dimecres, 3 d’abril del 2024

Viatge al Perú 2024 (07): som a Lima

Primer dia d’estada a Lima, a Los Olivos

Dissabte, 30 de març
A la fi arrib a comunicar-me amb el bon amic franciscà de Huamachuco, el llubiner Miquel Llompart, qui em fa una videotrucada que m’arriba quan em dispòs a volar cap a Lima. Em diu que m’hi espera, quan jo vulgui anar-hi. I que, a l’hora de concretar-ne dates, tengui en compte que entre el 15 de maig i el 10 de juliol ha de ser a Europa. Quedam que seguirem comunicant-nos, via whatsapp.

A les 10:50 deix l'hotel Guisama, després de pagar-hi els 100€ pels dos dies que hi he romàs allotjat, amb el berenar inclòs. Me'n vaig cap a l'aeroport en taxi 3,85€. L'avió té programada la sortida cap a Lima, per a les 12:43. La meva maleta pesa 26,8 kg, uns 3,8 kg més del permès. N'he de pagar per l'excés 27,50€.

Mentre som a punt de pujar a l’avió, a la sala d’espera, em telefonen de l'hotel per fer-me a saber que, sense voler, me’n dec haver duit la clau de l'habitació. M'indiquen que puc deixar-la a la Sala Vip de l'aeroport, a mans de la senyoreta Yolanda. La hi deix, a les mans de Rosita, l'encarregada de torn que treballa a les ordres de Yoli

Sortim de abans d'hora a les 12:40 i arribam a Lima a les 13:30 , 25 minuts abans de les 13:55 l'hora prefixada. 

Torn a volar amb la companyia aèria JetSmart, que fa la competència a Latam i d’altres. Pel preu de 125 € (487,59) faig amb manco d’una hora el trajecte que, per carretera em comportaria haver de recòrrer 825 km amb autocar durant 15 hores. Això sí, tres vegades més barat, només a 40 € el passatge.

Sobrevolant el territori, m'adon de la gran sequera que ho domina tot: corrents d'aigua que ja no en porten, muntanyes andines sense gens de neu als cims, paratges cada cop més desèrtics i menys verds, extensions arenoses  immenses, entre la serra andina i l'oceà Pacífic, travessant el departament de La Libertad. 

A l’aeroport de Lima vénen a esperar-me la meva fillola Zully i la seva filla Pamela, que contracten un taxi que ens duu des de l’aeroport internacional Jorge Chávez de Lima, fins al districte de Los Olivos, on resideixen.


M’han preparat per menjar un bon «encebollado de res con frejoles y arrocito». Menjua exquisita.

Des que arrib al Perú, estic subscrit a la companyia Bitel per al manteniment i ús del meu mòbil. Amb el canvi de ship que faig per tres mesos, em correspon de fer-hi el segon pagament mensual, 7,8 € (28,32 S/). Cosa que, no sé com, realitza na Pamela, amb el seu mòbil...

La consogra de na Zully, membre actiu de la «Iglesia Alianza Cristiana y Misionera de Los Olivos», em convida a assistir al teatre que hi organitza el pastor Fernando Hidalgo. Hi anam tots els membres de la família, que som cinc. De molt bon gust particip durant més de dues hores seguides en una sala, semblant a teatre,  farcida de gent, tant a les butaques de baix com a l’amfiteatre, i de nombrosos actors i actrius hàbilment vestits damunt l’escenari, que representen escenes bíbliques de la vida de Jesús

M’hi deix voluntàriament 50€: a la bacina del pastor i a la butxaca de donya Rossy, per les despeses efectuades en el transport de tots sis membres.

Segon dia d’estada a Lima, a Los Olivos

Diumenge, 31 de març
M’agrada anar arreplegant frases i dites que sent a dir a la gent, de tant en tant: «Con el corazón en la boca», «El que puede puede, y el que no, que aplauda», «El espejo no mira», «Ojo de loca no se equivoca», «Lo que se hereda no se hurta»...

Faig el primer berenar a ca na Pamela. Consisteix en una bona «hamburguesa de chicharrón», de bon matí.

A l’hora de dinar, anam i passam una bona estona de sobretaula a la casa d’una amiga i companya de treball de na Pamela. Treballa com a infermera al centre de salut de l’ex Fundo Naranjal. També ha fet feina d’infermera al «Hogar Canevaro», adscrit a la Societat de Beneficència de Lima Metropolitana, al districte del Rímac. 

El seu espòs nom Jorge i és comandant de l'exèrcit de terra. Tenen dos fills, d’entre 13 i 9 anys. El pare de família, que ens fa de cuiner. ens prepara un bon «Estofado de pollo con papa y arrocito».

De retorn a ca na Pamela, a Los Olivos, sopam d’un bon plat de «Frejol de palo», plat característic de la serra andina d’Ayabaca.

Tercer dia d’estada a Lima, a Los Olivos

Dilluns, 01 d’abril
Com que m’agrada respondre totes i cadascuna de les més d’un centenar de comunicacions que m’arriben al whatsapp, aprofit per fer-ho quan em despert per anar a orinar, damunt les 4 hores de la matinada (les 11 del mati a Mallorca).

Això em duu a tornar a dormir-me fins passades les 9 del matí. Berén de dues hamburgeses, una d’alvocat i l’altra amb confitura de codony cajamarquina, preparada per na Zully. Els dos infants, Rafaela i Nicolás, ja han partit cap a l’escola. S’hi estan fins passat migdia.

Quart dia d’estada a Lima, a Los Olivos

Dimarts, 2 d’abril
Coincidint amb el dia en què es reuneixen els veïnats de la finca on visc, al carrer Rovira i Virgili de Ciutat, per tractar-hi conjuntament entre tots 7 els assumptes relacionats directament amb l’administració que porta la immobiliària, continuo romanent a la casa de Pamela, la filla de la meva fillola peruana Zully Socorro, on puc veure de prop situacions familiars, malauradament massa freqüents, en aquest país d’Amèrica Llatina.

Són moltes les famílies que travessen situacions semblants. El pare de família, enduit per la monotonia d’una vida familiar cada cop més inestable, les pressions que exerceix una vida laboral que s’esmuny cada dos per tres, hàbits i costums patriarcals introduïts des de temps enrere, etc... per aquests i d’altres motius, el fet és que de matrimonis duradors se n’hi veuen ben pocs.

Per un motiu o un altre, s’hi trenca la convivència matrimonial, molt més enllà fins i tot del que poden representar les telenovel·les  televisives llatinoamericanes més conegudes a Europa. A 9 de cada 10 cases, s’hi donen característiques semblants. La mare de família ha de fer front, tota sola, a la cura dels infants, l’educació, l’alimentació, el vestit, la salut, l’oci. Tot recau en mans d’unes dones que, en molts casos, no gaudeixen de situació laboral estable, ni de recursos econòmics suficients, ni d’educació o estudis superiors.

Visc de molt aprop situacions lamentables, en què el pare de família, no solament no en vol saber res, dels fills que ha engendrat, sinó que fins i tot s’atreveix a abusar-ne per al seu gaudi i plaer sexual. Sense parar gens ni mica d’esment a les conseqüències que se’n poden derivar en el futur per a les seves criatures hores d’ara indefenses.

M’arriben ben endins els laments d’aquelles famílies que pateixen les conseqüències d’unes males relacions internes que duen a haver de recórrer a la defensa jurídica per aconseguir que el pare de família s’avengui a aportar el que li correspon per al manteniment dels seus fills.

Veig de prop fins a quin punt això que en diuen «xarxes socials», en aquest indret d’Amèrica Llatina, tenen un gran paper dins les relacions familiars més íntimes. El domini que en tenen, fins i tot els infants més menuts, porten a ser emprades com a eina d’informació, de comunicació o de consum, però també com a instrument de control, d’observació i de seguiment de l’altri, fins a límits que, per a mi, resulten del tot sorprenents increïbles.

M’adon de la meva gran ingenuïtat, a l’hora d’emprar xarxes socials com els blogs, youtube, instagram, facebook, etc. Creient que, com a titular, en mantenc absolutament tot el control. Quan, de fet, hi ha mil i una maneres de poder fer-ne el que un vol, al marge de la meva coneixença i experiència personal.

Conversant amb la meva bona amiga, la filla de la meva fillola peruana, veig fins on pot arribar a utilitzar tots els seus coneixements en aquesta matèria, de manera que pot assabentar-se pràcticament de tot quant vulgui i desitgi, en pocs segons, fins al més mínim detall personal o col·lectiu, amb imatges, textos, converses, correus, missatges, etc.

D’ara endavant, si més no, hauré d’aprendre a seleccionar les meves publicacions, de manera que només puguin ser manipulades aquelles dades que m’interessa, i deixar de penjar-hi les que consideri d’un ús més restringit a l’àmbit familiar o de les amistats més properes...