Presentació de llibre de Guillem Ramis, al Pla de na Tesa

Allò que hi vaig dir, en realitat, durant la presentació del llibre "La Bíblia explicada als néts", de Guillem Ramis i Moneny, al casal municipal de Ca ses Monges, al Pla de na Tesa, municipi de Marratxí.


Allò que m'havia proposat de dir-hi:

LA MEVA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «LA BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS», DE GUILLEM RAMIS I MONENY, AL PLA DE NA TESA (27 de juny de 2018)

Per primera vegada en ma vida setantina veig que som presentat en públic com a teòleg. No me desagrada gens aquest qualificatiu que se m'atribueix, m'omple d'orgull i de satisfacció. Gràcies bon amic Guillem, si per teòleg s'entén aquell home que passa gust de tractar i assaborir «coses de Déu», al marge de titulacions acadèmiques, llicenciatures i doctorats que jo no tenc.

Des de fa dècades, som un lector assidu, i esforçat seguidor de la Bíblia. Don gràcies a Déu d'haver-ho pogut fer sovint, en català i també en altres idiomes (hebreu, grec, llatí, castellà, anglès, alemany, francès o kirundi). Tots vénen a dir el mateix: Déu és amb nosaltres, Déu ens condueix, Déu ens protegeix, Déu ens estima, som Fills de Déu!

Més encara, des que la vida m'ha duit a compartir de prop l'existència i la convivència amb gent nombrosa que, tot i aquestes conviccions profundes, ha de viure travessant el desert de la misèria i la pobresa més dura i més crua que hem anat ampliant cada cop més! Tant a Àfrica com a Amèrica Llatina, dos indrets on he estat i treballat durant anys!

Sempre he procurat que la Bíblia em servís de guia, el principal guia, en la meva conducta i comportament cívic. Ella em capgira el pensament i la intenció primera que pretén de capficar-nos el sistema capitalista que impera avui dia damunt d'aquest món nostre. Ella m'empeny, i en lloc de fer-me aspirar a «tenir el màxim possible», em duu a fer tots els possibles per «tenir el mínim imprescindible que em permeti sobreviure en aquest món amb certes dosis de dignitat». 

Així ho hem intentat, les meves dones i jo mateix. En don gràcies a Déu, d'haver-ho vist clar, les meves dues dones i jo mateix, al llarg de dècades de viure junts. Fins que la mort ens ha separat...

Si em permeteu una confidència «bíblica», puc dir-vos que tots tres ens hem conformat només amb el «mannà caigut a la nit fosca dins ca nostra» (11,9), evitant de «queixar-nos amargament per les nostres penalitats» (1), de «desitjar més menjar» (4) i de plànyer-nos dient «qui ens pogués donar carn! Estàvem millor a Egipte (18)... Com recordam el peix que per  no res hi menjàvem, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls... aquí no hi ha res, no veim més que el mannà» (5-6). «Per què vam sortir d'Egipte?» (20) -això podem llegir al llibre dels Nombres, capítol 11, versets 4-20-. I això podem llegir en les vida d'aquelles persones que ens servim de la Bíblia com a brúixola orientadora del nostre caminar per aquest món.

Dit això, em sembla adient començar així, d'aquesta manera, la presentació d'aquest llibre del bon amic i company d'estudis eclesiàstics, en Guillem Ramis, sobre LA BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS. 

Vull començar per dir-vos molt ràpidament que, al llarg de ma vida setantina, he anat emprant textos i edicions diverses, de la Bíblia, fins a VUIT n'he comptabilitzat. M'han servit per atansar-m'hi cada cop més, d'acord amb les circumstàncies variables que he anat vivint.

    1) Record haver començat, com tots els estudiants de Teologia d'aquell temps, amb el text de la BIBLIA SACRA VULGATA LATINA.

Els nostres professors i mestres ens ensenyaven que la Vulgata era una obra realitzada per sant Jeroni, per encàrrec del papa Damas I l'any 382. Es tracta d'una traducció de la Bíblia hebrea i grega al llatí vulgar, en contraposició al llatí clàssic ciceronià, allò que en dèiem «llatí macarrònic». S'hi pretenia, amb això, fer-ne més fàcil la comprensió per part de la gent d'aquell temps.

2) Pocs anys després, l'any 1966 vaig tenir l'oportunitat d'adquirir LA SANTA BIBLIA, un volum en castellà d'Ediciones Carroggio S.A. editat a tot luxe i amb materials nobles.

Amb motiu del Concili Vaticà II, l'edició aquesta era presentada com una edició «de luxe». Més que res, servia per «fardar» i omplir prestatges d'estanteries farcides de llibres i més llibres. Vos he de confessar que no record haver-lo emprat mai, aquell exemplar de lloms daurats... Tot i que encara ara el conserv a ca nostra.

3) El tercer llibre de la Bíblia que va caure a les meves mans és de l'any 1968, l'any en què vàrem ser ordenats sacerdots els capellans diocesans mallorquins del Maig del 68. Enguany se'n compleixen cinquanta anys, que hem volgut celebrar conjuntament tots els condeixebles que hi han vengut a bé.

Aquell any, 1968, la Fundació Bíblica Catalana editava la Bíblia, en català. Un text que vaig aconseguir llavors i que encara ara m'acompanya i continuo llegint cada dia a ca nostra.

4) Pocs anys després, també en català, l'any 1970 em faig meva la versió i les notes d'una altra BÍBLIA: la que els monjos de Montserrat editen a Andorra.

Una bíblia de butxaca, pràctica, format petit, que m'ha acompanyat allà on he anat, Europa, Àfrica o Amèrica Llatina.

5) Durant uns anys, vaig tenir la sort immensa de poder usar, tenint a les meves mans i llegint en públic i en privat el text admirable d'allò que se'n deia la BIBILIYA YERA.

És el text de la Sagrada Escriptura, publicada i manejada en kirundi, quan vaig romandre a l'Àfrica Central, en aquell petit i bell país anomenat Burundi, entre l'any 1971 i 1975. Mai no he pogut oblidar-me de l'expressivitat gràfica encisadora que traspuen els textos bíblics en aquell idioma centreafricà. (Mbona nkubone! Ijisho mu rindi!)

6) Posteriorment, durant l'estada que faig al Perú, entre 1975 i 1978, tenc l'oportunitat d'emprar i de treballar més a fons la BIBLIA LATINOAMERICANA, versió publicada l'any 1972.

Vos he de dir que és una de les versions que m'arriba més endins i que encara ara contribueix a mantenir-me cada cop més atent als postulats i suggeriments de la Teologia de l'Alliberament, que mai no deixa de marcar-me fortament l'existència damunt d'aquest Planeta.

7) Molt més recentment, gràcies a bons amics que tenc al Principat de Catalunya, m'arriba i tenc a ca nostra LA BÍBLIA, publicada l'any 2017 per la Societat Bíblica i el Consell Evangèlic de Catalunya.

És l'edició commemorativa dels 500 anys de l'inici de la Reforma Protestant 1517-2017. Un text que recoman, tant per la significació històrica que representa, com per la significació cultural i lingüística, com per la intencionalitat teològica.

8) Avui, finalment, tenc el plaer de presentar aquí aquest altre llibre que acaba de sortir del forn, gràcies al bon amic, antic company d'estudis eclesiàstics i d'afanys i lluites socials, culturals i polítiques, en Guillem Ramis Moneny. Li ha posat un títol tan expressiu com aquest: LA BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS

Tot i que en faig el punt 8è, com si es tractàs d'una altra traducció bíblica, com molt bé diu l'autor, no ho és. Es tracta més tost d'una introducció a la Bíblia, que conté alguns fragments bíblics. L'al·lusió als néts és sobretot per poder remarcar que la Bíblia s'ha tramés de generació en generació al llarg de 3.000 anys.

Com continua fent en Guillem, i tants d'altres padrins «passen gust de parlar de Déu» als seus descendents.

Vos vull dir que som un d'aquells que he de reconèixer que la vida m'ha duit a no tenir-ne cap, de nét, a qui explicar la Bíblia. Però sí que, gràcies a Déu, tenc ulls per continuar llegint-la i anant-hi descobrint tants d'aspectes nous, com ens assenyala l'autor amb una clarividència, senzillesa i profunditat admirables.

En un altre format l'any 1997, amb el títol «I per què cristià?», en Guillem Ramis publicava fa 21 anys, una primera recerca dels orígens cristians, que al llarg dels anys s'ha vist superada per nous descobriments que ha fet l'autor. Molt probablement així com la va escriure llavors, avui no la publicaria. Però el cert és que, dedica aquell treball a les persones que cerquen la veritat. «La fe cristiana —diu— els pot ésser un punt de llum dins la recerca.»

Aquella recerca inicial, ampliada amb una altra publicació amb el títol «Maranâ Thâ. Vine, Senyor!», es presenta com un «assaig que ajuda a conèixer i aplicar avui dia la Bíblia amb perspectiva històrica». I, d'aquell llarg treball, en treu l'autor els continguts, més divulgadors, de LA BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS.

Si entrau en aquest blog meu, hi podreu veure esmentats moltes publicacions que ha fet en Guillem al llarg de la seva vida quasi octogenària.

N'he trobat 27, de  títols d'en Guillem:

    Treballem el Llibre de la Pau (1986)
    01 Així és Marratxí (1993)
    02 Visca el món (1993)
    03 Visca el món (1995)
    04 Escolta el silenci (1994)
    05 Coneguem Blanquerna (1994)
    06 Coneguem Blanquerna (2002)
    07 Trenta-tres setmanes. Seguiment del curs escolar (1994)
    08 Trenta-tres setmanes. Seguiment del curs escolar (2002)
    09 Estimem la nostra terra (1995)
   10 Estimem la nostra terra. Recull de jocs, cançons i reflexions (1995)
    11 Vivim plegats. Educació intercultural a Mallorca (1995)
    12 Escolta el silenci (1995) (*inèdit)
    13 ...Per què cristià? (1997)(*inèdit)
   14 Història de la nostra terra, història de la nostra gent, I part (1997)
   15 Història de la nostra terra, història de la nostra gent, II part (1998)
    16 Gandhi (contat per Gandhi) (1998)
    17 Drets humans avui (1999)
    18 Any 2000. Deute extern, deute etern (1999)
    19 Drets dels infants avui (2000)
    20 Carta de la Terra. Adaptació infantil (2002)
    21 Carta de la Terra. Adaptació juvenil (2002)
    22 Maranà Thâ. Vine Senyor (2015) (*inèdit)
   23 Pàgines de la Bíblia. Trenta històries de l'Antic Testament (2015)(*inèdit)
   24 Pàgines de la Bíblia. Trenta històries de l'Antic Testament (2016 (*inèdit)
   25 Jovent des Pont d'Inca 1968-1973 (Estudis Locals Marratxí 2016)
   26 J.O.C. Joventut Organitzada i Combativa? (2016) (*inèdit)
   27 La Bíblia explicada als néts (2018)

Gràcies, Guillem, per aqueixa aportació teva tan sucosa i tan valuosa. En aquest mon any sabàtic, any que commemor com el cinquantè aniversari d'una ordenació sacerdotal compartida d'alguna manera per tots dos, no ens podies fer un regal millor, a tots els que, des de fa dècades, som lectors assidus, i esforçats seguidors de la Bíblia, en català i altres idiomes: aquesta BÍBLIA EXPLICADA ALS NÉTS, als infants i joves d'avui dia, que són la gent adulta de demà.



M'agradaria acabar aquesta presentació amb uns quants punts més, VUIT en concret, com a conclusió:

1. La Bíblia explicada als néts és un d'aquells llibres que fan ganes de llegir només començar i obrir-lo.

2. Una publicació, des del punt de vista ortogràfic, correctíssima com poques. Per deformació professional, m'ho sol mirar tot molt. I n'he trobat ben poques d'errades.

3. No es tracta d'una bíblia infantil, adreçada a infants. Més tost em sembla que aquest llibre és una introducció i una explicació de la bíblia feta amb la intenció de convertir-se en una eina útil per a aquella gent «adulta» que en desentrunyellar el contengut i vulgui difondre'l amb més claredat i millor fonament a les generacions més joves.

4. Crec que es tracta d'un text que pot esdevenir una eina molt bona, no només per a les catequesis, d'infants o d'adults, sinó també per a les escoles que vulguin difondre les cultures religioses que amaren les societats occidentals (judaisme, cristianisme, islamisme i altres concepcions religioses del món i de la humanitat).

5. Una obra que es pot incloure perfectament dins la línia de la Teologia de l'Alliberament que aprofundeix en l'èxode o sortida d'Egipte i en l'exili o captivitat babilònica del poble d'Israel: tota situació semblant, llavors, ara i sempre per als creients, té Déu com a alliberador.

6. Respon molt nítidament i clara a la pregunta que se sol formular en llegir la Bíblia: deu ser cer tot quant s'hi diu? És històric allò que s'hi conta? Ha succeït de bon de veres? En Guillem, de manera magistral, hi respon clar i català: «la major part del llenguatge bíblic és simbòlic» (p. 36); les narracions de la bíblia són «creacions literàries» (p. 36); la bíblia és una «història inventada» (p. 12); una «història per encàrrec» (p. 27 el «testimoni escrit de l'experiència que unes persones tingueren de Déu» (p. 23)

7. Llibre que mostra el paper que exerceix l'economia al llarg de la història del poble d'Israel i al llarg de la història de la Humanitat, com a factor creador de diferències socials, polítiques i religioses.

8. Consider molt recomanables algunes pàgines que ajuden a comprendre millor la irrupció del cristianisme en la història d'Occident (pàg. 69-72); com també la pàgina 80, que reflecteix allò que expressa una gran dona mallorquina en relació amb qui és Jesús de Natzaret per a ella.