Mentre, diversos destinataris reben i llegeixen exemplars del llibre que l’autor cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer, ha volgut publicar amb el títol «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón», em van arribant comentaris i opinions diverses que hi fan referència, directa o indirecta.
Amb motiu del viatge que he fet recentment a Perpinyà, aprofit l’avinentesa per deixar-hi algun exemplar, a gent coneguda de Catalunya Nord. El bon amic Teo Vidal, qui juntament amb la companya maonesa Maria Benejam Berger, com sempre, m'hi han acollit la mar de bé, i n’han rebut un exemplar dedicat i signat, en un moment de la nostra retrobada amigable, em fa una observació sobre un fet en el qual jo no havia caigut: «Hi surten molts noms de persones que et coneixen o has tractat...»
Efectivament, quan m’he posat a fer-ne la llista, m’adon que són moltíssims els que hi apareixen! No m’hi havia fixat, d’una manera acurada i detenguda. Veig que hi surten molts noms i llinatges d’antics companys d’estudis. Amb molts d’ells no he tornat a mantenir cap altra casta de relació, des que deixàrem d'estudiar plegats.
La lectura d'aquest llibre em duu a demanar-me, què se’n deu haver fet, d’aquelles vides compartides en algun moment de la nostra existència damunt d’aquest món nostre!
Tot recordant-hi els que ja se n’han anat d’aquest món, (veig que són molts, per als quals desig vivament la seva plena fruïció del cel nou i la terra nova on impera la justícia!), n’hi veig d’altres, que, d’una manera o una altra, hem aconseguit de mantenir, en mesura major o menor, una certa relació al llarg d’aquests darrers anys.
També n’hi apareixen algunes, d’amistats fetes amb posterioritat als estudis primaris, secundaris o superiors realitzats. Per motius i circumstàncies diverses, l’autor del llibre els hi ha volgut esmentar. Això m’ha portat a retrotraure’m a situacions viscudes, més o manco intensament, temps enrere.
La lectura de les pàgines d’aquest llibre m’ha duit a reviure-ho tot de bell nou, amb una gran força, inesperada, insòlita, increïble. Li he d’agrair a l’autor que m’ho hagi fet reviscolar.
N’he pres algunes notes, aprofitant els moments lliures d’aquesta estada meva setmanal a la ciutat de Barcelona (sempre m’ha agradat molt visitar-la, romandre-hi, recórrer-la a peu, observar-n’hi detalls, assaborint-n'hi la cuina casolana catalana, admirant-ne edificis singulars, etc.)
El recull de totes les notes arreplegades, m’ha duit a elaborar aquesta llista de noms de persones que apareixen esmentades en alguna de les pàgines que conformen aquest llibre que Jaume Fernández ha volgut publicar.
Pentura me n’he deixat algunes sense citar-les. Sempre serà fruit d’una elaboració deficient de part meva, més que de les ganes o l’intent d’amagar-hi o ocultar-ne res ni ningú. (Ja em dispensarà qui em pugui dir que hi ha aparegut, al llarg del llibre, i que no figura en aquesta llista, que he fet, a estones perdudes, d’una manera ràpida i accelerada). Vagin per davant les meves disculpes. (N’agrairé qualsevol detall que m’arribi com a esmena, correcció o suggeriment).
LLISTA DE NOMS QUE APAREIXEN EN AQUESTA EDICIÓ PRIMERA DEL LLIBRE (presentats per ordre alfabètic, indicant-ne pàgines, i sense parar esment a citacions o esments de l’autor o meva), com a mostra d'agraïment personal meu, tant a la tasca desplegada per l'autor com a l'amistat i coneixença mantengudes amb cadascuna de les persones esmentades:
Adolfo Fernández 39 Agustí Baró 118 Agustí Estela 39 Agustí Serra 117 Alfred Miralles 49, 51 Andereya Makarakiza 57 Andrés Buele R. 164, 172 Andrés Buele S. 21, 27, 40, 109, 165, 172 Andreu Genestra 39 Andreu Obrador 29, 74, 155ss, 177 Andreu Rebassa 39 Ángel Fernández 177 Ángel Sáiz 40 Anselm Álvarez 69 Antoni Company 38 Antoni Estarellas 38 Antoni Font 39 Antoni Guardiola 39 Atoni Mir 106 Antoni Ramis 39 Antoni Roig 73, 74 Antoni Rullan 76 Antoni Vidal 146 Antònia Mas 66
Jaime Quintans 39 Jaume Bisellach 45 Jaume Buele 164 Jaume Darder 38 Jaume Matas 106 Jaume Obrador 144 Jaume Ramis M. 22 Jaume Ribas 39,51 Jaume Rovira 40 Jaume Salom 40 Jaume Santandreu 11, 61, 76, 133ss, 177 Jaume Serra A. 63 Jaume Serra P. 62 Jean P. Sartre 48 Jerònima Ribot 22 JL Garcia 123 Joan Bauçà 169 Joan Bestard 62, 73, 74 Joan Casas 38 Joan Company 45 Joan Darder 62, 74 Joan Fageda 168 Joan Ferrer 13 Joan Hervàs 33 Joan Julià 273 Joan Lladó 39 Joan Mas 14 Joan Mas F. 39 Joan Mas V. 33 Joan Matas 122 Joan Mora 38, 74 Joan Munar 80 Joan Nicolau 45 Joan Oliver 39 Joan Perelló 148ss, 177 Joan Pla 138 Joan Riera 38, 40, 61, 62, 64, 66, 68, 117, 161 Joan Rosselló 75 Joan Sunyer 74 Joaquim Castellet, 38 John F. Kennedy 73 Jordi Coch, 38 José Legrá 165 José M. Pemán 40 Josefina Company 84 Josep-Lluís Carod-Rovira 106 Josep A. Fuster 74, 76 Josep Clar 45 Josep Pesquero 39 Josep Noguera 74 Josep Pla 11 José Sacanell 45 Juan J. Martínez 39 Juan M. Bandrés 97
M. Antònia Munar 100 M. del Carme Ramis 22, 117, 171 M. Lluïsa Quadreny 19 Magdalena Arbona 109 Magdalena González 118 Manuel López 39 Marc Sansó 40 Maria Ana Buele 164, 172 Maria Quetglas 63 Maria Ubeda 14 Mariano Moragues 62, 63 Martí de Porres 165 Mateu Cladera 38 Mateu Matas "Xuri" 117 Mateu Morro 153ss, 177 Mateu Ramis 62, 63, 76, 144, 153, 158, 160, 161 Mercedes Toledo 76 Mikaeli Micombero 56 Miquel Amengual 62 Miquel Bestard 62 Miquel Company 69, 159ss, 177 Miquel Font 39 Miquel Lliteres 16 Miquel López C. 48, 118, 143ss, 177 Miquel Mayol 102 Miquel Monserrat 39 Miquel Mulet 69 Miquel Parets 137 Miquel Perelló 39 Miquel Riera 40 Miquel Serra 40 Miquel Vives 177 Mohamed Sidati 102 Mohammed Abdelaziz 99, 103
Nadal Trias 40 Nicolau Company 83, 151
Oriol Junqueras 134
Papa Joan XXIII 73 Papa Pau VI 50 Papa Pius XII 82 Pare Atanasi 26 Pau Lladó 177 Pau Oliver 45 Paula García 177 Pep Estelrich 75 Pere Barceló G. 37, 62 Pere Esteve 102 Pere J. Amengual 157ss,177 Pere Llabrés 45 Pere Llompart 39 Pere Noguera 101 Pere Orpí 75 Pere Pons-Estel 39 Pere Ramis 39 Pere Reig 39 Pere Rosselló 40 Pere Rotger 40 Petica Feliu 40
Rafael Álvarez L. 43, 44, 45 Rafel Feliu 40 Rafel Julià 39 Rafel Mayol 39 Rafel Nicolau 39 Rafel Sansó 40 Ramon Izqüe 164 Ramon Oró 164 Ramon Serra 38 Ricardo Collantes 177 Ricardo Lozano 39 Rita Sastre 66 Roberto Mesa 48 Rosa V. Romero 162
Avui, 18 d'agost de 2016, quan es compleixen tres mesos justs des que na Isabel Rosselló i Girart, la meva dona, morí a l'hospital de Manacor, després d'haver patit set anys seguits els efectes nefasts de la maleïda malaltia d'alzhèimer (des del 06-05-2009 al 18-05-2016), no vull ni puc deixar d'agrair públicament, sincerament i profundament totes i cadascuna de les mostres de suport i d'ànim que m'han arribat, d'aleshores ençà: en directe o per via telefònica, per correu electrònic o per comentaris als blogs, per FaceBook o per E-mail, per carta o per publicacions diverses, per via oral o per escrit...
Sé que no s'hi deuen recollir totes, les mostres. Sé, també, que hi pot haver gent que em fa suport i que potser no me n'ha arribat la dada. Sé que me'n puc haver deixat qualcuna, sense voler. En deman disculpes, des d'ara mateix...
Però vull deixar constància escrita dels noms i llinatges d'aquestes més de 700 persones, físiques o jurídiques (7 entitats, 396 dones i 403homes), el record de les quals no se m'ha d'esborrar mai en ma vida. Com tampoc el meu agraïment profundament arrelat dins mon cor.
Sense aquest suport, tan gran, tan immens i tan intens, estic segur que no hagués estat capaç d'arribar a superar mai el mal tràngol que comporta una pèrdua tan irreparable, com és ara la mort (defunció, traspàs, desaparició, òbit, partida, pèrdua, «exitus») de qui ha estat, durant els meus darrers vint-i-vuit anys, la companya inseparable, l'esposa més que fidel, el meu suport, el meu amor, la meva vida...
Mai no m'hagués imaginat que el cop rebut fos tan dur com, de fet, ha estat! Em pensava que ja hi estava preparat, que m'hi avesaria aviat, que ho superaria en dos dies... Esper anar-me'n recuperant amb el pas del temps
La força, l'energia positiva, rebuda de familiars i d'amics, com també la fe indestructible en Déu, per a mi, el creador i impulsor del cel nou i la terra nova on s'implanta la Justícia -de què estic convençut que ja gaudeix plenament na Bel-, m'animen a continuar el camí que hem fet tots dos plegats just suquinetes, en aquest Planeta, fins que ens trobem de bell nou... allà on sia...
Moltes gràcies a tots vosaltres!
VET ACÍ EL MEU AGRAÏMENT PROFUND A TOTES AQUESTES MÉS DE SET-CENTES PERSONES QUE, EN UNS MOMENTS TAN DOLOROSOS PER A MI, HAN VOLGUT ROMANDRE AL MEU COSTAT I FER-M'HI SUPORT, TOT RECORDANT LA VIDA I LA FEINA DE NA ISABEL ROSSELLÓ I GIRART: lluitadora infatigable durant dècades seguides a Mallorca; a l'àmbit dels drets laborals, per les cambreres de pisos d'hotel; també, pels drets de la ciutadania en general, des d'una associació veïnal com la del barri palmesà del Camp Rodó... la meva dona estimada, manacorina de s'Espital, viatgera infatigable, dona feinera com la que més, lluitadora inesgotable... que ja està fent el camí de retorn cap a casa, on vol viure a plaer...
Descansa en pau, per a sempre més, Bel estimada! Amb el teu «Bonjesuset» de tota la vida...
Mirau, tots dos, amb molt bons ulls aquesta gernació de gent tan apropada:
A avv Tramuntana De Palma · Agnes Cassanyes Garcia · Agueda Perea · Agustí Baró Bauló · Aina de Llodrà · Aina Adrover · Aina Díaz · Aina Llauger · Aina Llucia Clar Oromi · Aina Trobat Cerdà · Albert Candela Milà · Alegrando AD · Alejandro Ciambella · Àlex Moll · Alexandra Bermúdez · Alexandre Fortesa Pons · Alexandre Segui · Alicia Gómez Pallerola · Allison Guzman · Amalia Molina Mateo · Amaranta Sanz Delgado · Amequi Felipe Lorenzo · Ana Celonesa · Ana Milena Bermudez · Anaïs Capo · Andreu Bonet · Andreu Buele Cortès · Andreu Caballero Romero · Andreu Genovart Orell · Andreu Mateu Sastre · Andreu Obrador Siquier · Angel Alemany Ramon · Àngel Cortès · Angel Saiz Pérez · Àngela Mas Rosselló · Àngela Rosselló Girart · Angelina Gacias Gilet · Angels Costa · Anna Huertas Calatayud · Anna Miñarro · Anselm Álvarez · Antoni Ballester Munar · Antoni Bennasar Cirer · Antoni Castelló Klein · Antoni Cerdá Fullana · Antoni Font Gelabert · Antoni Garí Bibiloni · Antoni Gómez · Antoni J. Orell · Antoni Lluís Trobat Alemany · Antoni Martiáñez Lliteres · Antoni Mas · Antoni Oliver Salas · Antoni Perelló Nebot · Antoni Salas · Antoni Tarabini · Antoni Vallespir Llompart · Antoni Verger · Antoni Vidal Morey · Antònia Cabot · Antonia Caldés · Antònia Carrillo Riera · Antonia Crespí Palou · Antònia Font Tous · Antonia Higinio · Antònia Lladonet · Antònia Mas Niell · Anònia Mas Rosselló · Antonia Mas Servera · Antònia Mercadal Serra · Antònia Mestre · Antonia Peralta · Antònia PpCc · Antònia Santandreu · Antonia Servera Di Gomez · Antònia Villar · Antonina Ferrà Ramis · Apolonia Mas Servera · Aránzazu Miró · Arnau Serra · Assumpta Massutí ·
P aco Suárez Riera · Pamela Lopez Moreno · Patrícia Aki · Pau Borràs Far · Pau Mas · Pau Oliver Ferrer · Paula Sevilla · Paula Vidal Sastre · Pedro des Pla · Pedro Prieto García · Pedro Ramis Serra · Pep Alemany · Pep Costa · Pep Fiol Garí · Pep Florit · Pep García Mallada · Pep Juárez Álvarez · Pep Lluís Puig Nigorra · Pep Sellés · Pep Toni Rubio Estades · Pep Tosar Vaquer · Pepa Botella Pérez · Pepa Ferrà · Pere Barceló Barceló · Pere Barceló Gelabert · Pere Carrió · Pere Ensenyat Andreu · Pere Felip Buades · Pere Fiol · Pere Fullana Falconer · Pere Joan Martorell Rodriguez · Pere Joan Munar Munar · Pere M Carlos · Pere Mascaró · Pere Mayans Balcells · Pere Muñoz Perugorria · Pere Pep · Pere Perelló Nomdedéu · Pere Reynes · Pere Riera Fiol · Pere Sánchez · Pere Torres · Pilar Fitor Lorca · Pilar Frau Gomila · Pilar Minguillón Sampere · Pilar Montcades Valls · Pilar Pons · Pilar Saiz Obregon · Pilar Torres Zapata · Pili Mesones · Pompeyo Ramis Muscato ·
Q uico Jiménez Vidal ·
R afel Crespi · Rafel Gelabert · Rafael Mas Tous · Rafel Oliver · Rafel Oliver Bauçà · Rafel Pau Cortes Forteza · Rafel Pascual · Rafel Pericàs Ballester · Rafel Reus Moyá · Rafel Serra Llull · Rafel Titina · Rafel Umbert Sureda · Ramatoulaye Balde · Ramon Lladó Rotger · Ramon Llull Homs · Ramon Sellas Rosell · Raphel Pherrer · Raquel Buele Zamora · Rocio Gijon Lopez · Roger Gotarredona Fiol · Rosa Campomar · Rosa Cursach Salas · Rosa Libertad Nieto Garcias · Rosa Maria Bonas Pahisa · Rosa Mena Soto · Roser Gallardo Ferrer · Rossana Huertas Torres · Ruth Suárez Garcés ·
S alvador Cànoves · Salvador Colomer Costa · Salvador Martínez Mass · Santi Ferrer · Santi Hernaiz Alfosea · Santi Morey · Santiago Cortès Forteza · Saturnino Pesquero · Sebastià Antich Fernandez · Sebastia Bennassar · Sebastià Ferrer Xamena · Sebastià Mesquida · Sebastià Salom Mas · Sebastià Vallbona · Sebastián Tous Alzina · Sefora Moltisanti Fisher · Serafí Lliteres Maçanet · Sili Arguimbau · Sílvia Buele Zamora · Socorro Zapata de Wevers · Sol Sarabia · Sosías Lópes · Susana de Vivanco · Susanna Moll Kammerich ·
T eresa Garcia Felez · Teresa Gené i Ramis · Teresa Pagès · Tomeu Amengual · Tomeu Bosch Barcelo · Tomeu Cànaves · Tomeu Camps · Tomeu Cerdà · Tomeu Gari · Tomeu de Binimelis · Tomeu Mas Rosselló · Tomeu Mateu Canals · Tomeu Pascual · Tomeu Ripoll · Tomeu Salom Mayol · Tomeu Tauler Valens · Tona Mas Verger · Toni De La Mata · Toni Mas · Toni Mateu Brunet · Toni Pol Marcús · Toni Salom Caldés · Toni Sancho · Toni Solano · Tonina Pou · Trinidad Morell-Serra · Trudy van der Walle ·
Ú rsula Cabrer Estrany ·
V icen Engonga Mate · Vicenç Calonge Gustà · Vicenç Villalonga Coll · Vicent Olmos · Vicente Jasso Garau · Víctor López Perea · Victor Uris · Victoria Cifre Mayrata · Victoria Fullana Vidal ·
Un dia abans d’emprendre el vol cap al Perú, el dia se’m fa curt a Mallorca. Massa curt, per fer-hi tot quant hauria de fer en les hores darreres.
Esper i desig que, emprant les noves tecnologies, aquesta estada al Perú en aquestes alçades del segle XXI, pel que fa a la intercomunicació d’allà (Perú) cap aquí (Mallorca), sigui ben diferent a la que estam forçats a mantenir en la dècada dels anys 70 del segle passat.
Que aquest blog pugui servir-hi com a botó de mostra!
Després d’aterrar magníficament a l’aeroport internacional Jorge Chávez de Lima Callao, de recollir les dues maletes grosses que viatgen directament de Palma a Lima, de bescanviar euros per sols peruans a les mateixes instal·lacions aeroportuàries, mir de fer tots els tràmits requerits a «Migracions», on, sense cap casta de problema, m’indiquen que ja me’n puc sortir (sense cap registre ni entrebanc!).
L'avió d'Ibèria (Avianca) surt de Palma amb 13 minuts de retard, però arriba a Madrid més prest que l'hora prefixada, les 22:45. M’adon que volar al Perú amb Ibèria no és ben bé el mateix que amb Air Europa, pel que fa a les connexions aeroportuàries a Madrid. Me n'adverteix claríssimament na Magdalena, la binissalemera que m'atén molt amablement al mostrador d'Ibèria de Son Sant Joan.
A l'aeroport de Madrid-Barajas, m'he d'espavilar per pujar al trenet de T4S que m'ha de dur fins allà mateix on surt el meu avió cap a Lima, a la porta de sortida "S3".
En pretendre que sigui «el viatge de la meva vida quasi octogenària», na Mònica, de l'agència de viatges Kontiki Tramuntana, em procura uns bitllets d'avió que ni són els més barats ni tampoc els més cars: amb seient individual deliciós (1C), ample, tranquil, còmode, amb refrigeris inclosos, molt ben atès a les mil meravelles pel personal de cabina, totalment llatinoamericà (jo diria que veneçolà...).
A l’interior de la nau, al cap d’una horeta de volar, l’«aeromozo» Juan Carlos i l’«aeromoza» Mariela em demanen de què vull sopar, i què vull prendre més tard per berenar, dues hores abans d’arribar a Lima. Ho annoten al seu mòbil...
Pel que veig, aquest viatge, que m'agradaria que fos el millor de la meva vida, comença beníssim...
Amb un tracte excel.lent per part del personal de cabina de Latam, durant una nit molt més llarga que l'habitual per a mi (més de 17 hores seguides de fosca negra), amb dues menjades programades i tantes begudes d'aigua com demani (5). Anades al bany (4). Hores dormides seguides (5) i alternes més de 8. No empr el comandament de la pantalla disponible, per a res...
De l’aeroport de Lima, on m’espera la meva fillola piurana, Zully Socorro Moreno Romero, en taxi, ens adreçam tots dos cap al districte limeny de Miraflores, on se situa l’hotel reservat per l’agència mallorquina de viatges Kontiki Tramuntana: Radisson Decapolis Miraflores **** Avenida 28 de Julio – 0 – Lima Miraflores - 005116251201.
Quan són les 16:16 h, ens encaminam cap a la casa de la filla de na Zully, que viu a l’altra banda de la ciutat de Lima, al barri de Los Olivos, on tenc oportunitat de saludar Pamela i els seus dos fills, Nicolás i Rafaela, menors de 10 anys tots dos; i de passar unes hores a la casa nova que ocupen des de fa poc temps.
A les 21:15 tota la família m’acompanya de bell nou a l’hotel, on qued a passar la nit tot sol.
La meva primera jornada sencera al Perú es produeix divendres, 15 de març. És el primer dia sencer que pas al Perú en aquesta ocasió. Després de la mitja primera jornada peruana d’ahir dijous, durant la qual, entre d’altres elements, tenc oportunitat de seguir més de prop la situació familiar dolorosa que travessen algunes famílies peruanes molt amigues, per motius nombrosos i variats: l’exhumació d’un familiar, els inicis d’un procés de separació matrimonial, el trasllat de restes humanes d’un lloc a un altre, el viatge inesperat a la capital peruana des de Piura, etc.
En aquest sentit, he de reconèixer que no arrib al Perú en el millor dels moments possibles, sobretot per a segons quina gent...
Però és que, des de fa temps, m’estic fent a la idea que la vida al Sud d’aquest planeta nostre, molt sovint, arriba a ser tan intensa i diversificada que es converteix en cau inesgotable i sorprenent d’esdeveniments imprevists, de situacions assolides sense haver-les anat a cercar, de coincidències insòlites, de trobades inesperades, d’encontres sobtats, de troballes inimaginables...
Aquesta segona nit, que també me la pas tot sol, a la cambra núm. 511 de l’hotel Radisson Decapolis Miraflores, m'hi qued adormit com un tronc.
A l'hora prefixada, tal com hem quedat, m’hi compareix el fill d’un peruà amic meu que viu i resideix a Mallorca. Espera amb moltes ganes la capsa de medicaments que son pare ha posat a les meves mans perquè els hi faci arribar. Em convida a anar a espipellar qualque cosa. Ho feim en un altre indret, el Terminal Pesquero, de tarannà més popular que on he anat a dinar, restaurant Alfresco, de caire més turístic. Mir d’empassar-m’hi una «tortilla con cebiche de pota» que mai no he tastat i que desconec. Com que es tracta d’una quantitat petita, pas gust d’assaborir-ho, ben regat amb uns quants tassons de «chicha morada».
Una de les més grans alegries m’arriba avui dia quan, des del mòbil, escolt la veu de n’Elvira Calmet, l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria. Em diu que vénen a veure’m a l’hotel Radisson on estic allotjat. S’hi presenta ella, n’Anselm, la seva filla Micaela i el nét Julián. Tots cinc feim una bon rotlada, a la cafeteria de l’hotel. Després, ens animam a anar a prendre un piscolabis pels voltants més apropats.
Les trobades que mantenc amb n’Anselm, aquest bon amic, amb qui compartim tasques pastorals a la parròquia de Santa, dins la prelatura de Chimbote a la dècada dels anys 70 del segle passat, m’omplen sempre de gran satisfacció i molta d’alegria.
Quant i més en aquesta ocasió, quan els duc el paquet de medicaments que la seva filla resident a Mallorca els envia, i que una bona amiga farmacèutica de Ciutat els facilita i procura amb gran diligència, n'Aina Salom.
Tot ben barrejat amb dues bones sobrassades i alguns ventalls mallorquins, que ajudin a alleugerir els efectes de la calor intensa que cau damunt la ciutat de Lima a determinades hores d’aquesta època estiuenca tan irregular.
Pas la darrera jornada sencera a Lima, la capital del Perú, en bon dissabte, 16 de març. Torn a enllestir una de les dues maletes, amb la qual faig comptes d’emprendre el vol demà diumenge, per retrobar-me amb el bon amic peruà, rector d'una parròquia andina. Amb l'alicient principal d'aquesta presa de decisió meva a Mallorca: iniciar una etapa nova de presència singular al Perú!
Faig comptes de facturar-la en el vol que surt de l’aeroport internacional Jorge Chávez de Lima demà dissabte, a les 11:40, i que té previst d’arribar a l’aeroport serrà a les 13:06, amb la companyia peruana JetSmart.
Com que l’hotel on estic allotjat no es troba gaire lluny de l’Óvalo de Miraflores, m’hi vull acostar anant-hi a peu. Tenc moltes ganes de tornar a veure aquest indret tan característic, on se situa l’Escola Superior Magisterial Marcelino Champanyat on vaig llicenciar-me en Educació a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat.
N'hi trec algunes fotos que remet tot d’una als bons amics mallorquins que compartírem aquella tasca, amb la presentació i defensa d'una tesina de llicenciatura «Los medios de comunicación, instrumento de evangelización de los pueblos». Ens basàvem en la iniciativa promoguda per mossèn Miquel Mulet, qui va batiar-la amb el nom de CINCOS (Centro de Intercomunicación Social).
«Amb ganes de veure aquella Escola Superior Magisterial Marcelino Champagnat de Miraflores, on ens llicenciàrem en Educació a la dècada dels anys 70 del segle passat, m'adon que res ja no és així com era. Just en queda la placa del passatge... L'edifici ha quedat reconvertit en instal·lació limenya de la Universitat de Piura... Nova sint omnia, recedant vetera!»
I per a més novetats, demà en avió, a uns 563 km de Lima.
La ciutat nordenca de Trujillo, després de Piura i Lima, deu ser la tercera ciutat on durant aquest viatge meu al Perú he estat més temps o hi he passat més vegades.
Dia 21 de gener m’hi qued uns dies abans de seguir camí cap a Piura.
Hi torn a passar, per Trujillo, dimarts dia 2 de març, abans de pujar a la serra andina peruana, Cascas, Contumazà i Cajamarca. De rebot, no faig comptes de romandre-hi, a Trujillo, però no em queda més remei que demanar aixopluc i passar-hi la nit, atès que no puc pujar a la serra fins l’endemà matí, en l’autocar de línia.
Finalment torn a passar per la ciutat de Trujillo dia 9 de març, atès que, de forma inesperada i indesitjable, no puc trobar autocar que em dugui directament de Cajamarca fins a Huacho. Torn a no poder evitar de romandre-hi, en haver-hi de fer escala forçada, a la ciutat de Trujillo, quan retorn de la serra cajamarquina.
La ciutat de Trujillo m’ha encantat totes tres vegades! És una ciutat molt agradosa. Té un port meravellós. I la gent d’aquesta ciutat peruana em tracta a les mil meravelles.
Mentre em prepar per emprendre la ruta en autocar des de Chimbote fins a la ciutat de Trujillo, per la carretera Panamericana Nord, m’arriba l’escrit de resposta que el bon amic selvatgí Jordi Solivellas Perelló m’envia des de Brasil estant.
S’hi passa dècades de la seva vida, des que hi arriba l’any 1962. I continua vivint-hi.
Li dic que m'encanta tota la seva història personal, de lluita i esforç, amb l'afany sempre present d'esdevenir servidor del Crist i del poble més pobre amb el qual Ell més s'identifica i s'hi fa present "vere, realiter et substantialiter", com se'ns diu temps enrere d'altres presències més clericals que no evangèliques.
Li tramet una abraçada tan andina com mallorquina, des de la ciutat peruana de Chimbote on em trob, camí de la ciutat de Trujillo.
Per respecte a l’escrit original, em sembla adient reproduir-lo tal qual, en l’idioma i el text que em fa arribar:
«A pedido de Cecili Buele encamino esta reseña de actividades realizadas en mi función sacerdotal. Disculpen la narrativa en castellano. En mallorquín llevaría tiempo, pues en los 60 años del Brasil me dediqué plenamente al portugués.
60 A Ñ O S D E S A C E R D O T E. Me ordené en 1960 en El Colegio Mayor Teológico Hispanoamericano - Campus Universidad Complutense - Madrid.
De regreso a Mallorca me mandaron dos años de vicario a la parroquia de la Soledad, Palma, siendo rector don Damián Vidal.
Día 11 de febrero de 1962 llegué al Brasil para inaugurar y dirigir el Seminario Diocesano de Sete Lagoas- Minas Gerais. La filosofía pastoral del grupo era total abertura a las personas de las parroquias de la capital y pueblos del interior. Los seminaristas tenían libertad de ir y venir y participar en las actividades pastorales.
El obispo diocesano Don José de Almeida Batista Pereira, aprobaba el trabajo pastoral, reflejo de la acción social del gobierno del Presidente João Goulart - PTB- , partido de los trabajadores- incentivando reformas de base.
En 3 años se hizo una revolución pacífica en la ciudad y pueblos de la región. Esa acción despertó la ira de los ricos y conservadores exigiendo la intromisión de los militares que dieron el golpe militar del 31/03/ 1964.
Días después el obispo Don José fue removido para la diócesis de Guaxupé, lejos de Sete Lagoas. El dia 17 de abril a las 02, 45 el ejército con carros de combate invadieron el Seminario y llevaron preso a Jorge Solivellas, ante el lloro y desespero de los pequeños seminaristas. (O Cristo do povo. M. (Moreira Alves, Editora Sabiá, 1968, pp.111-115).
Motivo de la prisión: Organizar movimientos sindicales de campesinos, de las domésticas y los funcionarios del municipio que recibían poco y atrasado. La organización del grupo de jóvenes Gente Nova y el periódico del mismo nombre que divulgaba ideas de las reformas y de movimientos populares.
La iglesia oficial mandó un obispo diferente de Don José. El Seminario se cerró y yo fui a trabajar en la parroquia de Santa Luzia, donde era rector mi compañero Saturnino Pesquero, juntos continuamos nuestro trabajo pastoral, haciendo movimientos de catequesis de niños, de jóvenes y adultos y construyendo dos escuelas para el pueblo de la periferia y acabando la construcción del templo parroquial.
En 1967 regresé a mi diócesis – Mallorca - para reflexionar. Me mandaron a la parroquia del Arenal, donde trabajaba con los turistas durante 3 meses.
Con permiso de mis superiores me fui a Madrid para estudiar en la universidad Complutense.
En febrero de 1968, a mi pedido, me mandaron a la arquidiócesis de São Paulo donde fundé la parroquia Cristo Jovem y la de Cristo Redentor en el barrio Lapa de Baixo que se convirtió en el refugio de los brasileiros resistentes al golpe militar con el apoyo del obispo Dom José Thurler.
Formamos un movimiento de contestación con más de 100 sacerdotes y religiosos. El movimiento era dirigido por Dom Helder Câmara que cada quince días venía de Recife para encuentros en el convento de los dominicanos de São Paulo.
Dia 15 de mayo de 1971, en la misa dominical anuncio que dejaba la función oficial de sacerdote. El 24 del mismo año me casé con Nilce Macedo.
Trabajé en la Pontificia Universidad Católica de Minas durante 37 años, siempre en la rectoría inaugurando varias universidades en ciudades de Minas. Mi trabajo era relacionar trabajo y educación. Este objetivo dirige mi acción hasta hoy. Esta actividad ha sido publicada en tres libros de mi autoría, además de cientos de artículos en el periódico local Jornal Centro de Minas.
En 2005 me jubilé y fui a vivir en Sete Lagoas con la intención de continuar la misión que me hizo escoger esta ciudad. El obispo y sacerdotes me convidan para actividades pastorales. Nunca he dejado de sentirme sacerdote, dando sacramentos y celebrando misas siempre que me pedían y yo quería.
Sete Lagoas, 16 de enero de 2020. Jorge Solivellas Perelló.»
Fortament impactat per la informació que em passa el bon amic selvatgí Jordi Solivellas Perelló, sobre la seva experiència personal de vida tan intensament desplegada al Brasil, m’arriba l’hora d’emprendre el viatge de tres hores en autocar des de la ciutat de Chimbote fins a la de Trujillo.
Deix l’hotel Ivansino Inn del Jr José Pardo de Chimbote i m’encamín cap a l’estació terminal dels busos, situada a l’entrada sud de la carretera Panamericana Nord, des d’on opera EMTRAFESA, l’Empresa de Transports Ave Fénix S.A.
El preu del tiquet és de 35 sols peruans (no arriben a 10€) per un tram superior als 130 km de carretera. Mantenim reservades les butaques 11 per a mi i 12 per a na Zully, qui m’acompanya juntament amb la seva germana Esther que n’ocupa la 23.
Sortim a les 11:40 del migdia. L’autocar va gairebé ple de gent. Travessam tota la ciutat de Chimbote, passam el túnel situat abans d’arribar al nucli poblat anomenat Coishco. Tornam a veure cases i carrers de Santa, la parròquia on vaig treballar a la dècada dels anys 70 del segle passat. Passam per damunt del riu Santa. Recorrem quilòmetres de la Vall del Santa i Lacramarca. Fins a Guadalupito, Chao, Virú, Salaverry, Moche i, finalment, Trujillo.
Hi arribam a les 14:30. Tot d’una que baix de l’autocar ja besllum a la mateixa porta de la terminal de busos la presència inconfusible de na Catalina Vallespir Llompart, religiosa franciscana mallorquina que ens hi ve a esperar. És la primera vegada que ens veim. Sintonitzam tot d’una. Sembla que ens coneguéssim des de sempre! És el que em dóna aquest viatge al Perú, quan em trob amb la gent que visit.
Col·locam les maletes a la furgoneta que ella maneja. N’Esther i na Zully se’n van a romandre a la casa familiar on viu la família del seu germà Roberto Moreno Romero, l’esposa d’aquest, Rossana Huertas Torres, i el fill de na Zully, n’Iván López Moreno, qui també ens surt a l’encontre.
Conduït per na Catalina, la furgoneta em porta fins al convent de les monges franciscanes, situat al barri de Los Álamos, a La Alameda del Cortijo «después del mol y antes del cementerio», com em comunica per whatsap... M’hi instal, en una habitació molt senzilla i confortable, on no hi manca res de l’imprescindible: llit, taula, cadira, bany, wifi... Dinam. Descans. I em pos a escriure notes per a la «mini-crònica peruana meva» de cada dia...
Dimecres, 22 de gener, em trob a la ciutat de Trujillo, allotjat a ca les religioses Franciscanes Filles de la Misericòrdia, en una casa espaiosa i molt acollidora. Dedic el dia a fer-me present en cinc indrets diferents d’aquesta ciutat nord-peruana. Primer indret: La casa de les monges franciscanes. N’ocup una, de les moltes cambres de què disposa la casa. Amb dos llits d’una plaça. Dutxa, vàter, armari i sala d’entrada, amb taula cadires, penjador... Tot molt ben decorat amb imatges de tots els colors i formats variats.
Només asseure’m a taula, ja hi descobresc el paperet que m’indica la clau precisa per utilitzar el wifi. Cosa que mir d’actualitzar, tant al mòbil com a l’ordinador portàtil. Em va a les mil meravelles, des dels mateixos inicis.
Als matins quan m’aixec, sempre trob preparat un berenar senzill a la sala menjador: panets, tomàtigues, formatge, cafè, llet, suc de fruites.
Hi viuen cinc religioses: dues mallorquines i tres peruanes. Na Catalina, na Conchi, na Justa, na Marta i na Santos.
M’hi sent molt ben acollit, en aquest convent franciscà, gràcies a les presentacions prèvies que els en fa, de mi mateix, el bon amic mallorquí Rafel Mas Tous, qui em recomana i suggereix que durant la meva estada a Trujillo no deixi de visitar el col·legi situat al femer de la ciutat, El Milagro.
Segon indret: Seguint les indicacions d’en Rafel, així ho feim avui, conduïts per la inquera na Catalina Vallespir. Ens hi duu amb la furgoneta que condueix ella mateixa, amb mestria de conductora peruana experta. Podem veure la gran feinada educativa que hi fan, a l’interior mateix del gran femer que recull totes les deixalles de la ciutat de Trujillo.
Hi són acollits i tractats amb molta cura centenars d’infants de famílies dedicades a seleccionar i destriar els fems de la ciutat.
Ara no hi són aquests infants, perquè és l’estiu i gaudeixen del temps de vacances. Però ja es veu que, per les instal·lacions que ens mostren, hi fan una tasca educativa força encomiable. Sempre amb el suport que els arriba de famílies mallorquines que, des de fa catorze anys, s’hi estan abocant en cos i ànima, amb aportacions econòmiques considerables.
Tercer indret: La platja de Huanchaco just a la vora del port que porta aquest nom, és zona eminentment turística, farcida de restaurants i llocs d’esbarjo per a la gent que s’hi atansa. En són característics els «cavallets de totora» que avui dia serveixen d’embarcacions recreatives i altre temps esdevenen mitjans de transport i de comunicació entre poblacions indígenes allunyades.
Puc comprovar que l’oceà Pacífic, en té poc, d’això, de pacífic. A un moment donat, una onada imprevista, que prové des de tres fronts distints, envesteix banyistes i hamaques i para-sols i tot quant troba a la platja, per arrasar amb gairebé tot l’espai que ocupen venedors i comerciants de la contrada...
Quart indret: La casa d’assaig del grup musical Voces de Oro, del qual el germà de n’Esther i na Zully, Roberto Moreno Romero, n’és el cantant, d’aquest grup musical, famós en tot el país i també a l’estranger amb el nom de «Harmonía 10». Avui dia es coneix amb el nom prestigiós de «Voces de Oro».
Tenen moltes gravacions fetes i realitzen gires internacionals, tant a Amèrica Llatina com a Europa. Avui precisament surten cap a Xile on tenen projectat d’actuar a un escenari de la ciutat capital, Santiago.
Cinquè indret: La casa del germà de n’Esther i na Zully, en Roberto Moreno Romero, és àmplia i espaiosa. Fins al punt que té la capacitat d’encabir-hi tots els membres de l’orquestra, una dotzena i mitja, a l’hora de fer-hi assajos i de romandre-hi a passar la nit, si cal.
Edifici de tres plantes peruanes – dues espanyoles – té moltes habitacions individuals, banys a les plantes, sales d’estar i una cambra on enregistren gravacions i assajos, amb tot l’instrumental que s’hi precisa.
Passats aquests dies, divendres dia 24 de gener ens arriba l’hora d’haver de sortir de la ciutat de Trujillo per adreçar-nos a la de Piura, quilòmetres més amunt de la carretera Panamericana Nord, en direcció cap al país veí, Equador.
A les 11:38 h de la nit sortim de la ciutat de Trujillo cap a Piura, en autocar de dos pisos de l’Empresa de Transports Ave Fénix – EMTRAFESA -. M’hi he passat tres jornades senceres a ca les monges franciscanes que m’han acollit la mar de bé al seu convent.
Quan hi contact per primera vegada via telefònica, no les conec, ni sé qui són, ni què nomen. Me’n facilita el contacte a Mallorca, abans de partir cap al Perú, el bon amic Rafel Mas, qui coordina amb elles tasques relacionades amb MISOL, una organització franciscana humanitària que treballa amb gent que s’ho passa molt malament en aquest indret del Perú.
Ho puc comprovar directament quan acudesc a les instal·lacions que mantenen a El Milagro.
M’arriba l’hora d’haver de partir de Trujillo. Travessam poblacions nombroses i diverses durant la nit fosca, a l’interior d’un autocar de dos pisos que la companyia «Empresa de Transportes Ave Fénix S.A.» - EMTRAFESA – posa a disposició dels viatgers al preu de 37 sols peruans: La Esperanza, Chicama, Chócope (Casa Grande), Paiján, La Arenita, San Pedro de Lloc, Pacasmayo, Jequetepeque, Chocopán, Guadalupe, Chepén, San José de Moro, Pacanguilla, Mocupe, Reque, La Victoria, Chiclayo (gran ciutat), Pimentel, Lambayeque, Mórrope...
Una quarantena de dies després, concretament dimarts dia 2 de marc, he de tornar a fer-me present a la ciutat de Trujillo per segona vegada, provenint de la ciutat de Piura. Motiu? Tenc programat d’arribar fins a Cascas, Contumazá i Cajamarca, a la serra andina peruana, i els autocars de línia surten de la ciutat de Trujillo.
L’1 de marc, després de la missa matinal que, en bon diumenge i coincidint amb el Dia de les Illes Balears, oferim a la parròquia Nuestra Señora del Rosario, al Asentamiento Humano San Martín de Porres, en memòria de totes les Germanes de la Caritat i de tots els capellans mallorquins que hi han treballat, a les 11 de la nit d’aquest diumenge, enfilam rumb cap a la ciutat de Trujillo, amb ganes d’arribar fins a Cascas i Contumazà, a la serra andina «liberteña» on ha viscut i treballat tanta gent mallorquina.
Via whatsapp em comunic amb Carlota i Manuel Álvarez Zerpa, fills de don Fernando Álvarez i donya Aleja Zerpa, i els dic que ja estam a punt de sortir de Piura. Els deman que m’indiquin què hem de fer i on hem d’anar els tres passatgers que volem arribar fins a Cascas.
A les 11 de la nit en punt sortim de la terminal de busos de l’empresa Línea. Ens ofereixen una bosseta amb menjua i una pel·lícula per la pantalla: Godzila rei dels monstres.
L’aire condicionat va a tota pastilla. Fa un fred de mil dimonis. Gràcies a la tovallola que m’arramba na Zully, ho puc suportar millor. Viatjam a la planta baixa d’un autocar de dos pisos. Molt confortable, tret del fred que hi fa.
Al cap d’unes tres hores de viatjar, m’adon que cadascun dels passatgers disposa d’una flassada ben calenteta per protegir-nos del fred. No me n’he assabentat abans. Encara me’n queden quatre, d’hores de trajecte. D’aquesta manera, ara sí, m’hi sent molt millor, dins l’autocar.
Arribam a la ciutat de Trujillo prop de les 6 del matí. Volem empaquetar i facturar maletes i paquets cap a Lima, per no haver-ho de dur tot per la serra andina de Cascas i Contumazá.
Veim que l’oficina no obre fins a les 7. No ens queda més remei que haver d’esperar d’asseguts...
La tercera vegada que em faig present a la ciutat de Trujillo és dilluns, dia 9 de març. Hi arrib des de la ciutat de Cajamarca, situada a la serra andina peruana, amb ganes de viatjar fins a la ciutat costanera de Huacho, situada a prop de Lima, la capital del Perú
Des de Mallorca estant, em propòs, i també propòs a la bona amiga macianera Bel Duran Fons, que resideix al Perú des de fa dècades, passar uns dies a la caseta que ella m’ofereix, situada al barri anomenat Medio Mundo, prop de la ciutat de Huacho.
En principi, em propòs de romandre-hi 10 dies, del 6 al 16 de març, aprofitant la tranquil·litat i les panoràmiques idíl·liques d’aquest indret costaner construït al costat dret de la carretera Panamericana Nord, una vintena de quilòmetres abans de la ciutat de Huaura i una trentena de quilòmetres després de la ciutat de Pativilca, anant-hi des de Trujillo.
Mai no m’hagués imaginat que ens resultàs tan difícil arribar-hi, des de la ciutat serrana de Cajamarca on estam allotjats, ocupant dues cambres al Gran Hotel Guisama situat al Jr. Amazonas, prop de la plaça d’Armes cajamarquina.
De bon principi, quan anam a reservar els tres passatges per anar de Cajamarca fins a Huacho, no hi trobam cap empresa de transports que en faci el trajecte directament. Hem de viatjar, doncs, de Cajamarca fins a Trujillo, i d’allà pujar a un altre vehicle que ens hi dugui.
Després de berenar a l'hotel Guisama, de cafè amb llet, suc variat de papaia, pinya i plàtan, dos ous estrellats i un panet, sortim de Cajamarca a les 10:35 en direcció cap a Trujillo, en autocar de 42 places confortables de l'agència Transportes Línea.
La idea és arribar fins a Huacho, des de Trujillo. Ens informam sobre les possibilitats diverses que se'ns presenten. En principi, tenim per davant 307 quilòmetres, teòricament unes cinc hores i mitja d'autocar...
Deixant enrere l'admirable ciutat serrana de Cajamarca (a 2.750 msnm), abans d'arribar a la ciutat costanera de Trujillo (al mateix nivell de l'oceà Pacífic), la carretera ens duu a passar per les localitats de: Callao, San Juan, Choropampa, Huana Huana, Magdalena, Chilete, Case la Mónica, Salitre, Puente Huachén, (a Chuwimango baixam per dinar de chicharrones con frejoles y arroz, durant tres quarts d'hora), Quinden, El Pongo, Pampa Larga, Tembladera, Represa de Gallito Ciego, El Huabal, Limoncarro, Ciudad de Dios, San José, Mazanca, Chocolán, San Pablo, Jequetepeque, Pacasmayo, San Pedro de Lloc, La Arenita, Paiján, Chocope, Sintuco, Chiclín, Chicama, Huanchaco, Trujillo...
Teòricament són cinc hores i mitja d’autocar. El fet és que arribam a Trujillo 7 hores i 45 minuts després d'haver sortit de Cajamarca! Són les 18:15 hores i ja comença a fosquejar.
No ens queda més remei que haver d’optar per quedar-nos a romandre i passar la nit a la casa de Roberto Moreno, el germà músic de n’Esther i na Zully. Ens hi acull molt gustosament. Demà matí mirarem de trobar autocar que ens porti fins a Huacho.
Però la cosa no resulta tan simple com això! A l’oficina de l’empresa de transports ens diuen que, des de Trujillo, no hi ha cap línia d’autocar que s’aturi a Huacho. Només s’aturen a Chimbote i al final del trajecte, a Lima, la Gran Estació Terminal Plaza Norte.
No ens queda cap altra alternativa que viatjar fins a Lima, doncs, passant de llis inexplicablement per davant Huacho, la nostra destinació desitjada!
Així ho feim. Incomprensiblement, el trajecte de Trujillo fins a Lima, en aquest cas nostre, dura més de 10 hores i mitja! De les 8 del matí fins a les 18:35 hores, quan arribam a la capital peruana!
Més temps que l’emprat per anar de Madrid a Lima en avió! Però hi hem arribat, a la capital del Perú, des de la ciutat de Trujillo!
Retornant de Lleida, on particip en el 29è Congrés d’Esquerra Republicana, com a membre del Consell Assessor d’aquesta formació política, arrib en tren Alvia a Barcelona, des de l'estació Lleida Pirineus.
Església rellevant, a Barcelona
M’allotj, com gairebé sempre, al Casal de Joves de Sant Gaietà, que dirigeix el teatí mallorquí P. Miquel Bonet.
De cop sec, veig l’anunci d’un Acte programat a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, per a les 18:30 de dilluns, 30 de gener de 2023. No hi he estat mai, però m’interessa moltíssim el tema: «Brasil, mirar endavant», amb fotografia dominant de Lula da Silva que arracona el rostre de Bolsonaro...
Cartell anunciador de l'acte a l'Ateneu Barcelonès sobreBRASIL
Mirant els que hi intervenen, m’adon que, a més de la presentadora Laura Feliu, hi participen Anna Ayuso, Amilcar Torrao Filho i Maria Dantas. Només em sona el nom d’aquest darrera, diputada brasilera d’ERC al Congrés dels Diputats espanyol.
Faig tots els possibles per fer-m’hi present amb moltes ganes. I n’aprenc moltíssim. Sobre la situació actual que travessa Brasil i el paper que li correspondrà de fer a Lula da Silva, el nou president que succeeix Bolsonaro a la presidència de la República.
AmbMARIA DANTAS, diputada brasilera d'ERC al Congrés dels Diputats espanyol
N’aprenc moltíssim, de tot quant diuen sobre aquest país d’Amèrica Llatina que tenc oportunitat de visitar, juntament amb la meva esposa difunta Isabel Rosselló, ni que sigui solament trepitjant-ne un petit racó, entre Uruguai i Paraguai, visitant les cataractes d’Iguaçú i, d’altra banda, fent escala tècnica a Porto Alegre.
També hi mantenc contacte, des de fa dècades, amb dos bons amics mallorquins que trien aquest país d’Amèrica Llatina per viure i treballar-hi, l’algaidí Sadurní Pesquero Ramon (qepd) i el selvatgí Jordi Solivellas Perelló.
Amb el segon, continuam comunicant-nos via whatsapp, de tant en tant. Del primer, mantenc viu el record d’allò que em diu el mes d’octubre de 2018, quan Jair Bolsonaro (PSL) surt elegit president de la República. «És per estar bocabadats».
M’interessa moltíssim parar esment al que ens puguin dir, avui dia, a Barcelona, sobre la situació que travessa aquests país tan immens d’Amèrica Llatina!
Conferenciants a l'Ateneu Barcelonès, sobreBRASIL
Sobrevolar-lo durant hores seguides, des que deixes l’oceà Atlàntic, fins que aterres a l’aeroport peruà de l’oceà Pacífic, et dóna una idea del que comporta la seva immensitat, amb la major part de la selva amazònica incorporada.
Pas un guster d’escoltar, a l’Ateneu Barcelonès, les veus, opinions i preguntes que ressonen dins d’aquest recinte petit, amb un grapat de persones interessades en la matèria.
Algunes intervencions em resulten sorprenents: que la República del Brasil, avui dia, continua tenint despeses considerables envers el manteniment de «la família imperial brasilera que somnia tornar a regnar...»
D’altres, em confirmen allò que ja sospit d'antuvi.
