diumenge, 1 de juny del 2008

La Seu Catedral de Mallorca, una galeria d'art?


El bon amic gabellí, mossèn Llorenç Tous i Massanet, canonge encarregat del patrimoni de la Seu Catedral de Mallorca, aprofita la nostra amistat per compartir-hi alguns temes:

  1. Escrits perquè estigui “alterat” del tema dels vitralls del P. Constantino per a la capella de la Trinitat, que la Ponència tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca ha desestimat.
  2. Dissabte, dia 7 de juny, a les 11:30 hores dirigeix la visita a la Seu per a tothom que hi comparegui. No importa demanar entrada abans. Durarà fins prop de les 14.00 hores. Em diu que ho digui a amistats, parents i coneguts.
  3. Em parla d'una dona, Rosario, boliviana, que té papers i experiència de cuidar persones d'edat. Ara no té feina. Mossèn Llorenç tousla coneix i creu que no hi quedareu malament. El seu mòbil 680 271 184.
  4. Una altra notícia: dia 29 de juny el Papa obre l'Any de Sant Pau. Considera el canonge mallorquí que hem de fer “algo important” per donar-lo a conèixer. Demana idees i diu que ell ja ha posat fil a l'agulla.
  5. Finalment, diu que seguirà enviant les seves homilies per correu electrònic, sempre que en tengui. Agraeix que se l'escolti i envia una salutació ben cordial.

Se m'ocorre que s'ho paga reproduir el text de l'article seu que m'envia i que duu per títol:

La Seu no és una galeria d'art

“La missió de l'Església no és educar en l'art sinó en la fe. No obstant això, el seu patrimoni artístic no té res que envejar al de cap altre col·lectiu, entitat o institució.

Tal com digué el papa Pau VI quan inaugurava el Museu Vaticà d'Art Modern: “Tots els estils han d’entrar dins l'Església, però al servei de la fe”. Això vol dir que l'art dins l'Església no és autònom, no té finalitat en sí mateix. Una església no és una galeria d'art i molt manco ho és la Seu. Els artistes que tenen la fe fluixa estan temptats de servir-se d'una plataforma tan visitada com la Seu per donar-se a conèixer ells mateixos, en lloc d’expressar els misteris de Déu.

Som el primer de Mallorca que l'any 1988 va conèixer el P. Costantino Ruggeri, autor de tres projectes per a la nostra illa: la capella del Santíssim de la Seu, l'església de Can Picafort i els vitralls per a la capella de la Trinitat de la nostra Seu.

Consider que ha estat tractat amb ignorància i superficialitat les tres vegades, fins i tot hi afegiria que amb injustícia, i puc argumentar aquestes afirmacions en detall davant qui ho vulgui. El seu darrer projecte i obra pòstuma dels tres vitralls per a la capella de la Trinitat respon a un plantejament religiós a més d’artístic. Els tècnics en art hi diran la seva, però la fe té una paraula definitiva de la qual l'art n'ha de ser servidora.

Aquesta paraula conté diverses afirmacions: Déu és llum (1 Jn 1,5 ). Com el sol resplendeix més que la lluna i les estrelles, la llum de Déu és més intensa que la dels sants que en donen testimoni (1 Cor 15, 41 ). Als dos costats de la capella de la Trinitat Antoni Gaudí hi posà vitralls de sants que sols són un reflex de la Llum que és Déu.

Si el Creador ens regala tanta llum als habitants de la Mediterrània -un do que no gaudeixen els del nord d’Europa- no escatimem llum a la nostra Seu, plantada a la vorera de la mar que li serveix de mirall.

La nostra Seu, amb les seves altes naus gòtiques, representa la barca de l'Església de Mallorca que navega dins la història cap a llevant, vers el futur, seguint l'estel del matí, símbol de Crist, expressat també en la gran rosassa major del bisbe Galiana. Són set (nombre d'infinit) parells de columnes gegantines les que aguanten i empenyen la vida i el devenir de la nostra diòcesi. Qui no entén aquests símbols de la nostra fe sols interpretarà tècnicament aquest monument gòtic, sense descobrir el seu sentit profund.

La proa de la gran nau és la capella de la Trinitat, és el punt de llum vers el qual miren tots els altres, ja que aquí està la punta que obri camí i encolla els elements simbòlics de la catedral.

No són sant Pere i sant Pau que han de presidir la Seu, tal com ho fan ara d’acord amb la mentalitat del concili Vaticà I que reforçà la jerarquia papal, sinó el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, misteri de Déu, que hi posaren amb encert els fundadors de nostra catedral.

Antoni Gaudí començà a decorar la volta d'aquesta capella amb hexàgons de mosaic on brillen les tres abreviatures P – F – SS (Pater, Filius, Spiritus Sanctus). Si no l'haguessin engegat abans d'acabar, ara la volta tota ella brillaria amb una llum semblant a la dels vitralls del P. Costantino.

Aquests són alguns pensaments que consider que la Ponència Tècnica no ha tingut en compte a l'hora de jutjar el projecte del P. Costantino.

Pensar que aquests vitralls serien un obstacle al baldaquí, suposa ignorar que aquest darrer fa referència vertical a l'altar major, al marge dels altres elements. Suggerir que aquests vitralls es destinin a la capella del Cor de Jesús, suposa desconèixer tant el Cor de Jesús com la Trinitat.

Consider que és oportuna la llei que dóna jurisdicció a l’administració pública sobre la Seu, però també és ver que aquest monument és obra d’un poble creient, pensat per a viure i celebrar la fe. El destí de la Seu no pot ésser sols cultural, els creients no ho consentirem mai.
Deman que abans de donar el veredicte final ens escoltin als qui estam encarregats pel bisbe de posar la Seu al servei de la fe del poble cristià.

Llorenç Tous
Canonge encarregat del Patrimoni de la Seu