Segon dia d'estada meva a Perpinyà

Avui he dormit a plaer, en bon dijous de mon any sabàtic, a Perpinyà. El llit que m'ha deixat preparat el bon amic Teo a ca seva, m'ha resultat molt confortable.

Me n'ha deixat les claus, de manera que en puc sortir, puc entrar-hi quan vulgui i disposar de tot quant s'hi conté, tant pel que fa a la menjua, com pel que té a veure amb el mobiliari, utensilis, etc.

En aixecar-me aquest segon dia d'estada meva a Perpinyà, he pogut gaudir d'un bon berenar, a base de pa amb mel, i llet amb tes i herbes diverses. 

Fet això, he decidit d'anar a fer la meva primera caminada per la ciutat capital de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord. Amb el GoogleMaps no hi ha problema. M'indica per allà on vaig i m'assenyala per on he d'anar, si vull arribar a un lloc concret. No fa falta molestar ni demanar res a ningú!

M'he recorregut la ciutat des del carrer Maurice Barrés, molt a prop d'allà on viu la bona amiga menorquina Maria, baixant cap al carrer de la Corse, Boulevard Anatole France, plaça Joseph Cassanyes, carrer François Xavier Antoine de Llucia, Moulin Parés (on hi ha la mesquita de Perpinyà), Museu, Universitat, carrer Emile Zola (on hi ha Biblioteca pública i Mediateca central de Perpinyà), plaça Hyacinthe Rigaud, la Fusterie, plaça des Poilus, carrer des Augustins, Maréchal Foch, Dr. Ludwig LazarusZamenoff, Quai de Barcelona, Avenue du Lycée.

Arribat a aquest punt, i mentre través un pont situat damunt la ribera de la Bassa, afluent del riu la Tet, m'adon que al pont següent en direcció cap al centre de la ciutat, discorre una manifestació sindical força nombrosa.

Un cop arribat a l'altra banda del Quai Alfred Nobel enfil pels carrers d'Iena, Alexandre Josep Oliva, Nicolas Boileau, Avinguda General de Gaulle i arrib al final de la meva caminada d'avui, l'Estació de Perpinyà.

Mir d'aconseguir-hi i l'obtenc, sense cap casta d'incidència, el bitllet de retorn en tren a Barcelona, per a diumenge que ve, a les 11:17 h, en vagó de primera classe TGV.

M'estim més fer el trajecte de retorn cap a can Teo per un altre camí i seguesc l'avinguda General De Gaulle fins al Boulevard Georges Clemenceau. Boulevard Wilson, Boulevard Jean Bourrat, i Boulevard Frédéric Mistral.

Em torn a topar amb la manifestació sindical que recorre la ciutat en defensa d'unes millors condicions laborals, segons se'm diu, sobretot al sector ferroviari francès.

Em sorprèn moltíssim, i mir d'enregistrar-ho en vídeo, que tota l'assistència entoni i canti a cor obert la cançó L'Estaca del gironí Lluís Llach.

En total, avui matí he fet uns set quilòmetres a peu abans d'anar a dinar, cosa que a cal bon amic Teo s'acostuma a fer a les 11:30 hores gairebé tots els dies de l'any.

El bon amic Teo
a l'Estany de Vilanova de Raò
Després de dinar la mar de bé, d'unes bones pizzes variades, bon vi, bon pa i bons formatges, els bons amics perpinyanesos tenen l'amabilitat de portar-me a un indret idíl·lic que jo desconeixia: l'Estany de Vilanova de Raò (1976-78), un embassament de 18 milions de m3 d'aigua, situat a la plana del Rosselló, a la Catalunya Nord, des d'on he pogut traure fotografies magnífiques de les muntanyes del Canigó.

Inicialment concebut per a regadiu, el temps n'ha fet un atractiu turístic a partir de l'any 2000: zona de bany i de passeig, reserva de caça i pesca, pràctiques esportives, parcialment destinat a reserva ecològica tant per a la fauna piscícola com per a l'avícola. Algunes espècies d'ocells migratoris hi descansen en els seus desplaçaments.

També és utilitzat pels bombers en la lluita contra els incendis forestals.

Me'n torn cap a casa, amb la imatge fantàstica del Canigó nevat clavada als ulls!

El Canigó nevat, vist des de
l'estany de Vilanova de Raò