Primera presentació pública del llibre “Gloses meves”

Un dimecres del mes de juliol, al capvespre, dia 17, per més senyes, a les 18 hores, feim pública la presentació primera del meu llibre primer, “Gloses meves”, a la seu de l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca -AFAM.
A la barriada palmesana de la Soledat.

Intervenció d'Antonina Canyelles, poeta

S'hi fan presents familiars, amics, membres i personal de l'associació, i gent interessada a seguir de prop la trajectòria i el contengut d'aquest llibre.

M'acompanyen a la mesa de presentació dues persones amigues, excel·lents: la poeta mallorquina Antonina Canyelles i l'escriptor mallorquí Miquel López Crespí.

Intervenció de Miquel López Crespí, escriptor

Estic molt content d'haver pogut presentar en públic el meu primer llibre, “Gloses meves”. I d'haver-ho fet a la seu d'AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca-, entitat a la qual van destinats íntegrament tots els donatius que s'arribin a fer amb la seva adquisició...

Es tracta de la primera de tota una sèrie de presentacions que feim comptes dur a terme arreu de Mallorca. Amb la finalitat doble, de fer-ne conèixer el contengut i de fer més visible la realitat d'una malaltia com l'alzhèimer que s'està escampant a les totes al nostre entorn europeu, el més allunyat i el més apropat.

Intervenció de Cil Buele, autor del llibre

Gràcies a la col·laboració entusiasta del bon amic, company d'estudis i de lluites, el manacorí Joan Riera Fullana “Mossegat”, qui s'ha volgut fer càrrec de totes les despeses de l'edició i del transport dels llibres, a suggeriment seu, tot quant se'n recapta amb la seva distribució va destinat íntegrament a AFAM.

Qui vulgui col·laborar-hi, ho pot fer també en successives presentacions públiques que mirarem d'anar fent i d'anar anunciant convenientment.

També m'ho pot comunicar directament al correu rodamon@cecili.cat, i li n'enviarem l'exemplar a l'adreça domiciliària que ens indiqui; tot suggerint que s'ingressi la quantitat mínima de 13 € (la màxima no té límit!) al c/c que AFAM manté obert a IBERCAJA: 2085 8288 82 9400005080.

S'agraeix per endavant qualsevol casta de col·laboració que es vulgui fer, en uns moments en què les entitats socials dedicades al tractament de demències cròniques, com és el cas de l'alzhèimer, no tenen el suport desitjable de les institucions públiques.

Just per poder llegir comentaris com el que m'arriba via facebook, trob que s'ho paga haver-ne fet aquesta presentació:

“Avui he passat un bon horabaixa, he anat a la presentació del llibre Gloses meves, del bon amic Cil Buele, molt ben presentat per Miquel López Crespí, he conegut la seu D'AFAM, he vist que hi havia una gent extraordinària que fan una gran labor, desconeguda per la majoria que no està afectada per aquest problema, de moment, perquè ens hi podem trobar i de fet a la meva família ho sabem. El llibre m'agrada perquè les gloses són la meva debilitat. I de l'autor només puc dir que si existissin bàscules per pesar la qualitat humana, se cert que si en Cil s'hi pesàs, sortiria la paraula, Error, sobrepès! no n'hi hauria cap que fos suficient per pesar la seva. Esper que aviat puguem llegir les seves memòries que seran de los més sucós.” (MPJF)

També s'ho paga veure alguns mitjans que se'n fan ressò: (1),

A favor i en contra d'atencions acurades a l'alzhèimer

Resulta vergonyós que, amb la quantitat abusiva de gent aprofitada que se n'omple les butxaques pròpies, l'Administració pública, davant la malaltia d'alzhèimer i altres demències que pateix un nombre cada cop més significatiu de persones, es mostri clarament tan mancada de cor, de cervell i de mans per atendre-les com cal.

Hom veu que, malauradament, des d'instàncies públiques, com el Consell de Mallorca, no paren d'aixecar obstacles i posar pegues a la valuosa feina professional que realitza el personal d'una entitat mallorquina com AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca-, des de l'any 1994 ençà.
Mentre d'altres ens afanyam a procurar aportar-hi tots els ajuts i suports de què som capaços...

Ho reflecteixen aquests dies alguns mitjans de comunicació local que es fan ressò de la situació que travessa l'entitat hores d'ara, d'acord amb informacions trameses per membres de la Junta Directiva, que n'expliquen detalladament certs aspectes.

“Las multas del Consell ponen en peligro a la asociación de Alzheimer. La institución insular abre otro expediente sancionador a AFAM tras haberle impuesto una multa de 60.000 euros en 2011 - La salvación depende de los proyectos que se reciban de la Administración”.

AFAM achaca sus problemas a la ´venganza´ de una extrabajadora (16.07.2013 | 06:30)

La nostra relació personal i familiar amb AFAM ve motivada per la malaltia d'alzhèimer que se li diagnostica a la meva dona el 6 de maig de 2009, després de cinc anys de visites i consultes al Servei de Neurologia de Son Dureta.

Aconsellats pel Dr. Amer, el neuròleg que l'atén i que ens n'ofereix el tríptic informatiu adient, ens posam en contacte per primera vegada amb AFAM, el 17 de març de 2011.

D'aleshores ençà, durant aquests dos anys i mig, cada dia laboral ens hi hem fet presents per rebre'n les atencions acurades.

Primer, a la seu del carrer Juníper Serra, al barri de Son Armadams; posteriorment, al carrer del Rector Petro, al barri palmesà de la Soledat.

Com tots els socis i membres d'AFAM, aportam mensualment les nostres quotes pertinents, col·laboram activament en la recapta de recursos econòmics els dies assenyalats per a aquesta finalitat i, fins i tot, destinam íntegrament el que s'obté amb el repartiment i difusió del meu primer llibre, "Gloses meves".

Davant les informacions fetes públiques, ens resulta mal d'entendre que, des d'una institució pública com el Consell de Mallorca -que no es pot dir que sigui cap institució modèlica en la gestió de centres públics d'atenció específica a demències com l'alzhèimer- es decideixi requerir, multar i sancionar una entitat que, durant prop de vint anys seguits s'ha afanyat a fer com a entitat privada, amb els mitjans minsos de què disposa, allò que correspon fer a institucions públiques que no ho fan com pertoca, tot i els mitjans ingents que recapten del conjunt de la ciutadania, en concepte d'imposts i contribucions econòmiques diverses.

Tant de bo que s'arribi a imposar el seny, la raó i la comprensió per part de les més altes instàncies d'una institució insular tan representativa, com és ara el Consell de Mallorca, més concretament l'IMAS.

Tant de bo que la situació real que pateixen famílies mallorquines nombroses, que acudeixen a rebre'n diàriament l'ajuda, arribi a pesar-hi molt més que no la denúncia particular d'algun parent pròxim a la direcció d'aquest organisme públic...

De moment, a nosaltres, se'ns obliga a acudir a un altre centre particular -als pocs públics existents hi ha llistes d'espera interminables-... sortosament situat una mica més a prop de ca nostra...

Querella contra el Govern: la mort per tuberculosi del senegalès ALPHA PAM

La mort per tuberculosi del ciutadà senegalès resident a Mallorca, ALPHA PAM, mou algunes entitats ciutadanes a querellar-se contra la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears i contra els seus màxims responsables.

Així ho expliquen en roda de premsa informativa, realitzada a la seu de la Fundació Serveis de Cultura per al Poble, el 17 de juny de 2013, els representants d'aquestes entitats:

• Bernat Vicens, president de l'associació Drets Humans de Mallorca, un dels quatre col·lectius querellants, amb motiu de la mort per tuberculosi del ciutadà senegalès ALPHA PAM a l'illa mallorquina.
  
• Pablo Alonso de Caso, advocat que porta endavant la querella contra el Govern de les Illes Balears
  
• Madiop Diagne, president d'ASEMA -Associació Senegalesa Mallorquina-, una altra de les entitats que es querella contra el Govern pel mateix motiu.
• Josep Juárez, representant de la CGT-Balears que presenta també la querella davant dels Tribunals, perquè s'aclareixi la responsabilitat penal de tots els responsables de la mort per tuberculosi del ciutadà senegalès resident a Mallorca, ALPHA PAM.

S'ho paga seguir-ne les explicacions, a cadascun dels vídeos de la trobada.

“Elogio de lo ético”, llibre de mossèn Joan Bestard

La presentació del llibre de mossèn Joan Bestard, al centre de cultura de sa Nostra, a Palma, arreplega molta gent interessada a saber de què va aquest altre recull de reflexions, i ja en van 10, “Elogio de lo ético. Reflexiones cristianas para cada día”.

Es tracta d'un recull de pensaments breus, emesos durant 14 anys per la COPE, des de fa 4 anys, per Ràdio Nacional d'Espanya, i també des de fa més de tres anys publicats al periòdic Última Hora.

S'inicia amb l'exposició de més d'un centenar de reflexions ètiques, socials, econòmiques i polítiques. D'entre totes aquestes, em criden poderosament l'atenció les següents:

• La 105 “Una nación sin elecciones libres”, a la pàgina 80 (Octavio Paz, mexicà)
• La 91, “Las obligaciones del poder”, a la pàgina 70 (Víctor Hugo, francès)
• La 90, a la mateixa pàgina, “Una escuela de ética para los políticos” (Simón Bolívar, veneçolà)
• La 89, “La incompetencia”, a la pàgina 69 (Francisco Ayala, andalús)
• La 88, a la pàgina 68, “No es un juego de palabras: todos los males de la democracia pueden curarse con más democracia...” (Alfred Emanuel Smith, nord-americà)
• La 76, “Los derechos humanos”, a la pàgina 60 (Josué de Castro, brasiler)
• La 42, a la pàgina 39, “La codicia” (Mario Vargas Llosa, peruà)
• O la 12, “Si quieres la paz, lucha por la justicia”, a la pàgina 20 (Pablo VI, italià)

Segueix el llibre de mossèn Joan Bestard Comas amb un segon recull, ara de reflexions humanes, psicològiques i pedagògiques, a partir de la pàgina 82.

Algunes de les que més m'agraden són aquestes:

• La 109, a la pàgina 85, sobre “La persona culta”, amb la reflexió del sociòleg i filòsof alemany Georg Simmel: “Culto es aquel que sabe dónde encontrar lo que no sabe” (sense “googlelitzar”, afegiria jo!)
• La 115, “La responsabilidad de ser padres”, a la pàgina 88, amb la cita del publicista nord-americà Michael Levine: “Tener hijos no lo convierte a uno en padre, del mismo modo que tener un piano no lo vuelve pianista”.
• La 117, amb esment de l'humanista i filòsof, Juan Luis Vives, “Escuchar mucho”, a la pàgina 90: “Nada es tan fàcil ni tan útil como escuchar mucho”.
• La 130, a la pàgina 99, “Leer, conversar y escribir”, citant el filòsof, polític i advocat anglès, Francis Bacon: “La lectura hace al hombre completo; la conversación lo hace ágil; el escribir lo hace preciso”.
• La 139, “Confianza en el ser humano”, al·ludint al novel·lista francès Albert Camus, a la pàgina 104: “En el hombre hay más cosas dignas de admiración que de desprecio”.
• La 142, a la pàgina 106, “Si los hombres han nacido con dos ojos, dos orejas y una sola lengua, es porque se debe escuchar y mirar dos veces antes de hablar”; fent esment de l'escriptora francesa Madame de Sévigné, “Escuchar y mirar antes de hablar”.
• La 163, sense fer cap esment de ningú, “El verdadero diálogo”, a la pàgina 120.
• La 173, “¿A qué damos importancia?”, a la pàgina 126, esmentant el cantautor i poeta andalús, Joaquín Sabina: “Los gimnasios están llenos, las librerías siguen vacías”.
• La 187, a la pàgina 135, “Contentar-se con lo que uno tiene es una fuente de felicidad”, fent citació de León Tolstoi, “Mi felicidad consiste en que sé apreciar lo que tengo y no deseo con exceso lo que no tengo”.
• La 202, “Somos radicalmente limitados”,citant el filòsof i sociòleg austríac nacionalitzat britànic, Karl Raimund Popper, a la pàgina 145, “Nuestro conocimiento es necesariamente finito, mientras que nuestra ignorancia es necesariamente infinita”.
• La 211, fent esment del poeta mexicà Amado Nervo,”La causa principal de nuestros fracasos”, a la pàgina 150, “La mayor parte de los fracasos nos viene por querer adelantar la hora de los éxitos”.
• La 238, sobre un pensament del filòsof i matemàtic grec Pitágoras de Samos, “Boca cerrada y boca abierta”, a la pàgina 168, “Más le vale a un hombre tener la boca cerrada y que los demás le crean tonto, que abrirla y que los demás seconvenzan de que lo es”.
• La 259, parant esment a Simón Bolívar, “El valor de las derrotas”, a la pàgina 181, “El arte de vencer se aprende en las derrotas”.
• I la 267, a la pàgina 186, “Aprovecha tus errores”, esmentant l'advocat nord-americà Ralph Nader, “Tu mejor maestro es tu último error”.

Conclou la tercera part d'aquest llibre de mossèn Joan Bestard Comas, amb un recull de reflexions religioses.

Em sembla molt instructiu l'índex de matèries, a la pàgina 233; com també l'índex onomàstic, a la pàgina 249, i l'índex de matèries, a la pàgina 255. Acaba l'obra amb una bibliografia força enriquidora, “GP – Actualidad”

Gràcies a la Vida, que tant m'ha donat!

45 aniversari d'una ordenació sacerdotal inoblidable

Avui es compleixen 45 anys, d'aquella fita assolida el 16 de juny de 1968, quan una quinzena d'estudiants joves érem ordenats sacerdots a la capella del Seminari Diocesà, a mans de monsenyor Rafael Álvarez Lara, bisbe de Mallorca.
Érem i som la generació del 68, de capellans joves mallorquins!
Són quaranta-cinc anys farcits, per a mi, de vivències i experiències inoblidables, des d'aquella fita assolida després d'haver romàs estudiant, en règim acadèmic intern i intens, les humanitats, la filosofia i la teologia que s'ensenyava aleshores en aquell centre d'estudis eclesiàstics a més de tres-cents alumnes. Mascles tots ells.
Els darrers vint-i-cinc anys, que els he viscut juntament amb la meva esposa Isabel Rosselló, fins allà on hem pogut i sabut, ens hem dedicat a tasques cíviques i polítiques relacionades amb l'esforç, personal i col·lectiu, amb ganes de contribuir a millorar les condicions de vida de la ciutadania. Primordialment al barri del Camp Rodó, a Ciutat...
Des que fa cinc anys se li va detectar la malaltia d'alzhèimer, les coses han canviat molt per a nosaltres. Ens hem hagut d'avesar a un altre ritme de vida, totalment diferent!
Anteriorment, havia viscut amb na Lina Company, l'esposa que va morir als 42 anys d'edat, víctima d'un “limfosarcoma maligne” detectat tres anys abans. Ens havíem dedicat primordialment a l'Escoltisme i als Clubs d'Esplai...
Tot això, després d'haver-me exercit com a “missioner” durant quatre anys a terres del Perú, a Amèrica Llatina, i uns altres quatre anys a terres del Burundi, a l'Àfrica Central. I d'haver prestat els meus serveis pastorals a tres parròquies de Ciutat: Sant Nicolau, Santa Catalina Thomàs i l'Encarnació, com a vicari a les dues primeres i com a rector a la darrera.
Transcorreguts aquests quaranta-cinc anys tan intensament com ràpidament, m'adon que la vida m'ha portat per uns viaranys que jo no m'havia imaginat mai. Són camins que no sempre han coincidit amb aquells que m'havia marcat de bon principi, però que han estat els recorreguts efectivament amb gent tan diversa, en àmbits tan diversos, amb feines tan diverses.
Mai no m'havia imaginat d'arribar a exercir-me com a funcionari de carrera a la CAIB, o com a regidor a l'Ajuntament de Palma, o com a conseller de Cultura al Govern de Mallorca, o com a diputat al Parlament de les Illes Balears, per exemple. I així ha estat, amb tot quant això pugui comportar.
Precisament aquests dies m'arriba la gran bona notícia de la publicació del meu primer llibre, “Gloses meves”. Editat a Mèxic, en català de Mallorca, gràcies al bon amic i company d'estudis eclesiàstics, el manacorí Joan Riera Mossegat.
D'ell sorgí la idea de dedicar-ne tot quant puguem arreplegar amb la seva difusió a la lluita contra la malaltia d'alzhèimer. I així pens fer-ho, quan se'n faci la presentació pública un cop passat l'estiu:

Gloses meves publicades (per a AFAM)
(13 €, o més...

)
Amb aquesta donació
que tu fas per aquest llibre,
has tocat endins la fibra
d'una bona associació
dedicada a gent malalta
que pateix qualque demència,
per la qual ara a la ciència,
tan mancada, li fa falta
obtenir molts de recursos
per atendre tanta gent
tal com cal, parant-hi esment,
lluny d'estèrils grans discursos.
Agraint aquesta ajuda
que anirà íntegrament
a enfortir-ne el tractament:
a l'AFAM molt ben rebuda!
Per tot plegat, no puc deixar de sentir-me profundament agraït a aquesta vida que tant m'ha donat! Fins i tot els mals moments passats, que n'hi ha hagut molts i variats, crec que m'han servit per a valorar-la més encara.
GRÀCIES A LA VIDA, QUE TANT M'HA DONAT!

Querella contra responsables de la Conselleria de Salut, per la mort del jove senegalès ALPHA PAM

Una de les respostes millors que es pot donar a la MORT PER TUBERCULOSI DEL CIUTADÀ SENEGALÈS ALPHA PAM A MALLORCA, és dur-ne davant dels Tribunals de Justícia els responsables màxims de la gestió sanitària pública mallorquina.

NOTA INFORMATIVA I CONVOCATÒRIA DE RODA DE PREMSA

AVUI ES PRESENTA LA QUERELLA CONTRA ELS RESPONSABLES DE LA CONSELLERIA DE SALUT DE LES ILLES BALEARS, PER LES SEVES PRESUMPTES RESPONSABILITATS EN ELS FETS QUE ENVOLTAREN LA MORT DEL CIUTADÀ SENEGALÈS ALPHA PAM

En el dia d'avui, les entitats Associació Senegalesa Mallorquina (ASEMA), DRETS HUMANS de Mallorca i la Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-BALEARS) presentam l'anunciada QUERELLA contra quatre responsables de la cadena de comandament de la Conselleria de Salut, encapçalats pel propi conseller Martí Sansaloni, per les seves presumptes responsabilitats penals en els fets que, entre d'altres conseqüències, varen provocar la mort del jove senegalès ALPHA PAM, el passat dia 21 d'abril.

Per donar a conèixer el contingut de la querella, es convoca una

RODA DE PREMSA

Dilluns dia 17 de juny, a les 11,00 hores, al local de Drets Humans de Mallorca (C/. Francesc de Borja Moll, nº 10, 1er. Dreta)

Hi compareixeran:
MADIOP DIAGNE, President d'ASEMA
BERNAT VICENS, President de DRETS HUMANS MALLORCA
JOSEP JUÁREZ , Secretari General de CGT-BALEARS
PABLO ALONSO DE CASO, Advocat i assessor jurídic de les tres entitats.
ASEMA - DRETS HUMANS - CGT-BALEARS