Cil Buele, present a mitjans de comunicació illencs

Davant d’un canvi polític, tan evident com poc desitjat per mi a les nostres Illes, em ve al cap i se m’ocorre de repassar una mica les oportunitats que, aquests darrers anys, diversos mitjans de comunicació locals m’ofereixen, en facilitar-me la possibilitat de manifestar-m’hi i d’expressar-m’hi lliurement. 

Al meu modest mode de veure, i voldria anar ben equivocat, això ja no es tornarà a repetir pus mai més. Podrien veure’n comptats els dies, malauradament...

Per si de cas, i per a qui en tengui interès, em permet de fer-ne aquesta selecció, que mir de confegir amb la pretensió d'arribar a adjuntar-ho tot en un sol vídeo domèstic...

Cil Buele, al programa Notícies al migdia, d'IB3 TV

Mitjans locals, com IB3 TV, IB3 Ràdio o Ona Mediterrània, tenen a bé de posar-me micro i càmera davant, per tal de facilitar-me una comunicació més ampla i directa amb la ciutadania. Cosa que agraesc de tot cor, i que m’agradaria ben molt poder continuar fent en el futur...

Reconec que hi he pogut parlar de tot i molt: sobre les conseqüències de l’alça en el cost de vida, la democratització de l’Església catòlica, les dificultats que comporta la transformació digital per a la gent major, el transport públic, la presentació pública d’una biografia meva, l’arribada de pasteres africanes a Mallorca, la praxi d’un envelliment actiu, la biografia del canonge i amic gabellí Llorenç Tous,  el grup «Els Caminants. Amics del Seminari», el meu NO al Tractat de la Unió Europea, la manifestació catalana per la independència, la figura del primer batle negre dels Països Catalans, a Alaró, el bon amic Guillem Balboa... Etc, etc.

Hi arrib a mantenir contacte amb nombrosos periodistes. D’alguns, no en retenc els noms. D’altres, sí. En guard molt bon record de tots: Andreu Sebastià Manresa, Joan Carles Martorell, Manel Ferrera, Maria Ferrer, Joan Sitges, Toni Rotget, Jaume Bonet, Marta Garau, David Oliver, Joana Maroto, Joan Farrés... 

He pogut participar en programes diversos: d'IB3 TV (Notícies al migdia, Cinc dies), d'IB3 Ràdio (Al dia, L’experiència és un grau, Flors en el desert), d'Ona Mediterrània (La Vila del pingüí). 

Ho he pogut fer, tant a títol personal com també en representació d’entitats diverses, com és el cas de Gent cristiana aporta,  Jubilats per Mallorca, o Els Caminants Amics del Seminari. 

A totes aquestes intervencions meves a mitjans de comunicació diversos esmentades, durant aquests darrers anys, se n’hi poden afegir d'altres que no arrib a trobar, entre d'altres motius, per no haver-les baixat i editat com arxiu propi (cosa que he après a fer darrerament)...

Així i tot, crec que pot quedar constància de la bona acollida que m’hi han dispensat. Cosa que agraesc de tot cor a tots els que ho han fet possible:

01 Periodistes d'IB3 TV m'agafen de sorpresa pel carrer Blanquerna i em fan dues preguntes sobre la pujada del cost de la vida, que mir de respondre concisament i clara (28-06-2023)

02 Membres del grup sinodal mallorquí ‘Gent Cristiana Aporta’, apareixem a Notícies de migdia d’IB3 TV, proposant la democratització de l’església i donar més importància al paper de la dona (24-06-2023)

03 Intervenc en representació de Jubilats per Mallorca, en el programa Al Dia d'IB3 Ràdio, conduït per Maria Ferrer i Joan Sitges, sobre com afecta la transformació digital dels bancs als majors i als veïnats dels pobles petits (04-02-2023)

04 Convidat per Toni Rotget, prenc part activa en el programa radiofònic d'Ona Mediterrània La vila del pingüí, per parlar-hi sobre el transport públic. (08-09-2022)

05 Per sisena vegada consecutiva, des que Jaume Fernández Balaguer publica el llibre amb el títol "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón", el presentam tots dos, ell des de Sant Celoni i jo des de Calvià, a través del programa Cinc Dies de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears IB3-TV, conduït per l’excel·lent professional de periodisme Marta Garau (02-08-2022)

06 Paraules que pronuncia Jaume Fernández Balaguer, durant l'entrevista radiofònica que li fa el periodista Toni Rotget a l’emissora Ona mediterrània, l'endemà mateix d'haver presentat la meva biografia d'un rodamón a l'església parroquial de l'Encarnació, el mateix dia que el presentam a Marratxí i el dia abans de presentar-lo a Ariany (03-07-2022)

07 Fragment de la intervenció de Jaume Bonet i jo al programa radiofònic "L'experiència és un grau" d'IB3 Ràdio. La temàtica té a veure amb la sortida de tanta gent africana que vol venir a Europa... Malauradament, bona part de la conversa no es pot reproduir aquí "per problemes tècnics" que lament enormement... (31-10-2021)

08 Parl a IB3 Ràdio, responent preguntes de la periodista Joana Maroto sobre l'envelliment actiu (02-03-2021)

09 Present la biografia del canonge gabellí Llorenç Tous, com antic alumne seu de seminari i bon amic de sempre, a través d’hores i hores de diàleg. La complicitat entre l’autor i el biografiat facilita molt la feina. A través d’aquest llibre, diu que pot veure la seva vida amb perspectiva. (02-12-2019)

10 Membres del Grup Els Caminants, d’Amics del Seminari, participam en el programa radiofònic “Flors en el desert” d’IB3 Ràdio, conduït per David Oliver. Informam d’actuació musical propera al Taller de Marginàlia que impulsa Jaume Santandreu al polígon de can Valero (16-09-2019)

11 Parl sobre la meva aportació al llibre «Per què votaré NO al Tractat de la unió Europea», amb el periodista Joan Farrés i Jaume Bonet, a Ona Mediterrània, al programa radiofònic La vila del pingüí (23-10-2017)

12 Parlam de la manifestació catalana a Brussel·les. Per dues vegades consecutives, aquesta setmana a Ona Mediterrània... tot i les dificultats tècniques per enregistrar-ho... (09-12-2017)

13 Al programa d’Ona Mediterrània la Vila del Pingüí, juntament amb Antònia Mercadal, Miquel Mascaró i Miquel Ferrretjans, conduïts per Joan Farrés, participam  (28-09-2017)

14 Amb Joan Farrés, conductor del programa radiofònic La vila del pingüí d'Ona Mediterrània, responc preguntes que em fan com a membre de l'associació Jubilats per Mallorca, JxM (25-09-2017)

15 Juntament amb Joan Farrés, Tòfol Soler i Manel Domenech, particip en la tertúlia muntada a la paradeta d'Ona Mediterrània a la plaça Mallorca d'Inca, parlant-hi de tot i molt en el Dijous Bo... (17-09-2017)

16 Particip en directe al programa radiofònic que dirigeix David Oliver, "Flors en el desert", d'IB3 Ràdio, sobre fets que envolten la figura del batle d'Alaró, el primer batle negre dels Països Catalans, com es defineix Guillem Balboa Buika (17-09-2017)

Vet ací mitja dotzena de vídeos domèstics, concentrats en un, sobre la presència de Cil Buele a mitjans de comunicació illencs:

Na Zully, fillola peruana nostra, a Mallorca

Zully Socorro Moreno Romero és una peruana de 62 anys, nascuda, crescuda, enfortida i madurada a la ciutat nordenca de Piura. La conec i veig per primera vegada al PJ San Martín, quan ella només compta amb 14 anys d’edat. Jo en tenc aleshores 30.

Suara mateix és padrina de quatre néts (Jostin, Fabrizio, Rafaela, Nicolás) i mare d’un fill, Iván,  d’una filla, Pamela, i d'una altra filla que va morir a l'edat de 17 anys amb hidrocefàlia (Karlyta)... 

Viu com les papallones, volant d’aquí cap enllà, sempre a l’interior del Perú. Mai no n’ha sortit fora d’aquelles fronteres peruanes: Piura, Trujillo, Lima, Moyobamba, Jaén de Bracamoros... 

ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO, al PJ San Martín,
a l'edat de 13 anys, a Piura (PERÚ)

Treballa en àmbits i quefers tan diversos com la cuina: venent a altri aliments cuinats per ella; conrant i comprant cafè a la regió amazònica, per vendre’l a Lima; impartint classes particulars, com a mestra d’ensenyament primari; portant la gerència i administració d’un hostal, situat a l’encreuament de carreteres que van d’una banda a l’altra de la selva «moyocha»... rebent allò que li permet de subsistir més o manco dignament, com fan tantes i tantes altres dones d’extracció popular en aquell país andí: dotada d’una ciència intuïtiva i d’uns coneixements pràctics adquirits, que resulten del tot inabastables per a bona part de la gent que es passa anys i més anys per universitats de renom... 

Zully Socorro Moreno Romero, des de fa dècades fins a l’actualitat resideix a l’assentament humà de Santa Rosa, a Piura. Sempre l'hem considerada i tractada, tant la meva esposa Isabel Rosselló Girart com jo mateix, com una autèntica «fillola», que miram de protegir, ajudar i fer suport en la mesura de les nostres possibilitats, des de l’any 1975 ençà. 

Són més de quatre dècades seguides  de mantenir una relació tan familiar com intensa, que sempre que viatjam al Perú (en més de mitja dotzena d’ocasions), som molt ben rebuts i acollits a casa seva, com si fos ca nostra.

La darrera vegada que ens hi feim presents tots dos és l’any 2010. 

Dos anys després, quan comencen a comparèixer els primers símptomes de demència en na Bel, la meva esposa, decidim que na Zully véngui a Mallorca, a passar-hi uns mesos en la nostra companyia, a la nostra casa de Ciutat: màxim tres mesos, d’acord amb la legislació vigent. 

Aleshores, de manera tan sorprenent com inesperada, en tramitar les gestions administratives pertinents, després de sol·licitar i obtenir del Ministeri d’Interior espanyol la «Carta invitación»,  ens trobam que l’ambaixada espanyola a Lima, un any i un altre li denega, a ella, el visat d’entrada a Espanya. De manera que no arriba mai a poder disposar d’aquest requisit, del tot imprescindible per poder viatjar fora del Perú fins a Europa. 

Per tota explicació, ens diuen: «Porque no queda suficientemente garantizado su retorno al país de origen»... I això que nosaltres dos hi hi hem posat tots els mitjans econòmics necessaris, l’adquisició dels bitllets d’anada i tornada, l’hostatge a ca nostra, el compromís d’acompanyar-la en el viatge de retorn al Perú... Res de res!

No puc oblidar mai aquells mals moments passats. No puc deixar de lamentar moltíssim que na Zully no pogués acompanyar la seva amiga i esposa meva, els seus dos «padrins mallorquins», durant els anys que precediren la seva mort l’any 2016, afectada per la malaltia d’alzhèimer...

Per afegitó, l’arribada de la pandèmia amb la covid de l’any 2020,  que m’aglapeix de ple quan jo som al Perú, em torna a impedir de fer-la venir a Palma... 

A la fi, aquest any 2023 puc veure realitzat plenament aquell somni nostre de dur-la a ca nostra, tot i que na Bel ja no és aquí amb nosaltres...

ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO,
al restaurant peruà Munay,
a l'edat de 62 anys, a Palma (MALLORCA)

Durant una mesada seguida, na Zully Socorro Moreno Romero ha pogut recórrer l’illa, d’un cap a l’altre de Mallorca, gràcies a la generositat dels bons amics de Binissalem, Pere i Toni Barceló, que han posat a la nostra disposició un dels seus dos cotxes.

També hem anat a passar uns dies a Barcelona. La recorrem d’un cap a l’altre. Arribam fins al monestir de Montserrat. Gaudim diàriament del transport públic tan variat amb què compta aquella ciutat...

Malauradament, durant tot aquest mes seguit d'estada a Mallorca no pot tastar el gust saborós d’una bona nedada a cap de les platges mallorquines que visitam, degut al mal temps que hi regna entre l’11 de maig, quan ella hi arriba, i l’11 de juny, quan se’n torna al Perú. 

Un motiu més perquè torni a Mallorca...

Amb aquesta col·lecció de vídeos domèstics que mir d’editar, pretenc deixar constància visual i auditiva d’aquest temps que na Zully es passa a Mallorca, recorrent el territori, contactant amb molta de gent, visitant la família i persones amigues que hi resideixen, participant en actes i celebracions religioses...

Esper que, tot plegat, li pugui haver compensat d’alguna manera el mal tràngol passat anys enrere, quan, des d’una ambaixada tan poc comprensiva com l’espanyola, a Lima, li barren el pas per arribar a Mallorca... quan encara na Bel, la meva esposa i amiga seva, viu i alena entre nosaltres...Li desig de tot cor, a aquesta fillola nostra peruana, que continuï volant com les papallones, d’un lloc a un altre de la terra... 

Com diu i canta Bonet de Sant Pere: «Carita de ángel, consérvate así!»

NOTA:

QUI VULGUI VEURE TOTA LA SÈRIE DELS 25 VÍDEOS DOMÈSTICS BREUS, QUE HE EDITAT SOBRE L'ESTADA DE ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO A MALLORCA DURANT UNA MESADA SEGUIDA, HO POT FER DES D'ACÍ MATEIX.

ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO,
a Palma ara (MALLORCA)
i 58 anys enrere a Piura (PERÚ)

Al bon amic Miquel Alenyà i Fuster

No puc assistir a la missa funeral que li fan, a la parròquia de l'Immaculat Cor de Maria a Palma. Alguns dels assistents queden sorpresos de veure que li'l diuen en castellà perquè el prevere és andalús...

A banda de considerar-ho del tot ofensiu, per a la persona i la tasca desplegada a l'àmbit de la llengua i la cultura catalana, el dia que descobresc que el bon amic Miquel Alenyà i Fuster manté actiu un blog tan singularment rellevant com aquest, em qued del tot corprès, i m’afany a llegir-ne alguns dels escrits que hi va penjant.

M'adon que el 13 de gener de l’any 2010, Miquel Alenyà fa la salutació inicial d’un bloc seu que porta per títol «Miquel Cinema. El Bloc de Miquel Alenyà». Veig que conté  la darrera publicació amb data de l’1 d’agost de 2020. 

Ho diu ben clar: «En aquest bloc es presenten comentaris sobre SET temes d'interès: economia, turisme, cinema, pintura, música, Sa Nostra i diversos. S'han afegit passa a passa, a mesura que ha convingut o ha estat possible.

Pel que fa a l'economia, els comentaris es refereixen a l'evolució internacional, europea, espanyola i balear i als problemes i reptes que es plantegen a les Illes de cara al futur. L'apartat de turisme recull treballs, reflexions i opinions sobre la realitat, els problemes i els reptes que per a les Illes presenta el turisme de masses. Pel que fa al cinema, es presenten crítiques i comentaris de pel·lícules de tots els temps. Amb relació a la pintura es parla d'artistes, exposicions, obres comentades i events de relleu. Pel que fa a la música, s'ofereixen comentaris sobre concerts, novetats, enregistraments i events d'interès. Es dedica un apartat a Sa Nostra, una entitat que ha estat clau per a les Illes des de la seva creació el 1882. Un darrer apartat recull aportacions referents a temes diversos, com ara qüestions de gènere, problemes socials, referències biogràfiques i altres.

Que tot plegat sigui útil als lectors. Salutacions, Miquel Alenyà»

Al llarg de cadascun d’aquests 10 anys que van des del gener de 2010 fins a l’agost de 2020, hi va fent aportacions ben sucoses, de manera que els anys 2013, 2010 i 2014 es converteixen en els tres en què hi aporta més entrades: 290, 199 i 172 respectivament. 

Mentre que els anys 2020 i 2018 recullen el nombre més baix d’entrades: 2 i 1 respectivament.

En total, són més de vuit-centes entrades que, tretze anys i quatre mesos després d’haver-ne iniciat la publicació, quan ens arriba la notícia de la seva mort, tot el conjunt d’aquests escrits seus poden contribuir  molt positivament a valorar més objectivament la figura, personalitat i obra d’aquest mallorquí insigne, de nom i llinatges Miquel Alenyà i Fuster.

A totes aquestes, s’hi han d’afegir les que introdueix en aquest altre blog sobre CINEMA, que duu per títol «miquelcinema.crítiques. Crítiques de cinema de tots els temps. El bloc de Miquel Alenyà (I)».

En aquest altre cas, són quatre anys seguits de fer-hi unes dues-centes aportacions (2010, 2011, 2012 i 2013).

Pel que fa als temes de CULTURA,  n’hi exposa molts de ben variats: 

Art i cultura (20), Autobiografia (5), Biografies (291), Creu Roja (51), Creu Roja. Biografies (109), Curiositats (4), Diversos (2), Economia (17), Economistes (16), Esports (4), Filologia (1), Fotografies (2), Fotògrafs (1), Gastronomia (43), Història (89), Institut RLL (168), Llengua (2), Música (10), Natura i Medi Ambient (1), Notícies de darrera hora (2), ONG (4), Personatges d'Alcúdia (4), Pintor (1), Pintors (125), Pintura (39), Pregons de festes (2), Prehistòria (8), Presentacions (4), Qüestions de gènere (1), Sa Nostra (5), Turisme (3), Urbanisme (2), Urbanisme i Diversos (1), i Diversos (5), Monogràfics de pintura (5)

Que en pau descans, qui ha treballat tant a favor de la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra història, la nostra economia...!

En defensa de la diversitat lingüística (2): l’activista mexicana Yásnaya Elena Aguilar Gil, a Palma

Yásnaya Elena Aguilar Gil es lingüista, escriptora, traductora, activista de drets lingüístics i investigadora mexicana. A l’actualitat té 41 anys d’edat.

Es tracta d’una escriptora que aconsegueix de recopilar i reunir en un sol volum tot una sèrie d’articles publicats a la revista mexicana «Este País» entre els anys 2011 i 2015.

La lectura d’aquest llibre, i dels comentaris reflectits a mitjans diversos, permet de seguir el seu camí personal, polític i intel·lectual des dels seus inicis com a escriptora pública fins al moment actual, en què emergeix com una de les pensadores més originals i més interessants del Mèxic contemporani.

Tot i que el seu tema central són les llengües i les seves pràctiques, moltes preguntes i reflexions que fa l’autora miren d’anar més enllà i aborden problemes centrals en la història i la vida de Mèxic, sobretot pel que fa als pobles indígenes.

Mostren ben a les clares que la lingüística és política, que la relació entre el castellà i les TRES-CENTES SEIXANTA-CINC LLENGÜES (o més), que pertanyen a SEIXANTA-VUIT SISTEMES LINGÜÍSTICS de Mèxic, esdevenen una part clau en la història de la construcció d’aquest Estat nació, i del racisme i la violència que l’han acompanyada.

Es tracta d’una dona, amb veu nova i fresca, que parla l’ayuujk com a llengua nativa, i que utilitza el castellà com una eina de comunicació i de qüestionament, més que com a llengua de prestigi.

El conjunt d’aquesta antologia escrita esdevé una denúncia eficaç i precisa dels atropellaments i maltractaments que han acompanyat la «castellanització forçada» de les poblacions que parlen llengües indígenes: des del sofriment de l’alumnat en els internats, fins als menyspreus quotidians infligits pels «mestres bilingües». Com assenyalen comentaristes diversos.

Aquest llibre, a més de mostrar la importància de la resistència dels pobles originaris, és una invitació a valorar i fruir de la diversitat lingüística, escrita des de l’experiència i el pensament d’una dona mixe, defensora aferrissada dels drets lingüístics a Amèrica Llatina, i al món sencer. (La Casa del Libro)

Empesa per la seva passió profunda per les llengües, la lingüística, la literatura, ultrapassant els límits del seu «ayuujk» natiu i del seu castellà après, fins apropar-se d’idiomes més parlats arreu del món, com el rus, però també de llengües indígenes incomptables, amenaçades, marginades i sovint a punt de desaparèixer, basteix una defensa tan apassionada com raonable, tan rigorosa com amena, del valor de les llengües indígenes, de la pluralitat cultural i de la vitalitat de les tradicions dels pobles originaris.

Aquesta claredat d’idees i de conceptes referma i enforteix encara més les seves denúncies conra la discriminació lingüística, contra el menyspreu envers les llengües indígenes i contra la prepotència dels defensors del castellà com a llengua nacional.

Escrit al llarg de tot una dècada, aquest llibre està destinat a ser exponent d’una autèntica renaixença del pensament contemporani sobre parlants de llengües indígenes. (Federico Navarrete)

El llibre consta de 38 articles publicats a la revista «Este País» durant els anys 2011 i 2015. Van acompanyats d’una col·lecció de posts i tweets que els nodreixen. Exhorta a valorar la diversitat lingüística i cultural existent en el món... Conté una anàlisi aguda sobre les cares i matisos múltiples de la discriminació i del colonialisme, que han hagut de patir les poblacions parlants de llengües distintes del castellà...

L’autora posa de manifest que, en ple segle XXI, l’Estat mexicà continua considerant com a problema el monolingüisme de qui parla una llengua distinta del castellà. Mentre que, en el cas de poblacions monolingües hispanoparlants, solen valorar la situació d’una altra manera, molt distinta.

Adverteix que, si continuam per aquest camí, resultarà impossible frenar la mort de les llengües, i establir relacions interculturals sanes i equitatives...

Presenta una col·lecció de denúncies contra la discriminació lingüística, el menyspreu cap a les poblacions que parlen llengües distintes del castellà, la violació constant dels drets lingüístics i la manca d’accés a l’autodeterminació lliure dels seus territoris...

Respectar la diversitat lingüística implica reconèixer i valorar en positiu les poblacions que les parlen. Aleshores presenta dos dubtes: Com pots arribar a valorar bé allò que menysprees? I com pots arribar a respectar allò que negues i amagues?

L’autora convida a obrir les oïdes i la ment per viure des de la diversitat de les llengües existents al país... (Margarita Martínez Pérez)

Ens demana, també, que entenguem que l’extinció de les llengües en risc no és solament un assumpte de caire lingüístic, cultural i ètnic, sinó un problema d’indole social; allò que té a veure amb la lingüística és polític, l’assumpte indígena no és només assumpte d’indígenes; la defensa de les llengües originàries implica la defensa dels territoris i de les poblacions que les parlen (en mantenir-hi els coneixements des de pràctiques lingüístiques i culturals).

 

Conclou així l’autora mexicana: «No hi ha llengües sense parlants i no hi ha parlants sense territori... La defensa i protecció d’un territori qualsevol, passa per defensar-hi, també, les poblacions que hi viuen i la llengua que parlen.»

En defensa de la diversitat lingüística (1): "Ää: Manifiestos sobre la diversidad lingüística", de la mexicana Yásnaya Elena Aguilar Gil

Quan el bon amic navarrès Nicolás Ibarra, establert a Mallorca des de fa dècades, em proposa de presentar aquest llibre sobre «la diversitat lingüística», no m’hi puc negar de cap de les maneres. Tot i que, de cop sec, em sorprèn bastant una proposta com aquesta, en tractar-se d’un llibre i d’una autora mexicana que no han estat mai al meu abast. N'hi desconec les dades per complet.

El fet és, emperò, que avui dia, a través d’internet, ens podem informar més o manco detalladament sobre gairebé tot.

Així que m’hi pos tot d’una, a preparar-ho. En contacte amb amistats meves mexicanes de temps enrere, m’assabent que es tracta d’un llibre singularment rellevant dins l’àmbit de la defensa de les llengües indígenes d’arreu del món.

Entrant axarxes socials, m’és possible accedir a comentaris mexicans sobre aquest llibre de Yásnaya Elena Aguilar Gil. Prov de cercar fòrums de lectura, llibreries en línia o xarxes de la intercomunicació diverses que mantenen actives comunitats de gent lectora. Mir de cercar en blogs o pàgines  web sobre literatura mexicana o sobre temes de diversitat lingüística. Arrib a llegir opinions i comentaris d’altra gent, que coneixen molt més i molt millor que jo, com ha estat rebuda aquesta publicació en aquell país d’Amèrica Central, i també a la resta d’aquest món nostre.

Com a mallorquí que té la gran sort d'haver compartit la vida, durant alguns anys seguits, enmig de poblacions africanes residents a territoris amb llengua pròpia, com és ara el kirundi: una llengua arraconada i ofegada pel francès (que s'hi esdevé la llengua oficial de Burundi); o amb poblacions andines en territoris que també compten amb llengües pròpies, com són ara el quítxua o l'aimara, arraconades i ofegades igualment pel castellà (que s'hi esdevé la llengua oficial de Perú)...

Quant i més, com aquí a Mallorca i arreu dels Països Catalans, que comptam amb una única llengua pròpia, com és ara la catalana, arraconada i ofegada cada cop més intensament des de fa segles, també, per la llengua castellana (que s'hi esdevé la llengua oficial d'Espanya), em sent molt orgullós, content i satisfet de rebre l’encàrrec de presentar aquí, a Ciutat, una dona mexicana com aquesta, gran defensora de les llengües indígenes minoritzades arreu del món, llengües que, malauradament, es troben en perill lamentable d'extinció.

«Les nostres llengües continuen discriminades dins el sistema educatiu, dins el sistema judicial i dins el sistema de salut. Les nostres llengües no moren soles; a les nostres llengües, les maten!», acostuma a dir pertot arreu allà on va.

Si ho sabré jo, que a la dècada dels anys 90 del segle passat intervenc en ocasions diverses, com a diputat autonòmic, davant del Congrés dels Diputats a Madrid, i al mateix Parlament Europeu, defensant-hi l’ús de la llengua catalana com a «requisit» a l’Administració de Justícia espanyola!, Un assumpte que encara ara duu coa, més de vint anys després!

He d’agrair ben molt al Centre Basc Arteà -  Euskal Etxea Artea - que m'hi ha convidat. Eskerrik asko gonbidatzeagatik! Com també a la Llibreria Lluna que me n'ha facilitat l'exemplar del llibre i aquest espai encisador on gaudir-ne presències i converses. 

Per tot quant he pogut arreplegar, per ací i per allà, arrib a destriar que la desaparició de la diversitat lingüística és una de les preocupacions majors d’Aguilar Gil, un fenomen que, segons Yásnaya,  té molt a veure amb la conformació dels Estats. M’agrada la distinció que estableix entre «les llengües dels Estats i les llengües (a pesar) dels Estats».

Massa sovint passam per alt que l'Estat espanyol és un estat europeu que compta amb una gran diversitat lingüística. Per poc esment que hi parem, veurem que el conjunt de les llengües que s’hi parlen actualment, una desena, constitueixen un patrimoni etnolingüístic i cultural de valor immens: amazic (Melilla), àrab (dariya, a Ceuta), aragonès, astur-lleonès, castellà, català, èuscar, gallec, occità i portuguès. Tot i la manca de reconeixement i de respecte que es mereixen totes, i que mai no arriben a rebre enlloc com cal.

Sabem prou bé que la llengua oficial i majoritària a l'Estat espanyol és el castellà. Sovint oblidam, emperò, que unes altres quatre llengües (català/valencià, gallec, èuscar i occità) són oficials juntament amb el castellà a 6 comunitats autònomes i que, a més a més, continuen parlades en 10 de les 17 comunitats autònomes d’Espanya: Catalunya, Illes Balears, Franja d’Aragó, Múrcia (El Carxe) i País Valencià, cinc comunitats autònomes on, a més del castellà, parlen català; Galícia, Castella-Lleó (El Bierzo) i Astúries, tres comunitats autònomes on, a més del castellà també parlen gallec; País Basc i Navarra, dues comunitats autònomes on, a més del castellà, també parlen èuscar; Catalunya, una comunitat autònoma on, a més del castellà i del català, també parlen occità. En unes altres tres comunitats autònomes, dues altres llengües queden protegides d'alguna manera, tot i que no són oficials: l’asturlleonès i l’aragonès. 

Amb això, podem dir que molt més de la meitat de les 17 comunitats autònomes espanyoles NO són monolingües! NO parlen castellà només! Quasi res! 

Quines són les comunitats autònomes monolingües, on només parlen castellà? Aquestes 6: Andalusia, Cantàbria, Castella-La Manxa, Illes Canàries, La Rioja i Madrid. Són les sis comunitats autònomes monolingües castellanes, enfront de les altres 11 que posseeixen i empren alguna altra llengua a més del castellà.

Convidada a la presentació d'aquest llibre a la LLIBRERIA LLUNA

M’agrada el contengut d'aquest llibre de Yásnaya E. Aguilar "Manifiestos sobre la diversidad lingüística". Veig que és una obra que encoratja la reflexió crítica i convida a la societat a prendre consciència del valor de la diversitat lingüística, és a dir, la varietat de llengües que existeixen al món.

Veig que l'autora és una activista mexicana que defensa la importància de preservar i protegir les llengües minoritzades, especialment les indígenes, que s'estan perdent a un ritme alarmant.

En aquest llibre, Aguilar presenta diverses reflexions i manifestos sobre la diversitat lingüística i la seva defensa, i proposa diferents estratègies per a promoure la seva conservació i revitalització.

Es tracta d’una escriptora i activista mexicana que escriu en castellà: és la seva llengua materna i la llengua oficial de Mèxic. No obstant, Aguilar esdevé defensora aferrissada dels drets de les llengües indígenes del país, i sovint participa en campanyes per a la seva protecció i promoció.

>

Si no m’he errat de comptes, Aguilar pertany a la comunitat indígena nahuatlaca, una de les nombroses ètnies que habiten Mèxic i que tenen la seva pròpia llengua i cultura. Concretament la variant de Mixe de Coatlán, parlada per la comunitat mixe a l'estat d'Oaxaca, Mèxic.

M’ha interessat ben molt aconseguir de traduir a la llengua MIXE, la que em sembla que deu ser la seva, aquesta expressió catalana, molt breu, de salutació: «Benvinguda sies a l'illa de Mallorca, amb el català com única llengua pròpia, tu qui ets una gran defensora de les llengües indígenes mexicanes!»

"Wāyi ep badun tööwà' ka'mo lē jta̱' Mal Naluka̱, kēja̱ gān-ké̱n yēē mēēni̱' ne le k'akiə̱ nä' näwütjə̱̱̱ ku ca̱'a̱na̱ ta̱j jaa lu'una̱ jën bia".

Que sia benvenguda a La Roqueta! 

X Diada eminentment cultural d’Amics del Seminari, a Felanitx (1): descripció de la jornada

Tenc la ferma convicció que aquesta X Diada d’Amics del Seminari de Mallorca passarà a la història com una de les diades culturals més «singularment extraordinàries» i significatives. Remarcant-n’hi el caràcter de «cultural».

TONI OBRADOR, acompanyant lectura de poemes
amb la seva guitarra màgica, a Felanitx

Qui ha tengut oportunitat d’assistir-hi ha pogut rebre, durant prop de tres hores seguides, un bon bany d’aigües, tant superficials com profundes, en les quals els organitzadors felanitxers han aconseguit de submergir-nos, als prop d’un centenar d’assistents a l’acte cultural realitzat a l’interior de l’església parroquial de Sant Miquel, de Felanitx.

Enhorabona a Tomeu Rosselló, Miquel Monserrat, i Biel Bennàssar, que s’hi han dedicat en cos i ànima, a la preparació, realització i organització d’una Diada, ajornada tres pics seguits, per motius diversos, i que, a la fi, ha vist la llum de la vida en un dia assolellat que ens ha permès de gaudir a les totes de la lluminositat intensa tramesa a través dels vitralls admirables del temple felanitxer (tot i fastidiar-nos una mica el passi de diapositives...).

Estic passant un guster d’editar-ne els vídeos, que m’hi tornen a endinsar, en aquells instants tan sublims, animats per l’actuació musical de dos guitarristes felanitxers, coneguts i reconeguts arreu del món, com són Toni Obrador i Joan Carles Vaquer. 

Són uns instants que comencen amb la presentació de l’acte, a càrrec del company felanitxer i amic de Seminari, Tomeu Rosselló, qui s’ha esmerçat a recordar que, seguint la tradició venerable de l’associació cultural Amics del Seminari, segons la qual cada Diada ha anat dedicada a una personalitat local, en aquest cas seria per a mossèn Pere Xamena i Fiol, conegudíssim i recordadíssim professor i superior al Seminari diocesà de Mallorca. Tot i amb això, ens ofereix la repassada breu d’unes altres dues dotzenes de persones de Felanitx, considerades per ell igualment mereixedores d’aital distinció honorífica: 22 homes i 2 dones...

Amb una preparació acurada, el fotògraf felanitxer de prestigi més que reconegut, bon amic de Seminari, Biel Bennàssar, ens ha volgut oferir una esplèndida exposició de fotografies relacionades amb la figura de mossèn Pere Xamena i la seva vinculació amb la vila felanitxera. 

Tot i que la lluminositat del recinte (en aquest cas indesitjable!) no li facilitava gaire la tasca del passi de diapositives, i que, (per variar) els estris a emprar se li han rebel·lat en contra, a darrera hora, hem pogut seguir-ne les explicacions de qui deu ser un dels millors fotògrafs en la història de Mallorca.

Les intervencions del rapsode de Son Valls, bon amic de Seminari i condeixeble meu, Miquel Monserrat, ens han delitat amb la declamació d’una sèrie de poemes d’autors felanitxers, acompanyats amb les guitarres que fan sonar magistralment els músics Toni Obrador i Joan Carles Vaquer, ben proveïts d’estris electrònics de darrera generació.

Lamentablement, per problemes de salut, no hem pogut gaudir a plaer de la presència i la intervenció del bon amic de Seminari i eminent doctor en Teologia moral, professor del Seminari, Medalla de la Ciutat de Felanitx, mossèn Bartomeu Bennàssar, amb la seva lliçó programada. El text de la qual ha d'aparèixer publicat al número proper de la revista de l'associació.

Tot desitjant-li una recuperació prompta i estable, li hem d’agrair que, en lloc seu, hàgim pogut gaudir a plaer del que, per a mi, han estat els dos moments més àlgids en el desplegament d’aquest acte cultural (sense desmerèixer-ne res per a la resta!). No n'hi deu haver, d'altre, de precedent, que jo recordi.

Qui no ha assistit a aquest acte cultural d’Amics del Seminari a Felanitx, s’ha perdut l’ocasió única de fruir, com mai enlloc, en viu i en directe, a l’interior d’un temple que ressona a les totes, el que jo valor i consider com a «cloenda musical» extraordinàriament singular.

La interpretació que hi fan els dos músics felanitxers, Toni Obrador i Joan Carles Vaquer, és de les històriques. D’aquelles que requereixen estris molt millors que el meu, per quedar-hi enregistrades a la perfecció. Úniques. Singulars. Excel·lents. Increïblement factibles. Més semblants a un somni que a una percepció real...

«Les feuilles mortes», d’Ives Montand, i, sobretot, «Adagio», d’Albinioni, em posen els pèls de punta i m’omplen d’enveja sana com a músic. Gràcies, Joan Carles. Gràcies Toni. Per molts d’anys més, en aquesta tasca cultural tan intensa.

M’he estimat més deixar per al final de l’enregistrament d’aquest vídeo el que n’és, en realitat, el principi i l’inici d’aquesta X Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca a Felanitx. Per als creients, n’és l’origen i la culminació, amb l’Assemblea / Celebració del Memorial del Senyor a l’Església Parroquial de Sant Miquel de Felanitx. Una de les celebracions eucarístiques més entranyables en les quals he participat mai a Mallorca...

La presideix, humilment i modesta, el rector de la Parròquia de Sant Miquel de Felanitx, mossèn Josep Cerdà Tomàs, per la impossibilitat manifesta d’assistir-hi el bisbe de la diòcesi monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, qui s’ha hagut de fer present a Menorca.

Coincideix el mateix dia i la mateixa hora amb l’ordenació episcopal i presa de possessió de Mons. Gerard Villalonga Hellin, bisbe electe de Menorca, presidida per l'Excm. i Rvdm. Mons. Bernardito Auza, Nunci Apostòlic de Sa Santedat a Espanya, a la Catedral de Menorca (Ciutadella), dissabte 22 d’abril de 2023, 11.30h.)

A tot plegat, s'hi ha d'afegir el regal d'un pendrive que la Junta Directiva de l'associació cultural Amics del Seminari de Mallorca ha volgut fer arribar a tots els membres, sòcies i socis, com a record entranyable i inoblidable d'aquesta Diada Cultural felanitxera 2023.

En format MP3, començant per la intepretació de l'Himne de Felanitx (de Capó Adrover) i acabant amb la Jota Meravella, de s'Estol des Gerricó, ens deliten amb una quarantena de peces musicals, diverses i entretengudes, que ens acompanyaran sempre, quan tenguem ganes d'escoltar-les.

Són peces musicals variades de Capó Adrover, de Xamena Palou, de Bernat Julià, d'Aulí Caldentey, d'Oliver Martí, de Tomeu Bennàssar, de Manresa Adrover, d'Andreu Maimó, de Vich Bennàssar, de Manresa Gomila, de Vaquer Ramis, de Vicens Capó, d'Obrador Llinàs, de s'Estol des Gerricó, i d'altres autors anónims...

Feliç X Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca, durant la jornada prèvia a la celebració de la Diada de Sant Jordi 2023 als Països Catalans.

AD MULTOS ANNOS!