IV Congrés continental de Teologia llatinoamericana i caribenya (i 2): segon dia

    Mentre em trob a Lima, arrib a saber que el Congrés Continental de Teologia Llatinoamericana i Caribenya que organitza Ameríndia, té la seva edició primera a Brasil l’any 2012.
    D’aleshores ençà, s’ha anat convocant i realitzant cada tres anys, enfocat sempre en la comprensió del context global i continental que viuen a cada moment.
    A causa de la pandèmia, l’any 2021 el fan de manera virtual. El d’enguany, convocat a Lima, comporta el retorn a la presencialitat i el fan coincidir amb el primer aniversari de la mort de Gustavo Gutiérrez Merino.

    M’encanta que, sense saber-ho prèviament, ho facin durant la meva estada, encara que breu, tan propera geogràficament de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.                 Només a unes poques illetes d’on estic allotjat, al barri limeny veí de Magdalena del Mar, se'n troba el Campus universitari, al barri de San Miguel. 
    És considerada la millor de les universitats privades, competint amb la millor de les públiques, com és ara la Universidad de San Marcos.
    Ho agraesc ben molt al bon amic campaneter Ferran Bellver, qui me n’informa acuradament i puntual.
    Si bé és cert que no puc participar directament i personal en l’acte del primer dia, per no haver-m'hi inscrit en el termini prefixat, almanco aquest dijous esper poder-hi assistir. 
    Gràcies a les intervencions d’amistats de n’Elvira Calmet que ens ho fan possible, sembla que a primeres hores de la matinada ja ho tenim tot en regla: ens autoritzen a entrar dins del recinte de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, per fer-nos presents a la Taula rodona d’avui dijous.

    Una taula rodona en la qual és prevista la participació de figures tan emblemàtiques com Leonardo Boff, teòleg i escriptor brasiler, una de les veus fundacionals de la TA; Jon Sobrino, teòleg jesuïta, exponent rellevant de la TA a Amèrica Central; Jesús Cosamalón, historiador i investigador peruà de la PUCP; Carmen Lora, directora de l'Institut Bartolomé de Las Casas, amb altres teòlegs i pensadors.
    És clar que, per manca de temps disponible, no puc  estar-hi, a tot quant s’hi fa, que és moltíssim, durant cada jornada. Però almanco tenc temps d'assistir presencialment a aquest acte d’avui.
    A les 6:57am, el bon amic de n’Elvira rep la notificació oficial del nostre ingrés autoritzat al campus PUCP, en resposta a la sol·licitud nº 63176 que hi envia, mitjançant umalasp@oucp.pe.
    Es tracta d’un professor del Departament de Ciències, Secció Matemàtiques, que s’ha pres amb molt d’interès gestionar-nos-hi l’ingrés, tant de n’Elvira com de Buele Ramis Cecili, al Campus PUCP per al dia 23-10-2025 a partir de les 19:00 hores, per a un encontre de treball i taula rodona.
    Li ho agraesc de tot cor, al Sr. Uldarico Malaspina Jurado. doctor en Ciències, per la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.    
    Com que hi ha moltes portes d’ingrés al Campus, m'indiquen que puc ingressar-hi per qualsevol porta, tret de la Porta Ceprepuc i Porta d’Esports nº 8, mostrant-los el número de sol·licitud.
    Ho signa l’Oficina de Seguretat Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.

Assistents al IV Congrés continental de Teologia, a Lima 

    Ben disposats a anar-hi, i per tal d'arribar-hi puntualment, ens dirigim directament cap a l’indret on fan la Taula rodona, a l’esquena del Centre d’Assessoria Pastoral Universitària (CAPU). 
    A l’aixopluc d’una carpa enorme, amb més de dues-centes cadires preparades per acollir tots els assistents a la Taula rodona programada per al segon dia del Congrés, tot està ben a punt per iniciar-hi l’acte.
    N’Elvira i jo hi arribam, després de passar tots els controls de recepció i acollida. M’impressiona la immensitat d’un campus universitari com aquest, el de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.
    La Facultat de Teologia conserva l’empremta del pas del teòleg Gustavo Gutiérrez Merino per les seves aules docents. L’acte programat és en homenatge a qui va ser considerat com el pare de la Teologia de l’Alliberament.

    Em crida poderosament l’atenció el fet de veure que som més de 200 les persones que ens hi feim presents. Amb un 75% que són dones i un 25% homes, molts d’aquests eclesiàstics, segons sembla.
    També em causa impressió comprovar que hi ha més gent major que gent jove. Poques cares, poquíssimes, per davall de la cinquantena d’anys d’edat.
    Moderadora, pràctica i engrescadora, presenta els intervinents.
    El primer Leonardo Boff, per vídeo conferència, en pantalla, des del Brasil.
    Seguit d’en Gabalón, present a la mesa, aleshores infant de la parròquia del Rímac on treballava Gustavo Gutiérrez.    
    Acompanyat de Na Yolanda Díaz, qui remarca els tres punts habituals de Gustavo, presentat com animador de l’esperança dins la UNEC, organització juvenil universitària cristiana.
    Des d’El Salvador, intervé per vídeo conferència el teòleg jesuïta Jon Sobrino, presentant la teologia que té a veure amb realitats, i recordant monsenyor Óscar Arnulfo Romero, gran defensor dels pobres, i, per això mateix, assassinat.
    Edmundo Alarcón, amic de Gustavo Gutiérrez, des que és seminarista d’Arequipa, ordenat capellà l’any 1983, i consiliari de la UNEC.
    Carmen Lora, directora de l’Institut Bartolomé de las Casas, esmentant que cal conèixer la realitat per transformar-la.

 

     M’adon que tota la trobada és retransmesa en directe per facebook, des d’on pot seguir-la qualsevol que en tengui ganes, a través d’aquest ENLLAÇ.

 INFORMACIÓ DEL SEGON DIA

IV Congrés continental de Teologia llatinoamericana i caribenya (1): primer dia

     Gràcies al bon amic campaneter Ferran Bellver Silvan, mentre som al districte limeny de Magdalena del Mar, m’assabent que ben a prop d’aquí on em trob suara mateix, avui dimecres 22 d’octubre comença  el IV Congrés continental de Teologia llatinoamericana i caribenya, a l‘empara i sota els auspicis de la Pontifícia Universitat Católica del Perú (PUCP).
    Veig que amb el lema «Horitzonts d’alliberament. Teixint esperances des d’abaix» l’organització a càrrec d’Ameríndia, l’Institut Bartolomé de las Casas (IBC) i la Catòlica (PUCP), el congrés s’estructura seguint la metodologia llatinoamericana de «veure, jutjar, actuar i celebrar».

P. Gustavo Gutiérrez Merino, O.P.

    Seguint el programa publicat a les xarxes, veig que el primer dia (VEURE) fan un diagnòstic col·lectiu de la realitat: analitzant la geopolítica, el col·lapse ambiental i les resistències al continent.
    El segon dia (JUTJAR) el dediquen al discerniment teològic, prenent de referència el concili Vaticà II, la Conferència de Medellín i les aportacions teològiques actuals.
    El tercer dia (ACTUAR i CELEBRAR) comparteixen propostes i testimonis d’esperança des de les bases, acabant amb una gran celebració.

    Em crida poderosament l'atenció que, com a aspecte central d’aquest IV Congrés volen retre homenatge al P. Gustavo Gutiérrez Merino, pioner de la Teologia de l’Alliberament, en complir-se precisament el primer aniversari de la seva mort.
    L'inicien amb un acte cultural, a càrrec del grup peruà Yuyachkani (22 d’octubre).
   Segueixen amb una taula rodona amb el tema «Gustavo Gutiérrez defensor de la Teologia de l’Alliberament», en la qual participen teòlegs com Leonardo Boff o Jon Sobrino (23 d’octubre).
    Per a la cloenda del congrés, tenen programada una celebració d’Acció de gràcies pel seu llegat (24 d’octubre).

Amb n'Elvira Calmet, a les portes de la PUCP

    Mir de fer tots els possibles per fer-m’hi present, si més no a alguna de les activitats programades, duites a terme a poques illetes d’aquí on estic allotjat aquests dies.
    Acompanyat de n’Elvira Calmet, la vídua d’Anselm Álvarez (QEPD), anam tots dos en taxi «com aplicativo» fins a les instal·lacions immenses de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. 

    Hi arribam pocs minuts abans que comenci l’acte cultural a càrrec del grup peruà Yuyachkani a les 20h.
    Mai no he entrat dins aquest recinte universitari. És la primera vegada que m’hi faig present. Abans d'entrar-hi, ens demanen la documentació per identificar-nos-hi. Hi present el DNI espanyol que sempre port damunt meu (el passaport, per seguretat, m’estim més deixar-lo sempre ben guardat dins la maleta a casa!).
    Ens fan a saber que, en no figurar inscrits cap del dos dins la llista, ni com a assistents ni com a convidats, no podem passar per endins. Més encara, pel motiu que ja s'ha iniciat l’acte cultural. Molt amablement ens indiquen que ens posem en contacte amb algun dels organitzadors del Congrés.
    N’Elvira es comunica immediatament amb dues amistats seves, apropades de la universitat, per veure què hi podem fer. En principi tots dos contactes li fan a saber que, efectivament, sense haver-s’hi inscrits prèviament, avui no podem passar. Però que poden fer gestions perquè demà dijous 24 d’octubre, i divendres 25 hi puguem assistir, si en tenim ganes.
    Per whatsapp, els passam còpia de la nostra documentació, a l’espera que facin tots els tràmits pertinents perquè puguem participar en la taula rodona on participen, entre d’altres, els teòlegs Jon Sobrino i Leonardo Boff, i en la celebració eucarística de divendres.

INFORMACIÓ DEL PRIMER DIA 

De Mallorca a Perú, de bell nou

Vint-i-quatre hores abans de partir de bell nou cap al Perú, on faig comptes de seguir les passes que el papa Lleó XIV va fer en aquest país d’Amèrica Llatina (Chulucanas, Trujillo, Chiclayo i Callao) durant una vintena d'anys, deixant-hi petjades significatives, no em puc estar d’agrair la col·laboració que m’han prestat fins ara, quant al suport a algun dels 6 microprojectes peruans personals iniciats l’any passat. 

Són 113 les aportacions rebudes, amb un total recaptat de 20.633,31€. Ho agraesc de tot cor. Gràcies a  aquests ajuts, ja hem superat la meitat del que ens havíem proposat l’any passat: 

1) Una Biblioteca virtual amazònica, amb 2.900€ enviats a Yurimaguas (selva peruana). Ja feta.

2) Una Caseta modesta a família necessitada, amb 3.200€ enviats a Moyobamba (selva peruana. Ja feta.

3) Una màquina Conxadora/refinadora de cacau per elaborar xocolata, 8.593,65€ a Tarapoto (selva peruana). Més de mig fet.

4) El Manteniment de 1.200 infants sense llar, amb 9.000€ recaptats i encara no enviats a Puente Piedra, a la costa peruana;

5) Una Fira d’intercanvis entre Ayabaca i Sechura (serra i costa peruanes), amb 2.500€ programats;

6) Un Programa radiofònic a Huamachuco, amb 2.500€ pressupostats per a la serra peruana.

    Desig continuar mantenint-me en contacte amb les amistats mallorquines, des del Perú estant. De manera que puguin obtenir informació més detallada d’així com va tot; i del que jo vagi fent durant aquest altre viatge programat per a un mes, o dos, o tres. Segons vagin les coses.

    Esper contribuir,  ni que sia modestament, a acostar una mica més aquestes dues realitats tan distintes i tan distants, com són Mallorca, al Nord, i Perú, al Sud. 

    Amb el desig d'anar aixecant una part petita del Nord que, en lloc de dedicar-se a trepitjar i maltractar el Sud, mira de col·laborar-hi, solidaritzant-se en les lluites que estan duent a terme les organitzacions populars més actives i dinàmiques, en vistes a assolir-hi un major i millor desenvolupament humà i ecològic, tan necessari avui dia alhora que tan merescut.

    Salut i coratge! Una abraçada!

NOTA:

La publicació i les cinc presentacions públiques, a diversos indrets de l'illa de Mallorca, del llibre "Cròniques meves peruanes", autoditat a Mèxic, contribueix enormement a difondre'n la iniciativa solidària amb Perú: 5€ de cada exemplar, se'n van directament cap a la Cooperativa Agrària ALLIMACACAO de Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.

Edició catalana de "Cròniques meves peruanes" 
Edició castellana de "Mis crónicas peruanas" 

Presentació de «Cròniques meves peruanes» a Pollença, al casal de Can Llobera

     El proppassat dia 20 de setembre, comunicant-me amb el bon amic Miquel Àngel Sureda Massanet, actual regidor de Cultura de l’Ajuntament, li deman si creu que podríem fer la presentació d’aquest llibre meu a Pollença. Vénc en es dir-li que estic ben disposat a anar-hi el dia que ho organitzin.

    Dit i fet, em contesta tot d’una i em diu que poden mirar de fer-ho aquí, a Can Llobera, a la Plaça Vella. Li ho agraesc de bon de veres. Em suggereix que contacti amb qui hi duu tot el maneig, na Catalina Cifre, qui em passa el logo de la casa, com també el de l’Ajuntament en diferents formats, perquè puguem emprar-ho en el cartell anunciador. 
    Començ a posar fil a l’agulla. I, un cop acordat de fer-ho avui aquí, dimecres dia 1 d’octubre a les 19 hores, el bon amic Agustí Baró i Bauló n’edita el cartell amb totes les dades adients, com podeu veure-ho.    
    No és la primera vegada que acudesc a aquesta vila mallorquina per dirigir-me a gent de Pollença. Hi vénc en altres ocasions per altres motius (AFAM, Esquerra Republicana, Amics de Seminari, Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca; amb Els Caminants, recorrent Cala Boquer, Cala en Gosalba, Ternelles, el camí del Castell del Rei, ses Basses de Mortitx, sa cucuia de Fartàritx, etc.)
    Avui estic molt content de trobar-me aquí amb tots vosaltres que heu acudit a la presentació d’aquestes «Cròniques meves peruanes». 
    Es tracta d’un llibre de 355 pàgines, autoeditat electrònicament, a Mèxic, en català de Mallorca, a través de «Creática Editorial de Coyoacán», on treballa el meu bon amic José Armando Bernechea Iturriaga (qui ja m’hi ha publicat «Gloses meves» anys enrere).
    Aquest és un llibre que es distribueix en plataformes digitals. També s’ofereix amb impressió en paper segons la demanda. Tant en català com en castellà.
    Recull les narracions que vaig fent, amb fotografies incloses, durant la meva estada al Perú de sis mesos seguits l’any passat, recorrent-hi la costa, la serra i la selva peruanes.
    Molt ben acompanyat per amistats peruanes de temps enrere, arrib a recórrer d’un cap a l’altre, la costa, la serra i la selva  amazònica d’un  país andí que tenc la gran sort de visitar en una dotzena d’ocasions, des que hi pos peu fiter per primera vegada l’any 1975. Enguany, que fa cinquanta anys justs, em fa moltes de ganes tornar-hi.
    Aquest llibre, autoeditat i comanat a Amazon, es pot adquirir en paper i en format digital, en català i en castellà, a través d’internet. Són modalitats noves de publicació de llibres que s’estan imposant cada vegada més, arreu del planeta.

    Amb les explicacions que faig comptes donar durant la presentació, vull fer a saber que 10 dels 25€ que deman com a donatiu per cada exemplar, van a parar directament al tercer dels 6 petits projectes de col·laboració que em plantej l’any passat, quan torn cap a Mallorca. 

Amb la representació institucional de Can Llobera

    En aquest cas, van en benefici de la Cooperativa Agrària «AllimaCacao» de Chazuta, a Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.
    Miram de donar una mà al prop d’un centenar de dones que hi treballen, amb l’afany de substituir en tota la regió el cultiu de la coca per a narcotraficants, pel cultiu del cacau destinat a la fabricació de xocolates i derivats.
    Necessiten una màquina conxadora/refinadora més potent que la que disposen a l’actualitat: només els permet de refinar 8 kg de cacau al cap de 72 hores de funcionament. En precisen una altra que els permeti de refinar-ne 32kg en 24hores. 
    Per això fan falta 15.000€ que ens hem proposat de fer-los-hi arribar, si pot ser, enguany mateix. De moment, ja hem aconseguit d’enviar-los-ne uns 6.000€, més de la tercera part, gràcies a les aportacions voluntàries que hi han fet una setantena de persones.
    La publicació d’aquest llibre no cerca altra cosa que això, precisament: fer conèixer realitats viscudes per mi al Perú, durant l’estada de 6 mesos seguits l’any passat; facilitar un acostament més significatiu de gent de Mallorca amb gent del Perú; i aportar la col·laboració econòmica a una iniciativa social tan valuosa com la que duu a terme la Cooperativa AllimaCacao en plena selva amazònica peruana.
    En agrair la vostra presència a la presentació d’aquest llibre, també hi afegesc l'agraïment per part d'aquesta Cooperativa Agrària, a través del president d'IDSA (Institut per al Desenvolupament Sostenible de l'Amazonia) el bon amic meu ROBERTO ACUÑA MARÍN.
    Tothom qui en tengui ganes, pot contactar-hi directament, seguint les indicacions que adjuntaria en una octaveta que col·loc a la darrera pàgina del llibre adquirit avui.

    Diu així:
"MICRO PROJECTE 3r DE COL·LABORACIÓ PERSONAL AMB PERÚ.- COOPERATIVA AGRÀRIA «ALLIMACACAO» (Chazuta-Tarapoto) SELVA AMAZÒNICA: Conxadora/refinadora de cacau per a les dones treballadores (15.000€)
    Si qualcú vol col·laborar-hi, té MOLT FÀCIL sumar-se al grup d’una vuitantena de persones que ja ho han fet: des de qualsevol oficina de Correus, o qualsevol Locutori, pot enviar de persona a persona via WESTERNUNION la quantitat d’euros que vulgui (amb 5,5€ de comissió), simplement, presentant-la amb el DNI, i adreçant-la a:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
+051 986881364
TARAPOTO (PERÚ)

    MOLT IMPORTANT: tot d'una m'ha de passar una FOTO del comprovant que hi donen, al meu telèfon de contacte (+34 667 79 58 80)

    Tant de bo que puguem assolir els objectius marcats, i que aquest tercer microprojecte, més prest que tard, pugui afegir-se als dos primers ja acabats de finançar (2.900€ per una biblioteca virtual amazònica, a Yurimaguas, que ja està penjada a la web); i (3.200€ per a l’equipament d’una caseta per a la nostra fillola piurana i els seus néts menors d’edat a Moyobamba, que ja està enllestida).

Amb el presentador Miquel Àngel Sureda, regidor de Cultura

    Gràcies per haver vengut. Molt agraït a l’atenció dispensada. I, a l’espera d’obtenir-ne la col·laboració tan anhelada, desig que passeu molt de gust amb la lectura de «Cròniques meves peruanes», i que vos facin bon profit.

Cecili Buele i Ramis,
Pollença, 1 d’octubre de 2025.

Qui vulgui aconseguir-ne exemplars, pot fer-ho via Amazon:
Edició catalana - Edició castellana 

Presentació de «Cròniques meves peruanes» a la Parròquia de l’Encarnació

    Tot d’una que li faig la proposta, a mossèn Guillem Vaquer, bon amic i rector de la parròquia de l’Encarnació, de presentar aquest llibre meu titulat «Cròniques meves peruanes» en aquest local parroquial, no solament hi diu que sí, sinó que s’engresca a preparar-la molt acuradament.

    En dir-li que tenc pensat de convidar mossèn Bartomeu Suau, perquè me n’hi faci la presentació, tot d’una em fa a saber que n’estarà ben content. Així ho faig. Efectivament mossèn Bartomeu Suau Mayol hi accedeix de molt bon grat.

    Els ho agraesc de tot cor, a ells dos i a tot l’equip parroquial que s’hi ha esmerçat. Com també vos agraesc a tots vosaltres, que heu volgut acudir-hi, amb el desig d’acollir aquesta darrera obra que acab de publicar. El seu contengut gira en torn del darrer viatge que faig al Perú, l’any passat. M’hi pas mig any seguit. Em fa molta d’il·lusió, abans de complir els 80 anys en bon dia de santa Bàrbara, el 4 de desembre, recórrer tots els indrets que ja he visitat en altres ocasions anteriors, juntament amb la meva esposa, ara ja difunta, la manacorina Isabel Rosselló Girart (qepd).

Entre mossèn Guillem Vaquer i mossèn Bartomeu Suau

    Estic mot content de trobar-me avui i aquí amb tots vosaltres.
    Avui, en bon dimecres d’una tardor ben desitjada... L'endemà de la festa de la Mercè...
    Aquí, a l’interior d’aquest temple on celebr la meva darrera missa, un 20 de gener de 1982. Després d’haver-li comunicat al bisbe Teodor Úbeda que he pres la decisió de casar-me amb na Lina Company Vidal (qepd). Hi convisc durant 6 anys seguits, fins que mor després de patir els efectes nefasts d’un limfosarcoma tan maligne com indesitjable.
    Conserv dins la memòria molts bons records de la feinada que hi férem: dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca; dins el Grup cristià de Drets Humans, creat pel bon amic mossèn Josep A. Fuster Segura i mantengut durant tants d'anys per l'altre bon amic Pere Ballester; dins el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina; dins el grup local d’Amnesty International; a més de les tasques pastorals encomanades a una parròquia que compta amb un consell parroquial molt actiu, un equip de catequistes ben engrescats, un personal molt abnegat (Anita, Aurelio, et,). EN VEIG ALGUNS MEMBRES AQUÍ PRESENTS AVUI.

Preparatius de la presentació del llibre dins l'església

    També m'alegra veure-hi altra gent tractada i coneguda en altres àmbits i moments de la vida: amics de Seminari, personal funcionari, gent dedicada a la política, al treball sindical, al moviment veïnal, a l'ensenyament crític, etc.
    Tot recordant la presentació que férem aquí mateix d'un altre llibre, el 27 de juny de l’any 2022, publicat pel bon amic cabaneter que viu i resideix a Sant Celoni, Jaume Fernández Balaguer,   em resulta particularment emotiu poder presentar, avui i aquí, aquestes «Cròniques meves peruanes». I que ho pugui fer tan ben acompanyat. Vos ho agraesc de tot cor.
    Aquest llibre gira en torn del temps que pas al Perú l’any 2024, durant mig anyseguit, molt ben acompanyat per amistats peruanes de temps enrere.
    M’ajuden a recórrer d’un cap a l’altre, la costa, la serra i la selva  amazònica d’un  país andí que tenc la gran sort de visitar en una dotzena d’ocasions, des que hi pos peu fiter per primera vegada l’any 1975, enguany fa cinquanta anys justs. Quasi res, mig segle.
    Vos he de dir que, amb l’ajut i la col·laboració dels bons amics Agustí Baró i Salvador Rigo, aconseguesc d’obtenir desenes d’exemplars d’aquest llibre que m’ha editat un bon amic mexicà, José Armando Bernechea Iturriaga, el mateix que em publica «Gloses meves», en català de Mallorca, l’any 2013.

Mossèn Bartomeu Suau i jo presentant el llibre

    Aquest altre llibre, autoeditat i comanat a Amazon, es pot adquirir en paper i en format digital, en català i en castellà, a través d’internet. Són modalitats noves de publicació de llibres que s’estan imposant cada vegada més, arreu del planeta.
    Amb la distribució que en faig durant la presentació, faig a saber que 10 dels 25€ que deman com a donatiu, van a parar directament al tercer dels 6 petits projectes de col·laboració que em plantej l’any passat. En aquest cas, tot va en benefici de la Cooperativa Agrària «AllimaCacao» de Chazuta, a Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.
    Miram de donar una mà al prop d’un centenar de dones que hi treballen, amb l’afany de substituir en tota la regió el cultiu de la coca per a narcotraficants, pel cultiu del cacau destinat a la fabricació de xocolates i derivats.
    Necessiten una màquina conxadora/refinadora més potent que la que disposen a l’actualitat: només els permet de refinar 8 kg de cacau al cap de 72 hores de funcionament. En precisen, d’una altra que els permeti de refinar-ne 32kg en 24hores.             Per la qual cosa, fan falta 15.000€ que ens hem proposat de fer-los-hi arribar, si pot ser, enguany mateix. De moment, ja hem aconseguit d’enviar-los uns 3.000€, gràcies a les aportacions voluntàries que ja hi han fet una trentena de persones.
    La publicació d’aquest llibre no cerca altra cosa que això, precisament: fer conèixer realitats viscudes per mi al Perú, durant l’estada de 6 mesos seguits l’any passat; facilitar un acostament més significatiu de gent de Mallorca amb gent del Perú; i aportar la col·laboració econòmica a una iniciativa social tan valuosa com la que duu a terme la Cooperativa AllimaCacao en plena selva amazònica peruana.

Fent coa per a la dedicatòria

    En agrair la presència a la presentació del llibre Cròniques meves peruanes, vull fer-hi avinent, també, l'agraïment d'aquesta Cooperativa Agrària a través del president D'IDEA (Institut per al Desenvolupament Sostenible de l'Amazonia) el bon amic meu ROBERTO ANTUÑA MARÍN. 
    Hi pot contactar directament tothom que en tengui ganes, seguint les indicacions que adjunt en un full a part, col·locat a la darrera pàgina del llibre adquirit avui. 

    Diu així:
"MICRO PROJECTE 3r DE COL·LABORACIÓ PERSONAL AMB PERÚ.
COOPERATIVA AGRÀRIA «ALLIMACACAO» (Chazuta-Tarapoto) SELVA AMAZÒNICA
Conxadora/refinadora de cacau per a les dones treballadores (15.000€)

Si vols col·laborar-hi, tens MOLT FÀCIL de sumar-te al grup d’una quarantena de persones que ja ho han fet: des de qualsevol oficina de Correus, o qualsevol locutori, pots enviar de persona a persona via WESTERNUNION la quantitat d’euros que vulguis (amb 5€ de comissió), simplement, presentant-la amb el teu DNI, i adreçant-la a:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
+051 986881364
TARAPOTO (PERÚ)

MOLT IMPORTANT: m'has de passar una FOTO del comprovant que te’n donen, al meu telèfon de contacte (+34 667 79 58 80)

    Tant de bo que puguem assolir els objectius marcats, i que aquest tercer microprojecte, més prest que tard, pugui afegir-se als dos primers ja acabats de finançar: 2.900€ per una biblioteca virtual amazònica, a Yurimaguas (que ja està penjada a la web); i 3.200€ per a l’equipament d’una caseta modesta per a la nostra fillola piurana, que hi vol aixoplugar els seus néts menors d’edat a Moyobamba (suara mateix residint en una de les barriades més pobres de Lima).

    Gràcies per haver vengut. Molt agraït a l’atenció dispensada. I, a l’espera d’obtenir-ne la col·laboració tan anhelada, desig que passeu molt de gust amb la lectura de «Cròniques meves peruanes», i que vos facin bon profit.

NOTA:
Per a informació de la més d'una quarantena de persones assistents a la presentació del llibre "Cròniques meves peruanes", podem dir que  se n'hi han repartit 43 exemplars=1.075€; 6 Gloses =30€; i 2 donatius=50€. TOTAL: 1.155€.

D'aquesta quantitat recollida, 510€ són enviats directament a la Cooperativa AllimaCacao de Chazuta, a Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.

Edició catalana de "Cròniques meves peruanes"
Edició castellana de "Mis crónicas peruanas" 

Presentació de «Cròniques meves peruanes», a la parròquia de Santa Catalina Thomàs

Prèviament d’acord amb el rector de la parròquia, mossèn Ramon Lladó Rotger, prenem conjuntament la decisió d’organitzar una presentació del meu llibre a la sala parroquial DIJOUS, 18 DE SETEMBRE, A LES 18:30h. 

Li ho agraesc de tot cor. És la parròquia on vaig créixer com a infant que acudia a la catequesi (entre les mateixes quatre parets, que aleshores servien d’església on se celebraven les funcions religioses presidides per mossèn Francesc Jaume Ferrer -1938-1969- ).

És la parròquia on vaig treballar com a vicari (1969-1972), amb el rector Sebastià Capó Leal, conjuntament amb altres vicaris, com mossèn  Bartomeu Ferrer Ordinas, Miquel Alomar Esteve, Jaume Pons Canyelles, Joan Bisellach Llompart, Jaume Fortesa Roca o mossèn Pere Llabrés Martorell. 

És des d’aquí que vaig sortir com a missioner cap al Burundi el mes de desembre de l’any 1971 (més de mig segle enrere). I és aquí on aterraren i em substituïren els dos companys missioners mallorquins que en retornaven, Jaume Canyelles Llompart (qepd) i el solleric Jaume Vives Canyelles.

És comprensible que em resulti particularment emotiu poder presentar, avui i aquí, aquestes «Cròniques meves peruanes», sobre el darrer viatge que vaig fer al Perú l’any passat. 

I que ho pugui fer tan ben acompanyat per aquest dos bons amics, el periodista, gran professional de la comunicació, Pedro Prieto García, i l’escriptor pobler Miquel López Crespí. Els ho agraesc de tot cor.

Com també l’ajuda valuosa dels membres del Coro parroquial , Tomeu Carrió i Miquel Timoner, que s’han prestat molt amablement a facilitar-hi el repartiment dels llibres entre la gent que desitja tenir-ne algun exemplar.

Aquest llibre gira en torn del temps que em vaig passar al Perú l’any 2024, durant mig any seguit, molt ben acompanyat per amistats peruanes de temps enrere. M’ajudaren a recórrer d’un cap a l’altre del país. La costa, la serra i la selva amazònica d’un país andí que tenc la gran sort de visitar en una dotzena d’ocasions, des que hi pos peu fiter per primera vegada l’any 1975, enguany ha fet cinquanta anys justs.  Quasi res, mig segle.

Vos he de dir que, amb l’ajut i la col·laboració dels bons amics Agustí Baró i Salvador Rigo, aconseguesc d’obtenir desenes d’exemplars d’aquest llibre que m’ha editat un bon amic mexicà, José Armando Bernechea Iturriaga, el mateix que em va publicar «Gloses meves», en català de Mallorca, l’any 2013.

Aquest altre llibre, autoeditat i comanat a Amazon, es pot adquirir en paper i en format digital, en català i en castellà, a través d’internet. Són modalitats noves de publicació de llibres que s’estan imposant cada vegada més, arreu del planeta.

Amb la distribució que en faig durant la presentació, faig  a saber que 10 dels 25€ que deman com a donatiu, van a parar directament al tercer dels 6 petits projectes de col·laboració que vaig encetar l’any passat. En aquest cas, tot va en benefici de la Cooperativa Agrària «AllimaCacao» de Chazuta, a Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.

Mirant de donar una mà al prop d’un centenar de dones que hi treballen, amb l’afany de substituir en tota la regió el cultiu de la coca per a narcotraficants, pel cultiu del cacau destinat a la fabricació de xocolates i derivats.

Necessiten d’una màquina conxadora/refinadora més potent que la que disposen a l’actualitat: només els permet de refinar 8 kg de cacau al cap de 72 hores de funcionament. En precisen, d’una altra que els permeti de refinar-ne 32kg en 24 hores. Per la qual cosa, fan falta 15.000€ que ens hem proposat de fer-los-hi arribar, si pot ser, enguany mateix. De moment, ja hem aconseguti d’enviar-los uns 3.000€, gràcies a les aportacions voluntàries que ja hi han fet una trentena de persones. 

La publicació d’aquest llibre no cerca altra cosa que això, precisament: fer conèixer realitats viscudes per mi al Perú, durant l’estada de 6 mesos seguits l’any passat; facilitar un acostament més significatiu de gent de Mallorca amb gent del Perú; i aportar la col·laboració econòmica a una iniciativa social tan valuosa com la que duu a terme la Cooperativa AllimaCacao en plena selva amazònica peruana

Tant de bo que puguem assolir els objectius marcats, i que aquest tercer microprojecte, més prest que tard, pugui afegir-se als dos primers ja acabats de finançar: 2.900€ per una biblioteca virtual amazònica, a Yurimaguas (que ja està penjada a la web); i 3.200€ per a l’equipament d’una caseta modesta per a la nostra fillola piurana, que hi vol aixoplugar els seus néts menors d’edat (suara mateix residint en una de les barriades més pobres de Lima).

Gràcies per haver vengut. Agraït a l’atenció dispensada. I, a l’espera d’obtenir-hi la col·laboració tan anhelada, desig que passeu molt de gust amb la lectura de «Cròniques meves peruanes», i que vos facin bon profit.

Vos he de dir que pas molt de gust d’escriure, però que no em sent ni reconec ESCRIPTOR, ni de vocació ni de professió. 

Més bé em veig com un «contador de coses que em passen». Que tenen a veure amb situacions que visc, amb experiències i vivències, amb sentiments i actituds, amb la gent que em trob pel camí, amb indrets que visit, amb menjues i begudes que alegren l’existència, amb mostres de religiositat popular que em criden poderosament l’atenció, amb trobades personals intenses, amb amistats antigues i coneixences noves.

En agrair la presència a la presentació del llibre Cròniques meves peruanes a la Sala Parroquial de Santa Catalina Thomàs, vull fer-hi avinent, també, l'agraïment de la Cooperativa Agrària ALLIMACACAO de Tarapoto (en plena selva amazònica peruana) a través del president D'IDEA (Institut per al Desenvolupament Sostenible de l'Amazonia) el bon amic meu ROBERTO ANTUÑA MARÍN. 

Hi pot contactar directament tothom que en tengui ganes, seguint les indicacions que adjunt en un full a part, que he col·locat en la darrera pàgina del llibre adquirit avui. 

Diu així:
"MICRO PROJECTE 3r DE COL·LABORACIÓ PERSONAL AMB PERÚ.
COOPERATIVA AGRÀRIA «ALLIMACACAO» (Chazuta-Tarapoto) SELVA AMAZÒNICA
Conxadora/refinadora de cacau per a les dones treballadores (15.000€)

Si vols col·laborar-hi, tens MOLT FÀCIL de sumar-te al grup d’una quarantena de persones que ja ho han fet: des de qualsevol oficina de Correus, o qualsevol locutori, pots enviar de persona a persona via WESTERNUNION la quantitat d’euros que vulguis (amb 5€ de comissió), simplement, presentant-la amb el teu DNI, i adreçant-la a:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
+051 986881364
TARAPOTO (PERÚ)

MOLT IMPORTANT: m'has de passar una FOTO del comprovant que te’n donen,
al meu telèfon de contacte (+34 667 79 58 80)
MOLTES DE GRÀCIES"

ALGUNS ENLLAÇOS QUE HI FAN REFERÈNCIA:

* MANUEL MIRAIXÒ – Las tardes de la Soledad (16-09-2025)

* AGUSTÍ BARÓ – Vídeo presentació del llibre (18-09-2025)

* JAUME ROSSELLÓ CUNÍ

* MAGDALENA ORDINAS – card.cat (19-09-2025)
Presentat el llibre de Cecili Buele i Ramis “Cròniques meves peruanes (2024)”

* MIQUEL PALOU BOSCH - Radio Cultura Mallorca. HIPATIA Asociación Cultural (21-09-2025)

* CECILI BUELE I RAMIS - Anunci de presentació a la parròquia de l'Encarnació (22-09-2025)

 Edició catalana de "Cròniques meves peruanes"
Edició castellana de "Mis crónicas peruanas" 

 

Una nit qualsevol, llibre de Miquel López Crespí

Seguint la seva dèria literària d’escriure sobre lluites per la llibertat de la classe treballadora i sobre la defensa de la llengua i la cultura catalanes, l’escriptor pobler Miquel López Crespí, en la seva edat més madura, ens ofereix aquesta altra producció que fa part de la Col·lecció Aliorna-65 de Lleonard Muntaner Editor, amb el títol Una nit qualsevol.

Portada del llibre

Tot al llarg de les seves 144 pàgines, el novel·lista, assagista i poeta mallorquí, ens ofereix, en aquest llibre editat a Mallorca l’any 2025, un caramull ben muntat de relats farcits d’històries que competeixen en la captura de l’interès per part de qui s’hi endinsa amb la curiositat de llegir-ne tot el contengut.

Miquel López Crespí, des de fa dècades, no deixa de ser un bon company de lluites i dèries en la batalla persistent i indefugible de contribuir personalment i col·lectiva en la tasca gegantina de construir un món més just i solidari.

No deixa de fer-ho, tot i trobant-se avui dia davant tantíssims de fronts bèl·lics oberts en tants indrets del planeta Terra. Si més no a primer cop d’ull, sembla que no contribueixen a fer-hi res més que tot el contrari del que proposa l’autor.

En compartir plenament son plantejament farcit d’una vitalitat inesgotable, som un dels qui pensen i creuen que s’ho paga endinsar-se en la lectura d’aquests 16 relats interessantíssims. Sobretot per a qui comparteixi la necessitat d’assolir una visió transformadora de la realitat que ens ha pertocat viure i patir.

A mesura que ens hi endinsam, hi trobam espais ben coneguts per la gent que, d’una forma o una altra, es dedica a la literatura d’aquest estil i contengut, com és el cas del Restaurant Diplomàtic, en el darrer relat; o l’històric casal menorquí, construït en temps de la dominació britànica de l’illa, on es refugia qui s’endinsa en la inexhaurible febre creativa del relat quinzè; o la casa de camp que els pares de l’advocat laboralista li han regalat; o el despatx des d’on elaboren la història del moviment obrer; les places públiques on els herois de les lluites més revolucionàries mai no troben ni tenen cap monument en bronze; l’aeroport buid durant un hivern sense turistes, amb motiu del retorn de l’exili llarg de qui consideren alguns com «el darrer resistent»; l’Escola de Magisteri on estudien junts alguns protagonistes de l’obra; el tren barat que els porta des del cap i casal de Catalunya fins a París; la munió de cases abandonades, de palaus ensorrats, d’estacions desertes, com si servissin de crònica del moviment obrer, el relat d’una relació exhaustiva de derrotes incomptables.

Hi compareixen personatges nombrosos que, a criteri de l’autor, han contribuït de manera molt significativa i intensa a mantenir infatigablement i incessant la lluita per un món més igualitari i lliure.

Així com comença amb unes reflexions entorn de l’assassinat dels ecologistes Petra Kelly i Gerd Bastian, acaba amb una tertúlia literària en un dels millors restaurants de Ciutat. Entre i entre, s’hi despleguen uns altres 14 relats. Tant uns com els altres competeixen en qualitat descriptiva, que se suma a les valiosíssimes aportacions de riquesa literàra incalculable que s’hi afegeixen. Tot plegat mena qui tengui interès a llegir-ho cap a un grau molt alt de fruïment gojós.

No de bades, ni per casualitat, la publicació d’aquest llibre coincideix amb la celebració a bombo i platerets del 80è aniversari del final de la segona guerra mundial, en determinats àmbits de la geografia planetària.

De fet, coincideix amb una trobada tan significativa com la produïda amb la presència dels cappares polítics russos, nord-coreans, indis, iranians, xinesos, etc. Sens dubte els més clarament representatius dels països que, d’una forma o una altra, s’enfronten als EUA i a la UE.

Aquest llibre de l’escriptor pobler Miquel López Crespí, amb un títol tan cridaner com aquest, Una nit qualsevol, bé sigui a través de cartes, o de monòlegs, o de converses, bé sigui emprant cartelleres de cinema, transporta el lector cap a l’observança i el record d’una Europa tacada de sang a mitjan segle XX. 

Molt oportuna, doncs, l’edició i publicació d’una peça literària com aquesta, en uns moments en què grans i enormes onades de feixisme atroç tornen a irrompre de bell nou en gairebé totes les contrades i racons del nostre entorn capitalista, cada cop més depredador, més desbocat, més salvatge.

Vos he de dir que estic molt content de trobar-me aquí, a Muro, a ca s’Artiller, convidat una altra vegada pel bon amic i activista cultural inigualable, en Jordi Cloquell Noceras: «Figura molt coneguda en l’àmbit cultural del poble, encarregat de dinamitzar i programar les activitats del centre, que és el cor de la vida cultural de Muro» (IA xinesa dixit!).

Juntament amb el bon amic llorità Felip Munar, venim a presentar un llibre d’un altre bon amic, pobler en aquest cas, que li diuen Miquel López Crespí, autor de desenes i desenes de títols elaborats en català de Mallorca (superant-ne el centenar).

M’heu de pemetre que comenci fent una referència explícita i directa a la darrera vegada que m’hi vaig fer present, aquí, a ca s’Artiller, amb en Miquel. Ens hi acompanyava aleshores un altre bon amic, concarrí per més senyes, que ja no és en aquest món entre nosaltres, el bon amic Jaume Obrador Soler. Que en pau descans!

Era el 27 de maig de l’any 2018 – 7 anys, 3 mesos i 17 dies enrere –. Ens hi dedicàrem una bona estona, a presentar dues de les moltes novel·les d’aquest mateix autor pobler. Les que porten per títol «Joc d’escacs» i «Allò que el vent no s’endugué». Record que era un diumenge, i que ho férem a les 19:30 hores d’un capvespre primaveral.

Vàrem comptar aleshores, i també comptam avui, amb la col·laboració tècnica d’un professional de la comunicació, tan ben qualificat com és ara n’Agustí Baró i Bauló. S’encarregà d’enregistrar les imatges, els sons i les veus de la trobada, per tal que tothom que en tengués interès, pogués disposar de la informació requerida. Esper que en aquesta ocasió també faci el mateix, com només ell sap fer.

També m’heu de pemetre que vulgui fer una referència explícita i directa a la primera vegada que vaig contactar amb l’escriptor pobler Miquel López Crespí. 

La primera vegada que vaig llegir un article seu, fa més de cinquanta anys. Era a finals de l’any 1971. Pocs dies abans que jo emprengués el vol cap a l’Àfrica Central, com a missioner al Burundi, ell havia publicat al Diario de Mallorca un escrit que duia per títol una sola paraula «Fanon». Vos he de dir que aquell escrit m’ajudà ben molt a entendre què havia de fer jo, un «home del Nord opressor», a l’hora d’acompanyar «gent del Sud oprimida».

Entre aquella primera vegada i aquesta darrera d’avui aquí, a Muro, ha transcorregut molt de temps. Tots dos hem anat envellint. I tots dos, durant aquestes darreres dècades, hem anat presentant llibres seus en indrets distintints de Mallorca.

Record molt bé que, en presentar aquí les dues novel·les seves ja esmentades, 7 anys enrere, a l’hora de fer-ne la presentació, se’m va ocórrer de formular-li, a l’autor, prop d’una dotzena de preguntes, perquè me les anàs contestant adreçant-se a la concurrència.

Avui faig comptes de fer el mateix, si m’ho permeteu. Lògicament, no hi repetiré les mateixes preguntes, perquè ja foren contestades aleshores per l’autor. A més a més, varen quedar molt ben reproduïdes en les xarxes de la intercomunicació planetària, dins d’un dels meus blogs que podeu consultar quan vulgueu. 

Dedicatòria del llibre

Començ, idò, demanant-li, a Miquel López Crespí:

1) Des de fa dècades, som veïnats. El nostres dos domicilis familiars estan situats en dues barriades palmesanes veïnes, Bons Aires i Camp Rodó. Sé que aquests darrers 50 anys has publicat una quinzena de llibres de narracions, a més de les teves aportacions nombroses al teatre, la poesia, la novel·la o l’assaig...
M’agradaria que ens diguessis d’on et surt aquesta dèria literària teva tan admirable? 

2)   Sempre he pensat que aquella primera topada amb el teu escrit sobre Fannon, és la que m’ha duit a col·laborar en la presentació de tants dels teus llibres, en llocs tan diversos. Sovint parles d’allò que anomenes la «narrativa experimental».
Ens pots explicar què vols dir exactament amb una definició com aquesta? 

3)   Com saps molt bé, m’acaben de publicar, a mi, un llibre en català i en castellà, que duu per títol «Cròniques meves peruanes». Saps que ho ha fet una editorial mexicana que l’ha penjat a internet, difós i escampat per Amazon, tant en digital com en paper.
Tu acostumes a escriure gairebé sempre i majoritàriament en català. Si hi ha una cosa que m’admira de la teva tasca, és que deus ser un dels pocs escriptors que pot dir i assegurar que «n’ha viscut, d’escriure», cosa que no abunda entre nosaltres.
Ens pots dir com t’ho has fet, per poder «viure d’escriure», durant tants d’anys?

4)   Així com, a mi, em va influir el que escrigueres sobre Fanon, i, 54 anys després encara mir de parar-hi esment, ens pots aclarir quin és l’escriptor, o grup d’escriptors,  que consideres que més ha influït en tu, perquè t’hagis dedicat a escriure tant?

5)   El fet d’acompanyar-te en moltes de les presentacions dels teus llibres, m’ha fet veure que t’han atorgat i has rebut molts de premis literaris al llarg de la teva extensa i intensa vida, tan activa dins l’àmbit de la literatura.
Ens pots explicar quin paper tenen els premis literaris en el teu ofici d’escriptor?

6) Sempre m’he demanat si el títol d’aquest llibre «Una nit qualsevol» és una queixa o lamentació que fas cap a l’exterior, o és la constatació escrita de la teva realitat vivencial, la d’un escriptor compromès en la tasca de transformar la societat, que vols que quedi reflectida damunt paper.
Ens ho pots aclarir, això: queixa/lamentació, constatació d’algunes realitats viscudes o res a veure amb cap de les dues?

7) Conec companys que cada dia escriuen una mica sobre allò que han fet, han vist, han escoltat, han visitat, etc. S’apunten a fer-ne un dietari personal històric.
Aquest llibre teu té qualque cosa a veure amb això, o ni tan sols t’ha passat pel cap fer-ho així?

8) I finalment, què recomanaries a les generacions més joves sobre el cultiu de l’art d’escriure. Pel seu compte, i no tant servint-se del que avui en diuen «intel·ligència artificial»? 
Aquest estri tecnològic que té més d’artificial que d’intel·ligent: es limita a arreplegar dades d’altri, sense valorar-ne ni la qualitat, ni la veracitat, ni l’originalitat, ni la intencionalitat manifesta de confondre.
Quines recomanacions faries al jove que prengués la decisió de fer-se escriptor?

Contraportada del llibre

Amb això està tot dit, sobre el que jo volia demanar-te. Gràcies per respondre. 
Gràcies, també, a l'atenció dispensada per la concurrència aquí present.

En record de Fèlix Martí

En bon dia 2 de setembre de 2025 m’arriba la notícia de la mort de Fèlix Martí Ambel  (Barcelona, 1938), fundador d'UNESCOCAT i expresident de l'Opinió Catalana, entre moltes d’altres dedicacions.

Home de lluita antifranquista, gran defensor de la identitat catalana, promotor d’iniciatives internacionals en favor de les llengües, les cultures i els drets dels pobles, de la pau i del diàleg entre les religions; practicant de l’Escoltisme; president del Moviment Internacional d'Intel·lectuals Catòlics Pax Romana, etc.

Gràcies al bon amic bunyolí Climent Garau i Arbona, tant la meva dona, la manacorina Isabel Rosselló Girart (qepd), com jo mateix, des de l'any 2003  tenim la gran oportunitat de participar diverses vegades en les trobades que organitza al Principat de Catalunya l'Opinió Catalana. 

La persistent insistència a convidar-nos-hi del bon amic Climent Garau, ens hi facilita el trasllat, l’assistència i l’allotjament. Mai no li ho podré agrair a bastament, d’haver pogut participar en unes jornades força interessants, que ens permeten d'atansar-nos als sectors i a les persones amb més empenta política, social i cultural de Catalunya d'aleshores: Jordi Pujol, Miquel Sellarés, Muriel Casals, Albert Sáez, Jordi Porta, Marta Anton, Fèlix Martí, etc.

Allà tenc la gran sort de conèixer i tractar una mica de prop, l’any 2005,  aquest home que, entre moltes altres activitats, arriba a presidir una entitat tan emblemàtica com l’Opinió Catalana,

Hi puc sentir Fèlix Martí manifestant clarament què és L'Opinió Catalana: una entitat que s’afanya a reunir persones de diverses sensibilitats polítiques, però que comparteixen la preocupació per la llibertat nacional de Catalunya i l'estimació a la llengua pròpia; que contribueix també al debat sobre aquests temes, intentant que prevalgui la racionalitat per sobre del partidisme, les modes intel•lectuals o els pensaments dominants.

Record d’haver assistit a les Cinquenes Jornades de l’Opinió Catalana. Amb el títol «El futur de la nació catalana. Horitzó 2014», es realitzen a Vilanova i la Geltrú; i l’obertura de la sessió és a càrrec de l’alcalde de la ciutat, Sr. Sixte Moral i del president de l’Opinió Catalana, Sr. Fèlix Martí.

Com assenyala aquest, quan s’albiren dificultats tant en l’Estatut com en el sistema de finançament, l’Opinió Catalana pretén impedir que quedem presoners del possibilisme de la política parlamentària, i també pretén plantejar amb tota llibertat, sense els condicionaments de la política institucional, allò que necessita el nostre poble per avançar, tant si hi ha Estatut com si hi ha aturada en la seva elaboració.

Guard també molt bon record de l’assistència de Fèlix Martí, com a president de l’Opinió Catalana, al II Fòrum de l’Associació per la Diversitat, organitzat a Palma per la Direcció General de Política Lingüística, a la taula rodona “La llengua catalana en el procés d’integració europea”. 

Durant la Campanya mundial per a una profunda reforma del sistema d'institucions internacionals, considerant que, si de bon de veres volem fer front a la crisi alimentària, climàtica i global..., ens cal treballar per crear un Impost Global sobre les Transaccions de Divises com a font de Finançament per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, Fèlix Martí esdevé un dels signataris d’aquest compromís.

Que trobi el descans i la pau interminable aquest gran lluitador en defensa d’un planeta més ben construït sobre la base de la justícia, la pau i una vida més plena.

Ara fa un any, des del Perú estant!

En complir-se el primer any des que acab «el viatge de la meva vida al Perú», on romanc mig any seguit (març-setembre 2024) pel meu compte i risc, m’entren ganes d’agrair tots els suports rebuts, més d’una vintena, a la senzilla i modesta iniciativa de finançar mitja dotzena de Petits Projectes Personals Peruans (PPPP) que hi propòs.

Darrer sopar andí...

Amb ganes de tornar a posar-hi els peus, si Déu ho vol, a passar-hi les properes festes de Nadal i de Cap d’Any 2025, em passa pel cap la idea d’informar-ne. Sobre l’estat en què es troben suara mateix tots i cadascun d’aquells microprojectes de col·laboració mallorquina llançats, per tal d’aconseguir més suports fins a completar-ne tota la sèrie proposada.

En aquests moments, dels 6 microprojectes programats -a la selva, la serra i la costa del Perú-, 2 ja han estat iniciats i completats; uns altres 2 han estat iniciats i encara no s’han completat; mentre que en queden 2 sense haver-se’n iniciat encara l'enviament de cap ajut. 

He de dir que n’estic més que satisfet, d’haver aconseguit tot això en aquest primer any transcorregut d’aleshores ençà. Per això mateix, vull agrair-ho públicament, alhora que hi deman més ajuda i col·laboració per part d’altra gent que també pugui estar interessada a acostar aquests dos indrets tan distints i tan distants, com són Mallorca i Perú.

Vull recordar que avui dia, amb els mitjans tecnològics que disposam, qui desitja aportar-hi res, ho té molt fàcil: via WESTERNUNION! Una modalitat tan ràpida com instantània, tan segura com fiable, legalment reconeguda pel Banc d’Espanya, solament amb 5/6€ de comissió per cada enviament, sigui quina en sigui la quantitat.

Basta fer-se present a qualsevol oficina de Correus, o a qualsevol Locutori, amb el carnet d’identitat propi i la quantitat d’euros que hi vulgui aportar qualcú (des de 20€, com han fet alguns, fins a 50, 100 o 500 com ha fet qualcú), i els depositi, per exxemple, a nom de:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
TARAPOTO (PERÚ)
+051 986881364

Això sí, cal demanar-ne el JUSTIFICANT, i passar-me’n la FOTO, a MI (tràmit imprescindible per mantenir-ne el control).

Un altre mitjà, que no em resulta tan desitjable, evidentment, és que m’ho faci arribar per bizum... 

Tenint ben present que, com he fet sempre, faig comptes d’informar-ne detalladament cadascun dels donants voluntaris que hi vulguin contribuir: sobre l’estat dels comptes i la situació actualitzada del projecte.

Des d’aquí mateix, amb aquests dos vídeos que hi adjunt, es pot comprovar l’estat en què es troben els dos microprojectes ja finançats completament a la selva amazònica peruana. Cosa que esper poder fer aviat amb la resta dels que encara romanen pendents de finalitzar, tant a la selva com a la costa o la serra andina.

Precisament, coincidint amb el primer aniversari del meu retorn a Mallorca, un cop acabat el meu darrer viatge de 6 mesos al Perú l'1 de setembre de 2024, m'arriba una bona notícia, la més esperada de totes: a Mèxic m'acaben de publicar el llibre "Cròniques meves peruanes" , en català. 

Ja acordàrem que un percentatge dels beneficis que n'obtengui l'editorial mexicana, van destinats a algun d'aquests sis microprojectes de col·laboració voluntària amb el Perú.

Bona data per a l'inici d'una etapa nova en aquest àmbit de la col·laboració solidària! 
Tant de bo que arribin a ser-ne molts, els ulls que s'ho llegesquin.

Salut i coratge! 

Per continuar col·laborant amb el Sud global, ni que sia mitjançant unes formes tan senzilles i modestes com aquestes tres que acab de suggerir i proposar!

El genoma humà, a càrrec del Dr. Jordi Orellana, al Seminari Nou

Setmanes enrere, el bon amic campaneter Ferran Bellver comunica l’interès seu a mantenir una trobada amb el Dr. Jordi Orellana Mas, investigador del genoma humà, sobre l’assumpte essencial del seu llibre nou  que toca el tema de l’aparició del gènere humà a la Terra.

Diu i repeteix que es tracta d’una proposta emesa per l’altre bon amic, el gabellí mossèn Llorenç Tous qui, desplaçant-se des de Ceinos de Campos (Valladolid), on resideix habitualmente des de fa temps, té previst de ser a Mallorca per al dia 26 d’agost.

En feim difusió entre les nostres amistats més properes. I, arribat el dia, més de dues dotzenes de persones interessades en l’assumpte, ens trobam a la sala auditori del Seminari diocesà de Mallorca, situat a la finca de Son Gibert (al barri palmesà del Viver), 

Durant uns tres quarts d’hora, el doctor Jordi Orellana hi exposa les seves observacions. Van seguides d’intervencions sucoses sobre la vida humana damunt d'aquest planeta Terra, per part d’un bon grapat d’assistents a la trobada, encuriosits amb la temàtica.

En llenguatge més o manco planer,  comprensible per a tothom  el doctor va esbrinant detalls i més detalls de l'assumpte i la temàtica central d'aquesta trobada sobre el genoma humà.

Ens parla de l’univers, del  planeta,  de l’evolucionisme, de molècules, cèl.lules, proteïnes,  codis genètics, de matemàtiques, mutacions, darwinisme, ciència, consciència, etc.

Assumptes, tots, molt interessants, sobre els quals posteriorment s’entaula un diàleg molt profitós entre assistents i conferenciant. Força enriquidor resulta el col.loqui que s’hi manté, les preguntes formulades, les nombroses intervencions fetes, les respostes donades.

L’organitzador d’aquesta trobada, el campaneter Ferran Bellver, que havia estat molt interessat sobretot a aconseguir que el diàleg posterior a l’exposició del Dr. Jordi Orellana entre teòlegs i científics, s’esdevengués el millor de l’encontre, de fet, ho ha aconseguit. 

Si ben interessant n’ha resultat l’exposició de la temàtica proposada, tant o més interessant encara n’ha brostat el diàleg establert entre participants i conferenciant.

Cal considerar com a molt profitós aquest encontre. 

Com una de les reunions força enriquidores que et permeten de trobar-te amb aportacions tan inesperades com la de la jove assistent que hi intervé, fent memòria de l'ajut valuós que va rebre del jove bisbe inquer ja difunt Mons. Antoni Vadell...

O la del teòleg que hi veu, en l'exposició del doctor, una mostra de caire científic sobre Déu i la història de la salvació en Jesucrist...

O la del doctor emèrit que hi remarca la importància de la consciència immaterial per damunt de la ciència i del materialisme científic...

O la de tants d'altres que hi intervenen espontàniament i directa, dient-hi la seva i exposat-n’hi l’opinió.

Tant de bo que sigui la primera de tota una sèrie més amplia encara, de trobades interessants.

Plaça perillosa, la de s’Escorxador: per mor d’un ajuntament ociós durant massa temps

L’altre diassa caminant pels voltants de l’antic Escorxador de Palma, en travessar per la gran plaça, m’adon d’un gran crull existent i ben visible hores d’ara... Des de fa moltíssim de temps! M’hi qued bocabadat! En prenc imatges fotogràfiques.

Plaça crullada, des de fa 32 anys!

Retornant a ca nostra, el cap no em deixa de donar voltes i més voltes. Em deman com és possible? Durant més de tres dècades seguides, tant per part de Mercasa, l’empresa constructora i concessionària, com per part de l’Ajuntament de Palma, han donat l’esquena al que ja assenyala, per pa i per sal, l’associació veïnal del Camp Rodó!

Des de fa trenta-un anys, fins i tot abans que inaugurassin aquesta plaça a bombo i platerets les autoritats municipals, el ja molt llunyà mes de desembre de l’any 1992, l’associació veïnal hi havia denunciat públicament deficiències greus en la seva construcció!

Denúncies publicades l'any 1992 al butlletí informatiu de l'AVV Camp Rodó

Basta repassar les pàgines dels fulls informatius i les revistes de l’època que publica l’associació veïnal esmentada, per fer-se’n una idea i conèixer bastant detalladament la història d’una plaça com aquesta, que es remunta a les primeries dels anys 90 del segle passat.

Això que avui apareix com a «Plaça s’Escorxador» és projectada i presentada als veïnats de la barriada com una de les quatre zones verdes que s’hi construeixen l’any 1992. Una zona verda! 

N’inicia la reforma i l’expedient de construcció, qui s’hi exerceix com a  primer batle socialista, Ramon Aguiló, durant el seu tercer i darrer mandat.  Però qui en culmina l’obra és el seu successor, el batle conservador Joan Fageda.

De no haver-n’hi cap aleshores en tota la barriada palmesana,  de zona verda construïda, aquell mateix any se n’inauguren quatre: la de ses Fonts, la de Can Simonet, la de Germans Garcia Penyaranda i la de s’Escorxador. Aquesta apareix catalogada com a Espai Lliure de Barri.

Molt abans que la inaugurin el 18 de desembre de 1992, l’associació veïnal del Camp Rodó ja hi ha reclamat per pa i per sal una atenció més acurada, per part de l’Ajuntament de Palma, a l’obra realitzada per encàrrec de Mercasa. Considera que s’hi detecten deficiències clamoroses en la seva construcció.

Sorprèn la rapidesa amb què es fa aquesta plaça: manco de dos mesos, des que s’inicien les obres i queden del tot completades! Aquest fet no deixa de crear dubtes seriosos sobre totes i cadascuna de les garanties tècniques que requereix un equipament públic d’aquestes característiques. 

Així ho manifesta l’associació veïnal als responsables municipals: li preocupa la poca existència d’arbres en una zona verda com aquesta, i també allò que en diuen «la capacitat de resistència del trespol pavimentat». Més que zona verda, fa l’aparença de zona de ciment pintada de verd! El fet és que només apareix com a zona verda «pel color del ciment pintat d’aquest color».

L’associació veïnal insisteix a reclamar que «no es pot construir una zona verda damunt d’un aparcament de cotxes». El regidor d’Urbanisme diu que les tècniques més modernes ho fan possible. 

Aquestes i d’altres qüestions són presentades a l’Ajuntament de Palma, pel procediment establert al Reglament de participació ciutadana vigent.

Mesos abans que sigui inaugurada, l’associació veïnal del Camp Rodó fa públic a la seva revista que, quan Mercasa signà el conveni amb l’Ajuntament de Palma, l’entitat s’afanyà a intervenir en ocasions nombroses davant del Plenari municipal, fent veure que no entenien que es pogués fer una zona verda segura damunt d’uns aparcaments per a cotxes i vehicles motoritzats. 

Això sí, només demanaven una cosa, que fos SEGURA: «Que sigui una zona verda SEGURA, no únicament quatre arbres més o manco mal plantats, i que no hi hagi cap perill per als infants i els vellets que la vulguin utilitzar, degut a la densa circulació rodada que l’enrevolta» (març 1992).

Com a membre de la Junta directiva, record que «insistim en la necessitat que qualsevol ciutadà o ciutadana d’aquesta barriada constati si les obres de les zones verdes s’estan fent com s’haurien de fer (segons els plans aprovats). ARA ÉS L’HORA D’ADVERTIR-HO. ARA i no quan ja estiguin enllestides i l’Ajuntament les hagi recepcionat. Els millors guardians som nosaltres, les veïnades i els veïnats d’aquest barri. Com deien els nostres avantpassats, Déu mos guard d’un ja està fet!» (març 1992).

Tot i les reclamacions, denuncies i protestes de l’associació veïnal, a tots els àmbits possibles, durant el mandat del batle Joan Fageda inauguren aquesta plaça, a pesar de les deficiències notables detectades i denunciades.

El dia abans de la inauguració, l’associació veïnal remet a l’Ajuntament un caramull d’observacions que, com gairebé sempre, no són tengudes en compte per a res. Pel que es veu, ni tres dècades després!: 

«Manca d’ombra. No hi ha arbres que em facin, ni cap sòtil que empari del sol quan hi pega de debò...
Manca de bancs. Pocs n’hi posen i més pocs n’hi queden. Molta de la gent que hi acudeix els horabaixes s’ha d’asseure en terra...
Manca de serveis higiènics. Cap instal·lació, ni cap font d’aigua potable, ni cabines telefòniques...
Manca de cadafal per a actuacions escèniques...
Lluminositat deficient...
Manca de jocs per als infants...
CRULLS AL TRESPOL, DES DEL PRINCIPI. PER DEVERS LA MEITAT DE LA PLAÇA, UN CRULL LA TRAVESSA DE PART A PART (butlletí informatiu de l’AVV Camp Rodó, 1992)».

Dos anys després de la seva inauguració, el 10 de març de 1994, gràcies a les pressions veïnals, s'hi comença la instal·lació d’un cadafal fix que l’AVV Camp Rodó ha demanat a l’Ajuntament. El regidor de Manteniment, Nicolau Tous, es pren seriosament la iniciativa i la hi duu a bon port. D’aquesta manera, s’hi facilita el muntatge d’activitats escènico-musicals a la Plaça s’Escorxador (març 1994).

La mateixa associació veïnal, i d’altres entitats socials i culturals, durant els anys següents utilitzen aquesta plaça, per fer-hi activitats lúdiques i festives, freqüents i periòdiques. Especialment durant les festes populars, com són sa Rua, les actuacions musicals, les trobades de grups diversos, els espectacles organitzats des del Centre cultural de s’Escorxador, etc.

Sobresurten per damunt tot les Ballades populars malloquines. El tercer dissabte de cada mes, s’hi organitzen actuacions de grups musicals diversos, com són Xaloc, Música Nostra, Herbes dolces, Voramar, etc. Emplenant la plaça de gent que hi acudeix, no solament a presenciar passivament l’espectacle, sinó també a participar directament en la ballada multitudinària del que s’anomena «ball de bot».

Arriba, emperò, el dia fatídic de la seva prohibició. Hi al·ludeixen causes tècniques. A principis de l’any 2019 Cort col·loca pilons per impedir el pas de vehicles per damunt la plaça. Se’n retira el cadafal escènic des d’on havien actuat els grups musicals.

El mes de juny de l’any 2020, Anna Moilanen, Defensora de la Ciutadania reclama a l’Ajuntament de Palma que actuï de forma urgent a la plaça situada damunt del pàrquing de s’Escorxador, amb problemes estructurals des de fa anys. 

El 31 de desembre de l’any 2021, un cop finalitzada la concessió d’explotació que hi té l’empresa Mercasa (encarregada de gestionar-la durant tots els darrers 30 anys), l’Ajuntament de Palma recupera de bell nou la gestió de tot l’espai de s’Escorxador.

Dos anys després, es fa públic que «L’estabilitat del pàrquing de s’Escorxador «podria estar compromesa» (DM, 7 desembre 2023). Un informe de l’Ajuntament sol·licitat a petició de la Defensora de la Ciutadania dubta de la capacitat de càrrega de l’estructura: «la quantia d’acer s’ha reduït en un 71%». Anna Moilanen reclama a Cort que «posi tots els mitjans « per solucionar-ho».  

I així estam avui dia. Sembla mentida, però el barri del Camp Rodó hores d’ara compta amb una plaça pública, gran, enorme, però que resulta intransitable com caldria, amb total normalitat. El fet és que ja no s’hi poden fer activitats lúdiques o festives de caràcter multitudinari. Tampoc ja no hi roman instal·lat el cadafal escènic que havia servit per a actuacions artístiques. 

Tot s’hi succeeix de tal manera que el barri ja no compta amb un espai tan emblemàtic com aquest, de forma que pugui servir a la ciutadania com aquesta es mereix. 

Tot s’hi succeeix, com si no res. Sense que Mercasa hagi complit amb el seu deure empresarial de reparar les deficiències inicialment denunciades i que s’hi han mantengut durant més de tres dècades seguides, sense que l’Ajuntament de Palma hagi fet res per obligar-la-hi, a complir amb el compromís contret. Ni que hagi atès el més mínim les denúncies presentades des d’un principi (més de tres dècades enrere!) en tots els àmbits de participació ciutadana oberts al Consistori palmesà.

Cap d'aquestes autoritats no hi ha fet gens ni mica de cas, durant 32 anys seguits

Si, durant més de tres dècades seguides, l’Ajuntament de Palma no s’hi ha implicat gens ni mica, a l'hora d'exigir les condicions tècniques requerides a l'empresa concessionària, no és d’esperar tampoc que ho faci ara. 

Enmig de tot plegat, el més lamentable és que haurà de ser el conjunt de la ciutadania de Palma, un dia o un altre, qui se n’haurà de fer càrrec i haurà de reparar amb els seus doblers allò que corresponia de fer-ho a una empresa que ja s’ha llevat de damunt la responsabilitat d’una concessió caducada i exhaurida, des del 31 de desembre de 2021!

Qui dia passa, anys empeny, devien pensar governants i empresaris! Els ha resultat molt efectiu aquest raonament. Mentre que la ciutadania de Palma haurà de romandre atònita... i haurà de pagar «velis nolis» allò que no li correspondria de fer.

Valga’m déus, quina democràcia més mal parida que tenim i que patim, va dir aquell!

Des d'una responsabilitat cívica ineludible, abans que no ocorri cap accident lamentable, de proporcions impensables, cal que l'Ajuntament de Palma hi pari molt més esment, d’una vegada. 

Que s'afanyi a condicionar com cal una plaça pública, com la de s'Escorxador, inicialment construïda (molt defectuosament!) per dur-hi a terme activitats populars de caire multitudinari... cosa que, des de fa més de 6 anys, avui dia resulta pràcticament del tot impossible.

Sr. batle, president de l’Ajuntament de Palma, parau-hi més esment, per favor!

NOTA:
Sort que encara queda algun periodista, com aquest expert professional del diari Última Hora que, en fer-se'n ressò, n'informa la ciutadania i les autoritats governants, administradores i representants (més o manco fidels!)
Gràcies, Pedro Prieto, per difondre-ho!