Cinquè dia d'estada meva a Bilbao: jornada dedicada al teatre

Avui anam a dinar no gaire lluny de la casa on vivim, al bar restaurant JATEKO ETXEA, on tenc l'oportunitat de tastar plats exquisits com són ara «Ciurons amb llamàntol», «Tripes a la basca», «Cua de bou», «Calamarsets a la planxa», «Flam d'ou». Tot ben regat amb un vi bo de les vinyes riojanes  «Eguia»

Al capvespre, Teatre P6. Jornada per al bon record de la meva estada a Bilbao, en aquest mon any sabàtic 2018. Per primera vegada m'acost a una de les experiències teatrals més vives i més riques que he conegut.

«Pabellón 6» és un indret força interessant, des del punt de vista cultural, en l'aspecte teatral sobretot. Tenim l'oportunitat d'assistir a algunes de les representacions programades durant les VI Jornades de Teatre Breu que s'hi fan aquests dies.

Començam per assistir a l'estrena de la sèrie d'àudio teatre «Herencia Cinco Estrellas». Una iniciativa desconeguda per mi i gens ni mica practicada mai. Es tracta de reunir-nos en una saleta de dimensions reduïdes, on un jove ens explica com se'n desplega l'activitat relacionada amb l'estímul de l'audició durant una mitja hora: ens col·locam l'antifaç que ens deixa totalment a les fosques i començam a escoltar el relat que se'ns transmet des d'un ordinador...

Seguim llavors amb la interpretació d'onze minuts de durada que fan dos joves estudiants, amb una obra que titulen «Que si quiero o que si tengo», absorts de forma aclaparadora per dos telèfons mòbils mentre romanen asseguts a un banc del parc... La jove actriu, Irati Uriarte Zubiarrain, és la filla d'una de les amigues dels meus nebots. Hi hem acudit tota la colla, i n'hem gaudit a plaer.

Continuam amb una peça de vint minuts, «Lluvia amarga sobre el edén», que mostra llums i ombres en l'educació, amb una visió molt profunda de la realitat que viuen les dones... Tot remarcat amb un insistent «zapateado» que, per moments, acompanya les paraules de l'actriu i les de l'actor...

Acabam, finalment, amb una obra de 17 minuts que em deixa bocabadat, «Agur Eta Dolore». Tot i que aquesta peça, d'Amancay Gaztañaga, interpretada per dues actrius meravelloses, Iraia Elías i Miren Gaztañaga, és integrament en euskera, em manté tot el temps embadalit.

M'alegra ben molt veure que a Bilbao s'està fent teatre en euskera. Tant de bo que el públic que s'hi atansa esdevengui cada cop més nombrós i més interessat en una pràctica cultural d'aquestes característiques.

A la representació, totes dues actrius basques comencen duent una màscara que els cobreix mitja cara, a través de la qual es van expressant oralment i amb signes molt expressius...

El més sorprenent, per a mi, és el principi, el final i l'entremig: per tres vegades consecutives durant la interpretació, les sent cantar amb totes les lletres (amb melodia desconeguda per mi,  que em sembla ancestral), allò mateix que diu la Sibil·la mallorquina: «El jorn del judici parrà qui haurà fet servici!». Així, en català, en boca de dues veus femenines basques!

El primer pic que m'arriba a les orelles, n'he d'aguditzar l'oïda, perquè no m'ho puc creure. A la meitat, m'ho he confirmat. I al final, ja m'ha paregut tan sublim que, a la sortida, no m'he pogut estar de deixar—ne escrit el text al llibre de visites... "El jorn del judici parrà qui haurà fet servici!", a Bilbao!