Resulta vergonyós que, amb la quantitat abusiva de gent aprofitada que se n'omple les butxaques pròpies, l'Administració pública, davant la malaltia d'alzhèimer i altres demències que pateix un nombre cada cop més significatiu de persones, es mostri clarament tan mancada de cor, de cervell i de mans per atendre-les com cal.
Hom veu que, malauradament, des d'instàncies públiques, com el Consell de Mallorca, no paren d'aixecar obstacles i posar pegues a la valuosa feina professional que realitza el personal d'una entitat mallorquina com AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca-, des de l'any 1994 ençà.
Mentre d'altres ens afanyam a procurar aportar-hi tots els ajuts i suports de què som capaços...
Ho reflecteixen aquests dies alguns mitjans de comunicació local que es fan ressò de la situació que travessa l'entitat hores d'ara, d'acord amb informacions trameses per membres de la Junta Directiva, que n'expliquen detalladament certs aspectes.
“Las multas del Consell ponen en peligro a la asociación de Alzheimer. La institución insular abre otro expediente sancionador a AFAM tras haberle impuesto una multa de 60.000 euros en 2011 - La salvación depende de los proyectos que se reciban de la Administración”.
AFAM achaca sus problemas a la ´venganza´ de una extrabajadora (16.07.2013 | 06:30)
La nostra relació personal i familiar amb AFAM ve motivada per la malaltia d'alzhèimer que se li diagnostica a la meva dona el 6 de maig de 2009, després de cinc anys de visites i consultes al Servei de Neurologia de Son Dureta.
Aconsellats pel Dr. Amer, el neuròleg que l'atén i que ens n'ofereix el tríptic informatiu adient, ens posam en contacte per primera vegada amb AFAM, el 17 de març de 2011.
D'aleshores ençà, durant aquests dos anys i mig, cada dia laboral ens hi hem fet presents per rebre'n les atencions acurades.
Primer, a la seu del carrer Juníper Serra, al barri de Son Armadams; posteriorment, al carrer del Rector Petro, al barri palmesà de la Soledat.
Com tots els socis i membres d'AFAM, aportam mensualment les nostres quotes pertinents, col·laboram activament en la recapta de recursos econòmics els dies assenyalats per a aquesta finalitat i, fins i tot, destinam íntegrament el que s'obté amb el repartiment i difusió del meu primer llibre, "Gloses meves".
Davant les informacions fetes públiques, ens resulta mal d'entendre que, des d'una institució pública com el Consell de Mallorca -que no es pot dir que sigui cap institució modèlica en la gestió de centres públics d'atenció específica a demències com l'alzhèimer- es decideixi requerir, multar i sancionar una entitat que, durant prop de vint anys seguits s'ha afanyat a fer com a entitat privada, amb els mitjans minsos de què disposa, allò que correspon fer a institucions públiques que no ho fan com pertoca, tot i els mitjans ingents que recapten del conjunt de la ciutadania, en concepte d'imposts i contribucions econòmiques diverses.
Tant de bo que s'arribi a imposar el seny, la raó i la comprensió per part de les més altes instàncies d'una institució insular tan representativa, com és ara el Consell de Mallorca, més concretament l'IMAS.
Tant de bo que la situació real que pateixen famílies mallorquines nombroses, que acudeixen a rebre'n diàriament l'ajuda, arribi a pesar-hi molt més que no la denúncia particular d'algun parent pròxim a la direcció d'aquest organisme públic...
De moment, a nosaltres, se'ns obliga a acudir a un altre centre particular -als pocs públics existents hi ha llistes d'espera interminables-... sortosament situat una mica més a prop de ca nostra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada