Guinea Equatorial, un país sense llibreries

Dins el marc del Festival «Atlantida Film Fest 2020» s’organitza un acte sobre Guinea Equatorial a Ciutat. Me n’informa Marc Serena, qui em comunica que li agradaria que jo hi fos...

Portada del llibre adquirit a CineCiutat

Amb molt de gust, assistesc a la 10a edició Atlantida Film Fest 2020. Es fa a CineCiutat de Palma, ben a prop de ca nostra. S’hi ha programat el passi del documental "El escritor de un país sin librerías", una pel·lícula sobre Guinea Equatorial summament interessant. 

Les introduccions i els comentaris que s’hi fan em resulten summament interessants, tant per part de Marc Serena i de Guillem Balboa, com de la resta d’intervinents.

Amb Delfina Ebulabaté, guineana
resident a Mallorca des de l'any 1960

Un cop passada la pel·lícula, vull intervenir al moment final per agrair-hi: 

1) Les imatges relativament recents que ens passen, d’una Guinea Equatorial que jo no puc visitar, perquè me’n deneguen el visat d’entrada l’any 2003; 

2) Les aportacions escrites de l’autor annobonès resident a Catalunya, qui es dedica a fer conèixer la realitat guineanoequatoriana a través de l’escriptura i la publicació de llibres; 

3) L’ajuda inestimable del bon amic guineà ja desaparegut Juan Balboa Boneke, qui m’introdueix en una visió distinta del territori on neix mon pare, Guinea Equatorial. 

Presentadors de l'acte a la Sala 1 de CineCiutat

No hem d'oblidar que es tracta d'una antiga colònia espanyola, en règim de dictadura franquista, i actual república africana, en règim de dictadura «tronada», com la qualifica el bon amic alaroner Guillem Balboa Buika durant la seva intervenció a la sala. 

Guinea Equatorial, sempre en dictadura: llavors i ara.

M’arriba molt endins que el guineà exbatle d’Alaró ens encolomi que, des de Mallorca estant, «no coneixem la realitat guineana». De fet, com ens indica, en estudiar història a les universitats espanyols, mai de mai no s’hi explica enlloc el paper del colonialisme espanyol a Àfrica. D'estudis en profunditat, cap ni un.

Em crida l’atenció el títol de la novel·la «Escriptor d’un país sense llibreries». Quan per a l’autor «la llibertat és una llibreria», què se n’ha de dir d’un país sense cap referent escrit que pugui ser consultat.

En això trob que coincideix amb l’autor pobler Miquel López Crespí, quan per pa i per sal ve a dir que «allò que no queda escrit enlloc és com si mai no hagués existit enlloc».

Durant la presentació de l'acte a la Sala 1 de CineCiutat

Ens expliquen que l’autor annobonès no pot fer-se present avui a s’Escorxador de Palma, com tenia previst, perquè no l’han deixat sortir de Guinea. Malgrat el resultat de les analítiques pel covid19 donaven negatiu...

A la Sala, hi veig cares conegudes i de gent amiga, amant de la llibertat i la democràcia arreu del planeta. 

Tot i les limitacions que imposa la normativa vigent en matèria de seguretat, la sala 1 de CineCiutat aixopluga el màxim nombre d’assistents possible, que no volen perdre's l’oportunitat de veure una de les pel·lícules que topa amb més dificultats a l’hora de ser elaborada: tant pel que fa a les condicions difícils de rodatge en territori guineà, com pel que comporta de dificultats burocràtiques en territori espanyol!

Com a mostra un botó: cap televisió pública ni privada no en vol passar les imatges i, pels 9 minuts d’utilització d’imatges del NODO que Televisió Espanyola autoritza a l’empresa filmadora, aquesta n’ha de pagar més de tres mil euros... 

És a dir, facilitats cap ni una!

Al final de l'acte, m'hi compr el llibre "Cuando a Guinea se iba por mar" de l'autor guineà annobonès Juan Tomás Ávila Laurel. 

Me n'estic devorant la lectura a les totes...

Portada del llibre començat a llegir