Consiliaris escoltes, a la dècada dels anys seixanta, a Mallorca

A finals dels anys 60 (1968/1971) i també a finals dels anys 70 (1978/1982), vaig treballar intensament com a consiliari del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca: als Agrupaments Escoltes Jaume I i Verge de Lluc, Ramon Llull, Reina Constança, Son Sardina, Tardor, El Viver, etc.

En guard un record tan bo, tan positiu, tan viu, que no em puc estar de “concelebrar” amb la gent escolta el cinquantè aniversari de l'ordenació sacerdotal de mossèn Bartomeu Suau i Mayol, un dels consiliaris escoltes que més s'ha afanyat a mantenir-ne l'esperit, la pràctica i la vivència, a l'illa de Mallorca.

Servint-me de l'arxiu particular de la família escolta MAGRINYÀ-BOSCH, que conserva unes imatges valuosíssimes, enregistrades en “super-8”, n'he extret parcialment una edició digital on apareixen prop d'una vintena de consiliaris escoltes d'aquella època tan llunyana -entre els quals també m'hi compt!-

L'he pujat a FACEBOOK i a YOUTUBE, i em meravellen els comentaris que m'arriben, de gent ben diversa.

Amb imatges enregistrades a la dècada dels anys 60 del segle passat, he volgut retre homenatge a la gran tasca desplegada per aquest bon grapat de bons amics i companys de lluites educadores, dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, un grup nombrós de consiliaris escoltes (entre els quals m'hi comptava!)

Toni Roig, Biel Tomàs, Joan Trias, Sebastià Arrom, Jaume Terrassa, Tomeu Pascual, Biel Gelabert, Francesc Caimari, Ramon Oró, Los cuatro de Asís, Joan Mora, Guillem Payeras, Andreu Obrador, Cil Buele, Toni Bauçà, Guillem Miralles i Tomeu Suau.
Ho faig, amb motiu de la celebració del cinquantenari de l'ordenació sacerdotal del bon amic mossèn BARTOMEU SUAU I MAYOL



Alguns comentaris apareguts a l'FB:

“Si voleu veure en Paco de jovenet, mirau el vídeo. Surt al minut 3,45. Nines, ja me direu què trobau, he he he....
-Un artista! Curro!
- Jo no l'he trobat! Qui és??
- No idò en el minut 3'45 es veu molt bé!
- I què hi devia fer, ensotanat?”

Alguns comentaris fets al YT:

“Moltes gràcies Cil. Sa meva dona que va esser escolta de la Soledat, s´ha emocionat. Tenim un dubte: si en Gabriel Gelabert és en Biel Fil, des teu curs que va esser vicari de la Soledat. Records.” Toni

“Cecil: Quin temps aquell ! M´ha agradat reviure el que vaig veure sobre aquesta aventura, sobretot a l´entorn de la parròquia de l´Encarnació. Cecil: coratge...segueix i comunica-ho. Una abraçada.” Tomeu

“Molt bo el vídeo, la música, i, sobretot, els records.... Gràcies per recuperar, també, la nostra memòria!” Martí

“Benvolgut Cil: Acab de veure el reportatge dels Consiliaris Escoltes, amb motiu de les meves noces d'Or. Uri umushingantahe w'ukuri. A més de la traducció que pertoca, per a mi vol dir que ets un amic detallista i que saps estar en el lloc oportú en el moment que toca. Va ser una festa molt emotiva i amb molts de records. Per si tens temps i ganes de llegir, t'enviï l'homilia.” Tomeu

“Si bien no recuerdo a muchos... ( son muchos años lejos de estas tierras, me ha gustado verlo. Claro que recuerdo a Tomeu Suau, desde aquí mis felicitaciones por estos cincuenta años.” Isabel

“Molt interessant. M'ha agradat molt. Crec en Tomeu s'ho mereix. També jo estim i valor l'escoltisme i vaig ésser per poc temps consiliari. Gràcies.” Nofre

“Moltísimes gràcies Cil. Autènticament meravellós i tècnicament un muntatge i realització admirables. Agraït de tot cor has duit a la meva persona que té sentiments i ànima una remor fresca d'ahir que mai no podrem oblidar. He vist molta gent que ja no és per aquí però està a prop com per exemple record a Don Guillem Payeres. He vist també a D. Francesc de Borja Moll i sobretot a Nén Buele a qui tots els més petits admiràvem i estimàvem sempre amb la alegria plena i el gest amable per a tothom. Gràcies Cil el foc de campament mai no podrà apagar-se per molt que duri la nit o es torbi a arribar el dia.” Ferran

“Molt bé Cil i gràcies de ses imatges tan interessants i antigues.” Tomeu

“Cecili !! Genial !!!! Quin vídeo més autèntic... de l'esforç educatiu i d'un testimoni de servei i compromís per practicar els valors de l'evangeli. Quina gran feina que es va fer !!! ... Gràcies, gràcies, gràcies, !!!!! La societat d'avui en recull, en bona part, el fruit d'aquells esforços ... Quins bons records !!!!!!!!!! Des de Frankfurt una forta abraçada i molt agraït per mantenir-me en contacte ! ...” Francesc

“Precisament avui a l'església de Pòrtol els escoltes de l'agrupament Socarrel celebraven amb l'Eucaristia i la pertinent bunyolada el seu vintè aniversari. Emocionant, sempre a punt, i una abraçada a En Tomeu. Gràcies, Cil.” Pere J.

“Cil, la filmació m’ha semblat molt interessant i emocionant. M’han colpit les imatges de Biel Tomàs, Guillem Payeras i d’altres com les d’Antoni Roig, Tomeu Pascual, Tomeu Suau, etc. T’agraesc ben sincerament la tramesa. Salutacions cordials” Miquel

“Me han parecido muy emocionantes las escenas que nos has enviado, Cecilio. Recordar al Sr. Payeras, a Bartolomé Suau, a Andrés Obrador, a ti de joven, etc. Y lo que más me gusta es que no guardas ningún rencor a nuestras mentalidades del pasado (no todos las aceptan, muchos se arrepienten de ello). Tú sabes como yo (y como tantos) que jugaron su papel en nuestra evolución y que deben ser aceptadas como peldaños de una escalera de ascenso hacia más arriba. Un fuerte abrazo.” Ángel

En defensa de l'ús del català, a l'administració de Justícia

L'altre diassa vaig publicar que m'arriben campanes que, al Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, hi ha un sector procliu a l'ús de la llengua catalana dins l'Administració de Justícia a les Illes Balears i Pitiüses... Cosa que m'alegra ben molt saber.

Allò que encara no sé, hores d'ara, és si hi deu haver qualque misser que empri el català habitualment, oralment i per escrit en algun indret de les Illes Balears i Pitiüses...

Sí sé en quina situació em vaig trobar -ja fa anys- quan vaig demanar per favor al president del Tribunal que fes tots els possibles perquè s'empràs el català en un judici al qual vaig acudir...

Em vaig haver d'empassar el mal tràngol de veure'm sotmès a l'efecte nefast d'una traducció simultània per part d'un funcionari (que degué fer tot quant sabia, pobret, per mirar de fer entendre a la fiscal monolingüe allò que jo manifestava en la llengua pròpia d'aquesta terra nostra!)

M'ha vengut al cap, en aquest sentit, la intervenció que vaig fer al Congrés dels Diputats l'any 2003, en defensa de la llengua catalana a l'Administració de Justícia. Hi proposava, inútilment, que s'hi consideràs com a requisit per al personal funcionari (en lloc d'un mer mèrit, com és ara) el coneixement i l'ús de la llengua catalana arreu dels Països Catalans...

Per això mateix, m'alegra ben molt haver estat convidat a l'acte que s'organitza el proper dia 10 d'octubre a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de Ciutat, A LES 19 HORES, on es preveu de fer el lliurament del Premi Agustí Juandó 2014: un guardó que reconeix la dedicació i la feina de normalització de la llengua catalana en l'àmbit jurídic i judicial.

El guardonat és un misser mallorquí que es diu XISCO RIERA. Ha estat membre de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears.

S'hi valora la seva feina de promoció de la llengua a les Illes Balears en l'àmbit judicial, i de ser un nexe de connexió entre l'advocacia catalana i la balear, pel que fa al tema de la normalització de la llengua.

Faig comptes d'anar-hi, si més no, per fer suport a aquest misser mallorquí que s'ha fet mereixedor d'un premi d'aquestes característiques. I m'agradaria que no fóssim pocs els ciutadans que ens hi féssim presents.

A aquestes alçades del segle XXI, amb polítics que ens governen, administren i representen tan pèssimament, fa goig de veure que encara hi ha gent que lluita a favor de la nostra estimada llengua catalana, en un àmbit tan “advers” com és ara el de l'administració de Justícia.

Una administració que s'està mostrant tan espanyola i castellana, que sembla que fardi i bravegi de comportar-se injustament amb la gent que tenim per costum emprar-ne també una altra, de llengua, la nostra llengua pròpia, la llengua catalana -definida així per l'Estatut d'Autonomia que diuen que es fonamenta en la Constitució espanyola-.

Pel que he pogut esbrinar, aquest guardó que li atorga el Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears, complementa la Medalla al Mèrit en el Servei a l'Advocacia que el proppassat mes de juny li va concedir l'Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears.

Se'l considera un home clau en el desenvolupament de la professió i del Col·legi professional. Ha estat secretari de la Junta de Govern durant deu anys, i ha presidit les comissions de Drets Humans i de Normalització Lingüística.

Esper que ens hi retrobem tota la gent que estimam la nostra llengua i que volem que els drets humans siguin respectats arreu del món, també a ca nostra.

Aquest guardó Agustí Juandó i Royo, que fa comptes d'atorgar al misser mallorquí Xisco Riera la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l'Advocacia Catalana, ampliada amb els Col·legis d'Advocats d'Andorra, Perpinyà i Balears, divendres dia 10 d'octubre, a la sala d'actes del Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, a les 19 hores, em duu a pensar en una de les intervencions que, com a diputat autonòmic, vaig fer al Congrés dels Diputats d'Espanya el 4 de març de 2003, en defensa de la llengua catalana a l'administració de Justícia espanyola.

A la vista dels resultats tan esquifits que s'hi han aconseguit fins ara, quant a l'ús del català en aquest àmbit, arrib a la conclusió que les generacions més joves, com aquestes que ationen la lluita del personal docent a les Illes Balears i Pitiüses, d'ara endavant hauran d'arribar a trobar i emprar altres mètodes més eficients que els que s'han usat fins ara...

Josep M. Magrinyà i Brull, lluitador i educador

Quan m'arriba la notícia de la mort del bon amic i company de lluites escoltes, en Josep Maria Magrinyà i Brull, dirigent actiu del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, em surt de l'ànima el desig, sincer i profund, que descansi en pau!

Fa més d'una dotzena d'anys, vaig escriure això, referit al matrimoni Magrinyà-Bosch:

“Escoltisme i Guiatge, amb vosaltres, es va convertint en respecte a la natura i les persones.
Fer país independent.
Lluita i festa al mateix temps.
Joc d'infants, feina d'adults.
Ús normal de la llengua pròpia, catalana de nom, mallorquina de llinatge.
Paritat d'homes i dones.
Civisme i democràcia.
Un grapat de signes ben vitals.
Tot un enfilall de fets i d'obres, en bé d'altri.

Escoltisme i Guiatge, amb vosaltres, globalitza i transcendeix.
Marca vides, deixa marques.
Apunta lluny i apunta amunt.
Obre horitzons de pint en ample.
Fa caure murs, aixeca ponts.
Marca fites d'una Europa solidària.
Fa camí cap un món globalitzat de bon de veres, sens permetre-hi cap casta d'exclusió ni privilegi.
Mira al sud i es gira al nord, veu l'oest i esguarda l'est; d'on arriben vuit oratges portadors dels vents del món.

Ben agraït per tot quant heu fet, a Mallorca, dins i fora, vos recorda especialment qui valora vostra tasca".

ALGUNES DE LES RESPOSTES REBUDES:

Francesc Homs Ferret
Estimat Cecili,
Gràcies ! ...
M'arriba de la teva mà la notícia de la mort de Josep Maria Magrinyà. Persona molt estimada per molts i per tota la nostra família Homs-Ferret.
La mort d'un amic sempre ens colpeix, però en aquest cas t'he de reconèixer que supera la tristesa que ens provoca, la satisfacció que ens dóna observar el rastre de vida tan plena que ell ha tingut.
Una vida d'autèntic compromís amb al seu país: Mallorca, que estimava amb profunditat; compromís amb el proïsme, identificat en els valors del l'Escoltisme i el Guiatge; i una vida impulsada i alimentada per la fe i els valors cristians. Quin testimoniatge!! Senzill, autèntic,vconstant, des-interessat.
No cal proposar-se fer grans espectacularitats per descobrir el sentit a la vida: estimar. La seva, va ser una vida plena de sentit i humana. Va estimar, a una família, a un gran cercle d'amics, al seu país, al proïsme.
Un referent de vida normal, però autèntica, compromesa en uns valors que han fet de la seva llarga vida, una vida plena de sentit i testimoniatge. Un exemple ...
Ell va veure morir els nostres pares: l'Eladi i la Maria. Ben segur que es trobaran i que seguiran junts...
Mantingueu-me informat dels actes que feu.
Gràcies
Una abraçada

Apolonia Gené Ramis
Quina pena! i quins records! Em sap un bon greu. Molt!
Però alhora em deixa molt satisfeta pensar que va tenir una vida plena de curolles i d'il·lusions, que va viure amb alegria, amb entusiasme i amb molt de coratge... i jo tenc es conhort d'haver-ne estat una des beneficiaris, una de ses nines que va créixer a dins es seu entorn escolta, solidari, catalanista (mallorquí de llinatge, com tu dius) i especialment acollidor... perquè a ca seva sempre hi havia un forat per a tothom i a més, sa garantia de trobar es seu somriure. Aquest somriure que va conservar fins i tot quan ja es temps havia llimat una part ben important des seu físic, només des seu físic, perquè per sa seva empenta tranquil·la, seguia impulsant es seu somriure...
Adéu, Sr. Magrinyà i GRÀCIES PER TOT.

Als 10 anys de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans-OJIPC

Dimecres, 30 de juliol de 2014, els responsables màxims de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i el Cor Jove dels Països Catalans, feien roda de premsa a la ciutat de Barcelona.

Informaven de les activitats programades per a enguany, quan se celebren els seus 10 anys d'existència i d'actuacions. Se'n feien ressò els mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans.

1. 05-08-2014 Diari de Balears
   L'Orquestra dels Països Catalans celebra el desè aniversari amb un gran concert al Palau de la Música


2. 01-08-2014 Revista Musical
   L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) celebra la seva desena edició amb concerts a Prada de Conflent i Lleida. L’orquestra estarà acompanyada pel Cor Jove dels Països Catalans i serà dirigida, un cop més, per Salvador Brotons.


3. Enllaçats per la llengua
   Deu anys d'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) celebra la seva desena edició amb concerts a Prada de Conflent i Lleida


4. 30-07-2014 La Vanguardia
   L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans celebra la seva desena edició amb la col·laboració del Cor Jove dels Països Catalans. Els concerts tindran lloc els dies 22 i 23 d'agost a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent i a la Seu Vella de Lleida


5. VilaWeb
   L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans celebra la desena edició amb dos concerts a Prada de Conflent i Lleida


6. Agència Catalana de Notícies(Àudio)
   L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans celebra la desena edició amb dos concerts a Prada de Conflent i Lleida. La presidenta de Forum Musicae destaca que els concerts obeeixen a "la filosofia de l'Orquestra: fer país i xarxa a través de la música", i explica l'objectiu del projecte Música i País
   El director de l'OJIPC, Salvador Brotons, explica l'obra “Cova del Drac”, del mestre Miquel Marquès
   El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), Joandomènec Ros, explica el repertori d'aquest projecte.


7. Llotja de Bellpuig - Lleida

Denúncia contra l'hospital de Son Espases, i sol·licitud de prestació de material ortoprotètic

El mateix dia que vaig presentar a l'IBSALUT la meva denúncia pública contra la mala atenció sanitària que se'ns havia dispensat a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital de Son Espases, durant cinc mesos seguits, presentava també davant la Direcció General del Servei d'IBSALUT la sol·licitud d'una prestació per MATERIAL ORTOPROTÈTIC (cadira de rodes, cadira de dutxa i WC, baranes per al llit, matalàs làtex, llit elèctric...), per valor de 1.920 € (MIL NOU-CENTS VINT EUROS).

Quant a la denúncia presentada en mà, vaig rebre al correu electrònic, com aquell/a qui diu a l'instant, una resposta automàtica l'endemà mateix, amb la qual se'm feia a saber:

“Justificant de recepció reclamació número Qsi-21152

Govern_de_les_Illes_Balears@caib.correu.caib.es

Benvolgut Sr./Sra,

El dia 6 de juny de 2014 vàrem rebre el seu escrit i l'hem enregistrat amb el codi 2140... A partir d'ara s'inicia la seva gestió. Un cop finalitzat el tràmit informatiu, li trametrem una resposta. Gràcies per utilitzar el servei de reclamacions i suggeriments del servei de salut de les Illes Balears. Els seus comentaris ens ajuden a reflexionar i ens permeten anar millorant la nostra atenció. Atentament, Servei d'Atenció a l'Usuari Hospital Universitari Son Espases. Palma, 6 de juny de 2014.”

Al marge de l'esment “temporal” que consider poc adequat, ni tan sols s'hi tenia present que som Sr...

Pel que fa a la sol·licitud de la prestació presentada, l'assumpte va torbar una mica més.

El dia de la festa de Sant Joan, el 24 de juny de 2014, a les 14:26 hores, m'arribava una d'aquelles telefonades tan oioses, que no pots respondre... es tractava d'un 63030852955909...

La funcionària eficient em comunicava que mirarien de parar esment a la factura de la cadira de rodes (340 euros). Però que no podien atendre de cap de les maneres la resta de factures d'altres elements que hi havíem inclòs (1.580 €).

Vaig agrair-li la informació... a l'espera d'actuacions posteriors que faig comptes d'emprendre... relacionades amb la denúncia presentada contra el servei d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases.

Ja només ens faltaria que, a més d'haver de romandre sota els efectes nefasts d'una malaltia com l'alzhèimer, també ens haguéssim de carregar amb les despeses derivades d'una atenció mèdica tan negligent com la que se'ns va dispensar a la secció d'URGÈNCIES de Son Espases durant cinc mesos seguits...

Gloses meves, presentades a la ciutat de Manacor

Dissabte, 14 de juny de 2014, com en totes les presentacions anteriors -tant a Palma com a la Part forana de Mallorca- ben acompanyat pel cantaire Agustí Baró i per l'escriptor pobler Miquel López Crespí, vaig presentar l'edició segona de "Gloses meves" a la institució pública mossèn Antoni M. Alcover, a la ciutat de Manacor.

Amb la col·laboració valuosa de qui n'és l'ànima i creadora, la manacorina M. Magdalena Gelabert, poguérem comptar amb les instal·lacions i els equipaments magnífics de què disposa la institució cultural.

Gràcies a la labor desplegada per Joan Barceló i per Joan Bonet, també vàrem poder veure'ns acompanyats de nombrosos membres d'Amics del Seminari que s'hi volgueren sumar.

Si a tot això, hi afegim la gent nombrosa de Manacor -entre familiars directes, amistats i coneixences- val a dir que la sala estava ben plena i ocupada durant l'acte de presentació d'aquest primer llibre meu, en la seva edició segona.

Les actuacions musicals de n'Agustí i les intervencions explicatives d'en Miquel precediren la meva intervenció breu, amb la qual vaig voler fer avinent els motius que m'han duit a publicar aquestes "Gloses meves": d'una banda, el conreu escrit i rimat de la nostra estimada llengua catalana; i, de l'altra, la voluntat de contribuir a obtenir recursos econòmics destinats a entitats que tracten pacients d'alzhèimer i d'altres demències. Com és el cas de l'entitat poblera "Llar de Memòria", a la qual van destinats tots els doblers que s'hi recaptin.