Les
lliçons que et dóna una malaltia com la d'alzhèimer mostren ben a
les clares que se'ns presenta com una mestra veritable: t'ensenya a
viure, en profunditat, d'una altra manera...
Quan
fa gairebé sis anys i mig que el neuròleg de la meva dona li va
diagnosticar «la malaltia d'alzhèimer com a possible», després
d'haver-li fet una desena de consultes durant els quatre anys
anteriors; i després d'haver hagut d'ingressar-la a la residència
geriàtrica de Montuïri -on acudesc diàriament a compartir-hi amb ella unes
hores i el dinar-, se m'acut d'assenyalar-ne, suara mateix, una
desena d'aquestes lliçons magistrals que consider que fa la malaltia
esmentada:
1.
T'ensenya a valorar amb molta més profunditats coses tan senzilles
com és ara el caminar i moure't, en veure que la malalta va
perdent-ne les forces i la capacitat, cada dia que passa...
2.
T'ensenya a mantenir-te coratjós, a l'hora d'enfrontar-te a altres
dificultats que et presenta la vida, la gravetat de les quals aprens
a relativitzar moltíssim més.
3.
T'ensenya a exercitar-te en la pràctica constant de la paciència,
quan veus que les coses no arriben a sortir així com desitjaries.
4.
T'ensenya a relativitzar el valor que donam al temps, quan t'adones
que hi ha situacions problemàtiques que l'únic que requereixen és
temps i paciència.
5.
T'ensenya a percebre que, al teu voltant, tot quant té a veure amb
l'afectivitat, les mostres d'estimació, els detalls més
insignificants van en augment progressiu, encara que només sigui qualque estona.
6.
T'ensenya a valorar moltíssim més un somriure o una llàgrima, una
rialla o un plor, una alegria o una queixa, un moviment o un silenci,
una dormideta o un esclafit de rialles.
7.
T'ensenya a ser més conscient del paper enorme que té per als
humans arribar a poder satisfer dignament les necessitats fisiològiques
elementals més bàsiques.
8.
T'ensenya a valorar moltíssim més tot allò que vas veient que vas
perdent de mica en mica i de forma imparable.
9.
T'ensenya a descobrir i entendre el sentit d'una mirada tendra o d'un
gest insignificant que, abans, se't podia haver passat desapercebut.
10.
T'ensenya a relacionar de manera fefaent i clara, allò que és la
infància més indefensa amb la vellesa malalta. Les al·lusions
nostàlgiques, gairebé diàries, a la mare o al pare o a les
germanes, es barregen molt sovint amb les alegries que li produeix la
visió d'un infant menut quan li passa ben a prop...
Segurament se n'hi poden afegir moltes altres, de lliçons magistrals que et dóna una malaltia com la d'alzhèimer. De moment, n'apunt aquestes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada