Sopar de suport a JUBILATS PER MALLORCA: imatgesen vídeo

Superant la xifra mítica de la cinquantena de persones assistents, el sopar de suport a JUBILATS PER MALLORCA, al restaurant de Can Blau, a la barriada palmesana de la Soledat, ha quedat enregistrat en imatges.

A banda del menú, exquisit i saborós, que s'hi va poder tastar, també s'aconseguí, entre tots els assistents, fer-ne una vetlada agradosa i entusiasta.

Amb les actuacions musicals de n'Agustí Baró a la guitarra, i la col·laboració de Jaume Barceló que també s'hi apuntà, s'hi pogué assaborir un repertori esplèndid.

Qui va voler, també, va poder dir-hi la seva, al llarg de les tres hores que durà l'esdeveniment.

No hi faltaren les paraules del president de JUBILATS PER MALLORCA, Maties Oliver, qui s'afanyà a explicar per quins motius s'ha fet una vaga de fam per la llengua, unes jornades d'enllaçats per la paraula, unes marxes a peu fent CAMINS CONTRA MENTIDES... Tot per informar la població i denunciar les grans mentides en què volen capficar-nos els governants que ens administren i representen tan malament.

Jaume Bonet i Tomeu Amengual adreçaren unes paraules a la concurrència, explicant-hi el que ha de ser aquesta segona tongada que s'inicia a la ciutat de Manacor, divendres, 21 de setembre, a les 21:30 hores, i que ha d'acabar dijous dia 4 d'octubre al monestir de la Real, després de recórrer pobles i viles del Llevant i Sud de Mallorca...

Tant de bo que aquesta segona marxa a peu, fent CAMINS CONTRA MENTIDES, contribueixi a desvetllar consciències i a mobilitzar una ciutadania que, pel que sembla, roman com a mig estormiada davant les mesures que adopta el Govern de l'estat espanyol, a les ordres del qual s'ha col·locat també el Govern autonòmic de les Illes Balears.

Sopar de suport a Jubilats per Mallorca: tot un èxit!

Divendres, 14 de setembre, al restaurant de Can Blau, a la barriada palmesana de la Soledat, Jubilats per Mallorca organitza un sopar, per recaptar-hi el suport cívic de persones i entitats més afines.

Nés d'una cinquantena de persones participen en una vetlada, marcada per la bona companyia, el bon ambient, la bona cuina, els bons plats i millors menjars, les bones begudes, la bona música, les bones cançons... Tot molt bo!

Una setmana justa abans de reprendre la marxa a peu CAMINS CONTRA MENTIDES, la sortida de la qual està programada a Manacor i l'arribada al monestir de la Real, aquesta trobada serveix per engrescar-hi més gent, delitosa de participar-hi cada cop més intensament.

Vaig passar un guster de poder manifestar-hi, entre d'altres elements, aquest que diu:

Si la cuina que cercau
ha de ser ben mallorquina,
jo ja vos en puc dir quina
trobareu devers Can Blau

Ara hi sou, ambient suau,
gent atenta, bona teca,
no té res de discoteca,
però sí d'agradós cau.

Que passeu bona vetlada
vos desitja de tot cor
qui us espera a Manacor,
la segona gran tongada

de Jubilats per Mallorca
que, d'ençà que es va crear,
fa camí i fa avançar,
va prenent més i més força.

Dedicada a l'amo en Ramon i madò Joana, els seus fills Cati i Joan, el seu ajudant Juan Ramón... i tota la gent que tenia ganes d'acudir-hi i manifestà que no ho havia pogut fer, per raons diverses.

A punt de perdre la xaveta, amb aquests renous maleïts!

Per la present, aixec la meva queixa a l'Ajuntament de Palma.
Vull tornar a denunciar els renous que em continuen arribant a ca nostra, malgrat la denúncia presentada per mi el 14 d'abril de 2011, reiterada el 29 de novembre de 2011, i que, malauradament, no ha tengut cap efecte positiu per a la meva família fins ara mateix.
Vull que sapigueu, senyor batle president de l'Ajuntament de Palma, que, lluny d'haver desaparegut, els renous que es produeixen a la illeta del Camp Rodó on visc des de fa dècades s'han anat incrementant darrerament.
De manera que ens col·loquen en una situació realment insostenible: cada deu minuts, DURANT CINC MINUTS SEGUITS, dia i nit, hem de suportar estoicament i sense més remei els renous molests que no ens deixen romandre tranquils dins ca nostra i que són a punt de fer-nos perdre la xaveta cada dos per tres...
Això comporta que CINC MINUTS cada quart d'hora, VINT MINUTS cada hora, UNA HORA cada tres hores, VUIT HORES cada dia, CINQUANTA-SIS HORES a la setmana, DUES-CENTES QUARANTA HORES al mes..., hàgim d'escoltar, fort i no et moguis, uns renous que ni sabem d'on provenen, ni qui els provoca, ni per quines cinc-centes no han estat paralitzats per cap agent de l'autoritat municipal.
Vull que sapigueu, senyor batle de Palma, que no ens ha servit de res fins ara, ni la publicació d'aquesta notícia al meu mur de facebook; ni l'esment que en faig al meu blog; ni l'enregistrament que n'he fet, dels renous que se senten des de ca nostra i que he publicat a la xarxa; ni la penjada d'aquesta notícia al vostre mur de facebook ; ni les denúncies presentades diverses vegades davant la Policia Local de Palma a la Unitat Territorial Nord...
Res de tot això no ha servit per a res!
Vull que sapigueu, senyor batle de Palma, que tant la meva dona com jo mateix ja n'estam tips de tants renous.
Volem saber si aqueix Ajuntament que presidiu, administrau, governau i representau, compta amb els mitjans adients per aconseguir allò que tant ens vàreu prometre en campanya electoral i que figura a “Desperta Palma!” (pàg. 23, núm. 67), al vostre Programa de govern per a l'Ajuntament de Palma.
En el nostre cas, i fins ara, no veim de cap de les maneres que hàgiu parat gens ni mica d'esment a complir-ho:
“67. Obrirem vincles de comunicació a través de les xarxes socials per aconseguir una resposta i ajuda ciutadana en la protecció del medi ambient i sostenibilitat en totes les vessants: des de recursos hídrics o contaminació, residus, neteja d’espais públics, animals de companyia o RENOUS
, entre altres aspectes.”
A l'espera d'una solució efectiva, en el termini més breu possible, vos saluda atentament,
Cecili Buele i Ramis

Sopar de suport a JUBILATS PER MALLORCA

Abans de tornar a reprendre CAMINS CONTRA MENTIDES (Manacor, 21-09-2012), s'ha programat un senzill i exquisit SOPAR DE SUPORT a JUBILATS PER MALLORCA, alhora que de companyonia.
Roman obert a tothom que en tengui ganes.

Es fa divendres, dia 14 de setembre, a les 20:45 h al restaurant CAN BLAU (situat al carrer de Manacor, 167, de Ciutat).

Qui vulgui acompanyar JUBILATS PER MALLORCA durant una estona, assabentar-se dels CAMINS CONTRA MENTIDES recorreguts fins ara i obtenir dades sobre els que són a punt de reprendre's pròximament, pot participar-hi i apuntar-s'hi.
Com més serem, molt millor!

Lloc:
Restaurant CAN BLAU -de cuina mallorquina exquisida-, situat al barri de la Soledat, al carrer de Manacor, 167, ben a prop de la rotonda de la Via de Cintura (té instal·lat un molí, pintat de blau, a la cantonada del terrat!)

Vet ací el mapa orientatiu

MENÚ:
Una picadeta, per començar
(frit, sípia a la mallorquina, croquetes, calamars a la romana
Segon plat (a triar entre carn o peix)
Carn: a triar entre pitrera de pollastre farcida o costella de vedella
Peix: a triar entre bacallà amb prebes o sípia torrada
Postres: púding o flam o fruita
Pa, aigua, vi de la casa, cervesa...

Preu: 15 euros per cap

Pagament: ingressant-ne la quantitat al compte corrent que JUBILATS PER MALLORCA manté obert a COLONYA CAIXA D'ESTALVIS:
2056 0004 41 4102005273, abans de dijous 13 de setembre, a les 16 hores.

Cal indicar-hi nom i llinatges + o CARN o PEIX.
I portar-ne el comprovant al sopar...

Aparcament:
El restaurant CAN BLAU compta amb aparcament propi per a vehicles (a més dels espais buits que es puguin trobar pels voltants).

A veure si ens animam, ens hi apuntam i hi anam...
De moment, i per començar, ja som més de mitja dotzena...

Un projecte engrescador de televisió participativa

Avui matí he assistit a la presentació pública d'un projecte engrescador de televisió participativa i autogestionada. Ni més ni pus que Sa Tevavisió! Una iniciativa cultural nascuda al si de BARRITV, fruit de les dèries dels que en són els responsables màxims: Manuel Sastre, Neus Fernández, Manu Luna, Jaume Rosselló...

Una televisió nova, participativa i autogestionada: Sa Tevavisió from Cil Buele on Vimeo

Ens hi hem fet presents una cinquantena de persones, delitoses de fer-hi suport.

Se'ns han explicat les raons i els motius, els objectius i les metes d'una iniciativa cultural tan valuosa, a l'àmbit d'internet. M'hi he apuntat a col·laborar-hi amb ganes.

Sa TevaVisió és el nom d’un canal democràtic, d’una televisió participativa i autogestionada que es finançarà a través de petites aportacions de voluntaris.

Durant aquests quatre mesos propers, se'n farà el llançament, de manera que comenci a emetre regularment a partir de l'1 de gener de 2013.

S'hi requereixen 6.000 persones sòcies que hi aportin 20 euros a l'any. He manifestat que és una meta molt mala d'aconseguir... però no impossible... si la gent en vol!

Basta entrar dins la web de l'entitat. Hom pot aconseguir tota la informació que requereixi.

M'ha alegrat ben molt que una iniciativa cultural d'aquestes característiques s'hagi volgut llançar, precisament, des del barri del Camp Rodó, de Ciutat, on des de fa dècades l'associació veïnal està lluitant per fer de s'Escorxador un centre cultural de referència a Palma...

Hi desig tot l'èxit del món, i hi oferesc la meva col·laboració més entusiasta.

Salut i molt de coratge!

Joan Tardà, empresonat, expulsat, jutjat o a punt de perdre la nacionalitat espanyola?

No tenc cap disgust en desconèixer aquest senyor periodista, de nom Enrique de Diego, que, a aquestes alçades del segle XXI, s'atreveix a dir públicament, perquè ho senti tot Europa, un munt de bajanades tan barroeres com aquesta:

“Pido la detención inmediata de Joan Tardá, que conspira contra la unidad de España y es partidario de la secesión de una parte del territorio nacional. Eso es traición. Se le debe retirar de inmediato la nacionalidad española y juzgarle y expulsarle del territorio nacional o que ingrese en prisión.”

Interessant-me una miqueta per aquest personatge, desconegut per mi fins avui mateix, arrib a descobrir que deu ser un de tants periodistes espanyols que, públicament, es proven a veure qui la diu (o la té!) més grossa.

Amb una trajectòria professional d'aquelles que certs sectors de la dreta més rància i estantissa d'Europa poden considerar gairebé “impecable”, comença al diari ABC (1983-1987), després al YA (1987-1990), a La Prensa (Alacant, 1996-2000), esdevé subdirector de la revista Época (2003-2007), fa de columnista a diaris digitals diversos, presenta a Radio Inter el programa d'actualitat i debat “A Fondo” i “El País de las Maravillas” (2011), participa en programes/tertúlia d'Intereconomia (2011), passa a Radio Libertad, a la comunitat de Madrid, accessible per internet, etc. etc.

Quasi trenta anys de vida professonal com a periodista.

De cop sec, i d'un dia per l'altre, passa de ser periodista i s'erigeix en l'autoritat màxima de l'Estat espanyol, la que acaramulla el màxim nombre possible de càrrecs públics que hom pugui exercir i mantenir alhora:

Ell mateix, en persona, s'erigeix en cap superior dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat; l'intèrpret més autoritzat de la Constitució espanyola; el defensor més aferrissat de la unitat indissoluble d'Espanya; el jerarca suprem de les instàncies militars més altes; el cap suprem de les Forces Armades espanyoles; el representant màxim del Tribunal Suprem de l'Administració de Justícia espanyola,;el magistrat més parcial en tota la història d'Europa, capaç de sentenciar abans de jutjar; el cap de l'executiu més eficient i ràpid a l'hora d'expulsar un ciutadà del territori nacional i de fer-lo ingressar a la presó...

Qui, sinó, por arribar a dir, amb tota propietat, el que manifesta aquest senyor, en relació amb el diputat d'Esquerra Republicana, Joan Tardà i Coma, sense cap casta de mirament ni de respecte?

Vaja, que jo, ignorant de mi a aquestes alçades de ma vida, gran desconeixedor del “sursum corda” més potent a les institucions públiques espanyoles més significatives i representatives... he hagut de veure, presenciar i rebre'n els esquitxos d'aquesta vomitera que li fa tot quant ha estat incapaç de pair bé, que ho ha de traure per la boca i que li produeix, pobret, un d'aquells còlics miserere que el deixen ben extenuat...

Amic Joan Tardà, company de partit i col·lega de lluites polítiques a favor de la independència dels Països Catalans, a l'interior de l'Europa del segle XXI: fins avui mateix, em pensava que ja les havíem vistes totes. Pel que sembla, emperò, encara ens en queden moltes més, a veure, a escoltar, a sentir i a patir.

Com va dir aquell, com més ens empenyen, més ens mouen... cap allà on volem nosaltres! És clar.
Salut i coratge! Més lluita i resistència ara que mai!