Quan falta
exactament un mes perquè es compleixin els quaranta anys de
l'aprovació de l'anomenada Constitució espanyola -que a cap dels
seus articles no esmenta mai la paraula DEMOCRÀCIA (cosa que, quatre
dècades després, n'hi ha que ni tan sols han descobert!)-, acab
d'enviar sengles cartes (certificades amb acús de rebut) a tots i
cadascun dels empresonats catalans que, per motius polítics, romanen
reclosos a presons espanyoles de Madrid.
Esper i desig que
els arribin totes a tots, i que me n'arribi qualque resposta.
Visca la República
Catalana!
Vet ací el text
d'aquesta missiva meva personal:
Que
Déu t'ajudi, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!
M'agradaria
que, amb aquestes paraules meves, em poguessis sentir i trobar molt a
prop teu, en qualsevol moment del dia o de la nit. No només per la
ideologia política que puguem compartir, sinó també i sobretot pel
convenciment moral -humanista, filosòfic, teològic i, si em permets
de dir-ho així, fins i tot espiritual- que m'ha anat amarant la
vida, des que vaig acabar els meus estudis superiors el mes de juny
de 1968, a l'edat de vint-i-tres anys, fins suara mateix.
He
procurat anar vivint a fons, en les més variades situacions, com un
amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat,
entre persones i entre pobles!
Que
Déu t'ho pag, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!
Ja
saps que pots comptar sempre amb la meva amistat, sincera i profunda.
Salut,
coratge, energia i resistència!
Una
abraçada entranyable,
Cil
Buele»
(Benvolgut
vicepresident de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut
conseller de la Generalitat de Catalunya,
Benvolguda
consellera de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut
president d'entitat sobiranista catalana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada