Memòria de l’estalvi ètic 2007: Colonya Caixa d'Estalvis

Davant un nombrós públic que omple de gom en gom la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Palma, es presenta la Memoria 2007 d’una iniciativa singularment curiosa, com és ara, la que s’adopta l’any 1999 per part d’aquesta caixa d’estalvis mallorquina: l’estalvi ètic de Colonya Caixa d’Estalvis de Pollença.



Just pegant una ràpida ullada damunt l’índex d’aquest llibret, hom s’adona que conté elements tan valuosos com els principis de la Carta per un Món Solidari, les actuacions del Comitè Ètic, els continguts bàsics de l’estalvi ètic, les entitats col•laboradores, les subvencions concedides, la normativa, el reglament, etc.

Tot fa pensar que, amb aquesta mitra dotzena de principis, s’està impulsant un corrent cada cop més fort de solidaritat cívica, de caire estrictament econòmic, que mereix de ser difosa i a la qual cal donar suport, sobretot des de les instàncies públiques, les organitzacions empresarials o les associacions i entitats de caire social.

La igualtat, el treball, el medi ambient, la cooperació, l’absència de caràcter exclusivament lucratiu o el compromís amb l’entorn conformen els sis principis de la Carta per un Món Solidari que inspiren les accions encaminades a promoure l’estalvi ètic entre la població de les nostres illes.

Tant de bo que, en celebrar-se l’any que ve el primer decenni del llançament d’una iniciativa social i econòmica com aquesta, això comporti un rellançament que contribueixi a engrescar-hi moltíssima més gent i moltíssimes més entitats.




L’estalvi ètic esdevé com una pràctica cívica solidària, que cada cop més es troba damunt fulla. Hores d'ara, lluny de dur totes les de perdre, la banca ètica esdevé rendible i fa que s'incrementi considerablement la solidaritat dels clients que s'atansen a entitats financeres com Colonya Caixa d’Estalvis de Pollença.

Una campanya republicana

Ha estat una campanya molt llarga i molt exigent, i no sempre els esforços es veuen compensats a curt termini, però segurament en el futur sabrem tots valorar la importància del que hem fet.

El partit ha fet un exercici de democràcia i transparència, i si es gestiona bé, haurà estat un primer pas valuós per recuperar connexió, confiança i credibilitat entre la ciutadania. Més enllà d’uns resultats que reflecteixen el mapa plural de sensibilitats i afinitats del partit, hem viscut una experiència republicana, participativa, de la que en podem extreure molts aspectes positius. Cal doncs felicitar tota la militància, que ha participat de manera exemplar en tot aquest procés, i que en pot estar ben orgullosa davant la societat.

La candidatura d’ERC FUTUR vol agrair, a totes i tots els que ens han votat, la confiança que han dipositat en nosaltres. I sobretot, vol donar les gràcies a tota la gent que ha dedicat temps, treball, energia i il•lusió a col•laborar i donar suport a ERC FUTUR.

Tots junts, del primer a l’últim, hem conformat un equip d’una gran vàlua, d’una gran capacitat de treball, i sens dubte seguirem treballant amb la mateixa il•lusió i energia, en un partit unit, per una Catalunya millor, més lliure i independent.

Moltes gràcies.

On van a parar tots els euros recaptats per l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC)?

En una imatge que ja esdevé habitual entre nosaltres, un dia com avui centenars de persones voluntàries, -dones, en general- distribuïdes en desenes de taules de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) col·laboren activament i de forma desinteressada -sense cobrar un euro- celebrant el Dia Mundial contra el Càncer.

Se'ns diu que enguany, com en anys anteriors, s'hi han habilitat més d'un miler de guardioles, a les places i carrers principals de Ciutat. Un bon nombre de dones, abnegades i lliurades a la tasca de recaptar fons voluntaris entre la gent que hi passa, s'encarreguen voluntàriament de la recapta.

Davant d'una imatge tan bella, generosa i simpàtica, cal demanar-se: on van a parar, realment, tots aquests euros que recapten, en aquesta diada, unes dones tan voluntarioses?

Normalment se'n solen fer públiques les dades, en algun mitjà o un altre. Gairebé mai, emperò, no arriben a servir per aclarir-hi determinats aspectes.

Se'ns diu que les quantitats recaptades a les taules situades a la via pública en un dia com aquest van destinades a finalitats tan humanitàries com

* l'atenció psicològica -a la seu social de l'Associació i als hospitals de Son Dureta, Son Llàtzer o al comarcal d'Inca-;
* l'atenció social -adreçada a pal·liar les necessitats socials que apareixen en el procés de la malaltia-;
* al pis d'acollida de persones malaltes de càncer -quan s'han de desplaçar fora del seu lloc de residència habitual per rebre el tractament més adequat-;
* a iniciatives com “Molt per viure” -ajudant dones a enfrontar-se amb les conseqüències del càncer de mama-;
* a conferències i campanyes informatives;
* al voluntariat;
* als consells per a la prevenció i a tants d'altres tractaments.

Tot això ho sabem. Se'ns ho diu per pa i per sal. I ningú no dubta que es tracta d'unes finalitats molt més que dignes!

Però això no lleva determinats aspectes, sobre els quals se'n donen ben poques, d'explicacions mínimament satisfactòries.

Per exemple, si es vol arribar a saber on van a parar, realment, tots els euros que es recapten en una jornada com aquesta, no resulta gaire fàcil:

* Voler saber quina part de la recapta es queden els bancs i les entitats bancàries, que hi col·laboren no tan desinteressadament com les dones voluntàries!
* Voler saber quina part d'aquesta recaptació serveix per pagar el costós servei de transport de les guardioles?
* Voler saber quanta gent rep un sou substanciós amb els doblers recaptats mitjançant l'esforç de tanta gent voluntària?
* Voler saber quina institució pública duu un control estricte de totes aquestes operacions?
* Voler saber, en definitiva, qui li trau més el suc a la jornada!

La pregunta sorgeix, molt més punyent que mai, quan, a l'hora d'aplegar la taula, s'hi presenta el treballador d'una d'aquestes empreses encarregades del transport de diners, -segons diu, ve de recollir-ne d'una vintena de taules d'arreu de Palma, en un cotxet molt normalet-, i, com si res, et fa signar en un paper on apareixen, entre d'altres conceptes: 400 euros, per l'assegurança!

La pregunta brolla clara i ben precisa: 400 euros per assegurar què?

No deu ser per assegurar el transport d'una quantitat sens dubte inferior (3 o quatre guardioles amb molts de cèntims d'euro...?

Que es tracta d'assegurar el transport de la recaptació d'aquella taula solament, o la del conjunt de les taules de Ciutat?

Si només es tracta d'aquella taula, no deu ser una quantitat massa exagerada?

Si es tracta del conjunt de les taules de Ciutat, per què justament s'ha de fer en aquella taula i no en una altra?

És que 400 euros per 20 taules, donen 8.000 euros! Només per pagar l'assegurança?

L'assegurança de qui?

Sorprèn enormement que hi hagi de posar la signatura qui s'ha hagut d'empassar el dia sense cap casta d'empara “empresarial” ni “institucional”, ni “policial”, exposant-se a mil i uns perills en la via pública...

A més de voluntàries, també han de ser explotades totes aquestes dones?

L´Associació Balear de Porfíria, al XXXVI Congrés Nacional de Dermatologia

L´Associació Balear de Porfíria segueix treballant a favor dels malalts i portadors de Porfíria. A Mallorca hi ha afectats de 5 tipus diferents de porfíries de les 7 existents. Dins els dos darrers anys s´han diagnosticat nous portadors de Porfíria Variegata i Porfíria Aguda Intermitent. També a la comarca de Manacor s´han detectat nous portadors procedents del Marroc.

El Dr. Jaume Orfila Timoner, metge col·laborador de l´associació des de l´any 2000 i autor del “Protocolo para el Tratamiento Seguimiento y Diagnostico de las Porfirias en las Baleares” va assistir el passat mes d´abril a Madrid a la “Iniciativa Europea sobre Porfírias”.

De l´11 al 14 de juny se celebra a Barcelona, al Palau de Congressos de Montjuïc, el XXXVI Congrés Nacional de Dermatologia.

Dins el marc del Congrés, el dissabte 14 de juny de les 10:45 hores a les 12.45 hores a proposta de l´Associació Balear de Porfíria se celebrarà un reunió en la qual també participarà l´Associació Espanyola de Porfíria.

La presentació a càrrec de la Dra. Carme Herrero de la Unitat de Porfirinas del Hospital Clínic de Barcelona; per després analitzar els “Avances en el diagnostico y el tratamiento de les Porfirias Agudas”, el Dr. Lecha parlarà de la “Fotoprotección de les Porfirias Cutáneas” i el Dr. To-Figueres “Métodos de diagnóstico en portadores”
També parlaran afectats sobre la visió dels pacients i la Sra. Rosario Fernández del paper de les associacions.

Per part de l´Associació Balear de Porfíria el Dr. Jaume Orfila parlarà dels objectius aconseguits a les Balears per a l´associació.

Per finalitzar obrirà el debat sobre la malaltia la presidenta de l´ABP Magdalena Ordinas.

Crisi alimentària global reclama governança democràtica mundial

El Fòrum UBUNTU, mitjançant comunicació de Josep Cercavins, coordinador del Secretariat Ad Hoc, tramet a persones i entitats diverses aquest comunicat urgent, que signen inicialment una extensa llista de persones i organitzacions:

"La Crisi alimentària global urgeix posar en pràctica un sistema de governança democràtica mundial".

Alhora convida tothom a adherir-s'hi visitant-ne la pàgina web i a través del procediment habitual

La sortida i publicació d'aquest comunicat en particular és, també, una bona manera de donar suport a la convocatòria de mobilitzacions d'arreu del món que, davant la reunió de la FAO de la setmana vinent, demanen una solució clara i perdurable a la crisi alimentària.

En fer-lo públic, també es demanen col·laboracions possibles per a la seva difusió a través dels contactes amb els mitjans de comunicació, de les pàgines web, dels blogs, etc.

Com sempre, aquesta casta de comunicats estan relacionats, d'una manera o una altra, amb la "Campanya Mundial per una profunda Reforma del Sistema d'Institucions Internacionals".

Qui encara no s'hi ha adherit — individualment i/o en nom d'alguna organització- ho pot fer en aquesta adreça.

La Seu Catedral de Mallorca, una galeria d'art?

El bon amic gabellí, mossèn Llorenç Tous i Massanet, canonge encarregat del patrimoni de la Seu Catedral de Mallorca, aprofita la nostra amistat per compartir-hi alguns temes:

1. Escrits perquè estigui “alterat” del tema dels vitralls del P. Constantino per a la capella de la Trinitat, que la Ponència tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca ha desestimat.
2. Dissabte, dia 7 de juny, a les 11:30 hores dirigeix la visita a la Seu per a tothom que hi comparegui. No importa demanar entrada abans. Durarà fins prop de les 14.00 hores. Em diu que ho digui a amistats, parents i coneguts.
3. Em parla d'una dona, Rosario, boliviana, que té papers i experiència de cuidar persones d'edat. Ara no té feina. Mossèn Llorenç tousla coneix i creu que no hi quedareu malament. El seu mòbil 680 271 184.
4. Una altra notícia: dia 29 de juny el Papa obre l'Any de Sant Pau. Considera el canonge mallorquí que hem de fer “algo important” per donar-lo a conèixer. Demana idees i diu que ell ja ha posat fil a l'agulla.
5. Finalment, diu que seguirà enviant les seves homilies per correu electrònic, sempre que en tengui. Agraeix que se l'escolti i envia una salutació ben cordial.

Se m'ocorre que s'ho paga reproduir el text de l'article seu que m'envia i que duu per títol:

La Seu no és una galeria d'art

“La missió de l'Església no és educar en l'art sinó en la fe. No obstant això, el seu patrimoni artístic no té res que envejar al de cap altre col·lectiu, entitat o institució.

Tal com digué el papa Pau VI quan inaugurava el Museu Vaticà d'Art Modern: “Tots els estils han d’entrar dins l'Església, però al servei de la fe”. Això vol dir que l'art dins l'Església no és autònom, no té finalitat en sí mateix. Una església no és una galeria d'art i molt manco ho és la Seu. Els artistes que tenen la fe fluixa estan temptats de servir-se d'una plataforma tan visitada com la Seu per donar-se a conèixer ells mateixos, en lloc d’expressar els misteris de Déu.

Som el primer de Mallorca que l'any 1988 va conèixer el P. Costantino Ruggeri, autor de tres projectes per a la nostra illa: la capella del Santíssim de la Seu, l'església de Can Picafort i els vitralls per a la capella de la Trinitat de la nostra Seu.

Consider que ha estat tractat amb ignorància i superficialitat les tres vegades, fins i tot hi afegiria que amb injustícia, i puc argumentar aquestes afirmacions en detall davant qui ho vulgui. El seu darrer projecte i obra pòstuma dels tres vitralls per a la capella de la Trinitat respon a un plantejament religiós a més d’artístic. Els tècnics en art hi diran la seva, però la fe té una paraula definitiva de la qual l'art n'ha de ser servidora.

Aquesta paraula conté diverses afirmacions: Déu és llum (1 Jn 1,5 ). Com el sol resplendeix més que la lluna i les estrelles, la llum de Déu és més intensa que la dels sants que en donen testimoni (1 Cor 15, 41 ). Als dos costats de la capella de la Trinitat Antoni Gaudí hi posà vitralls de sants que sols són un reflex de la Llum que és Déu.

Si el Creador ens regala tanta llum als habitants de la Mediterrània -un do que no gaudeixen els del nord d’Europa- no escatimem llum a la nostra Seu, plantada a la vorera de la mar que li serveix de mirall.

La nostra Seu, amb les seves altes naus gòtiques, representa la barca de l'Església de Mallorca que navega dins la història cap a llevant, vers el futur, seguint l'estel del matí, símbol de Crist, expressat també en la gran rosassa major del bisbe Galiana. Són set (nombre d'infinit) parells de columnes gegantines les que aguanten i empenyen la vida i el devenir de la nostra diòcesi. Qui no entén aquests símbols de la nostra fe sols interpretarà tècnicament aquest monument gòtic, sense descobrir el seu sentit profund.

La proa de la gran nau és la capella de la Trinitat, és el punt de llum vers el qual miren tots els altres, ja que aquí està la punta que obri camí i encolla els elements simbòlics de la catedral.

No són sant Pere i sant Pau que han de presidir la Seu, tal com ho fan ara d’acord amb la mentalitat del concili Vaticà I que reforçà la jerarquia papal, sinó el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, misteri de Déu, que hi posaren amb encert els fundadors de nostra catedral.

Antoni Gaudí començà a decorar la volta d'aquesta capella amb hexàgons de mosaic on brillen les tres abreviatures P – F – SS (Pater, Filius, Spiritus Sanctus). Si no l'haguessin engegat abans d'acabar, ara la volta tota ella brillaria amb una llum semblant a la dels vitralls del P. Costantino.

Aquests són alguns pensaments que consider que la Ponència Tècnica no ha tingut en compte a l'hora de jutjar el projecte del P. Costantino.

Pensar que aquests vitralls serien un obstacle al baldaquí, suposa ignorar que aquest darrer fa referència vertical a l'altar major, al marge dels altres elements. Suggerir que aquests vitralls es destinin a la capella del Cor de Jesús, suposa desconèixer tant el Cor de Jesús com la Trinitat.

Consider que és oportuna la llei que dóna jurisdicció a l’administració pública sobre la Seu, però també és ver que aquest monument és obra d’un poble creient, pensat per a viure i celebrar la fe. El destí de la Seu no pot ésser sols cultural, els creients no ho consentirem mai.
Deman que abans de donar el veredicte final ens escoltin als qui estam encarregats pel bisbe de posar la Seu al servei de la fe del poble cristià.

Llorenç Tous
Canonge encarregat del Patrimoni de la Seu