dimecres, 6 d’abril del 2011

S'ha d'haver acabat, amb tot això!

El bon company de lluites cíviques, Toni Ramis, em passa una sèrie de dades que resulten summament interessants, sobre certes situacions de privilegi que afecten determinada gent que es dedica a la política -diputats i senadors estatals-.

En uns moments de crisi com els que travessam, tots aquests privilegis esdevenen galtada social, bufetada antidemocràtica a les galtes de la ciutadania.

Per això, s'hi diu que d'ara endavant i periòdicament s'aniran escampant missatges que denunciaran aquest cúmul de privilegis escandalosos, com és el cas d'aquests quatre primers que comencen a circular:

1.- Jubilacions: Per quines cinc-centes un diputat només necessita 7 anys d'exercici per poder optar la jubilació, amb tots els seus drets, i un treballador normal i corrent en necessita 35 (o més!)?

2.- Pensions: Per quines cinc-centes un ciutadà només pot optar a una pensió màxima de 32.000 euros anuals, mentre certs polítics mantenen pensions vitalícies que superen els 74.000 euros? Per quines cinc-centes aquestes pensions tan altes són compatibles amb altres sous de l'Administració o amb altres activitats econòmiques?

3.- Retencions: Per quines cinc-centes les retencions de les nòmines de diputats i senadors només són del 4,5 %, quan les que s'apliquen a la resta de la ciutadania, com a mínim, són cinc vegades més altes?

4.- Vacances: Per quines cinc-centes la ciutadania espanyola ha de pagar les vacances del president del Govern, amb càrrec als pressuposts de l'Estat, acompanyat d'un centenar de persones?

(CONTINUARÀ)

1 comentari:

satalaieta ha dit...

Estimat amic, Cili, gràcies per citar-me a aquest escrit, però he de fer justícia: Les dades que t'he passat me les va passar Nuria Abad i, a ella, Antoni Font. Vist el que veiem a casa, i a casa dels veïns, la "revolució social" està ben a punt.