Quart dia d'estada meva a Bilbao: passeig per la riba amb el nebot Marcos

Per conèixer i aprofundir en el coneixement d'una ciutat com Bilbao, no hi ha res millor que passejar-s'hi a peu. Més encara, si es fa amb la companyia de qualcú que s'ho coneix millor.

Aquest dijous del mes de març de mon any sabàtic, tenc la sort immensa de sortir a passejar amb el meu nebot Marcos, bilbaí de naixement, que es coneix a la perfecció tots i cadascun dels racons i dels detalls urbanístics, històrics, socials i culturals de la ciutat. N'he gaudit a plaer.

No ha estat excessivament llarga, uns cinc quilòmetres, però força il·lustrativa. 

Hem començat per un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, situat a prop de ca nostra, i que l'anomenen Azkuna Zentroa (Alhóndiga Bilbao). Manté a l'exterior la imatge d'un edifici industrial, funcional, avançat, d'estil modernista, de l'any 1909, obra de l'arquitecte municipal Ricardo Bastida. És l'establiment que aleshores ha de servir per vendre, comprar i fins i tot emmagatzemar gra, a fi d'ajudar els veïns i principalment els agricultors en època d'escassesa. Hores d'ara, al seu interior, hi podem descobrir i fruir una creació admirable del dissenyador famós que l'ha convertit en un gran centre cultural municipal.

Recorrem a peu la Gran Vía Don Diego López de Haro, Jardines de Albia, Plaza Moyúa, Palacio Chávarri, Hotel Carlton (seu del govern basc durant la guerra civil espanyola), Alameda Recalde (amb un edifici modernista esvelt).

Veim mostradors d'establiments comercials de dissenyadors internacionals. Més al fons, el camp de San Mamés, la catedral del futbol.

Arribam fins al Museu Guggenheim Bilbao, inaugurat l'any 1997, símbol del renaixement d'aquesta ciutat. En Marcos, el meu nebot bilbaí, m'explica detalls de tres de les grans escultures que s'hi remarquen: les Bolles (ara lluentes, altre temps rovellades), Mamá (aranya d'una escultora), Puppy (bell ca floral de 12 metres d'altura).

Passam per davant d'edificis bells, obra dels arquitectes millors del món. Feim un agradós itinerari d'escultures a l'aire lliure. Ens fixam en la passarel·la que travessa la ria cap a la Universitat de Deusto.

El meu nebot hi fa classes, tant a Deusto com a l'institut més proper, que té forma de vaixell, com si romangués ancorat a la ria, lIES BOTIKAZAR.

Davant la nostra vista, s'aixeca el Palau de Congressos i de la Música, Euskalduna; el Museu Marítim Ria de Bilbao, situat abaix del pont Euskalduna; Jardins i Casa de la Misericòrdia; Parque de Doña Casilda Iturrizar; Estàtua del Sagrat Cor (situada a 50 metres d'altura)...

El dia assolellat ens engresca a caminar i anar a la recerca d'uns bons pintxos bilbaïns, abans de dinar a casa. Bona i perllongada becadeta, que em fa veure que aquí el temps canvia rapidíssimament: ara plou a les totes!

Horabaixando, amb gent amiga dels meus nebots, sortim de casa. Parada primera a una casa de pintxos bilbaïns. Hi trobam un guineà, originari d'Mbini i de llinatge Obiang, segons m'indica. Hi mantenim bones converses. Parada segona, sopar a un indret d'aires mexicans, ben regat amb coents i vins i sorbets...

De retorn a casa, tercera sessió de cinema, amb pel·lícules de la sèrie Black Mirror...