No tenc cap disgust en desconèixer aquest senyor periodista, de nom Enrique de Diego, que, a aquestes alçades del segle XXI, s'atreveix a dir públicament, perquè ho senti tot Europa, un munt de bajanades tan barroeres com aquesta:
“Pido la detención inmediata de Joan Tardá, que conspira contra la unidad de España y es partidario de la secesión de una parte del territorio nacional. Eso es traición. Se le debe retirar de inmediato la nacionalidad española y juzgarle y expulsarle del territorio nacional o que ingrese en prisión.”
Interessant-me una miqueta per aquest personatge, desconegut per mi fins avui mateix, arrib a descobrir que deu ser un de tants periodistes espanyols que, públicament, es proven a veure qui la diu (o la té!) més grossa.
Amb una trajectòria professional d'aquelles que certs sectors de la dreta més rància i estantissa d'Europa poden considerar gairebé “impecable”, comença al diari ABC (1983-1987), després al YA (1987-1990), a La Prensa (Alacant, 1996-2000), esdevé subdirector de la revista Época (2003-2007), fa de columnista a diaris digitals diversos, presenta a Radio Inter el programa d'actualitat i debat “A Fondo” i “El País de las Maravillas” (2011), participa en programes/tertúlia d'Intereconomia (2011), passa a Radio Libertad, a la comunitat de Madrid, accessible per internet, etc. etc.
Quasi trenta anys de vida professonal com a periodista.
De cop sec, i d'un dia per l'altre, passa de ser periodista i s'erigeix en l'autoritat màxima de l'Estat espanyol, la que acaramulla el màxim nombre possible de càrrecs públics que hom pugui exercir i mantenir alhora:
Ell mateix, en persona, s'erigeix en cap superior dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat; l'intèrpret més autoritzat de la Constitució espanyola; el defensor més aferrissat de la unitat indissoluble d'Espanya; el jerarca suprem de les instàncies militars més altes; el cap suprem de les Forces Armades espanyoles; el representant màxim del Tribunal Suprem de l'Administració de Justícia espanyola,;el magistrat més parcial en tota la història d'Europa, capaç de sentenciar abans de jutjar; el cap de l'executiu més eficient i ràpid a l'hora d'expulsar un ciutadà del territori nacional i de fer-lo ingressar a la presó...
Qui, sinó, por arribar a dir, amb tota propietat, el que manifesta aquest senyor, en relació amb el diputat d'Esquerra Republicana, Joan Tardà i Coma, sense cap casta de mirament ni de respecte?
Vaja, que jo, ignorant de mi a aquestes alçades de ma vida, gran desconeixedor del “sursum corda” més potent a les institucions públiques espanyoles més significatives i representatives... he hagut de veure, presenciar i rebre'n els esquitxos d'aquesta vomitera que li fa tot quant ha estat incapaç de pair bé, que ho ha de traure per la boca i que li produeix, pobret, un d'aquells còlics miserere que el deixen ben extenuat...
Com va dir aquell, com més ens empenyen, més ens mouen... cap allà on volem nosaltres! És clar.
Salut i coratge! Més lluita i resistència ara que mai!
1 comentari:
Val més no fer propaganda d'aquesta gent, és el que ells esperen.
El nostre objectiu és l'estat propi i no hem de perdre el temps en discussions estèrils.
Ara hem d'apuntar tots cap a la mateixa direcció i no separar-mos, després en aconseguir la llibertat ja podrem pensar en coses més banals.
I per cert, com sempre tot el meu suport a la gent que defensa la terra i en Joan Tarda i tu mateix Cil sense cap dubte que ho sou !!*!! .
Publica un comentari a l'entrada