dimarts, 10 de juny del 2008

On van a parar tots els euros recaptats per l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC)?

En una imatge que ja esdevé habitual entre nosaltres, un dia com avui centenars de persones voluntàries, -dones, en general- distribuïdes en desenes de taules de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) col·laboren activament i de forma desinteressada -sense cobrar un euro- celebrant el Dia Mundial contra el Càncer.

Se'ns diu que enguany, com en anys anteriors, s'hi han habilitat més d'un miler de guardioles, a les places i carrers principals de Ciutat. Un bon nombre de dones, abnegades i lliurades a la tasca de recaptar fons voluntaris entre la gent que hi passa, s'encarreguen voluntàriament de la recapta.

Davant d'una imatge tan bella, generosa i simpàtica, cal demanar-se: on van a parar, realment, tots aquests euros que recapten, en aquesta diada, unes dones tan voluntarioses?

Normalment se'n solen fer públiques les dades, en algun mitjà o un altre. Gairebé mai, emperò, no arriben a servir per aclarir-hi determinats aspectes.

Se'ns diu que les quantitats recaptades a les taules situades a la via pública en un dia com aquest van destinades a finalitats tan humanitàries com

* l'atenció psicològica -a la seu social de l'Associació i als hospitals de Son Dureta, Son Llàtzer o al comarcal d'Inca-;
* l'atenció social -adreçada a pal·liar les necessitats socials que apareixen en el procés de la malaltia-;
* al pis d'acollida de persones malaltes de càncer -quan s'han de desplaçar fora del seu lloc de residència habitual per rebre el tractament més adequat-;
* a iniciatives com “Molt per viure” -ajudant dones a enfrontar-se amb les conseqüències del càncer de mama-;
* a conferències i campanyes informatives;
* al voluntariat;
* als consells per a la prevenció i a tants d'altres tractaments.

Tot això ho sabem. Se'ns ho diu per pa i per sal. I ningú no dubta que es tracta d'unes finalitats molt més que dignes!

Però això no lleva determinats aspectes, sobre els quals se'n donen ben poques, d'explicacions mínimament satisfactòries.

Per exemple, si es vol arribar a saber on van a parar, realment, tots els euros que es recapten en una jornada com aquesta, no resulta gaire fàcil:

* Voler saber quina part de la recapta es queden els bancs i les entitats bancàries, que hi col·laboren no tan desinteressadament com les dones voluntàries!
* Voler saber quina part d'aquesta recaptació serveix per pagar el costós servei de transport de les guardioles?
* Voler saber quanta gent rep un sou substanciós amb els doblers recaptats mitjançant l'esforç de tanta gent voluntària?
* Voler saber quina institució pública duu un control estricte de totes aquestes operacions?
* Voler saber, en definitiva, qui li trau més el suc a la jornada!

La pregunta sorgeix, molt més punyent que mai, quan, a l'hora d'aplegar la taula, s'hi presenta el treballador d'una d'aquestes empreses encarregades del transport de diners, -segons diu, ve de recollir-ne d'una vintena de taules d'arreu de Palma, en un cotxet molt normalet-, i, com si res, et fa signar en un paper on apareixen, entre d'altres conceptes: 400 euros, per l'assegurança!

La pregunta brolla clara i ben precisa: 400 euros per assegurar què?

No deu ser per assegurar el transport d'una quantitat sens dubte inferior (3 o quatre guardioles amb molts de cèntims d'euro...?

Que es tracta d'assegurar el transport de la recaptació d'aquella taula solament, o la del conjunt de les taules de Ciutat?

Si només es tracta d'aquella taula, no deu ser una quantitat massa exagerada?

Si es tracta del conjunt de les taules de Ciutat, per què justament s'ha de fer en aquella taula i no en una altra?

És que 400 euros per 20 taules, donen 8.000 euros! Només per pagar l'assegurança?

L'assegurança de qui?

Sorprèn enormement que hi hagi de posar la signatura qui s'ha hagut d'empassar el dia sense cap casta d'empara “empresarial” ni “institucional”, ni “policial”, exposant-se a mil i uns perills en la via pública...

A més de voluntàries, també han de ser explotades totes aquestes dones?