L'atenció a la dependència, a les Illes Balears, queda fora de la seguretat social?

La (mala!) Direcció General de Família, Benestar Social i Atenció (pèssima!) a Persones en Situació Especial (ara fixa't!) és l'encarregada de “revisar el reconeixement de la situació de dependència” per a persones malaltes d'alzhèimer que ho requereixen.

Una mesada després que li haguéssim sol·licitat “la revisió de grau i nivell per agreujament de salut”, se'ns reclama per correu certificat que “per tal d'esmenar deficiències, aportem resguard de pagament de taxes”. Cosa sobre la qual ningú no ens ha informat mai, ni poc ni gens ni una mica, fins avui mateix.

També ens adverteix que tenim 10 dies per pagar-les (sense dir-nos on!). I que si no ho feim, succeiran dues coses: que s'entendrà que desistim de la nostra sol·licitud i n'arxivaran el procediment; i a més, que, mentrestant, “queda suspès el termini per resoldre la nostra petició”.

Està clar que qui dóna aquestes ordres i qui les vol fer complir no està ni se situa dins la pell d'una família amb malalts d'alzhèimer! Ni té per què, clar! Però sí que li podem exigir que s'esmeni a l'hora de passar TOTA la informació, des del primer moment, a qui s'hi atansa. No només per les despeses innecessàries que provoca, sinó, sobretot, per complir acuradament amb el deure de romandre al servei de la ciutadania.

En el nostre cas, això no ha estat així: ningú no ens ha advertit, ni de paraula ni per escrit, que haguéssim de pagar cap taxa (no sabem molt bé en quin concepte, ni tampoc sabem on, ni quina quantitat, ni de quina manera!) Ara només falta que hàgim de pagar una taxa per haver emmalaltit d'alzhèimer!

Vaja, que qui es troba en la necessitat d'haver de revisar el reconeixement de la situació de dependència d'algun familiar malalt d'alzhèimer, es pot posar bé amb Déu! Si no li basta el pes feixuc que comporta la malaltia, s'ha de carregar al damunt, a més a més, amb el pes encara més feixuc d'una manca d'eficiència en l'administració pública (tot i les despeses pressupostàries elevades, que engreixam amb els nostres imposts!)

Ens hem hagut de revestir de grans dosis de paciència, fins al punt d'esgotar-ne la capacitat del dipòsit! Hem mirat d'aclarir-ho durant unes quantes hores seguides, per via telefònica (de les 11:45 a les 14:52). Sense aconseguir que ningú no ens atengués (repetint-se una vegada i una altra les respostes mecàniques enllaunades que ens assenyalen el dígit que hem de marcar..., perquè no s'hi posi ningú!)

Haurem d'esperar demà, dimarts. A veure si ens feim presents a l'avinguda d'Alemanya, i se'ns aclareix a què ve l'enviament d'aquest correu certificat, una mesada després d'haver-hi presentat la nostra sol·licitud...