular de Menorca, qui parla sobre ubicació ideal; una membre de l'Equip de suport d'atenció domiciliària (ESAD), coordinadora autonòmica de l'estratègia de cures pal·liatives, qui parla sobre recursos específics de cures pal·liatives a les Illes Balears; el president, i una familiar de pacient amb demència avançada, d'AFAM, que exposen el punt de vista de les associacions.
• La Mesa 5, moderada per la Dra. Margarita Viñuela, metge geriatra de l'Hospital Sant Joan de Déu, comença a les 11:30.
  Tracta sobre dilemes ètics en el pacient amb demència avançada: una visió integral. A càrrec del Dr. Joan Bertrán, del Servei de medicina interna de l'Hospital Sant Rafael (Barcelona). Unitat de cures pal·liatives de l'Hospital Sociosanitari Sant Joan de Déu, de Barcelona.

Tant de bo que una iniciativa d'aquestes característiques redundi en profit i benefici d'aquest col·lectiu de persones, cada cop més nombrós, que es veu afectat per demències diverses a les Illes Balears i Pitiüses, d'entre les quals cal esmentar l'alzhèimer.

Himne de l'ONU, de Pau Casals, al Senat d'Espanya (2)

Una molt mala resposta governamental a unes molt bones preguntes parlamentàries!

Després que el senador autonòmic Pere Sampol, el 22 de febrer de 2011, formulàs una sèrie de preguntes al Govern espanyol, relatives a la commemoració del concert que Pau Casals va fer el mes d'octubre de 1971, interpretant l'Himne de la Pau que li havia encarregat el secretari general de l'ONU U Thant, han hagut de transcórrer més de tres mesos fins que no s'ha disposat de la resposta escrita corresponent que hi ha volgut donar el Govern espanyol.

Ni si fóssim nins de uè! Com sol succeir en casos com aquest, el contengut de la resposta governamental és el que és i no sempre s'adiu amb allò que hauria de ser o es voldria que fos: mínimament congruent, mínimament respectuós amb qui l'ha formulada!

D'una banda, el Govern espanyol (Ministeri d'Afers Exteriors?) diu que l'ONU ha reconegut la necessitat de dotar-se d'un himne oficial, però que encara no n'ha pres cap decisió al respecte.

A banda que estaria bé poder disposar de tota quanta documentació escrita hi pugui haver sobre aquest “reconeixement de la necessitat”, es passa per alt que Pau Casals ja en va rebre l'encàrrec, del mateix secretari general U Thant, l'any 1971, i que el va compondre, el va interpretar i el va dirigir! Ja hi ha un Himne de l'ONU, interpretat a la mateixa seu de Nacions Unides, dirigit pel mestre Pau Casals!

Afegeix el Govern amb la seva resposta que, en cas que l'ONU en permetés el debat, el Govern d'Espanya donaria suport a l'elecció d'una composició de Pau Casals que tengués relació amb Nacions Unides.

Apunta clarament cap a una composició (?), no directament cap a LA composició ja realitzada, intepretada i dirigida per Pau Casals!

El Govern espanyol esmenta, amb la seva resposta escrita, alguns actes realitzats per l'Ambaixada d'Espanya als EUA, com són ara la imposició de la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica a la vídua de Pau Casals, Marta Casals, o l'assistència de l'Ambaixada d'Espanya a Washington (sic) al concert organitzat pel Kennedy Center a Washington, amb la finalitat de commemorar-hi el 50è aniversari del “repertori” (l'entrecomillat és meu) que Pau Casals va interpretar l'any 1961 a la Casa Blanca davant del president John F. Kennedy...

Tot això està molt bé, però què en diu la ministra d'Assumptes Exteriors, com a resposta clara a les preguntes clarament formulades pel senador autonòmic Pere Sampol, portaveu del Grup Parlamentari Mixt al Senat d'Espanya, sobre el compromís anteriorment expressat pel ministre d'Assumptes Exteriors, senyor Moratinos?

• Què en diu, de fer gestions davant del secretari general de Nacions Unides encaminades a oficialitzar l'Himne de Pau Casals?
• Què en diu, de les actuacions realitzades pel Ministeri fins ara?
• Què en diu, de les gestions que s'han de fer d'ara endavant per promoure el reconeixement oficial de l'Himne de les Nacions Unides de Pau Casals i Winstan Hugh Auden?
• Què en diu, d'aquella presumpta bona disposició ministerial a donar suport a la celebració del concert commemoratiu?

Idò, tan senzill com això:

“Que el Govern d'Espanya veu amb gran satisfacció les iniciatives dels Governs de Catalunya i de les Illes Balears de celebrar un concert de commemoració que serveixi per recordar l'estrena de les obres (sic) de Pau Casals.”

Idò, què vos pensàveu? Que no vos ho esperàveu? D'això, se'n diuen respostes plenament satisfactòries (deu ser per a qui les dóna!).

Amb respostes governamentals com aquesta, no resulta gens estrany que uns governants com aquests vagin perdent la confiança de la ciutadania! Feien comptes, així, de tornar a tenir els vots dels electors? Vaja, com si l'electorat d'avui dia encara se xupàs el dit, com semblava que feia en temps passats...

Local nou, per a l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzhèimer, a Palma

Treball manual elaborat al taller d'AFAM

Fa pocs dies que el president d'AFAM -Associació de Familiars de Malalts d'Alzhèimer de Mallorca-, Guillermo Ramón, informava els socis sobre el canvi de seu social de l'entitat, que actualment es troba al carrer de Fra Juníper Serra 6, al barri palmesà de Son Armadams.

Feia al·lusió a la minva d'aportacions econòmiques per part de les administracions públiques i a les diverses disposicions legislatives vigents sobre els serveis socials, com a causes que obliguen a millorar i disposar d'un ventall ampli de serveis i d'espais adequats per romandre al corrent d'allò que indiquen les lleis.

Diu el president que les circumstàncies actuals situen l'associació en un escenari nou, que reclama com a element prioritari un canvi de local per a l'associació.

Informa que, després de fer-ne una recerca minuciosa i acurada, s'ha arribat a trobar un local que reuneix les característiques adequades per a dur-hi a terme la labor projectada. Un local que es troba situat al carrer Rector Petro 27, al barri palmesà de la Soledat.

S'ha fixat el darrer dia d'aquest mes de maig de 2011, com la data d'inici de les activitats habituals en aquest local nou.

El president d'AFAM agraeix la col·laboració i l'interès mostrats envers aquesta labor tan fructuosa que s'hi desplega, com a entitat social sense afany de lucre, atenent persones que pateixen la malaltia d'alzhèimer i atenent també l'entorn familiar que les envolta.

Tant de bo que l'entrada en aquest nou local, el quart al qual accedeix l'associació des que va ser fundada l'any 1994 a Mallorca, redundi en benefici directe de les persones afectades i en benefici de la col·lectivitat en general.

No s'ha d'oblidar que es tracta d'una associació creada a Mallorca l'any 1994; declarada d'utilitat pública l'any 2006; dedicada a tractar de la millor manera possible l'alzhèimer i altres tipus de demències, progressives i degeneratives, que destrueixen irremeiablement la memòria, el pensament i la conducta de les persones afectades; duita per professionals i per gent voluntària que hi fa les seves aportacions diverses; abocada a difondre pertot arreu els efectes i les conseqüències, però també els avanços i les prestacions que incideixen directament en el món de les demències a la nostra societat, orientant-se sempre cap a un futur millor...

Impressions de l'endemà mateix

Vull passar per damunt de la darrera jornada electoral, quant a la consideració estricta de gran espectacle publicitari, on protagonistes, -polítics que encapçalen candidatures i periodistes que n'informen-, no només se situen al centre d'atenció dels mitjans de comunicació sinó de gairebé tots els àmbits de la societat, amb desplegaments publicitaris sense precedents.

Vull parar esment, així, al fet que s'hi han produït uns resultats que, no per increïbles, es veien venir de temps enrere, anunciats des dels mitjans i que han arribar a superar fins i tot l'enquesta del CIS d'enguany (PP 32-33; PSOE 22-23; PSM-IV-EXM 3; IU 1), en relació amb l'arrasada de la dreta conservadora del Partit Popular, pertot arreu; i amb la desfeta socialista espanyola sense cap altre precedent conegut.

La victòria aclaparadora del Partit Popular a totes les institucions públiques de les Illes Balears i Pitiüses no hauria d'haver sorprès ningú. Una victòria anunciada a bombo i platerets per tots els mitjans de comunicació, les enquestes d'opinió i les opinions publicades.

Ja l'any 2007, amb la creació d'allò que s'anomenà Bloc per Mallorca, s'hi començava a fer palesa la primera passa cap a l'establiment (encara no definitiu?) del bipartidisme a les Illes, representat pel PP+PSOE; enfront d'un ventall de formacions polítiques diverses des dels inicis de la democràcia tan mal parida que patim.

Per a certs sectors crítics, aquell invent no servia per a res més que per facilitar-hi voluntàriament i decididament l'engolida d'aquelles formacions polítiques que l'integraven.

Enguany s'ha pogut veure que només la pervivència del PSM-IV-EXM al Parlament, al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma, n'ha evitat l'arribada aquest any 2011... gràcies, també, a la derrota més que desastrosa que ha patit el PSIB-PSOE.

També s'ha pogut veure que la corrupció política mallorquina, lluny de fer predre escons a les institucions públiques, en dóna molts més encara. Cosa que em fa veure ben a les clares, un cop més, que allò que veritablement lleva vots a l'esquerra és el fet d'haver-se dedicat a fer polítiques de dretes, algunes tan barroeres que ni la mateixa dreta conservadora no està disposada a realitzar...

Allò que sí m'ha sorprès enormement, a mi personalment, ha estat la desfeta insòlita i l'enfonsament inimaginable que ha patit pertot arreu el Partit Socialista. S'ho hauran de fer mirar molt bé els seus responsables màxims. Caldrà que esbrinin on rauen els errors i les responsabilitats polítiques de tot plegat. Sobretot pel que fa al seguidisme d'instruccions centralitzadores, des de Madrid i cap a Madrid.

Quant a Esquerra Unida, Lliga Regionalista, Convergència per les Illes, Esquerra Republicana i d'altres formacions polítiques que aspiraven al Parlament, al Consell de Mallorca i a ajuntaments mallorquins, era més que previsible que resultàs difícil, per a no dir impossible, aconseguir-ne l'objectiu.

Esquerra Republicana, amb més d'una dotzena de càrrecs públics institucionals a les Illes Balears i Pitiüses, l'any 2007 manifestava haver aconseguit entrar i fer-se present al Consell de Mallorca i a vuit municipis mallorquins (Artà, Binissalem, Bunyola, Felanitx, Manacor, Sineu, Sóller i Son Servera...).

Enguany n'ha perdut la presència a dos d'aquells ajuntaments (Sineu i Sóller), i n'ha obtengut representació a quatre nous: Alaró, Banyalbufar, Pollença i Santanyí.

En resum, idò, els resultats electorals d'ERC a les autonòmiques i municipals de 2011 han estat aquests: 11 regidors a 10 ajuntaments, amb un total de 5.157 vots emesos favorablement (1.545 a Palma i 3.612 a la Part Forana de Mallorca).

És a dir, que s'han aconseguit tres regidors i dos ajuntaments més que fa quatre anys; i que no s'ha obtengut cap representació mallorquina ni al Parlament ni al Consell:

REGIDORS I REGIDORA D'ESQUERRA REPUBLICANA ANY 2011:

01. Biel Far Florit, Alaró
02. Gabriel Joan Seguí Albertí, Banyalbufar
03. Pere Daniel Pol Creus, Binissalem
04. Andreu Bujosa Bestard, Bunyola
05. Agustina Vilaret González, Bunyola
06. Pere Mestre Manzanares, Felanitx
07. Joan Llodrà Gayà, Manacor
08. Miquel Àngel Sureda Massanet, Pollença
09. Jaume Amengual Bonet, Santanyí
10. Rafel Àngel Valls Pascual, Son Servera
11. Jaume Jaume Roig, Vilafranca

Com se sol dir, qui no es conforma és perquè no vol. En aquest cas, n'hi ha que poden valorar positivament aquests resultats aconseguits. Fixen l'atenció preferent en el petit increment de la presència municipal d'Esquerra Republicana a Mallorca.

En canvi, d'altres s'hi volen mostrar molt més crítics, tot recordant que s'ha perdut la presència institucional al Consell i no s'ha aconseguit presència mallorquina al Parlament.

Aquest sector crític no pot passar per alt que, fa quatre anys, ERC es va integrar dins d'un Bloc -amb certes resistències crítiques internes que s'hi mostraven contràries, totalment desateses per la direcció del partit-. I que enguany aquest s'ha hagut de presentar en solitari, -forçat per les circumstàncies, ja que els mateixos components del Bloc antic li han negat l'entrada-, després de quatre anys d'estar i no estar dins petites àrees del Govern, del Consell i de l'Ajuntament de Palma.

Recorden aquelles propostes que l'any 2007 reclamaven de fer voluntàriament i a les bones això mateix que enguany s'han vist obligats a haver de fer a les males: presentar-se en solitari.

Entre d'altres motius, per avançar-se a conèixer amb quatre anys d'antelació els suports i resultats veritables -que no s'han sabut fins enguany mateix.-

Caldrà analitzar amb seny asserenat i amb serenor assenyada aquests resultats d'enguany, amb tots els ets i uts que els acompanyen, i esbrinar-ne les responsabilitats polítiques inherents.

Unes responsabilitats polítiques que, si més no per a certs membres del sector crític, se situen originàriament en la decisió presa per part de la candidatura guanyadora al 25è Congrés nacional del mes de juny de 2008, al recinte barceloní del Fòrum de les Cultures:

Només amb un 37,22% dels vots de la militància favorables a triar Puigcercós com a president del partit, aquest va voler seguir el camí pràctic d'arraconar dràsticament dels òrgans de decisió i representació del partit tots els representants de les altres tres candidatures (Carretero, 27,56%; Benach, 26,68% i Renyer, 8,10%)...

Per a aques sector crític, no es pot consolidar ni enfortir un partit, actuant d'una manera tan prepotent i tan creguda!

El fet que Esquerra Republicana s'hagi presentat en solitari a Mallorca -massa tard, segons el parer d'aquest darrer sector-, si més no, ha servit per aclarir d'una vegada per totes amb quants vots favorables compta hores d'ara la formació política -cosa que hauria d'haver succeït l'any 2007, en comptes d'ajuntar-se a un Bloc que l'ha duita a la situació lamentable en què ara es troba-:

5.157 vots municipals
5.318 vots al Consell de Mallorca
5.323 vots al Parlament de les Illes Balears

Amb això compta ERC hores d'ara a Mallorca. Ni més ni manco! Justament quan el partit compleix 80 anys de vida i existència tan significatives!

Dins aquest sector crític d'Esquerra Republicana a Mallorca, n'hi ha que comparteixen plenament el que manifesta l'expresident d'aquesta formació política, Josep-Lluís Carod-Rovira, quan diu i escriu que cal fer un pensament:

“L'esquerra catalana no pot continuar badant. El sobiranisme no serà mai majoritari si no és també atractiu, útil i il·lusionador. El país ho necessita. I per què no intentar-ho ja a les eleccions a Madrid, amb un gran reagrupament catalanista i de progrés, superador de la dinàmica tradicional de sigles i amb il·lusió mobilitzadora?”

A mi, em sembla molt bé, Josep-Lluís! La qüestió és: qui gosarà fer-hi la passa primera o posar-hi la primera pedra?