Novè dia de Ruta pel Sud del Perú: Puno-Copacabana (Bolívia)
Ens aixecam a les 6. Berenam i partim a les 7, amb el cotxe de Haward que ens ve a cercar a l’Hotel José Antonio per portar-nos al port de Puno. Ens hi espera la llanxa que ens ha de dur a fer el reccorregut assignat avui dia: navegació en llanxa cap a les illes aimares dels Uros i l’illa Taquile, dels quítxues.
En visitam dues, d’illes dels Uros. A la primera hi romanem una hora seguida, rebent explicacions per part del guia, Alan, gran coneixedor del món quítxua i ben agermanat amb el món aimara.
A diferència d’altres vegades anteriors en què tenc ocasió de visitar aquestes illes habitades per una de les ètnies que n’ha perdut la parla originària a finals del segle XX, en aquesta oportunitat m’adon que, malgrat deficiències que encara perduren, han millorat moltíssim l’atenció als turistes visitants. No solament pel que fa als mitjans nàutics disponibles, que superen en molt les llanxetes d’altre temps amb motors fora borda, sinó també pel que té a veure amb les explicacions que ens donen sobre aquest poble en vies d’extinció més que evident.
 |
| Casetes a les illes dels Uros, enmig del llac Titikaka |
A l’illa Taquile, és la primera vegada que m’hi acost. Malgrat no m’he sentit amb forces per pujar fins a dalt de tot, per l’empinada costa que va des del moll fins a la plaça d’Armes de la població, el fet de quedar a la vora del llac em permet de veure amb els meus ulls i d’enregistrar amb la meva càmera imatges mai vistes per mi, sobre l’arribada a port de dues embarcacions farcides de gent i de productes.
He pogut veure-hi desenes i desenes d’homes i de dones descarregant les embarcacions, traslladant les mercaderies fins a terra, pujar-les per l’empinada costa ben carregades a l’esquena, i duent una marxa impossible de seguir per mi.
Si hagués llegit abans això que llegesc després, segur que m’hagués interessat molt més endinsar-me en la història d’aquesta població quítxua que habita l’illa Taquile, enmig de l’immens llac Titikaka:
«Els homes vesteixen camisa blanca, pantalons negres, faixa i una gorra chullo, de llana teixida per ells mateixos de diferents colors, semblant a una «barretina». Sembla que al segle XVIII l'illa és comprada per un industrial de Figueres que implanta allà, un taller tèxtil, i a més imposa aquesta vestimenta...»
Dada curiosa que m’hagués agradat ben molt d’arribar a aprofundir una mica més...
 |
| Navegant pel Titikaka, visitam l'illa de Taquile |
Com que na Zully i jo no pujam fins a dalt de tot, des d’allí ens fan arribar el dinar que queda inclòs dins la tarifa abonada: una exquisida sopa de brou, una «truita de llac» fregida i una «omelette» amb arròs blanc i verdures. En tenim per a tots dos i per compartir-ne amb uns altres dos pobladors que se’ns atansen...
A les 14:20 retornam d’Isla Taquile cap a Puno, en la mateixa llanxa i els mateixos passatgers. Un d’aquests es vol quedar a passar la nit amb les famílies dels Uros. Em sembla que deu tenir qualque cosa a veure amb missioners de l’Església Adventista del Setè Dia...
Lloc d’allotjament: Puno - Hotel José Antonio -
Carretera Puno Desaguadero km 6,5
Desè dia de Ruta pel Sud del Perú: Puno-Copacabana (Bolívia)
El jove conductor Harward es presenta a l’hotel a les 6 del matí en punt. Ens duu fins a l’estació terminal de busos. Sortim amb l'autocar a les 6:45 en direcció cap a Copacabana, al país veí de Bolívia.
Feim la primera aturada per obres, des de les 7:00 fins a les 7:15. Viatjar té això i moltes d'altres males herbes, com trobar-te dins l'autocar amb dues velles que no paren de tossir al teu costat, quasi de manera inintetrompuda.
També pots trobar-te amb una carretera xereca, en molt mal estat, asfalt gastat, clots, pols i terra, etc.
Passam per Ilave, segons anuncien, la capital de la nació Aimara. Són les 8:12 del matí.
Em crida l’atenció veure l’anunci d’un "Balcón filosófico del Altiplano", a la població de Pomata, quan hi passam a les 9:05.
 |
| Pas fronterer de Desaguadero, entre Perú i Bolívia |
Abans d’arribar a la frontera peruano boliviana, tenim oportunitat de canviar sols peruans amb bitllets bolivians: 1S/ = 2,05B/. Hi canviam 500 S/ ->1.050 B/. Som a Desaguadero, el pas fronterer més important entre Bolívia i Perú, per on transita el 90% del comerç entre tots dos països, tres hores després d’haver sortit de Puno, a les 9:45 h.
Primerament, hem de fer les gestions duaneres per sortir del Perú, en una instal·lació dotada amb els estris del «reconeixement facial». Seguidament, hem de fer unes quantes passes a peu, per arribar fins a dues de les instal·laciones duaneres bolivianes: la policial i la duanera.
Realitzades les operacions en tots els passatgers, l’autocar reprèn la marxa dins territori bolivià durant una quinzena de minuts.
Arribats a Copacabana, ens trobam amb Maria, la guia aimara que ens duu a conèixer el nucli central de la població, presidida pel santuari marià dedicat a la Virgen de la Candalaria.
Lloc d’allotjament: Puno - Hotel José Antonio -
Carretera Puno Desaguadero km 6,5
 |
| A l'altra banda de la frontera bolivianoperuana |
Onzè dia de Ruta pel Sud del Perú: Puno-Ruta aimara
Dijous, 23 de maig, desdijunam a l’hotel José Antonio, situat vora el llac Titikaka, a la carretera Puno Desaguadero km 6,5 de la ciutat de Puno.
Iniciam la Ruta aimara, guiada, a càrrec de Roger com a guia i de David com a conductor de la minivan. La iniciam a Chucuito «Capital de la Gran Nación Lupaka», «Ciudad de las Cajas Reales». Feim una parada a la plaça Major, on figura una rellotge de sol fet en pedra i l’església amb arcs caractererístics de l’època colonial. Hi visitam el Temple de la Fertilitat anomenat «Inka Uyu». Ens diuen que és ben poca la gent que, arribada a Puno com a turista, s’acosta a aquest indret puneny.
 |
| Façana de la municipalitat de Chucuito |
Viatjam fins a les Chullpas d’Acora Molloco. Hi podem apreciar torres funeràries de tipus quadrangular i circular, com a hornacines o tombes funeràries admirables.
Realitzada aquesta visita, arribam fins als Warus Warus andins, a uns 15 minuts en cotxe. Hi descobrim i apreciam un autèntic laboratori dels temps preincaics, de l’epoca dels Pukina. Serveix aleshores per a millorar les llavors, els grans andins i tubèrculs en general, com també per a domesticar-hi altres aliments. Els waru warus andins tenen forma circular, amb 5 anelles al voltant d’un centre que anomenen ull de Déu.
El guia ens explica que, des d’aquest centre d’estudis de la patata, se n’arriben a conèixer més de 3.500 castes, de patates, al Perú.
També ens tramet observacions acurades sobre el fet que cal irradiar sempre l’aura bona i positiva de l’amor i del perdó, primerament amb un mateix, i després amb la resta dels humans.
Ens explica que estam travessant llocs d’atracció energètica. Segons la trilogia andina, el cel, aquest món i l’indret més inferior on resideixen els morts. Queden representats per tres animals, el cóndor, el puma i la serp, i per tres elements de la natura, l’aire, la terra i l’aigua.
També fa incidència en el fet que cadascun de nosaltres sóm un ésser únic, amb cervell, cor i columna certebral. Cal donar-hi energia: aire, terra, aigua.
Per mantenir-los bé, cal meditar i refertilitzar-nos recarregant-nos d'energia.
Lloc d’allotjament: Puno - Hotel José Antonio -
Carretera Puno Desaguadero km 6,5
 |
| Fent la ruta aimara |
Dotzè dia de Ruta pel Sud del Perú: darrera jornada a Puno
Després de berenar al menjador de l’hotel José Antonio, sortim de Puno en autocar de l’empresa Inka Tours. N’Eduardo fa de guia. Feim un bon grapat de parades: Puno, Juliaca, Pucará, Parcaucollar, etc.
Visitam el museu lític de Pukarà, cultura desplegada al Perú des dels anys 1.600 aC fins als 400dC. S’hi troben ceràmiques i escultures que representen figures zoomòrfiques. D’entre aquestes, despunta l’escultura famosa del Hatunñaqac, que hom podria traduir pel Suprem Degollador.
Hi compram figuretes dels «Toritos de Pukará» i altres peces de tela de colors diversos, tots molt intensos.
Del museu de Pukarà sortim cap a La Raya, el pas fronterer entre les ciutats de Cuzco i Puno, a més de 4.335 msnm. Amb el nevat anomenat Chimboya, d’on diuen que neix el riu Amazones.
Dinam de bufet al restaurant turístic La Pascana, amb una gamma àmplia de menjua nacional i regional, situat als afores de la ciutat de Sicuani.
Visitam el complex arqueològic de Raqchi (3.450 msnm), conegut també amb el nom de «Temple de Déu», Wiracocha, la deïtat suprema inca. Hi trobam gran quantitat de sitges per al gra, «colcas», i edificacions magnífiques en pedra i fang.
Segons ens indica el guia, no podem visiar la capella d’Andahuaylillas, del segle XVII, coneguda també com la Sixtina dels Andes per la bellesa dels seus murals, degut a les obres reparadores arran del darrer terratrèmol.
Sí que record d’haver-hi vist, anys abans, quan faig aquest mateix recorregut amb el bon amic manacorí Joan Riera, i el matrimoni piurà Mendoza Guerrero, treballs admirablement realitzats en pa d’or i pintures de l’escola cuzquenya aixoplugades al seu interior.
Lloc d’allotjament: Cuzco, Novotel -
San Agustín, 239
 |
| Indret mític i místic en la ruta aimara per contrades de Puno |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada