Torna-m’hi torna-hi, a la parada de les cebes: altra volta, eleccions generals espanyoles. No per enèsima, sí per quinzena vegada aquestes darreres dècades.
Via whatsapp de qui fins ara ha estat senador i des d’ara vol ser diputat, l’esporlerí Vicenç Vidal Matas, m'arriba missatge que em convida a assistir al SUS de campanya, programat a la plaça Patins, dijous 6 de juliol a les 19:30, en encapçalar la candidatura Sumar MÉS al Congrés dels Diputats.
En aquesta ocasió són 8 les candidatures illenques que aspiren a obtenir, dia 23 de juliol, algun dels 8 escons assignats a les Illes Balears i Pitiüses.
Faig comptes d’assistir-hi i fer-hi suport, amb el desig de veure’l diputat, així com l’hem pogut veure senador a Madrid durant la legislatura passada.
Aquestes jornades electorals són dies que em fan reviure temps passats, d’una manera molt singular... Amb més nostàlgia que satisfacció pels resultats assolits, quan som jo mateix qui apareix en alguna llista d’aspirants a ser votats per anar a Brussel·les o a Madrid, com fa enguany Vicenç Vidal.
Em duen a recordar, amb més nostàlgia que satisfacció, que l’any 1989 el PSM-Esquerra dels Pobles em col·loca de candidat al Parlament Europeu, en la llista que encapçala Juan M. Bandrés. Ell sí, que en surt elegit. Jo no.
O quan aquell mateix any som candidat al Senat espanyol, en representació de l’Esquerra Nacionalista (PSM-ENE), i tampoc no en surt elegit.
A les eleccions generals de l’any 2000, el PSM-Entesa Nacionalista em tria com a candidat nº 1 al Congrés dels Diputats, i tampoc no en surt elegit.
També guard un record més nostàlgic que satisfactori de la meva participació en la coalició electoral Progressistes per les Illes Balears, que l’any 2004 no arribam a aconseguir trencar amb el bipartidisme imperant de PP i PSOE, des de sempre, en aquestes illes nostres.
Sí que aconseguesc d’intervenir, en dues ocasions, a l’hemicicle del Congrés espanyol, en representació del Parlament de les Illes Balears, defensant la participació de les comunitats autònomes en els òrgans de decisió europeus, primer; i proposant que el coneixement del català sigui un requisit previ a l’hora d’ocupar places públiques a l’Administració de Justícia als Països Catalans.
Una mica més recentment, l'any 2019, la meva participació electoral com a militant d'Esquerra Republicana es tradueix en ocupar la plaça de segon suplent de la candidata al Senat, la bona amiga artanenca Rosa Cursach. Així ho acorda la coalició d'esquerres conformada per MÉS per Mallorca, Podem, Esquerra Unida i Esquerra Republicana. Lògicament, tampoc no en sortim elegits cap dels dos.
Com molt encertadament afirma l’escriptor pobler Miquel López Crespí dues dècades enrere: «si no volem analitzar els motius reals de les successives derrotes electorals, sempre ens trobarem sense saber el perquè s’esdevenen, idèntics, els mateixos fets» (EM-ED, 31-03-2004).
Que tot quant dic i manifest suara mateix, com a excandidat a ocupar escons parlamentaris fora del territori de les Illes Balears i Pitiüses, serveixi per expressar el meu desig fervent que, aquest any 2023, la candidatura Sumar Més al Congrés dels Diputats, que encapçala Vicenç Vidal, obtengui molt millors resultats que els aconseguits anys enrere per altres coalicions electorals fetes a les nostres illes, a banda de PP i PSOE.
Tant de bo que en Vicenç Vidal i la resta de membres de la candidatura Sumar Més ho aconseguesquin i que, per primera vegada en la història, el repartiment d’escons arribi a sortir, d’una vegada per totes, d’aquest insuls i gens profitós binomi polític que s’està eternitzant de tan mala manera en aquesta terra nostra.
Des del primer moment, he volgut dir i dic que NO m'agrada gens aquesta coalició electoral... Que hi estic totalment en desacord... Com de voler mesclar ous amb caragols! Però la VOTARÉ! Amb els ulls clucs, les orelles taponades, el nas tancat, la boca closa i les mans tremoloses...
VOTARÉ SUMAR MÉS el proper dia 23 de juliol! Amb totes les conseqüències.
