diumenge, 2 de juny del 2024

Viatge al Perú 2024 (13ª): ruta andina pel sud (a)

Primer dia de Ruta pel Sud del Perú: Lima-Paracas

«El Trece de Mayo la Virgen María bajó de los cielos a Cova da Iria», així resa la cançó que cantam tal dia com a vui en la nostra infància catòlica, apostòlica i romana, a la Mallorca dels anys 50 i 60 del segle passat.

Un dia com avui, inicio al Perú la ruta pel sud, «el viatge de la meva vida» per aquestes contrades sudenques, en companyia de la meva fillola piurana, Zully Socorro Moreno Romero. Esper que ens resulti profitós per a tots dos.

A casa de la seva filla Pamela López estant, al districte nordenc de Los Olivos, ens aixecam a les 2:30 h de la matinada, amb ganes de fer-nos presents a l’estació de busos «Cruz del Sur» que es troba a l’altra banda de la ciutat de Lima, a l’avinguda Javier Prado Este.

Perla costa sud-peruana de l'oceà Pacífic
Després de prendre cafè i acomiadar-nos de Pamela i la senyora Rosa, la seva sogra, a les 3:30 ens ficam dins el taxi «con aplicativo» contractat pel preu de 30 S/ (7,50€). 

A les 4:05 ja som a l’estació terminal. Hi facturam les dues maletes, 22 i 18 kg respectivament. A les 5:22 sortim de Lima i arribam a Paracas a les 8:50.

Arribats a Paracas, ens surt a rebre n’Alipio, el conductor i guia que ens ha d’acompanyar durant la nostra estada en aquest indret. Ens duu fins a l' hotel Legend, ex Hilton, de Paracas, un hotel de cinc estrelles que em recorda moltíssim hotels de Cancun, a Mèxic...

Com que en bon primer dia no tenim inclòs el berenar, n’hem de pagar el cost del bufet 180S/ (45€).

N’Alipio ens duu a recórrer la reserva nacional de Paracas que inclou paratges desèrtics, amb fòssils de milions d’anys, platges de pescadors, miradors panoràmics, restes arqueològiques, existència de sals marines, etc.

Recorrent territori de Paracas

Dinam a l’hotel Legend. Descansam. Faig una bona siesta...

Segon dia de Ruta pel Sud del Perú: Paracas-Ica

Amb un guia expert i excel·lent, de nom Alipio, continuam la nostra estada a la ciutat portuària de Paracas. Ens ve a cercar a l’hotel Legend de cinc estrelles, per dur-nos en cotxe fins ben a prop de la terminal de llanxes del port turístic, davant la façana de l’hotel Riviera Inca (on hem de retrobar-nos més tard, perquè ens porti fins a la terminal dels busos). 

Mentre hi anam, ens recomana de visitar tendes de records i restaurants més recomanables, parlant-nos d’un plat que ell mateix acostuma a preparar: Chanchito al cilindrro i a la caja china.

A les 11:10 sortim en llanxa cap a les Islas Ballestas, amb el guia jove anomenat Martín. He de reconèixer que na Pamela ens ha preparat un bon paquet turístic. No hem de fer res més que deixar-nos emportar pel guia que ens pertoca. En aquest cas, un vell experimentat, que treballa en l’àmbit del turisme, segons ens explica, des de l’any 1999. Es veu que coneix tothom i que tothom el coneix. Es fica per tot, com si fos per dins ca seva. No necessita cap carta credencial de presentació davant del personal més jove que ell, encarregat de la instal·lació portuària.

Amb Don Alipio, bon guia per Paracas

Una gentada de turistes delitosos de visitar les Islas Ballestas fan coa a l’estació terminal marítima turística de Paracas, allunyada de la llotja on arriben les barques de pescadors que treballen a l’interior de la badia i mar enllà.

Es tracta de fer una visita a una de les reserves marines més importants de lleons marins, ocells, pel·lícans, pingüins, dofins, foques, i altres aus marines com corbs marins, etc. Durant dues hores seguides recorrem els voltants d’unes illes fascinants, d’on cada cert temps també s’extrau el «guano» o excrement que hi depositen les aus i que serveix de fertilitzant agrari.

També tenim oportunitat d’admirar el famós «Candelabro» llaurat damunt les roques de les muntanyes que donen a la mar, una figura gegant a l’estil de les «Línies de Nazca» marcada damunt les arenes petrificades. Té mil i una explicacions o teories sobre l’autoria real.

En arribar a la costa, miram d’aconseguir alguns records de Paracas: camisetes, estoijos, carteres, etc. i anam a dinar al restaurant  Nautilus on tenim el plaer d’assaborir dos deliciosos plats de peix: «Filete de lenguado con arroz y yuca frita» i «Chita a lo macho» regat amb una bona copa de vi blanc i un «pisco sour con jugo de maracuyà» (50€).

A les 14:53 sortim de Paracas en direcció a Ica, en bus de la companyia «Cruz del Sur». Abans, a la mateixa estació, mir d’aconseguir-me una ampolla de pisco-coca (12,50€).

A Ica tenim reservada habitació a l’hotel Dunas. Comptam amb quatre llits... Recinte turístic a l’estic de Binibeca... Una delícia paridisíaca. Hi sopam. En visitam el museu arqueològic. Passam de participar en la festa musical organitzada a la discoteca... Ens anam a descansar...

Visitant el museu arqueològic d'Ica

Lloc d’allotjament:
Ica – Hotel las Dunas, Av. La Angostura 400, Altura del km 300 de la Panamericana Sur

Tercer dia de Ruta pel Sud del Perú: Ica-Huacachina-Nazca

Quan diuen que un està "Entre Pisco y Nazca", volen dir que va ben gat. L'anada a Ica, des de Paracas, ens serveix per allotjar-nos a l'establiment hoteler Las Dunas, un complex turístic aïllat de la resta de la població, amb totes les comoditats, això sí. Ocupam la cambra 252. 

Situada a un primer pis amb terrasseta que dóna a un jardí verd. Amb llacunes i piscines d'aigua. Hi trobam 4 llits de plaça i mitja. Ens hi duu, des de l'estació de busos n'Ander, un jove iqueny de mare colombiana, qui treballa per a l'empresa turística "Peru Enjoys". Molt atent amb nosaltres, acomoda les maletes així com pot dins d'un cotxet petitó, sense cap problema. N'hem de sortir, de l’hotel, abans de les 12 del migdia de l’endemà. 

Façana de l'hotel Majoro, on ens allotjam

Ens prepara un bon pla: visita a la Bodega Laso, passada ràpida per l'església reconstruïda del Senyor de Luren, anada al cau de la bruixa Cachiche, la doctora "Corazón".

Jornada interessantíssima per converses mantengudes sobre el món paranormal, les bruixes, la intervenció dels morts en la vida dels vius, la influència del més enllà en el més aquí, l'acció dels esperits, tant dels bons com dels dolents, etc.

La temàtica surt de na Zully, quan demana als responsables de la bodega si no s'hi fan mai activitats paranormals, en un recinte tan carregat d'històries passades, de vivències tan diverses, d'esdeveniments tan marcats per les morts d'avantpassats, amb tants de records acaramullats.

La resposta és que sí, que s'hi han fet accions paranormals, amb resultats negatius per a la negativitat... Comenten la manca de cobertura per als mòbils en determiats moments... L'audició nocturna de veus... La visió d'éssers fantasmals...

Tot em queda rematat, quan visitam la cova de la bruixa Cachiche i també la Laguna Huacachina...

Restes arqueològiques a la regió sudenca

A les 9:15 sortim d'Ica cap a Nazca. Hi arribaríem a les 22:00h. Al cap d'una hora i un quart de viatjar, per on passam fa una ventada que engronsa el segon pis del bus a les totes.

Lloc d’allotjament:
Nazca - Hotel Majoro - Km 453 Panamericana Sur, Vista Alegre

Quart dia de Ruta pel Sud del Perú: Nazca-Arequipa (1)

Conduïts per Julio a l'Aeroport de Nazca a les 8:45h, ens preparam per sobrevolar les línies emblemàtiques i misterioses, amb infinitat d'explicacions i teories diverses.

Abans de pujar a l'avioneta de sis places, el copilot jove ens dóna unes quantes instruccions pràctiques per facilitar-nos el viatge i l'observació aèria dels dibuixos terrestres plens de misteris sobre la seva autoria i significat.

Acabada la volada, contractam Julio perquè ens porti fins a les ruïnes preincaiques de Cahuaxi, centre cerimonial de renom en la regió.

A les 13h ja som de retorn a l'hotel Majoro de 4 *** (fins ara el més fluixet, el més allunyat de la població, el més antic, el manco confortable, el més buid de gent, etc.)

Després de dinar-hi (malservits) ens hi quedam fins a les 19:15 hores, quan en Julio ha de passar a recollir-nos per dur-nos a l'estació dels busos.

Sopam a Nazca, al restaurant Guang Zhou, a prop de la plaça d'Armes i de l'estació de busos Cruz del Sur: dos plats enormes que no podem acabar d’empassar-nos.

Allotjament en bus...

Plànol aeri de les línies de Nazca

Cinquè dia de Ruta pel Sud del Perú: Arequipa (2)

Al cap d’unes 10 hores i 15 minuts de viatjar en bus, som a Arequipa (2.335 msnm).

Ens allotjam a l’Hotel Casa Andina, on ens porta Jorge, el xòfer, des de l'estació terminal de busos. Fins a les 12 del migdia no podem disposar d'habitació.

Passejam per la plaça d'armes. Presenciam desfilada escolar amb autoritats militars, civils, docents i religioses.

Després d'un descans tranquil a l'hotel Casa Andina, situat a la plaça d'Armes, anam a fer una volta pels voltants, amb ganes d'aconseguir dos medicament: un contra el mal d'altura i l'altre antidiarreic, en previsió dels possibles efectes que puguem rebre demà quan, pujant cap a Colca, hem d'arribar a ultrapassar els 4.000 m s. n. m.

"Altivital càpsula" (12€), i "Donalab tauleta" (2€).

Visitam convent de Santa Catalina

També continuam cercant, com ahir, alguna perruqueria on tallar-me els cabells, després de més de dos mesos d'haver-ho fet per darrera vegada a Mallorca. A la fi, a punt de tancar, en trobam una, d'oberta a prop de l'hotel.

Pel que sembla, aquest cap de setmana hi ha presències de congressistes a Arequipa. La presència policial abundosa, gent ben vestida i cotxes oficials en delaten la presència ben a prop (si no al mateix interior) de l'hotel on estam allotjats.

En aquesta plaça d'Armes cada dia hi veim mostres de concentracions i manifestacions ciutadanes, sindicals, estudiantils, de grups diversos, que s'afegeixen al nombrós contingent d'individus que conviden a contractar serveis de tota casta: restaurants, comerços, agències, viatges turístics, etc.

Lloc d’allotjament:
Arequipa – Casa Andina Select
Portal de Flores 116 Plaza de Armas

Visitant monument arqueològics

Setè dia de Ruta pel Sud del Perú: Arequipa-Colca

En bon Diumenge de Cinquagesma, Pentecosta, Pasqua granada o segona Pasqua, iniciam la ruta Arequipa-Colca. A l’hotel on romanem allotjats, Casa Andina, feim diana a les 6:30. 

Advertits que no tendrem corrent elèctric a l'hotel, ens baixen les maletes per les escales. Els ascensors no funcionen.

Mentre berenam a la balconada de l’hotel que dóna a la plaça d’Armes, hi presenciam una desfilada militar amb la participació de les forces armades peruanes per a la hissada de la bandera nacional del Perú. Un acte cerimoniós que, segons ens diuen, es repeteix un diumenge sí i un no: repartint-s’hi la presència els cossos militars i les organitzacions civils.

Berenam i liquidam les despeses a l’hotel. Sobretot pel que comporta la neteja de la roba bruta.

D’accord amb la programació fixada, després de berenar es fa present a l’hotel, una Miniban de 20 places, conduïda al volant per Jesús i amb la presència d’Edwin que ens fa de guia, adreçant-nos les explicacions pertinents. Sortim de la ciutat d’Arequipa a les 7:52h cap al «Valle y Cañón de Colca».

Recinte admirable de zona pedrera

A prop de l'aeroport internacional d'Arequipa feim la primera parada per satisfer les nostres necessitats fisiológiques més elementals i per prendre els primers elements contra el «soroche» o mal d’altura. Ens fan a saber que el «sorojchipil» tan emprat fins fa poc, ja no és recomanable. L’hem substituít pel "Altivital càpsula" (12€).

Passam per Yura, zona de minerals amb els quals elaboren calicanto, material petri blancós. Veim unes instal·lacions enormes que constitueixen la fàbrica de Yura. Ens diuen també que en aquesta zona hi ha molts d’escorpins. 

Travessam per valls occidentals andines al costat de muntanyes nevades. Parlen de la presència franciscana des de segles enrere, famosa per la utilització d'herbes medicinals en la regió. Divisam un volcà en activitat constant, el Sabancaya (5.980 msnm).

Entram dins la reserva nacional de camèlids sud-americans, Salinas y Aguada Blanca. És una área protegida, en defensa de la flora, la fauna i les formacions paisatgístiques locals. S’hi conserven camèlids formant famílies o grups de vicunyes, llames, guanacos i alpaques.

Passam per les faldes del volcà Chachani. Travessam la Pampa de Arrieros. Ens feim presents a la reserva nacional de Pampa Cañahuas. Tenim oportunitat d’apreciar guardes i més guardes de vicunyes. Bordejam el cràter de Chucura i arribam a Patapampa (4.910 msnm). 

Des del Mirador de los Andes tenim oportunitat de presenciar una panoràmica única, singular, extraordinària, admirable: una visió general dels 7 volcans que envolten la ciutat d’Arequipa.

Visitant "Canteras de Culebrillas, Las picanterías"
Patrimoni cultural de la nació peruana

Mai no havia vist jo un espectacle tan meravellós i extraordinari, amb una serralada andina farcida de tants volcans, alguns dels quals romanen actius expulsant-ne fum i cendres fins al dia d’avui.

Des d’aquest punt tan elevat de la serralada andina arequipenya, n’hi podem destriar fins a 7, de volcans:  el volcà Ubinas (4.270 m), Cucura (5.360 m), Mismi (5.593 m), Misti (5.822), Sabancaya (5.980 m), Hualca Hualca (6.025 m) i Ampato (6.200 m).

Els qui creim en el Ser Suprem, i ens afanyam a ser-ne seguidors i servidors, ens sentim empesos a mostrar-nos-hi força agraïts, en poder gaudir tan plenament d'eixes meravelles naturals sorgides de les seves mans tan esplèndides i generoses.

Tot i que  són posades a les nostres mans perquè en gaudim, tots per igual, en ple segle XXI hem de reconèixer que encara no hem après a fer-ho... 

Malauradament, l’ambició humana empeny a no respectar la natura, a abusar-ne fins a límits mai vists fins ara, a rompre amb l’equilibri natural, a contaminar l’atmosfera! 

Moltíssimes d’aquestes muntanyes que avui veim «pelades», no fa ni una desena d’anys eren «nevades», cobertes de neu! Avui només se’n conserva ben poca al capcurucull més alt de la serralada andina. I amb molt poca quantitat. Cada vegada més minsa.

Zully Moreno, al canyó del Colca

Per  una carretera transitada, amb el pas de camions carregats de minerals i furgonetes de turisme carregades de viatgers, començam el descens cap a la població de Chivay, a velocitat vertiginosa, malgrat revolts i curvatures.

Chivay és una ciutat a la vall del riu Colca, dins la regió d’Arequipa. Es troba situada a uns 3.632 m sobre el nivell de la mar, riu amunt del canyó del riu Colca. Hi dinam tots els passatgers, d’un bufet variat i ben nutritiu pel preu de 25 € tots dos.

En lloc de quedar allotjats a Chivay, el guia ens indica que tenim reservada estança a una trentena de quilòmetres més enllà: l‘hotel Colca Lodge, vora el riu. Ens hi han d’anar a cercar l’endemà per continuar la ruta Colca-Puno.

L’Hotel Colca Lodge que ens ha reservat na Pamela, la filla de na Zully, es troba en un paratge paradisíac. A la vora del riu Colca, rodejat de centenars de marges preincaics declarats Patrimoni cultural de la Nació. 

Recorrent zones andines a grans altituds

En un entorn màgic, amb habitacions que donen a jardins i camps de cultiu, en contacte ple i directe amb la natura, les comoditats en aquest entorn rural també són magnífiques. Tret de la televisió que només es pot veure a les àrees del bar i salons de descans (sortosament!). Ben a prop hi ha uns banys termals rics amb liti...

Lloc d’allotjament:
Colca – Hotel Colca Lodge - Calle José Gálvez s/n

Vuitè dia de Ruta pel Sud del Perú: Colca-Puno

Així com ens duen les maletes des del cotxe fins a l’habitació, en arribar a l’hotel Colca Dodge, també en les porten a la inversa quan ens arriba l’hora de sortir: les 6:30 del matí, davallant i pujant les nostres tres maletes feixugues.

Durant la nit passada, hem hagut de demanar ajuda a recepció pel nostre maldecap. Ens han ofert una infusió de coca i un ibuprofeno, que ens han alleugerit el  malestar.

Allotjament paradisíac, a la vora del riu Colca

Durant la ruta ens aturam a la població de Maca. Visitam l’església, forrada de retaules embarnissats de «pan de oro». Hi compram un d’aquells ponxos de color vermell intens i una de les «zampoñas» més sonores que hi trobam, com també unes pedretes i llametes que ens entren pels ulls. Hi deixam uns 50 euros.

Dinam d’un bufet a la població de Chivay, que, afegit a la propina a guia i conductor comporta uns altres 50 euros.

A mitjan canyò del Colca, topam amb una barrera de control turístic amb inspecció bàsica dels 17 passatgers que ocupam la miniban turística.

Veig que són molt nombrosos els vehicles que circulen per les carreteres d’aquesta regió andina, amb una organització bàsica molt elemental, però que resulta del tot eficient. Cotxes, furgonetes, autocars, camions a balquena, i la via del tren, per les planures més altes.

Tres maletes que portam no són cap impediment perquè circulem en un vehicle de capaciat tan reduïda, que transporta, a part de nosaltres dos uns altres turistes nacionals i estrangers.

En transport públic, privat, particular...

Empresa Nativa Express és la que ens porta de Chivay fins a Puno. Ocupam les butaques 9 i 10. Sortim a les 13:25 de Chivay. Arribaríem a Puno a les 19:30.

El tram darrer de la carretera, abans d' arribar a Puno, infernal. Amb clots, pedres, síquies, i tota casta d'impediments impropis d'una regió turística del nivell que comporta la zona de Puno que envolta el llac Titicaca. 

Puno està situada a 3.827 msnm. Ens allotjam a l’hotel José Antonio, de capital xilè, situat ben a la vorera del llac Titikaka. 

Lloc d’allotjament:
Puno - Hotel José Antonio - Carretera Puno Desaguadero km 6,5

Travessant regió de llames, alpaques, vicunyes,..