Les primeres vint-i-quatre hores transcorregudes ja m'han bastat per considerar-ho més que recomanable, sobretot per a aquella gent illenca que manté el delit d'esbrinar i destriar diferències abismals entre catalans i castellans... S'hi fan més que evidents, a primer cop d'ull! I no únicament per la parla...
No transcorren ni dues hores, entre l'estació de tren Madrid-Chamartin i la de Sigüenza -Segontia, com l'anomena Cervantes, al Quixot; com s'anomenava un temps, segons se'ns explica a la visita guiada que organitza l'Oficina Municipal de Turisme (7€ per cap); i com m'agrada més anomenar-la, a mi també-.
Això sí, el tren, que surt a les 15:45 en punt, fa parada a Alcalá de Henares, Guadalajara, Yunquera de Henares, Humanes de Mohernando, Espinosa de Henares, Carrascosa de Henares, Jadraque, Matillas, Baides i Sigüenza, on arriba a les 17:40 h. Amb puntualitat germànica!
Un taxista, de nom Jesús, em porta fins a l'hostal Doña Blanca (de Borbón o de Castilla!) situat ben al costat del parador nacional de Sigüenza, antiga ciutat romana, antiga ciutadella visigòtica, antic alcàsser musulmà, antiga fortalesa de bisbes medievals, antiga caserna napoleònica, presó franquista, etc. Des de 1976, Parador Nacional de Turisme.
L'hostal Doña Blanca, senzill i Pilar, en Javier, na Cristina i na Carolina, tots quatre ben amables.
«El Castillo», com se l'anomena, domina el capcurucull de la muntanya on s'ha anat aixecant la vila «seguntina» (d'uns 3.000 habitants, a l'actualitat). Des de l'estació del tren, fins a dalt de tot, hi ha més de 100 metres de desnivell en menys de 800 metres de distància... A peu, s'hi arriba fent els alens ben espesos...
Allò que em crida més l'atenció, des del primer moment, és l'abundància de capellans -amb clergyman- que s'hi belluguen. Em fa la impressió que la presència i el poder de les jerarquies eclesiàstiques catòliques encara pinten molt en una societat com aquesta. Segurament que avui no deu ser res, comparat amb temps passats. Però encara s'hi respiren aires d'espiritualitat hispano-tridentina: clergues pertot arreu, bisbes (dos, pel cap baix, n'he vist), campanades, processons, misses a la plaça, banderes «rojigualdas» a punta pala, estendards, verges, sant-cristos, esglésies, capelletes, etc.
Mir de fer una visita guiada, organitzada per l'Oficina Municipal de Turisme, que ens explica na Marga, amb tota profusió de detalls històrics, durant dues hores seguides. N'aprenc ben molt: d'allò que s'hi ha anat construint, i, també d'allò que s'hi ha anat destruint. Incloent-hi els efectes nefasts de la guerra franquista... Sobre la catedral (romànic s XII, gòtic tardà, renaixentista, barroc), la plaça Major, la porta del Sol, l'església de Sant Jaume (romànic, s XII), la de Sant Vicent (romànic, s XII), la Casa del «Doncel» (gòtic, mudèjar), la plaça de la «Cárcel», l'ermita del «Humilladero», l'Alameda...
Vaig a dinar d'un menú casolà (10€), a un dels pocs restaurants que, en dilluns, es mantenen oberts: «Don Rodrigo»: pastís de verdures, magre amb pastanagó i patates, arròs amb llet, pa, vi i cafè. Molt bon gust.
A la nit, un dels espectacles increïblement actuals a la vila «seguntina»: la processó de «Nuestra Señora de la Mayor»... Amb repicada de campanes, com jo no havia sentit mai en ma vida...
Primer dia: s'ho paga haver-hi arribat, a SEGONTIA - Sigüenza!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada