Del monestir de Poblet a Bilbao, en tren


Feia temps que tenia ganes d'anar a visitar els meus nebots Maru i Marcos, al seu habitatge nou que encara no han vist els meus ulls. Se m'ha ocorregut de pegar-hi el bot, després d'haver passat uns dies al Reial Monestir  de Santa Maria de Poblet, pertanyent a la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó.

Ho faig avui, dilluns, 12 de març de 2018, seguint amb aquest mon any sabàtic iniciat a principis d'enguany, amb ganes de viatjar-hi en tren. Una de les meves dèries que, com a bon illenc, mantenc més vives: tren durant hores i més hores seguides! 

Passa pel monestir a recollir-me i dur-me des del monestir fins a l'estació de tren de l'Espluga de Francolí el mateix taxista Josep M. que m'hi va portar fa cinc dies. Sortim a les 8:30 del matí, quan la missa conventual és a la meitat...

M'adon que són ben pocs els trens que circulen per la via de l'Espluga de Francolí en direcció a Lleida. No hi veig ningú ni cap màquina que em pugui servir el tiquet. Se'm diu que es paga dalt del vagó. Hi pujo. Arrib a Lleida i ningú no me n'ha demanat res de res. No m'ha costat ni un cèntim. Es veu que RENFE ja n'ha fet molts...

Arribat a l'estació de Lleida, en uns quaranta minuts de trajecte, en comptes de deixar la motxilla i l'ordinador a la caixa de la Consigna -que jo m'havia imaginat que hi trobacia a l'estació lleidatana pirinenca- m'adon que me l'hauré de carregar a l'esquena si vull anar a pegar una ullada a la ciutat. Em diuen que, d'ençà dels atemptats terroristes, ja no existeix cap lloc destinat a això. 

Una prova més que no serveix per a res tot el trull del control desgavellat que se'ns fa passar als aeroports durant un minut o dos, quan, de fet, no hi ha manera de controlar el que s'hi pugui deixar durant hores dins un espai tan significatiu com una Consigna!

Des de la finestreta d'Informació de Renfe, se m'indica que provi d'arribar fins al Mercadona més proper, a veure si hi puc deixar guardada la motxilla... cosa que, amb gran encert, el guardià mercadonenc m'assenyala que no és possible...

Camina caminaràs i cap envant et faràs, vorejant el riu Segre, pujant fins a la Paeria, recorrent el carrer Major, cercant algun bar on berenar, algun restaurant on dinar, i algun racó per on passejar. El temps va passant i arriba l'hora de partir cap a Bilbao, a les 16:39 h.

Si durant aquests quatre darrers dies passats al monestir de Poblet, no n'he gastat ni un, d'euro, perquè no n'he hagut de mester cap, reclòs dins el recinte de la clausura monàstica, aquest primer dia fora del monestir ja em comporta certes despeses (i això que no he hagut de pagar ni un cèntim per anar de l'Espluga de Francolí fins a Lleida en tren de RENFE).

Entre el taxi de Poblet fins a l'Espluga (10€), el berenar a un bar de Lleida (4 €) que m'ha indicat el taxista que m'hi ha duit des de l'estació lleidatana (7€), l'adquisició de dècims de la loteria del dia del pare (18€), l'almoina que he volgut fer a una indigent vora el riu Segre (2€), el dinar a Lleida (16€) i un suc de pinya a l'estació (3€), ja m'he enfilat per amunt en el compte de les despeses diàries, assolint la quantitat de 60€... Començam bé, idò!

El menú al restaurant TK de 10:90€, a prop de l'estació, m'ha agradat bastant: ciurons a la provençal, conill a la brasa amb verdures, pastís de xocolata casolà, pa, olives i copa de vi. Molt bé.

Si d'una cosa m'adon, avui que he d'emprar el tren durant hores, és de les meves mancances personals a l'hora de transitar-hi. Som d'aquells que hi arriba massa prest, que hi ha d'esperar massa temps, que passa massa pena de no fer el que cal, i que desconeix els procediments i les rutines que comporta la utilització d'aquest mitjà públic de transport de viatgers.

Em sorprenc que se'm digui que cal pujar al vagó del tren, que allà ja pagaré l'import del tiquet; i que llavors resulti que ningú no passi a dir-te res de res, arribis a l'estació de destinació, i l'abandonis, sense haver-ne pagat ni un cèntim. M'imagín que la resta que han fet el mateix que jo ho deuen considerar ja el més normal del món...

Veig que això d'anar en tren avui dia, ja no és el mateix que era temps enrere. De tota la llarga coa de gent que he vist esperant passar pel control de sortida, dos o tres només portaven bitllet imprès. Gairebé tothom en mostrava la pantalla del mòbil, que quedava enregistrada a la maquineta de l'empleat ferroviari.

Tanta sort que la meva neboda Maru me n'havia fet els tràmits i jo portava el tiquet al wallet...

Vaig pagant la novatada d'arribar-hi sempre massa prest. La gent acostum a ser a l'estació cinc o deu minuts abans de la sortida. Tanmateix, no es pot accedir a les vies, fins vint minuts abans de l'arribada del tren...

Tot i amb això, hem sortit de Lleida amb 9' de retard... D'acord amb el que s'assenyala al bitllet adquirit, tocaria ser-hi a les 22:09 h... A fer una becadeta, quan encara em queden hores seguides de trajecte ferroviari.

Arribam a Bilbao amb vint minuts de retard. 

Els meus nebots m'esperen a l'estació. Arribam a peu fins a casa seva.