Cinquè i darrer dia sencer d'estada meva a l'Hostatgeria de Poblet, diumenge

Aquest quart diumenge de quaresma, que m'estic passant al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, en aquest mon any sabàtic, esdevé per a mi la darrera jornada que pas en aquest monestir. 

Demà, en tren, tenc previst d'enfilar cap a Bilbao, on m'he de trobar amb els meus nebots que hi viuen, treballen i resideixen.

Tant al pare Maties com al pare hostatger, Fra Borja, els he volgut agrair la bona i agradosa acollida que m'han fet durant tots aquests cinc dies d'estada meva al monestir. M'ho he passat molt bé (si no fos per aquest maleït constipat que m'està afectant des de fa dos dies, per mor de la fredorada que hi fa, tant a l'exterior com a interior del recinte).

Veig que Poblet és més «autèntic», més «medieval», més «convencional» que no Montserrat. 

A l'Abadia que també esdevé santuari de la Moreneta hi ha més «comoditats»: l'habitació molt més confortable, amb bany i dutxa individualitzada; hi ha ascensors per anar d'una planta a una altra de l'hostatgeria; hi ha calefacció pertot arreu; hom disposa d'aigua calenta al lavabo; els monjos són més «xerraires»; hi ha un nombre superior de monjos que porten l'hàbit benedictí; hi resulta més fàcil entrar i sortir i mantenir contacte amb gent de l'exterior; a tot el recinte de la clausura hom pot disposar de wifi gratuït; els hostes reben tracte preferencial per part de la comunitat, etc.

A Poblet, en canvi, l'ambient és distint, tant pel que fa a l'habitació per als hostes, com els accessos interiors d'una planta a una altra, la calefacció o l'ús d'aigua calenta o de l'internet. Cosa que és d'agrair, sobretot quan un s'hi atansa, precisament, per trencar amb el ritme de vida habitualment seguit abans d'arribar-hi.

Veig també que la celebració dominical és molt més extensa, ampla, allargada, solemne. En no haver-hi hores de treball manual durant la jornada del diumenge, es disposa de més temps per a la pregària, cap de les quals es pot dir que no és inferior a una hora, pel que he pogut esbrinar i comprovar. 

També es veu que hi acudeix més gent de la contrada que els dies laborables.

Me'n vaig amb el bon gust d'haver tornat a reviure pràctiques religioses que feia dècades que no realitzava, sobretot durant la darrera pregària que hi he fet avui, les Vespres. 

Unes vespres solemnes, d'altar fumat i beneït a les totes. Amb cants d'aquest temps quaresmal com «Attende, Domine, et miserere, quia pecavimus tibi»; «Exsurge, quare obdormis, Domine, exsurge et ne repellas in finem»...

El que més m'ha cridat l'atenció, en bon diumenge de quaresma al monestir de Poblet, és l'adoració al Santíssim que s'hi ha fet després del cant de Vespres. Al més pur estil clàssic d'anada a cercar la custòdia, col·locació damunt l'altar, la forma consagrada, els mandils, l'encens, el «Tantum ergo sacramentum», la benedicció solemne...

A dir ver que m'ha arribat endins, sobretot, el cant complet que s'ha fet d'una de les peces que més m'agraden, encara ara, el text de la qual és atribuït a sant Tomàs d'Aquí. 

He fet a saber, a la sortida, al pare Maties i a fra Borja, que just per aquest moment tan deliciós per a mi, ja em val la pena d'haver arribat a Poblet a passar-hi uns dies. Tant de bo que ho pugui repetir!

Els monjos de Poblet, el canten gairebé totalment com fèiem nosaltres a Mallorca (amb algunes petites i breus variacions). No m'he pogut estar de romandre sense cantar-ho, a plena veu, sense papers i tot:

«Adoro te devote, latens Deitas

quae sub his figuris vere latitas;

tibi se cor meum totum subjicit,

quia te contemplans totum deficit.

Visus, tactus, gustus, in te fallitur,

sed auditu solo tuto creditur.

Credo quidquid dixit Dei Filius,

nihil hoc verbo Veritatis verius.

In cruce latebat sola Deitas,

at hic latet simul et humanitas;

ambo tamen credens atque confitens

peto quod petivit latro paenitens.

Plagas sicut Thomas non intueor,

Deum tamen meum te confiteor,

fac me tibi semper magis credere,

in te spem habere te diligere.

O memoriale mortis Domini,

Panis vivus vitam prestans homini,

praesta meae menti de te vivere,

et te illi semper dulce sapere.

Pie pellicane, Jesu Domine,

me immundum munda tuo sanguine

cuius una stilla salvum facere

totum mundum quit ab omni scelere.

Jesu quem velatum nunc aspicio,

oro fiat illud quod tam sitio,

ut te revelata cernens facie

visu sim beatus tuae gloriae.

Amen»

Ho consider un molt bon acabament de la meva estada de cinc dies al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó.

Demà, en tren, cap a Bilbao, des de l'estació de l'Espluga de Francolí fins a Lleida...