El pas del temps havia d'anar fent veure que les coses i les causes havien d'anar canviant... I tant! De quina manera...
Tenc la impressió, avui, trenta anys després, que no hem aconseguit refer-nos-en pus mai més. Malgrat blocs. Malgrat enteses i altres herbes... Continuam amb una democràcia tan magra com aquesta!
Les dretes conservadores del país van creixent i engreixant. En la mateixa proporció que minven les esquerres. Mal venudes quasi sempre a l'embat del capital.
Ancorades en postures cada cop més allunyades del que pensa i del que viu i que pateix el gruix gros de la Ciutat.
Amb la ullada més posada en què fan les altres parts, que en allò que cal que es faci, encaminat a transformar-la de debò. Cap a millor, és clar!
Tenint cura de romandre enganxades al poder, com si fos el timó d'una nau ben equipada.
Ben igual que pegellides aferrades a les roques i pedres de la costa, resistents a embats i fúries de la mar més alçurada...
Trenta anys després d'aquella implantació de democràcia, tan mal parida i malgarbada com fou a casa nostra, ens trobam ara i aquí, com pertot arreu del món, amb els efectes perniciosos, els més nefasts que s'hagin produït en moltes dècades.
Precisament, diran alguns, com a fruit de grans mancances democràtiques allà on més en cal: UE, ONU, FMI, OMC, BM...
Benvengudes sien, doncs, les tres primeres dècades de democràcia “representativa” a l'Ajuntament de Palma, si han d'arribar a servir perquè algun dia s'hi arribi a implantar una democràcia “participativa” moltíssim més intensa.
Republicana, de bon de veres. Per descomptat i sense dubtes!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada